Vacca. Entre la destresa i el desastre

Vacca conduint un Porsche Carrera del 86 El so d’automòbils de cursa i de
combois ferroviaris són un recurrent en
els treballs sonors de Vacca
en la part dreta de la peça, una mica allunyat i girant el cap 90º cap a l’esquerra.
L’artista proposa que les coses acostumen a estar molt a prop, que
solen ser relativament fàcils d’abastar, però de vegades poden ser invisibles
per falta d’atenció.
La instal·lació La qüestió del resultat final (1993) consisteix en la disposició
en el sòl de dos quadres recolzats en l’extrem de la paret d’una sala, tots
dos tenen el vidre trencat i sobre ells està inscrita la frase que dóna títol a
la peça. A la part superior i al llarg de tota la paret hi ha una altra frase: “La
qüestió de la valoració espectral del procediment”. A l’altre extrem de la paret
i també en la part superior hi ha penjat un quadre de composició abstracta
que representa la composició de partida, la que sorgeix de la idea inicial. Hi
ha una distància entre uns quadres i l’altre, i la frase s’estén al llarg de la
paret per tal d’al·ludir al llarg camí que suposa el procés de reflexió, que no
sempre dóna el millor resultat. Per a l’artista meditar no és garantia de res.
Els quadres a terra es presenten trencats, aquest seria el resultat final. Es
tracta de prestar atenció sobre les coses que no es veuen, és a dir, el procés
de reflexió, i apuntar que els resultats poden ser infructuosos, de manera que
qüestiona aquelles propostes conceptuals que han posat i posen més èmfasi
en el procés i menys en el resultat final, aquelles que es coneixen com a art
processual. En aquestes obres també apareix l’interès per allò insignificant,
un altre dels aspectes que defineixen els seus treballs.
El valor d’allò insignificant. Inicialment s’interessa per la noció de John Cage
que proposa, entre altres coses, que l’obra d’art ha de ser atractivament
poc interessant. Des d’aquesta perspectiva realitza obres on la insignificança
destaca en revelar coses que semblen òbvies o de molt poc interès; algunes,
novament, apunten a l’absurd. Inexacte (1995) és una instal·lació consistent
en diverses tires adhesives enganxades a terra. La tira s’adhereix amb l’ajuda
d’alguna persona interessada i porta inscrita la frase “Jo i (el nom del participant)
separem l’ombra de la llum”. La tira es col·loca entre la projecció dels
raigs solars i l’ombra que provoca algun objecte. Al cap d’una mica s’evidencia
la desviació de l’ombra a causa del moviment terrestre i la peça rep un significat
grandiloqüent perquè se’n fa poesia de manera ridícula, ja que queda aïllada
del significat inicial: separar l’ombra de la llum. L’endemà, si fa sol, tornarà
a coincidir amb una lleugera desviació uns instants més tard, o més d’hora
segons l’època de l’any, tot recuperant el contingut inicial per pocs minuts,
i tornarà a caure en l’absurd la resta del dia i així successivament, fins que
el límit torni a coincidir exactament a la mateixa hora, si apareix el sol, dotze
mesos més tard. Vacca comenta amb ironia: “És una peça que requereix de la
col·laboració dels astres per no ser un desastre”, i també de la climatologia, de
manera que l’atzar contribueix al ridícul de la peça, una altra característica
que sol ser molt comuna en les seves produccions.
Levitació poc important (1994) és una altra instal·lació formada per la roba
plegada i les sabates de l’artista penjades a la paret al costat de la frase
“Augmento entropia”; la seva disposició elevada suggereix que l’artista levita.
Sobre el terra s’hi inscriu la frase “No m’importa l’entropia”, les lletres són
grogues igual que les soles de les sabates, el que suggereix que l’artista les
ha trepitjat. Es tracta de mostrar que quelcom tan suposadament important
com la levitació —important per a l’hipotètic protagonista d’aquesta experiència—,
producte d’un estat d’il·luminació mística, amb un determinat desgast
d’energia i per tant un augment d’entropia, pot passar totalment desapercebut
i sense importància, com sembla que tampoc la té el fet de trepitjar la
frase. Un contrasentit que fa de l’obra un fet incongruent, igual com la peça
Retard assistit 15’ (1994), en la qual dos rellotges penjats a la paret assenyalen
l’hora amb una diferència de 15 minuts; l’un dóna l’hora real i l’altre l’hora
retardada. Aquest últim està girat 90º, cosa que obliga l’espectador a girar
el cap en la mateixa direcció si vol conèixer l’hora real del moment actual. Un
altre fet sense importància, que per Vacca s’anirà definint com “la cosa”.
Cada vegada que l’artista parla d’una de les seves obres es refereix a la cosa
22 23