Maite Montagut – Sebastià Sarasa

48
I
Maite Montagut – Sebastià Sarasa
Introducció: El progrés del bon govern o la importància dels
ideals reformistes
Un dels principals punts de debat en el camp de la teoria social
més recent s’ha centrat en l’estat i, en especial, en les transformacions
i canvis en l’estat modern. La seva importància com a tema
d’estudi per a les ciències socials rau en el paper protagonista que
ha anat prenent l’estat des de la Segona Guerra Mundial, penetrant
en tots els àmbits de la vida social. Des de les diferents disciplines –
l’economia, la sociologia, la filosofia i la politicologia– s’ha tractat d’explicar
i de descriure quina és la lògica del seu desenvolupament i
de la seva justificació.
Bona part de la història de l’estat del benestar ha estat explicada
en termes laudatoris, com una epopeia de les idees que cerquen la
felicitat col·lectiva. Segons la versió més ingènua, les polítiques socials
contemporànies han estat interpretades com el resultat d’un
gran moviment altruista on s’han combinat els sentiments humanitaris,
els avenços científics i la voluntat política d’assolir el bé
comú 1 . Les versions més temperades, nogensmenys, no neguen que
els condicionaments egoistes i d’ordre públic fonamenten bona part
de les polítiques socials, sense deixar, però, de reconèixer que els
valors morals, les creences i les teories filosòfiques tenen prou autonomia
per influir en les formes de govern.
Des d’aquesta perspectiva, l’anàlisi de l’estat benefactor esdevé
en gran mesura l’estudi de les idees i dels moviments de reforma
inspirats en elles, encara que les conclusions i els judicis de valor
no sempre coincideixen. El desenvolupament de l’intervencionisme
públic ha estat interpretat com el fruit d’un «error teòric» dels intel·lectuals
que construïren una filosofia social ignorant les virtuts per
al benestar col·lectiu del lliure mercat (Barry, 1990:101—2). Des
d’una perspectiva diferent que no oblida l’estreta relació entre ideologies
i estructura social, Daniel Bell (1977) ha interpretat els avatars
de l’intervencionisme públic a la societat nord-americana com
el resultat d’una lluita ideològica entre les classes mitjanes rurals i
les classes urbanes. Les primeres, dipositàries dels valors puritans
de sacrifici i temperància que caracteritzaven el capitalisme tradici-
1 Un exemple d’aquest tipus d’interpretacions pot trobar-se a Robert (1960).