Per què insistim a conversar per aprendre ciències? - Pàgines de la ...

La llengua més enllà de les classes de llengua
tir pensaments que es troben en formes diverses,
ajuda a anar separant els fils entortolligats de la
xarxa de coneixements personal, a identificar els
nòduls que connecten conceptes, a aclarir les idees.
Conversar per ajudar a construir
idees noves en els infants
També ens cal la conversa per modificar les idees
intencionadament, tot i que la conversa és necessària
però no suficient. Cal pensar en els cent
llenguatges dels infants 1 (Malaguzzi i altres,
2005), en els estils cognitius de cadascú, en el fet
que ajudar a construir idees noves és prou complex
com per haver de recórrer a estratègies múltiples
i diverses, on les diverses formes de
representació (maquetes, dibuixos, esquemes,
mapes, etc.) són molt importants. Com diu
Arnaiz (2005), la representació és una activitat
cognitiva que implica organitzar i enregistrar una
informació per tal d’explicar-la.
En aquest aspecte, és clau que la mestra sàpiga
quina direcció ha de prendre la conversa, quines
són les idees importants que ajuden a
entendre, cap on ha d’enfocar les preguntes o quines
són les aportacions que poden ajudar a acostar
les maneres espontànies fins a les científiques.
I, per descomptat, que el diàleg és únicament un
engranatge més en la intervenció global que
busca modificar les maneres de pensar dels
infants a partir de la diversitat de propostes que
les mestres anem plantejant i desenvolupant en
funció de les nostres intencions, però també de
les dels nens i les nenes que tenim al davant.
El diàleg és únicament un engranatge
més en la intervenció global que busca
modificar les maneres de pensar
dels infants
En el cas de la nostra recerca sobre el canvi,
vam adonar-nos que una idea bàsica que calia
treballar és la continuïtat. Els infants perceben el
canvi en el moment en què se’n produeix un de
sobtat, sense adonar-se que aquest moment (evident)
no és més que el producte final d’un canvi
continu (no tan evident). Per tant, les preguntes
o les propostes de treball de la mestra s’haurien
d’orientar a recuperar aquesta idea de canvi
constant que sovint no es percep directament
amb els sentits. Això comportaria, per exemple,
visitar de manera continuada un arbre en el procés
de florir per ser testimonis del pas continuat
de la flor al fruit, seguir el moviment d’una planta
pas a pas, per exemple, aprofitant l’ús de les
noves tecnologies i la possibilitat d’automatitzar
fotografies a intervals regulars, o bé replantejarnos
si ens convé muntar un taller de confecció de
fòssils amb fang a partir de petxines, cosa que
ens portaria a reforçar una idea que no ens
convé: que és la intervenció humana en un
moment puntual la que dóna origen al fòssil, no
pas la progressió d’un canvi extremament lent al
llarg del temps.
Són les idees inicials dels infants, que compartim
a través de la conversa, les que guien,
orienten i validen les propostes posteriors que es
poden desenvolupar a l’aula.
Conversar amb sentit
Insistim en la idea que compartim amb Parellada
(2002), segons la qual cal no confondre conversar
amb l’excés de raonament verbal que es fa servir
sovint a l’escola. S’aprèn parlant, però es parla quan
es té alguna cosa per dir (Arcà, 2000a), quan hi ha
experiències compartides que cal que discutim,
representem o investiguem perquè tenen sentit.
Ens sembla bàsic conversar a l’escola, com a
hàbit i com a actitud, per dotar de sentit els aprenentatges
i fugir de les paraules buides de contin-
34 Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura | núm. 54 | abril 2011