Vacca. Entre la destresa i el desastre

Garrell i Soto, entre d’altres. Tanmateix, Vicens Vacca pare sempre es va
mantenir independent pel que fa a formar part d’organitzacions de qualsevol
tipus. En haver d’alternar el seu treball musical amb el negoci i la família i
no dependre dels guanys que li podien proporcionar les actuacions musicals,
sempre va tenir una gran llibertat i independència per escollir amb qui i on
volia actuar, tot situant-se al marge de les obligacions, compromisos i mecanismes
que imposen els canals artístics i institucionals.
Vacca també ha alternat l’art i el treball diari, diferent del quefer artístic, igual
que els seus familiars. Aquesta manera de viure ha marcat en gran mesura el
seu procés creatiu i l’ha mantingut en una posició semblant a la del seu pare,
en la qual l’artista es reconeix com un outsider respecte al món de l’art; tant
és així que les seves obres se situen en el que proposo anomenar marges del
conceptualisme.
Vacca utilitza una analogia per parlar de la seva formació i el desenvolupament
del seu treball artístic comparant-lo amb un motor d’explosió en les seves
quatre fases de funcionament. Un primer moment, que correspon a l’admissió,
és l’etapa d’aprenentatge i recepció d’un cúmul d’informació diversa.
L’etapa de compressió en què va assimilant i elaborant mentalment tot el que
va aprenent i reflexiona sobre les obres que potser va a començar a produir.
El moment de l’explosió comprèn els anys de producció de la part més gran
de les seves obres. Finalment, el temps d’escapament, la fase actual, és una
etapa d’elaboració més lenta en què reflexiona sobre el treball ja realitzat i
refà coses ja fetes, no tant per la impossibilitat de fer coses noves, sinó per
considerar que ja ha produït suficients obres.
Aquesta analogia proposada per l’artista és conseqüent amb la seva formació
en ciències físiques, estudis que no va arribar a acabar a causa de les obligacions
imposades pel negoci familiar, però l’interès per la ciència sempre
ha estat molt present en ell, tal com reflecteixen molts dels seus treballs. No
Vicens Vacca Roca Joaquim “Sigfrid” Cid Montané,
Vicens Vacca Viaplana
i Vicens Vacca Roca
obstant això, el que en gran mesura determina la creació de les seves obres
és la música que va estudiar des de molt petit en el conservatori de Granollers,
al mateix temps que aprenia a dibuixar amb Amador Garrell i Soto.
A més de la seva formació en música, dibuix i ciència els primers anys de la
dècada dels setanta van ser molt importants per a la formació de Vacca com
a artista. Granollers es va convertir en una de les poques poblacions de Catalunya
que van aglutinar una gran part dels artistes joves més avantguardistes
del territori català entre 1971 i 1972. En aquell moment la majoria desenvolupaven
obres de tipus conceptual i accions, tendències que eren dominants
en els grans esdeveniments internacionals des dels inicis de la dècada. Els
artistes van poder mostrar les seves obres i desenvolupar els seus projectes
gràcies al “1r Concurs d’art jove” organitzat el 1971, que es va dur a terme al
mateix temps que la “1a Mostra Internacional d’Art. Homenatge a Joan Miró”.
Aquest “homenatge” va resultar un bon motiu per poder convidar artistes
que destacaven en el panorama internacional. A partir d’aquest moment es
consolida la seva amistat amb l’artista Jordi Benito, qui de molt jove havia
començat a realitzar les seves primeres manifestacions artístiques, participava
en aquesta mena de certàmens i també residia a Granollers. L’aparició
d’aquests certàmens i l’amistat amb Benito va aportar a Vacca el coneixement
del que passava a Europa, en particular amb l’art a Alemanya i Àustria. L’accionisme
vienès, les activitats de Joseph Beuys a Düsseldorf, la Documenta de
Kassel i d’altres exposicions d’art conceptual a Alemanya on eren presents
uns quants artistes americans, van ser una font fonamental per a Vacca, qui
sense haver estudiat Belles Arts, a diferència de molts altres artistes de la
seva generació, es va anar formant com a autodidacte i va anar gestant el que
seran els seus primers treballs durant els anys vuitanta.
Vacca explica com va compartir amb Jordi Benito el seu interès per l’observació
de les coses, dels objectes, en relació amb l’espai i entre ells; des de llavors
això ha estat un factor important en els seus treballs: “Recordo que algunes
14 15