Revista link abertis Nº1 - Març 2010 [pdf 5

MARÇ 2010 Nº01 - SEGONA ÈPOCA
Nou exemple de col·laboració
publicoprivada a França
sanef invertirà en la
iniciativa ‘Paquet Vert’
ENTREVISTES
Salvador Alemany,
president d’abertis
P. 12
Daniel Calleja,
director de Transport Aeri
de la Comissió Europea
P. 20
Resultats 2009
del grup abertis
P. 76

EDITORIAL
VOLEM ESTAR
PRESENTS I
PARTICIPAR
ACTIVAMENT
EN EL DEBAT
PÚBLIC SOBRE LES
INFRAESTRUCTURES
SALVADOR
ALEMANY
PRESIDENT D’ABERTIS
Nova etapa
Aquest número de la revista del grup
abertis que teniu a les mans inicia
una nova etapa en la vida d’aquesta publicació.
Un nou format, un nom propi, link, que
la vol dotar de personalitat i d’identitat, i que
simbolitza la voluntat d’unir i de connectar
que anima la nostra revista d’ençà els seus
inicis. I, fonamentalment, una ambició renovada
per apropar la realitat d’abertis als
nostres accionistes, als col·laboradors, a les
institucions amb què ens relacionem, a les
Administracions amb què treballem, als clients
i als usuaris de les infraestructuras que
gestionem. En defi nitiva a tots aquells que,
d’una manera o altra, poden estar interessats
en allò que fem.
link abertis, en aquesta etapa que ara
comença, vol servir també a un dels objectius
que deriven de la nostra identitat com un
dels operadors globals de referència en el
sector de les infraestructures: volem ser presents
i participar activament en el debat
públic sobre les infraestructures. Quines
necessitem, com les prioritzem i planifi quem,
com les fi nancem i com les gestionem.
Tenim una visió de la realitat en què
operem i la volem compartir. No ens sentim
aliens als interessos de les comunitats i
dels territoris amb què treballem. Tenim
consciència de les circumstàncies que, com
a societat, ens afecten i ens limiten. Però
també tenim la il·lusió i el compromís de ser
part de la solució.
Les pàgines d’aquesta publicació volen
refl ectir aquesta realitat diversa i complexa.
Les opinions, les entrevistes, els articles,
els testimonis de les persones conformen
un espai de lectura i d’informació en què
les notícies sobre les fi tes assolides pel Grup,
les seves veus i les seves experiències conviuen
amb les visions d’experts que, des
d’una visió més distanciada i, per tant,
més objectiva, aporten refl exió i coneixement.
Tot plegat ens permet presentar-los
una publicació que informi, que resulti
atractiva, interessant i propera a tots aquells
que tinguin l’oportunitat de fullejar les
seves pàgines.
Aquest primer número de link abertis
respon a aquest plantejament. Hi trobarem
notícies sobre el Grup, destacant la presentació
dels resultats de l’exercici 2009, o l’acord
fi nal amb el Govern francès que, en el marc
de l’iniciativa Paquet Vert, ha permès una
extensió d’un any, fi ns el 2029, dels drets de
concessió de sanef. També hi trobarem opinió,
refl exió i prospectiva a través de l’article
del professor Pedro Nueno sobre el paper
galvanitzador i vitalista que els grans projectes
–reptes n’hauríem de dir– d’enginyeria
poden jugar en el progrés de la nostra
societat. En una entrevista el director de
Transport Aeri de la Comissió Europea, Daniel
Calleja, ens aporta la seva visió sobre el
moment i el futur que podem esperar pel
transport aeri a Europa. Així doncs, notícies,
refl exió, coneixement.
Vull aprofi tar també per fer una referència
molt breu als resultats de l’any 2009,
els quals en un dels contextos econòmics
més adversos i difícils dels darrers 70 anys,
van situar-se en màxims històrics per al nostre
Grup. Són uns resultats que posen èmfasi
en la consolidació, l’estabilitat i la fortalesa
d’un model que, en una situació difícil i incerta
com l’actual, ha estat capaç d’absorbir l’impacte
de la crisi gràcies a l’equilibri del balanç
intern entre negocis i països en què operem.
La fortalesa, en aquest cas, de la diversifi cació
i la internacionalització.
Nova etapa, consciència del moment i
dels reptes, il·lusió per les solucions.
MARÇ 2010 LINK abertis 3

Nº01
SUMARI
08
REPORTATGE
sanef reforça el seu compromís
mediambiental amb
inversions al ‘Paquet Vert’
link abertis
06
OPINIÓ
Pedro Nueno
Els macroprojectes
i el sector privat
12
ENTREVISTA
Salvador Alemany
“Un grup com abertis
ha d’estar en un procés
permanent d’actualització
de projectes”
16
REPORTATGE
Nou satèl·lit W7
Eutelsat amplia la seva
cobertura a Rússia i Àfrica
4 LINK abertis MARÇ 2010
20
ENTREVISTA
Daniel Calleja
“El cel únic europeu
suposarà un estalvi
energètic que podrà
revertir en els preus”
26
EQUIP
abertis telecom
Lidera el procés
d’implantació de la TDT
32
VIATGE
Bilbao
Protagonista d’una gran
transformació urbanística
36
REPORTATGE
GSMA 2010
abertis telecom mostra
la seva tecnologia
de TV en mobilitat
38
BRANDING
Nova revista
link abertis unifi ca
els criteris de
les publicacions
periòdiques del Grup
40
REPORTATGE
Un web més accessible
www.abertis.com facilita
l’accés a persones
amb discapacitat
i edat avançada
42
NOTÍCIES
Transparència 42
Un estudi d’IPSOS reconeix
l’estratègia comunicativa
d’abertis
Ajuda humanitària 44
L’aeroport d’Orlando
Stanford col·labora en
les evacuacions d’Haití
C-32 i A-2, en obres 46
La Generalitat i acesa
acorden realitzar millores
Ampliació de l’AP-6 48
iberpistas es disposa a
augmentar la capacitat
de l’autopista segoviana
Tercer carril a Girona 50
Les obres entre Vilademuls
i la Jonquera, en marxa
Gestió de residus 51
aumar millora el procés
dels residus derivats de
la seva pròpia activitat
Logística xilena 52
abertis logisticspark
santiago, a bon ritme
ISO 14001 53
abertis logística obté
la certifi cació de qualitat
sobre impacte ambiental
Expansió logística 54
MRW arriba a abertis
logisticspark coslada
Millor aeroport 56
Belfast International
amplia la seva capacitat

32
44
36
Cardiff, en expansió 57
Renovació de la
terminal britànica en ple
creixement de rutes
líder a Itàlia i Xile 58
saba creix als dos països
amb dos nous nuclis a
Gènova i Concepción
Més capacitat 59
El pàrquing de Vilafranca del
Penedès duplica les seves places
Referent a Espanya 59
La gestió de saba als
aeroports, exemple a seguir
Voluntariat 60
Programa de Voluntariat
Corporatiu de
la fundació abertis
Museu renovat 62
La fundació abertis posa
al dia l’exposició de la
història de Castellet
Visites a Collserola 65
Un estudi de la fundació
abertis comptabilitza més
de dos milions de visitants
Claustre restaurat 66
abertis col·labora amb el
Monestir de Vallbona
Mil·lenari 67
La fundació abertis
restaura les vidrieres del
cambril de la Verge del
monestir de Montserrat
68 BREUS
Apunts de
l’actualitat abertis
12
16
62
Investor’s link
72
ANÀLISI BORSÀRIA
Premis CFA
abertis, objecte
d’estudi en el prestigiós
concurs universitari
74
REVALORITZACIÓ
Balanç fi nancer
Bon comportament
borsari de les accions
d’abertis
76
TANCAMENT D’EXERCICI
Resultats 2009
Anàlisi dels actius
del Grup al llarg
de l’anterior exercici
20
link abertis és una publicació
d’Abertis Infraestructuras, SA
Av. del Parc Logístic, 12-20.
08040 Barcelona.
Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02.
EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa
d’Estudis i de Comunicació d’abertis.
CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany,
Francisco José Aljaro, Toni Brunet,
Joan A. Margenat, Josep M. Vila, Francisco Reynés
Joan Rafel i Sergi Loughney.
IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ:
Erik Ribé i Bernat Ruiz.
COORDINACIÓ DE CONTINGUTS:
Alícia Cobeña.
REDACCIÓ:Elena Barrera, Sergio Castilla,
Marc Gómez, Leticia Gonzálvez, Esther Mir,
Bernat Ruiz i Susana Sanjuán.
COL·LABORACIÓ: Christine Allard, Pilar Barbero,
Carolina Bergantiños, Bob Bullock, Julio Cerezo,
Joan Fontanals, Marta Giner, Sagrario Huelin, Anna
Morera, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric
Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Astrid
Recoque, Marc Ribó, Albert Rossell, Beatriz Sanz,
abertis, abertis autopistes, abertis telecom,
abertis logística, abertis airports,
fundació abertis, acesa, aucat, aulesa, aumar,
avasa, iberpistas, castellana i saba.
REALITZACIÓ:
Ediciones Reunidas, SA (Grup Zeta).
Revistes Corporatives Barcelona.
Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona.
Tel.: 93 265 53 53.
Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial:
Nuria González. Redactors en cap: Toni Sarrià i
Olga Tarín. Maquetació: Cristina Vilaplana.
Edició: Ares Rubio.
Dipòsit legal: B-16431-2010.
abertis telèfon d’atenció a l’accionista:
902 30 10 15.
www.abertis.com
abertis no es fa responsable de l’opinió
dels seus col·laboradors en els treballs publicats,
ni s’identifi ca necessàriament amb la seva opinió.
MARÇ 2010 LINK abertis 5

OPINIÓ
PER
PEDRO
NUENO
Professor d’Iniciativa
Empresarial a
l’Escola de Negocis
IESE i membre del
Consell Assessor
Internacional de
la Generalitat
de Catalunya.
Col·laborador regular
en la premsa i
avaluador de
publicacions per a
diverses editorials
i institucions
especialitzades en
el camp de la direcció
d’empreses (Harvard
Business School
Press, Strategic
Management
Society i altres).
Autor, entre d’altres,
dels llibres
Cartas a un joven
emprendedor i
Emprendiendo.
Hacia el 2020.
Link
IESE
web.iese.edu/
curriculums/nueno.
html
6 LINK abertis MARÇ 2010
Els macroprojectes
El professor Pedro Nueno analitza l’evolució de les
grans iniciatives en infraestructures i formula propostes
de com ha d’articular-se en l’actualitat un escenari propici
per al seu ressorgiment
Si la fotografi a que sempre veiem de
Xangai, amb una impressionant concentració
de gratacels, hagués estat feta fa
20 anys des del mateix lloc, hagués mostrat
una plana amb molt poques, petites i deteriorades
construccions sobre camps i fangars.
La velocitat d’aquest desenvolupament ha
requerit una velocitat similar en el desenvolupament
de tota mena d’infraestructures.
L’aeroport de Pudong. El tren d’alta velocitat
per unir l’aeroport i la ciutat. El metro i altres
transports públics. Túnels sota el riu i ponts
per sobre. Autopistes. Però també hospitals,
escoles, hotels, distribució d’energia. I tot això
s’ha gestionat amb creativitat, fl exibilitat i
efi càcia. També ambició?
En els 30 anys que van succeir la segona
guerra mundial els grans projectes eren rebuts
amb interès per la societat en general i,
a vegades, eren una forma de demostrar
la vitalitat d’un país, d’exhibir l’orgull nacional
i d’explorar conceptes tecnològics nous.
Desplegaments d’aeroports, obres hidràuliques,
ferrocarrils, ports, autopistes, comunicacions.
Programes espacials, incloent la
col·locació de satèl·lits, amb aplicacions de
defensa, meteorologia, comunicació, mobilitat;
però també d’exploració d’oportunitats
o simplement d’orgull nacional, com enviar
éssers humans a l’espai. Tots aquests projectes
van proliferar, van aparèixer models, es
van desenvolupar empreses, es va reconstruir
un entorn destrossat i es va ampliar amb
desenvolupaments nous. I la societat va
aplaudir i va deixar fer.
Però als anys 70 la societat va intervenir
i va començar a opinar sobre els grans projectes.
El concepte de sostenibilitat va apa-

èixer amb força (encara que després va
perdre força durant 20 anys, fi ns que ha tornat).
La primera pujada forta dels preus energètics
el 1973 va conscienciar sobre la conveniència
d’estalviar. La prudència d’estimular
energies alternatives (eòlica, fotovoltaica,
a partir de les onades del mar) va aparèixer
amb força (encara que després també va
perdre intensitat fins a dates recents). El
rebuig a l’impacte d’infraestructures i, fi ns i
tot, de grans projectes tecnològics va sorgir
de forma generalitzada.
Probablement, la primera anàlisi rigorosa
d’aquesta intervenció de la societat parant
un gran projecte és l’estudi realitzat a la Harvard
Business School sobre el transport supersònic
publicat per Mel Horwitch. Europa
(França i el Regne Unit) amb el Concorde,
Rússia amb el Tupolev-144 i els Estats Units
amb l’SST competien per dotar el sector del
transport de passatgers d’avions supersònics.
A Amèrica, noms com McNamara, Johnson
i Kennedy apareixen associats a l’esforç públic
i privat de l’SST. Empreses com Boeing, Lockheed,
General Electric, Pratt and Whitney i,
fi ns i tot, les principals aerolínies van aportar
fons, esforç, col·laboració i interès, encara que
milers de milions de dòlars públics van fl uir
als anys 60 cap a aquell projecte.
Però la sorpresa va venir quan la societat
va començar a organitzar-se en contra del
projecte a fi nals de la dècada. Un total d’11
municipis al voltant de l’Aeroport JFK de Nova
York es van agrupar al Town-Village Aircraft
Safety and Noise Abatement Committee.
Institucions de tot el país van afavorir el desenvolupament
d’associacions com NOISE
(National Organization to Insure a Soundcontrolled
Environment). Aquestes organitzacions
van desenvolupar una extraordinària
activitat de mobilitzacions, acusacions de
favoritismes i interessos ocults, utilització
dels mitjans, captació de líders d’opinió. El
moviment va ser una sorpresa a les altes
esferes de Washington que van decidir tallar
bruscament el projecte i prohibir la circulació
sobre el país d’avions supersònics de transport
de passatgers. Així va acabar un projecte sobre
el qual s’havien construït esperances de tota
mena, incloses noves infraestructures aeroportuàries.
Els qui pensaven als anys 50 que
les persones voldríem perdre poc temps viatjant
en aquest segle es van equivocar.
Un fenomen semblant va ocórrer al
Centre d’Estudis Avançats d’Enginyeria del
Massachusetts Institute of Technology, on
Frank P. Davidson va liderar un projecte espectacular
sobre construcció de túnels durant
molts anys. D’aquell projecte van sortir iniciatives
com el túnel sota el Canal de la
Mànega o el túnel Seikan a Japó, es van presentar
projectes d’innovadores màquines
tuneladores i es va atraure l’interès de companyies
d’enginyeria, fi nançament, consultoria
i infraestructures d’arreu del món. Es
vivia un entusiasme enorme per resoldre
problemes de transport sota terra.
El 1985, Thomas Stockebrand va realitzar
una prova pilot al campus del MIT d’allò
que seria un túnel sota l’Oceà Atlàntic en què
s’hauria fet el buit i pel qual circularia un tren
electromagnètic a velocitat supersònica unint
Europa i Amèrica en una hora. En presència
d’autoritats d’arreu del món, com sir Alan
Muir Wood, conseller del Govern britànic al
Proposed Railway Tunnel accross the English
Channel, Stockebrand va disparar dins d’un
tub de 300 metres de llarg, al voltant d’un
edifi ci del MIT, al tub del qual s’havia fet el
buit, un objecte lleuger que havia de recórrer
la distància a velocitat supersònica. Aquella
nit, Stockebrand, sopant entre professors de
Harvard i de MIT, a l’històric Harvard Faculty
Club, va rebre de mans del doctor Stewart
Smith, chairman del Science Council of
Canada, un premi pel seu exitós experiment.
“EL SECTOR PRIVAT HA DE
JUGAR UN PAPER IMPORTANT
EN LA GENERACIÓ I,
LÒGICAMENT, EN LA GESTIÓ
DE GRANS PROJECTES”
S’havia tallat de cop el transport supersònic
aeri en avió, però la ment humana no és derrotable
i allí estava el transport supersònic
subterrani en tren i encara més ràpid. Però el
projecte va arribar tard. La societat estava
perdent l’entusiasme pels grans projectes i
aquells líders intel·lectuals del món del túnel
no van tenir successors.
El mateix fenomen es va viure al Japó,
on l’economia va tenir un desenvolupament
espectacular recolzant-se en un ràpid
desenvolupament d’infraestructures (autopistes,
trens d’alta velocitat, túnels i ponts de
dimensions rècord). Però la pèrdua de l’entusiasme
i el qüestionament de la racionalitat
d’aquell desplegament van afectar també
el Japó, que va entrar en una letargia pessimista
sense que els seus líders polítics i
empresarials sabessin fer alguna cosa per
contrarestar-ho.
Oportunitats de lideratge
Hi ha una sèrie d’aspectes per als quals no
trobo una resposta clara. Per què el tema de
grans projectes va deixar d’interessar als grans
centres de coneixement com Harvard, MIT,
Oxford i d’altres? Va ser bo que la societat es
mobilitzés davant d’aquests projectes? Qui
ha de proposar un gran projecte? Qui ha de
fi nançar-lo? Qui ha de gestionar-lo?
Els grans centres del coneixement tenen
un important poder catalitzador. Poden
reunir líders de diferents sectors juntament
amb líders del govern i d’organismes internacionals
i pensar en termes de creativitat,
de llarg termini i en l’entorn global. Aquest
exercici de brainstorming sense risc és, sens
dubte, un factor positiu per al progrés econòmic
i social.
Encara que potser no fos predictible, és
comprensible que, assolits uns estàndards
econòmics raonables, les societats democràtiques
desenvolupades entressin en la consideració
de projectes importants. Qualsevol
projecte de certa envergadura pot molestar
algunes persones o es li pot atribuir algun
risc. Això permetrà l’aparició d’oportunitats
de lideratge protector. Les societats tendiran
a pensar a curt. És difícil que grups socials
pensin en solucionar problemes futurs. És
més fàcil que recolzin aquella famosa petició,
Not in my backyard, per frenar un projecte
encara que aquest porti anys de treball i
inversions importants ja realitzades.
La següent qüestió és qui ha de proposar
projectes. Si l’àmbit és molt local i l’horitzó
temporal reduït, el risc lògic és la proliferació
de projectes i la seva fragilitat econòmica.
Però aconseguir un àmbit geogràfi c ampli
i un horitzó temporal a llarg, que portarien
a una lògica de servei, economies d’escala
i solidesa econòmica, requeriria una elevada
capacitat de lideratge negociador, experiència
i compromís.
Això ens porta a pensar que el sector
privat ha de jugar un paper important en la
generació i, lògicament, en la gestió de grans
projectes. Però això requerirà jugadors amb
compromís a llarg termini, experiència
demostrada, i capacitat creativa i emprenedora.
Un bon emprenedor és un professional
que emprèn un projecte innovador però viable
basat en un business plan. Els historiadors
dels grans projectes recorden com a arquetip
d’aquell lideratge emprenedor Pierre-Paul
Riquet que va construir Le Canal des Deux
Mers (o Canal du Midi) a França, per unir
l’Atlàntic i el Mediterrani, amb un projecte
detallat, proves pilot, pressupost i inversió
personal, convencent el rei Louis XIV el 1666
d’aprovar el seu projecte (i aportar la meitat
dels fons). El projecte es va completar el 1681
i va implicar 257 quilòmetres de canals que
avui encara embelleixen i connecten ciutats
com Tolosa amb el mar.
MARÇ 2010 LINK abertis 7

REPORTATGE
Col·laboració publicoprivada
sanef inverteix
en verd
La companyia gal·la del grup abertis realitzarà una inversió
addicional de 250 milions, principalment destinats a millores
mediambientals, dins del ‘Paquet Vert’ del Govern francès. Un pla
el finançament del qual es construeix al voltant d’un model de
col·laboració publicoprivada que persegueix afavorir la inversió
privada a curt termini, facilitant el seu retorn en uns quants anys
TEXT I FOTOS sanef
El grup sanef, companyia del grup
abertis, invertirà 250 milions d’euros
en tres anys en projectes destinats a millorar
la integració de les seves infraestructures en
el medi ambient i els serveis que ofereix als
seus clients. Aquestes inversions s’emmarquen
dins de l’acord (conegut com Paquet Vert)
firmat per sanef amb el Govern francès.
Aquest acord inclou la prolongació d’un any
de les dues concessions de sanef (sanef i
sapn), fins el 2029.
Voluntat d’invertir per reactivar
l’economia local
Amb aquests compromisos mediambientals,
sanef pretén aportar el seu gra de sorra a la
reactivació de l’economia francesa. Aquestes
inversions, que s’engloben en un conjunt de
mesures conegut com a Plan de rélance,
generaran un elevat nombre de comandes
a empreses de diferent mida i activitat a les
vuit regions que travessen les autopistes de
sanef, i contribuiran al desenvolupament
econòmic i industrial dels territoris que
cobreix la xarxa del Grup.
El finançament del Paquet Vert es construeix
al voltant d’un model de col·laboració
publicoprivada que persegueix afavorir la
inversió privada a curt termini, facilitant el
seu retorn en uns quants anys. El Govern
francès ha firmat amb un total de cinc socie-
8 LINK abertis MARÇ 2010
tats d’autopistes, que formen part de sanef
i Vinci, el Paquet Vert, que inclourà inversions
properes als 1.000 milions d’euros.
Potenciar la inversió mediambiental
D’una banda, aquestes inversions tenen un
fort component d’innovació, en afavorir
noves solucions per al desenvolupament
sostenible de les autopistes, com en el cas
de les zones dissenyades tenint en compte
el medi ambient.
Altres projectes se centraran, així mateix,
en posar al dia les autopistes més antigues,
perquè compleixin les normes exigides avui
dia en matèria de protecció acústica o dels
recursos hídrics.
AQUESTES INVERSIONS
TENEN UN FORT COMPONENT
D’INNOVACIÓ, EN AFAVORIR
NOVES SOLUCIONS PER
AL DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE DE
LES AUTOPISTES
1
2

Protecció de l’aire
Desplegament del telepeatge
sense parades a tots
els eixos de sanef.
Creació d’un punt de
combinació de mitjans de
transport (autopista i port
fluvial) i d’aparcaments
de vehicles privats
d’ús compartit.
Protecció dels
recursos hídrics
Tractament d’emissions
regulars i accidentals
en autopistes.
Augment de les capacitats
d’emmagatzematge
d’aigües pluvials.
Protecció acústica
Tractament de més
de 550 punts negres de
contaminació acústica.
Instal·lació de quatre
noves pantalles acústiques.
Protecció de
la biodiversitat
i desenvolupament del
patrimoni d’arbres
Realització d’una auditoria
de la biodiversitat als espais
verds de sanef.
Creació d’una via addicional
per a animals salvatges.
Valorització i desenvolupament
del patrimoni d’arbres
plantant 10.000 exemplars
de varietats locals.
Links
sanef
www.sanef.com
Ministeri francès d’Ecologia
www.developpement-durable.gouv.fr/
— 1 —
sanef invertirà 250 milions
d’euros en tres anys per
millorar la integració en el medi
ambient de les seves autopistes.
— 2 —
Les autopistes més antigues
es posaran al dia i compliran
amb les normes actuals en
matèria de protecció acústica
o de recursos hídrics.
MARÇ 2010 LINK abertis 9

Oportunitat d’oferir
més serveis als clients
Aquestes inversions mediambientals també
permetran a sanef oferir més serveis als seus
clients, en fer extensives al conjunt de la
xarxa innovacions que ja estan funcionant
en certs trams. Un exemple és el telepeatge
sense parades, que ja és una realitat per
als vehicles lleugers que circulen per les
autopistes A1, A2, A4 entre París i Reims,
i l’A16 i l’A26, i que es desplegarà a la xarxa
sapn. El mateix passa amb el telepeatge
sense parades de vehicles pesants, operatiu
al peatge d’Aumale (A29), que es desplegarà
a les estacions de peatge de totes les
autopistes.
En possibilitar que els clients ja no hagin
d’aturar-se, el telepeatge sense parades ajuda
els conductors a reduir el seu consum de
carburant i a limitar el seu impacte en el
medi ambient reduint les emissions de gasos
amb efecte hivernacle.
Desplegament
de l’‘eco-concepció’
Amb la mirada sempre posada en l’atenció
a l’usuari, i sense descuidar el personal de la
companyia, el grup sanef inverteix en el
disseny d’edificis ecològics responsables,
construïts amb materials respectuosos amb
el medi ambient, així com en el consum de
la mínima energia i l’aposta per aquells productes
que incorporin la producció d’energies
renovables (eòlica i fotovoltaica).
Aquestes inversions verdes inclouen la
creació d’un edifici Eco-Pôle que combini
l’atenció tècnica, el peatge i el manteniment
en l’enllaç A4/A26; la realització de prototips
d’àrees de descans que reuneixin tècniques
i pràctiques mediambientals òptimes; i el
desplegament progressiu d’aquestes mesures
a totes les àrees per als clients.
Àrees eco-responsables
Les àrees de servei d’una xarxa d’autopistes
constitueixen els punts estratègics de trobada
entre la companyia i els seus clients.
Aquests espais són l’element més visible de
la qualitat del servei ofert i han de satisfer
al màxim les seves expectatives.
sanef porta a terme dos prototips
d’àrees proporcionant les millors garanties
en termes de protecció del medi ambient:
tractament d’aigües residuals mitjançant
filtres de canya, gestió d’aigües pluvials als
aparcaments, recollida i classificació de residus,
optimització energètica d’equipaments,
etcètera. Aquestes tècniques, altament innovadores,
es desplegaran en els propers mesos
a les xarxes de sanef.
10 LINK abertis MARÇ 2010
Les mesures de reactivació
econòmica promouran la
dinamització de les vuit
regions que travessen
les autopistes de sanef.
Obtenció del
màxim d’energia
Els edificis i les
instal·lacions tècniques
de sanef integren un baix
nivell de consum d’energia
(calefacció, ventilació,
aigua calenta, il·luminació).
D’altra banda, s’aplica
la integració d’unitats
de producció d’energia
renovable híbrida, eòlica
o fotovoltaica, per obtenir
un balanç energètic positiu
de totes les instal·lacions.

ENTREVISTA | FRANÇOIS GAUTHEY
“Seguim apostant pel
desenvolupament sostenible”
François Gauthey, director
general del grup sanef, ha
apostat, des de la seva arribada
al càrrec el 2008, per la
consecució d’alts estàndards
de qualitat. El respecte pel
medi ambient és una altra de
les seves màximes prioritats.
Per què i com s’ha compromès
sanef a realitzar aquestes
inversions?
El model de concessió permet
invertir a llarg termini i contribuir
a dinamitzar l’economia de les
regions per on passen les nostres
autopistes, sense cost per a l’Estat
ni per al contribuent. En firmar
aquests compromisos es reconeix
aquest model i les seves virtuts.
Compartim amb abertis una
visió estratègica a llarg termini,
en plena coherència amb les
seves inversions.
Per què han decidit invertir
en millores mediambientals?
Aquesta visió de llarg termini
no es pot dissociar de la idea de
desenvolupament sostenible,
de protecció dels nostres recursos
naturals i, per tant, del medi
ambient. Estic convençut que
aquests temes són essencials,
tant en el present com per al
futur. Des de fa molt temps,
sanef para molta atenció a
l’impacte mediambiental de
les seves activitats, i l’acord
que hem firmat ens permetrà
seguir millorant la nostra aportació
al desenvolupament sostenible
i oferir un millor servei als
nostres clients.
Llavors aquest compromís amb
el desenvolupament no suposa
una revolució per a sanef…
Des de fa més de 13 anys, sanef
és pioner en el telepeatge sense
parades a França. Implantat
primer a l’A14 a la regió de París,
fa dos anys es va posar en marxa
a l’eix Nord i a l’eix París-Reims
gràcies a l’excel·lent sinergia
amb abertis. Aquests acords
ens permetran generalitzar
un servei que, no obstant això,
no és nou a les nostres xarxes.
A més, des de fa any i mig
explotem el primer telepeatge free
flow d’Europa, a la circumval·lació
de Dublín, que suposa un enorme
avanç pel que fa a fluïdesa per als
usuaris i pel que fa a emissions de
CO 2 per al medi ambient. Finalment,
i en la mateixa línia, des de l’1 de
gener d’aquest any, participem
en el cobrament de la taxa per a
vehicles pesants a Eslovàquia.
Per tant, no suposa cap
revolució, aquests compromisos
ens donaran l’oportunitat d’avançar
en una política que el nostre Grup
ja aplica des de fa temps.
En quin sentit es pot dir que
l’acord reflecteix les seves
relacions amb l’Estat francès?
Sempre tenim l’ambició i la
voluntat d’escoltar les peticions
de l’Estat i de donar-los resposta,
moguts per la nostra vocació
de servei públic. I ho fem sense
deixar de banda l’equilibri de
la concessió.
MARÇ 2010 LINK abertis 11

ENTREVISTA
Entrevista amb el president d’abertis
Salvador Alemany
«El rendiment del Grup el 2009
és resultat del canvi i la forta
expansió dels darrers anys»
TEXT abertis | FOTOS David Campos
12 LINK abertis MARÇ 2010

Perfi l
Salvador Alemany
(Barcelona, 1944) és
llicenciat en Ciències
Econòmiques per la
Universitat de Barcelona i
diplomat per IESE. També
és professor mercantil i
censor jurat de comptes.
Està casat i té dues fi lles
i quatre néts.
El president d’abertis
va accedir a la
responsabilitat de
conseller delegat
del Grup el 1998,
coincidint amb el
nomenament d’Isidre
Fainé com a president.
Salvador Alemany
va ser prèviament
director general de
saba, empresa de la
qual segueix sent
conseller delegat.
Actualment, Salvador
Alemany és president
d’acesa i d’abertis
telecom i conseller
de diverses companyies.
Des del 2008 és també
president del Cercle
d’Economia.
Després de 10 anys com a conseller
delegat d’abertis, Salvador Alemany
fa balanç del seu primer any com a president
de la companyia. En els darrers 10 anys, el
Grup ha viscut un procés de transformació
que pot qualifi car-se d’històric per la seva
magnitud i pels resultats obtinguts.
2009 ha estat el primer exercici amb
vostè en la presidència del Grup. Què
destacaria d’aquest primer any?
La consolidació de la trajectòria del nostre
Grup durant aquests darrers 10 anys.
Un projecte de canvi i d’evolució substancial,
des d’una companyia de concessions fi ns
a la realitat actual d’un operador global
d’infraestructures per al transport i la
mobilitat.
Aquest és un projecte que en bona
mesura impulsem sota el lideratge d’Isidre
Fainé, però que ha tingut una naturalesa
coral en el sentit de ser molt compartit
i d’haver-se demostrat capaç de convocar
el suport i la confi ança dels nostres accionistes.
Des dels institucionals de referència
–amb Criteria i ACS al capdavant−, que aporten
estabilitat i fortalesa al Grup, fins
als petits inversors que han decidit confi ar
una part dels seus estalvis a aquest projecte
i créixer amb ell.
Quins eren en aquell temps els objectius
que es marcava la companyia?
Quan vam iniciat aquell procés no teníem
unes fi tes predefi nides pel que fa a projectes
o inversions concretes, però sí teníem una
consciència clara que es donaven les condicions
necessàries per fer realitat un profund
canvi d’orientació. Teníem la voluntat
de fer-ho i disposàvem de l’equip i els recursos.
No haver-ho intentat, en vista dels resultats
aconseguits, hauria estat un error de
càlcul i, possiblement, un menyspreu
del talent de les persones i de les capacitats
que aportaven al projecte.
Crec que podem –accionistes, equip
directiu, treballadors i també els territoris
i els països als quals servims− sentir-nos
orgullosos del camí fet. El rendiment del Grup
a l’exercici 2009, un dels més difícils per a
l’economia mundial en els darrers 60 anys,
ha estat el resultat directe de la feina feta
durant aquests últims anys de transformació
i de forta expansió.
Quins són els factors que han permès
a abertis assolir un dels millors resultats
de la seva història en un context
econòmic de crisi com el del 2009?
Sens dubte, l’aposta per un model industrial
MARÇ 2010 LINK abertis 13

a llarg termini. En aquests darrers anys hem
vist com hi ha hagut molts actors que van
sobredimensionar l’expectativa d’un retorn
a curt termini de les seves inversions, deixant
de banda l’anàlisi i el sentit de realitat propi
dels models industrials en què les expectatives
se situen en el mig i llarg termini. Entenguem
industrial en el sentit d’aquell que
inverteix, creix i es desenvolupa en el seu
àmbit de coneixement i d’experiència.
Durant uns anys, aquesta mena de discurs
va quedar relegat a un segon pla. Es
va instaurar un model en què la innovació
i els productes financers van acabar per perdre
la seva condició de mitjà per constituir-se
en una finalitat. Així, es va arribar a alimentar
una sèrie d’operacions altament apalancades
i poc capitalitzades, que va tenir el seu
correlat en una espiral de valoracions allunyades
dels fonamentals que haurien d’haverles
justificat.
Quines serien les claus per entendre el
desenvolupament de la companyia?
D’alguna manera, la realitat dels fets ens ha
tornat a una etapa en què les estratègies
d’expansió i de creixement dependran més
dels recursos propis i la solidesa i la solvència
del compte de resultats, fruit del valor afegit
de la gestió empresarial, i menys del crèdit i
l’endeutament extrems. Aquesta ha estat,
i és, la filosofia que ha caracteritzat el desenvolupament
d’abertis.
14 LINK abertis MARÇ 2010
INICIATIVES COM LES
INVERSIONS A L’AP-7
I LA C-32 A ESPANYA
O EL ‘PAQUET VERT’
A FRANÇA SÓN
EXEMPLES DE COM
DES DEL SECTOR PRIVAT
POT RECOLZAR-SE
LA INVERSIÓ EN
INFRAESTRUCTURES
SENSE INCREMENTAR
EL DÈFICIT PÚBLIC
abertis ha invertit importants recursos
en la seva expansió durant els darrers
cinc anys. ¿Seguirà aquest procés?
abertis és un grup que, per la seva
naturalesa, ha d’estar en un procés permanent
d’actualització del seu portafolis
de projectes. La vida mitjana de les nostres
concessions és un indicador rellevant
per a nosaltres i, per això, créixer és d’alguna
manera una exigència estratègica.
Des d’aquest punt de vista, el nostre procés
d’expansió seguirà endavant, com
també ho farà l’aposta per seguir aprofundint
en la internacionalització de les
nostres activitats.
Com condiciona la situació econòmica
les estratègies de creixement?
Cal tenir en compte factors com el moment
i l’oportunitat. Vam saber aprofitar, amb realisme
en les nostres projeccions, la fase
de màxima liquiditat del cicle econòmic i el
nostre Grup va assolir una dimensió global.
D’alguna manera, ens hem posicionat en un
altiplà des d’on seguirem ascendint, dosificant
l’esforç –endeutament i aportació de recursos
propis− en funció de la qualitat dels actius
i el seu encaix estratègic, la seva adequació
a un nou escenari més realista en termes de
valoració, la seva visibilitat pel que fa a generació
de fluxos de caixa i una dilució limitada
i a curt termini en els resultats del Grup.

L’objectiu és que la rendibilitat mitjana
del conjunt de la nostra cartera, i amb ella de
les perspectives d’estabilitat que oferim als
nostres accionistes, es mantingui o millori a
mig termini.
Sostenir la inversió en infraestructures
és clau des d’un punt de vista de competitivitat
i d’impuls de l’activitat econòmica.
Fins a quin punt els esquemes
de col·laboració publicoprivada són una
alternativa que permeti sostenir determinats
nivells d’inversió i de qualitat
en el sistema d’infraestructures?
Efectivament, aquest és un problema rellevant
al qual hem de fer front com a societat.
Requereix de visió, decisió i consens en el
context de les decisions polítiques. I demana
informació i conscienciació als ciutadans
respecte del cost real dels serveis i infraestructures
que constitueixen la base de la
nostra xarxa de seguretat i de benestar. No
hi ha serveis o infraestructures gratuïtes.
Un Grup com abertis ha fet l’opció de
treballar al costat de les Administracions
Públiques dels països on operem. Per vocació
i convicció ens sentim compromesos a collaborar
en la posada en pràctica de solucions
que permetin el manteniment i la dotació
d’un stock d’infraestructures ajustat a les
necessitats del territori i que garanteixi la
seva competitivitat en termes de connectivitat
i de mobilitat.
És el cas d’iniciatives com el Paquet Vert
a França i en què participa sanef, companyia
d’abertis....
Sí, aquest pla permet convocar importants
fluxos privats d’inversió a curt termini en la
xarxa d’autopistes, a canvi de l’extensió per
un any de les actuals concessions, concessions
del grup sanef (sanef i sapn). És un
exemple de com el sector privat pot reduir
la pressió sobre els recursos públics i generar
eficiència en la gestió.
L’aplicació de la nova directiva Eurovignette
en bona part dels països de la UE és,
així mateix, un exemple de captació de recursos
procedents del pagament per ús dels
corredors viaris europeus per part del transport
de mercaderies. També en aquest àmbit
el sector privat està recolzant els diferents
Estats en el desenvolupament, la implementació
i la gestió d’aquests sistemes.
Tampoc Espanya és aliena del tot
a aquesta tendència. Exemples com el conveni
amb l’Estat que està permetent la
inversió de 500 milions d’euros en l’ampliació
de l’autopista AP-7, o el nou conveni
amb la Generalitat de Catalunya que compromet
la inversió de 100 milions d’euros
en el corredor del Maresme a Barcelona,
són així mateix exemples de com des del
sector privat pot recolzar-se la inversió
en infraestructures sense incrementar el
dèficit públic.
LES ESTRATÈGIES
DE CREIXEMENT
DEPENDRAN MÉS DELS
RECURSOS PROPIS
I LA SOLVÈNCIA
DEL COMPTE DE
RESULTATS, I MENYS DEL
CRÈDIT I L’ENDEUTAMENT
EXTREMS
EL NOSTRE PROCÉS
D’EXPANSIÓ SEGUIRÀ
ENDAVANT, COM
TAMBÉ HO FARÀ
L’APOSTA PER LA
INTERNACIONALITZACIÓ
DE LES NOSTRES
ACTIVITATS
MARÇ 2010 LINK abertis 15

REPORTATGE
Més cobertura espacial
Eutelsat llança el
satèl·lit gegant W7
Amb el llançament, el tercer portat a terme durant el 2009, la companyia amplia
la seva capacitat satel·litària a Rússia i Àfrica, zones amb un gran potencial de creixement
TEXT I FOTOS Eutelsat
16 LINK abertis MARÇ 2010

El cel nocturn del cosmòdrom de
Baikonur, a les estepes del Kazakhstan,
es va il·luminar a les 20.19 h del 23 de novembre,
quan el coet rus Protó va enlairar-se amb
la seva enorme potència per llançar a l’espai
un nou satèl·lit d’Eutelsat. Anomenat W7, i
amb un pes de 5,6 tones en plataforma de
llançament, el nou satèl·lit es dirigia cap a la
posició orbital 36º Est amb una missió clara
per als seus propers 15 anys de servei.
Per a Eutelsat, el principal operador de
satèl·lits europeu, i del qual abertis és principal
accionista, W7 va ser el tercer llançament
del passat 2009, i es va produir després dels
llançaments dels satèl·lits HOT BIRD 10,
que es va posar en òrbita al febrer, i W2A, que
es va enlairar a l’abril. Marca el terme mig
d’un ambiciós programa d’expansió constituït
per la posada en òrbita de nou satèl·lits
Eutelsat entre el 2008 i el 2011. El programa
permetrà a la companyia augmentar els seus
recursos orbitals en un 30% i generar bandes
de freqüència optimitzades per a nous serveis,
en especial la banda Ka per a banda ampla i
la banda S per a serveis mòbils.
El 23 de novembre els ulls de tots
els treballadors i la comunitat d’usuaris
d’Eutelsat estaven miraven cap al satèl·lit
gegant W7. Michel de Rosen, director general
d’Eutelsat, explica les aspiracions de la
companyia: “Fa 12 anys vam obrir la posició
orbital 36º Est amb finalitats comercials,
Expansió
orbital
El W7 disposa
de fins a 70
transponedors
operatius i 5 zones
de cobertura
d’alt rendiment.
W7 va ser el tercer
llançament del 2009,
després dels del
HOT BIRD, al febrer,
i del W2A, a l’abril.
El programa permetrà
a Eutelsat augmentar
els seus recursos orbitals
en un 30% i generar bandes
de freqüència optimitzades
per a nous serveis.
MARÇ 2010 LINK abertis 17

convençuts que la difusió de vídeo digital a
Rússia i el continent africà estava preparada
per enlairar-se i que els satèl·lits representen
la millor plataforma per donar serveis a
aquests mercats. Gràcies a la qualitat dels
nostres recursos i a l’àmplia cobertura
d’aquestes dues àrees amb els nostres satèllits
W4 i SESAT 1, Eutelsat ha aconseguit el
ferm recolzament a llarg termini dels líders
del mercat de la televisió. Amb el W7, la nostra
missió és proporcionar a aquests clients,
i a altres clients futurs, l’espai necessari per
portar el creixement i la visibilitat de les seves
xarxes de difusió a la tercera dècada”.
Amb 5,7 tones
de pes, el W7
es dirigeix a la
seva posició orbital
36º Est des del
cosmòdrom
de Baikanur,
al Kazakhstan.
18 LINK abertis MARÇ 2010
L’ESTRATÈGIA D’EXPANSIÓ
EN ÒRBITA D’EUTELSAT
SE SUMA A LA DE
SUBSTITUCIÓ PER
ENDAVANT DE SATÈL·LITS
EN TOTES LES SEVES
POSICIONS ORBITALS
OPERATIVES
L’estratègia d’expansió en òrbita
d’Eutelsat se suma a la de substitució per
endavant de satèl·lits en totes les seves posicions
orbitals operatives. A més de reemplaçar
els satèl·lits actuals, el nou artefacte
espacial aporta característiques complementàries,
entre elles una capacitat comercial
extra, més redundància en continuïtat de
servei i cobertura més àmplia. En el cas del
W7, s’ha coposicionat amb la nau espacial
W4 d’Eutelsat i ha substituït el satèl·lit SESAT
1, que porta en ple funcionament comercial
des de l’any 2000. En comparació amb els 18
transponedors i les 2 zones de cobertura de
SESAT 1, el W7 està equipat amb fins a 70
transponedors operatius i 5 zones de cobertura
d’alt rendiment, fet que suposa un impuls
considerable de les possibilitats comercials
en una àrea d’importància clau.
Satèl·lit clau
L’activitat principal d’Eutelsat són les aplicacions
de vídeo, que han generat gairebé un
74% dels ingressos del Grup en l’exercici
fiscal 2008-2009 i representen 3.300 canals
de televisió per a 190 milions de llars. Un
total de 450 canals s’emeten des de 36° Est,
que és ara una de les majors zones de difusió
d’Eutelsat, només per darrere de la posició
principal, HOT BIRD. Els clients de televisió
de pagament ja establerts en aquesta posició
són, entre d’altres, NTV+ i Tricolor TV (Rússia),
Poverkhnost (Ucraïna), Multichoice Africa
(que dóna servei a l’Àfrica subsahariana) i
Hi-TV (Nigèria).
La televisió per satèl·lit és un dels productes
de més creixement de consum a Rússia;
ja arriba a més de sis milions de llars, i
NTV-Plus i Tricolor TV representen el 95%
d’aquest dinàmic mercat. El potencial de
televisió per satèl·lit a Àfrica és igual de significatiu.
Amb la seva baixa penetració de
cable i la seva enorme població rural, el satèllit
és la solució més eficient i rendible perquè
les llars accedeixin a un entorn multicanal
amb tots els avantatges de la qualitat digital.
Serveixi per il·lustrar-ho el fet que la plataforma
DStv operada per Multichoice Africa,
amb els seus 120 canals i 200.000 nous subscriptors
a tota l’Àfrica subsahariana, va registrar
un dels seus períodes de més creixement
l’any passat.
A més de la seva important missió en
l’àmbit televisiu, el W7 és un satèl·lit clau de
la flota d’Eutelsat per a telecomunicacions
i serveis de dades, que és el segon pilar de
l’activitat del Grup i va generar més del 18%
dels ingressos a l’exercici 2008-2009. Encara
que les principals rutes de dades internacionals
solen funcionar amb fibra, els satèl·lits

estan recolzant cada vegada més la ràpida
transició de les economies en desenvolupament
a un entorn totalment digital, en donar
accés directe a les comunitats africanes a
l’eix londinenc d’internet. Per això, faciliten
la interconnexió de les xarxes GSM, que ja
han avançat a les xarxes de telefonia fixa en
tot el continent africà, i connecten localitats
industrials aïllades amb la base central de les
seves empreses respectives, independentment
d’on estiguin situades. Els terminals
VSAT d’intercanvi de dades entre usuaris,
instal·lats en milers de transmissors GSM,
plataformes d’accés a internet i oficines, van
augmentar en un percentatge del 10% l’any
passat, fins a assolir els més de 1.500 milions
arreu del món.
Michel de Rosen s’ha referit a això:
“Si el mercat global de capacitat satèl·lit va
augmentar un 7,9% el 2008, el creixement
d’Eutelsat va ser del doble d’aquesta xifra.
Això reflecteix la llarga presència d’Eutelsat
als mercats d’Àfrica, Àsia Central i Orient
Mitjà, que són els motors del creixement
general dels serveis de dades i augmentaran
àmpliament el seu marge de creixement
gràcies al W7.
Ara que el nou satèl·lit d’Eutelsat ha
entrat en servei comercial, en els primers dies
de gener del 2010, els objectius del Grup se
centren en dos llançaments de satèl·lit planificats
per a aquest any i els dos previstos per
a 2011. Entre ells, KA-SAT, el primer satèl·lit
paneuropeu multifeix de banda Ka per a banda
ampla amb velocitats i costos d’usuari comparables
als de l’ADSL2. “Es tracta d’una prova
més de la creixent necessitat que els satèl·lits
portin a terme el seu paper en el desenvolupament
d’un entorn plenament digital”,
comenta Michel de Rosen. “Aquesta aspiració
subratlla l’estratègia general d’Eutelsat i
garanteix el nostre futur a llarg termini en tots
els mercats als quals donem servei”.
Després del llançament
Mentre que la tasca del coet Protó finalitza
nou hores després de l’enlairament, la del
satèl·lit comença just aleshores. En les hores
i els dies següents a la seva separació del coet,
es realitza tota una sèrie de passos que són
crítics i inclouen l’obertura de panells solars
i antenes, i la maniobra del satèl·lit cap a l’òrbita
geoestacionària. A aquesta fase de 10
dies la segueix una ronda completa de comprovacions
en òrbita la finalitat de la qual és
garantir el funcionament del satèl·lit; per
exemple, que la seva potència i la seva cobertura
compleixin amb les especificacions. Una
vegada finalitzades les proves, es dirigeix el
satèl·lit a la seva posició operativa, des d’on
Exercici
2008-2009
74%
Ingressos
generats per
les aplicacions
de vídeo.
3.300
Canals de
televisió
gestionats.
190
Milions
de llars
proveïdes
per satèl·lits
d’Eutelsat.
Link
Eutelsat
www.eutelsat.com
entrarà en ple servei comercial. Des del 2004,
Eutelsat ha reunit l’experiència i els coneixements
necessaris per gestionar íntegrament
aquest complex conjunt d’activitats postllançament
des del seu centre de telecomunicacions
amb satèl·lits de Rambuillet, pels
voltants de París.
Què passa amb el satèl·lit després de
la seva substitució?
Com que Eutelsat planifica l’arribada de
nova capacitat molt abans que es produeixi,
el satèl·lit reemplaçat sol tenir encara uns
quants anys d’ús comercial futur. Aquest és
el cas del satèl·lit SESAT 1, al qual ha substituït
el W7 en 36° Est. Després de l’operació
de trasllat del trànsit del SESAT 1 al W7, que
es portarà a terme sense complicacions i en
horari nocturn, SESAT 1 es portarà a una ubicació
Eutelsat alternativa on continuarà
oferint servei comercial fins a, almenys, finals
del 2011. Aquesta gestió dinàmica dels seus
recursos orbitals proporciona a Eutelsat una
considerable flexibilitat operativa.
1
2
— 1 —
Moment de
l’assemblatge
del satèl·lit W7.
— 2 —
Il·lustració del
satèl·lit W7
a l’espai.
MARÇ 2010 LINK abertis 19

ENTREVISTA
Aeroports
Daniel Calleja
«Després del mercat i la
moneda, el proper repte és
aconseguir un ‘cel únic’ europeu»
El director de Transports Aeris de la Comissió Europea exposa els reptes
que ha d’encarar el sector en les properes dècades a la Unió Europea
TEXT Julio Moreno | FOTOS David Campos
Segons un estudi d’Eurocontrol, una
organització especialitzada en la seguretat
en la navegació aèria i formada per
38 països, la Unió Europea va registrar el 2007
10 milions de vols. La mateixa font va anunciar
que aquests s’incrementarien anualment
en un 2,7% de manera que per al 2030
l’espai aeri europeu superaria els 20 milions
de vols anuals. Després de la liberalització
del sector aeri la Unió afronta un segon repte:
gestionar aquest increment de trànsit
desenvolupant un marc jurídic i tecnològic
propi d’acord amb les necessitats de capacitat,
seguretat i respecte mediambiental
del sector.
Un actor fonamental en aquest nou
escenari serà la Comissió Europea, que està
impulsant diferents projectes com la creació
d’un únic espai aeri comú. Daniel Calleja,
director de Transports Aeris de la Comissió
Europea, va repassar amb la revista link
abertis alguns dels aspectes més importants
del repte que afrontarà el transport aeri
a la Unió Europea durant les properes dècades.
Ho va fer durant una jornada dedicada
a les col·laboracions publicoprivades organitzada
el mes de setembre a Barcelona per la
Lliga Europea de Col·laboració Econòmica
(LECE) conjuntament amb el Ministeri d’Afers
Estrangers i de Cooperació i amb el Cercle
d’Economia.
20 LINK abertis MARÇ 2010
Com valora l’actual situació del mercat
aeri a Europa després dels processos
de concentració entre aerolínies i l’eclosió
del fenomen de les companyies
denominades de baix cost?
El mercat aeri a Europa ha patit una transformació
espectacular conseqüència directa
de la liberalització impulsada per la Unió
Europea. No fa tant ens trobàvem amb una
fragmentació del mercat fruit de l’existència
d’una vintena de companyies de bandera i
no hi havia aerolínies de baix cost. Ara l’escenari
és un altre. D’una banda, noves rutes,
noves tarifes i noves oportunitats de transport
aeri més avantatjoses per als consumidors.
De l’altra, una concentració dels operadors
tradicionals en forma d’aliances i l’aparició
de les companyies de baix cost. Això sembla
que ens portarà a dos models. Un serà el de
les companyies que treballaran en xarxa o
hub, i un altre el de les denominades de baix
cost que cada vegada tenen més demanda i
a les quals hem de considerar també com
veritables companyies comunitàries, ja que
operen des de diferents Estats.
Aquesta liberalització no només ha afectat
les companyies, també altres actors
com els gestors aeroportuaris. Quines
mesures ha pres la Comissió sobre això?
Perfil
Daniel Calleja Crespo,
de 50 anys, és llicenciat
en Dret i en Ciències
Econòmiques i Direcció
d’Empreses. Parla
alemany, francès,
anglès, italià i portuguès,
a més d’espanyol.
El 1986 va començar a
treballar a la Comissió
Europea com a membre
del servei jurídic.
Entre altres càrrecs
ha estat conseller del
president de la Comissió
Europea, Jacques Santer,
i cap de gabinet de
comissaris com
Marcelino Oreja (Cultura i
Assumptes Audiovisuals)
i Loyola de Palacio
(Transports i Energia,
i vicepresidenta
de la Comissió).

MARÇ 2010 LINK abertis 21

El mercat no s’ha obert només per a les
companyies aèries, també per als aeroports.
S’estan donant fenòmens com a privatitzacions
d’aeroports i participació del capital
privat en la seva gestió. Tot plegat s’està realitzant
amb l’objectiu que els mercats interiors
funcionin amb més eficiència. Aquest
és el repte de la Comissió Europea, i per a
això tindrem mitjans de control com la Directiva
sobre Taxes Aeroportuàries aprovada
l’octubre del 2008.
En què consisteix aquesta directiva i
com la gestionarà cada país?
La directiva consisteix en l’harmonització de
les taxes aeroportuàries per a tota la UE. No
es tracta d’un mètode de càlcul comú, ja que
ens trobem davant d’una gran diversitat de
situacions, però sí que conté l’exigència de
no discriminació entre aerolínies ni entre
passatgers, així com la transparència a l’hora
d’informar sobre els costos que s’han tingut
en compte a l’hora de calcular unes taxes,
vinculant aquestes a la qualitat dels serveis
prestats. No va ser fàcil arribar a aquest text
que té 2012 com a data límit d’aplicació. Van
fer falta tres intents fins que el Parlament
Europeu i el Consell de Ministres de Transport
de la Unió la van ratificar. Els ministres de
Transport europeus no es posaven d’acord.
Pel que fa a la gestió, cada Estat membre
haurà de crear un òrgan de supervisió. Ha de
ser independent del gestor aeroportuari, com
els que existeixen en alguns aeroports del
Regne Unit. Serà aquest el que vetlli per una
correcta interpretació de la norma.
Quan es va aprovar aquesta directiva,
no es va produir un cert rebuig dels gestors
aeroportuaris?
És cert que es va donar un rebuig inicial, potser
perquè el sector aeroportuari no estava
tan acostumat com altres baules, el de les
companyies per exemple, a una legislació
més intensa. Ara ja ho estan i la Comissió les
està convidant per tal que aprofitin la situació
de crisi per no esperar a la transposició
de la directiva, que és el 2012, i que l’anticipin
perquè puguin operar com més aviat
millor segons criteris de mercat.
Un altre tema important en el projecte
de la Comissió és la dels models de gestió
aeroportuària. Té la Comissió alguna
preferència pels models centralitzats,
o bé aposta per models en xarxa?
La Comissió respecta tots els models, siguin
individualitzats o en xarxa. No ens correspon
a nosaltres decidir-ho, sinó als Estats sota el
principi de subsidiarietat. On sí participarà la
22 LINK abertis MARÇ 2010
El futur del
sector aeri
a Europa
2,7%
Increment anual
de vols a la Unió
Europea, segons
estimacions
d’Eurocontrol.
20
Milions de vols
anuals sobre
l’espai aeri
europeu
previstos
per al 2030.
EL PROJECTE DE
‘CEL ÚNIC’ EUROPEU
NOMÉS SERÀ UN ÈXIT
SI COMPTEM AMB
LA PARTICIPACIÓ
DEL SECTOR PRIVAT
Comissió Europea és en observar que es
compleixin els principis bàsics de competitivitat
i d’eficiència.
En quin moment es troba el procés de
cel únic europeu i com revertirà la seva
aplicació en l’usuari?
El desenvolupament del segon paquet de
l’anomenat cel únic europeu és un dels projectes
més ambiciosos i difícils davant dels
quals es troba la Unió Europea. Tenim un
mercat i una moneda única a gran part de la
Unió, però no tenim un espai únic de navegació
aèria a Europa. Les sobiranies nacionals
fan que estigui fragmentat.
Als Estats Units, i dins d’un espai geogràfic
similar, es realitzen el doble d’opera-

cions que als territoris de la Unió i al mateix
cost. Per tant, cada moviment allà té la meitat
de cost que els nostres. Aquest problema
d’eficiència se solucionarà amb les mesures
de la segona fase del programa de Single
European Sky (SES), que va aprovar el Parlament
Europeu el setembre passat. Entre elles,
més regulació sobre les tarifes i la creació de
blocs comuns i transnacionals de trànsit aeri
als quals anomenem Functional Airspace
Blocks (FABS). En una primera fase es dividirà
Europa en nou blocs, que podran gestionar
conjuntament diversos països i que a la llarga
convergiran en un únic espai aeri. Les rutes
seran més directes i això suposarà un estalvi
energètic que podrà revertir en els preus i en
les polítiques mediambientals.
Com està participant el sector privat i
quines dificultats en la seva execució
vénen derivades de l’actual situació
econòmica?
El programa de cel únic té un component
industrial i tecnològic molt important que
és el Single European Sky ATM Research
(SESAR). Aquest és un projecte conjunt de la
comunitat de transport aeri europea l’objectiu
del qual és desenvolupar totes la tecnologies
necessàries per gestionar el que serà
el cel únic europeu.
SESAR és una empresa comuna, amb un
pressupost que supera els 2.000 milions d’euros
i en què participen tres actors a parts
iguals: la Comissió Europea, Eurocontrol i un
EL ‘CEL ÚNIC’
EUROPEU
Gestió integrada.
En l’actualitat, el trànsit
aeri europeu està
condicionat per una
xarxa de rutes basades,
en gran part, a les fronteres
nacionals i la diversitat
de les pràctiques de treball
dels professionals del
sector. El cel únic europeu
organitzarà un espai aeri
superior basat en un únic
sistema integrat i coordinat
capaç, a més, de donar
resposta a les necessitats
futures de seguretat i
de volum, compromeses
pel continu creixement
del nombre de vols.
Eficiència i seguretat.
L’augment del trànsit
aeri té una repercussió
directa en els usuaris
i les companyies aèries.
Els endarreriments
suposen una càrrega
econòmica per a
les aerolínies que pot
assolir els 2 bilions
d’euros a l’any. La millora
de la gestió dels vols
gràcies al cel únic
europeu –la idea del
qual es va gestar als anys
60– tindrà conseqüències
significatives en
l’eficiència i la seguretat
del transport aeri.
Link
Unió Europea
http://europa.eu
MARÇ 2010 LINK abertis 23

grup de diverses empreses del sector que
hi estan veient una oportunitat de negoci.
La participació del sector privat en aquest
projecte, que es troba ja en una segona fase
i que té la seva data d’aplicació per al 2020,
és fonamental. Només si comptem amb
una participació molt activa d’aquest, aconseguirem
els seus objectius que són augmentar
la seguretat, millorar la capacitat i reduir
les emissions.
El 2012 el sector de l’aviació entrarà
en el comerç d’emissions C0 2 . Quina és
la política mediambiental de la Comissió
en aquest aspecte?
El sector del transport aeri és conscient que
ha de contribuir a la reducció d’emissions.
Per això ja hem estat treballant en dos mecanismes.
El primer es basa en una coordinació
amb tercers països que comptin amb sistemes
normatius similars que ens permeti aplicar
conjuntament la directiva.
En segon lloc, volem liderar un acord
mundial en el sector. Europa està sent líder
pel que fa a les mesures contra el canvi
climàtic i, per això, des de la Comissió intentarem
presentar davant l’Organització
Internacional d’Aviació Civil una sèrie de
reptes conjunts. En aquest aspecte, i pel
bé comú, són necessaris diàleg i discussió
amb tots els països.
I com repercutirà en les tarifes el compliment
de la directiva?
Diferents estudis de la Comissió Europea
apunten que l’increment del cost en el bitllet
no hauria de ser elevat. Menys de 5 euros
en els vols intraeuropeus i menys de 20 en
els transoceànics. En aquest aspecte crec
que l’aplicació de la directiva de reducció
d’emissions per al nostre sector tindrà un
aspecte positiu. D’una banda, caldrà renovar
les flotes d’avions i augmentarà la investigació
en la recerca de carburants alternatius
sintètics que ens apropin als objectius
de carbon neutral growth.
La seva Direcció ha fet una aposta decidida
per la seguretat en el trànsit aeri.
Quines són les novetats sobre això?
Primer hem impulsat la creació d’una Agència
Europea de Seguretat Aèria que està a
la ciutat alemanya de Colònia, i que és l’única
entitat garant de la seguretat aèria a Europa.
Serà l’única competent en les llicències i
en les certificacions dels avions europeus.
Ja ha certificat, entre d’altres, l’Airbus 380.
Amb això hem tancat les finestretes nacionals
i hem harmonitzat totes les despeses de
certificació amb l’estalvi que això suposa.
24 LINK abertis MARÇ 2010
D’altra banda, estem treballant molt en la
configuració de llistes negres de companyies
i fins i tot països que no respecten la normativa
internacional en temes de seguretat.
Aquesta llista, que s’està aplicant des del
2006, s’actualitza constantment, està al nostre
web i, en breu, per iniciativa del nostre
comissari Antonio Tajani, ens plantejarem la
confecció d’una llista negra mundial.
Un tercer aspecte està relacionat amb
el seguiment dels avions i ve lligat al recent
accident del vol d’Air France entre Rio de
Janeiro i París. Hem d’aconseguir que no hi
hagi zones de penombra en el trànsit dels
nostres avions. En paral·lel a això, estem desenvolupant
aplicacions perquè el contingut
de les caixes negres es consulti també des
d’altres suports.
Quines accions especials està desenvolupant
la seva Direcció amb motiu
de la presidència espanyola de la Unió
Europea?
Continuarem impulsant les mesures de seguretat
aèria abans citades sobretot en forma
d’acords amb altres països. També estem
desenvolupant la segona fase de cel únic,
establint fulles de ruta i celebrant reunions
amb tercers països ja que es tracta d’un projecte
obert a tercers. També celebrarem una
cimera d’aviació amb els responsables del
sector a Amèrica Llatina i seguirem millorant
aspectes relacionats amb la capacitat i el
medi ambient.
Ha vingut vostè a Barcelona a participar
en una jornada organitzada per la Lliga
Europea de Cooperació Econòmica, el
Ministeri d’Afers Estrangers i el Cercle
d´Economia sobre les concessions publicoprivades.
Quina és la seva opinió
sobre això?
Penso que les col·laboracions publicoprivades
en l’àmbit aeri europeu són fonamentals, i
així ho ha assenyalat el mateix president de
la Comissió Europea, José Manuel Durâo
Barroso. I més en l’actual situació econòmica.
El finançament publicoprivat en projectes
transnacionals ens permetrà més creixement
i més competitivitat.
L’aeroport britànic de London
Luton, gestionat per la
companyia abertis airports,
inclou més de 100 destinacions
a Europa, Àfrica i Àsia.

A la Comissió tenim estudis referent a
com aquest model en projectes de llarga
durada és avantatjós i modern davant d’altres
fórmules. Suposa també un aspecte a tenir
en compte a l’hora d’executar pressupostos
públics. Jo mateix he vingut a exposar el projecte
SESAR com a exemple d’aquesta entesa
i crec que el següent pas ara és conciliar els
diferents enfocaments i ordres jurídics nacionals
per establir un marc comú.
L’ACCIDENT DEL
VOL D’AIR FRANCE
ENTRE RIO DE
JANEIRO I PARÍS
VA DEMOSTRAR
QUE ENCARA HI
HA ZONES ON NO
CONTROLEM ELS
NOSTRES AVIONS
RESPECTEM ELS
MODELS DE GESTIÓ
AEROPORTUARIS
INDIVIDUALS O EN
XARXA, MENTRE
SIGUIN EFICIENTS
LA COMISSIÓ VOL
ELABORAR UNA
LLISTA NEGRA
MUNDIAL DE
COMPANYIES
I PAÏSOS QUE
NO RESPECTEN
LES NORMES
DE SEGURETAT
DE L’AVIACIÓ
HEM CREAT
UNA AGÈNCIA
EUROPEA DE
SEGURETAT AÈRIA
QUE ÉS L’ÚNICA
COMPETENT
EN LLICÈNCIES I
CERTIFICACIONS
MARÇ 2010 LINK abertis 25

EQUIP
Adéu a la TV analògica
‘Connectats’ a la TDT
abertis telecom lidera el procés d’implantació de la Televisió Digital Terrestre (TDT),
que aquest mes de març substitueix l’analògica arreu d’Espanya
TEXT abertis | FOTOS David Campos
Després d’anys de proves i de tancarse
amb èxit les primeres fases de
l’anomenat apagat analògic, la transició de
la xarxa analògica de difusió de televisió a
una altra exclusivament digital es donarà
per finalitzada arreu d’Espanya, dos anys
26 LINK abertis MARÇ 2010
abans de la data fixada inicialment per la
Unió Europea.
El mes de març del 2010 està marcat al
calendari com la data en què es dóna l’adéu
definitiu a la televisió analògica. En acabar
l’any 2009, més de cinc milions de ciutadans
de 1.700 municipis de totes les comunitats
autònomes ja veien exclusivament la TDT.
En el marc d’aquest ambiciós projecte, l’equip
d’abertis telecom ha orientat part de
la seva estratègia de creixement al nostre
país a l’impuls i el desplegament de la nova

Tot l’equip humà
d’abertis telecom ha
treballat intensament perquè
la transició de televisió
analògica a digital sigui un èxit.
tecnologia. Tot l’equip ha afrontat un extens
procés de digitalització dels seus centres,
que li ha permès liderar la implantació de la
TDT a Espanya, complint els objectius fixats
per l’Administració.
Tasca d’equip
Al capdavant de l’Oficina de Transició TDT
d’abertis telecom es troba Pedro Linares,
que destaca la tasca del conjunt de l’equip:
“El projecte TDT, en major o menor mesura,
és una empresa de tots, un treball molt coral”.
Un projecte que suposa “una gran complexitat
tècnica i logística”, i que abertis
telecom ve afrontant amb èxit des que es
va iniciar el Pla de Transició a la TDT, el setembre
del 2007.
El repte que afronta l’equip d’implantació
de la TDT és d’envergadura, però
es disposa del compromís i l’aval de tots
els actors involucrats: televisions, administracions
públiques, operadors de xarxa, installadors,
fabricants i indústria. D’altra banda,
assegura Pedro Linares, “s’ha dut a terme
una important tasca d’informació al ciutadà.
Els radiodifusors han fet anuncis en els seus
canals, la premsa ha ofert també molta
informació i les Comunitats Autònomes
han organitzat sessions per donar respostes
al ciutadà”.
D’altra banda, Carmen Espinosa, cap de
projectes i coordinadora de la planificació
de les emissions i la validació tècnica dels
centres, creu que “tot l’equip ha estat plenament
conscient de la importància que ha
tingut aquest projecte per a abertis, i ara es
recullen els fruits de la feina d’aquests darrers
anys. La planificació ha estat clau”.
També en el procés d’apagat, i en coordinació
amb l’Oficina de Transició TDT, es
troba Cristina Carboneras, qui destaca “la
bona entesa amb totes les persones implicades
en el projecte” com a part de l’èxit.
Un projecte complex
El procés de substitució de la tecnologia
analògica per la digital en el servei de televisió
terrestre té una especial incidència
a Espanya, ja que al voltant del 80% dels
continguts televisius es reben mitjançant
ones terrestres, mentre que en la majoria de
països europeus aquesta xifra se situa per
sota del 50%, i en alguns casos no arriba a
aquest percentatge.
En aquest sentit, Oriol Sitjà, director de
Negoci d’abertis telecom, coincideix en
assenyalar la implantació de la TDT i el procés
d’apagat analògic com un dels projectes
de telecomunicacions més complexos que
ha afrontat Espanya fins el moment, principalment
per dos motius: “En primer lloc, per
la complexitat tècnica, per la simultaneïtat
analògica i digital; i, d’altra banda, per la
dimensió social del projecte, ja que afecta
46 milions de persones”. A part d’aquests
dos aspectes, Oriol Sitjà apunta a més al
factor temps com un repte addicional important
del projecte, ja que es van determinant
els terminis d’apagat als quals l’equip ha de
cenyir-se. “Tot l’equip humà d’abertis
telecom treballa intensament des de l’inici
del projecte perquè la transició de televisió
EL PROJECTE TDT, EN
MAJOR O MENOR MESURA,
ÉS UNA EMPRESA DE
TOTS, UN TREBALL MOLT
CORAL DE TOT L’EQUIP
D’ABERTIS TELECOM
LA IMPLANTACIÓ DE LA
TDT ÉS EL PROCÉS DE
TELECOMUNICACIONS
MÉS COMPLEX QUE HA
AFRONTAT ESPANYA
FINS EL MOMENT
Els principals reptes
Tecnologia, simultaneïtat dels
sistemes analògic i digital.
Dimensió social, perquè
el canvi afecta 46 milions
de persones.
Temps, pels terminis als quals
l’equip s’havia de cenyir.
MARÇ 2010 LINK abertis 27

analògica a digital sigui un èxit. La gent és
conscient dels beneficis de la TDT, ja que
hi ha poques coses que puguin arribar a
mobilitzar tant l’espectador, avui dia, com
l’absència de televisió”.
De la mateixa manera que l’equip
de tecnologia i explotació, el director de
Negoci destaca el treball multidisciplinari
que s’ha dut a terme, no només entre l’equip
d’abertis telecom, sinó en col·laboració amb
el personal extern que també s’ha involucrat
en el procés: “Des de la Unitat de Negoci,
mantenim una estreta relació amb les Comunitats
Autònomes i el Ministeri per realitzar
un correcte seguiment del projecte”.
Es tracta, en efecte, d’un treball de gran
envergadura: “Parlem de la substitució d’un
sistema audiovisual per un altre, que implica
la renovació de l’equipament de difusió en
més de 4.000 punts arreu d’Espanya”. I
aquest procés de substitució es realitza amb
els dos sistemes –analògic i digital– en actiu,
emetent de forma simultània, i precisant de
la col·laboració d’usuaris i de comunitats de
veïns per adaptar l’antena (individual o collectiva)
i disposar d’un receptor adequat.
Compromís amb el ciutadà
Des de la Unitat d’Explotació també existeix
una forta vinculació amb el territori. Segons
Roser Vila, responsable d’Explotació del grup
de treball de l’oficina tècnica, “la nostra gent
és la que està en contacte directe amb el
terreny. Els ajuntaments i les poblacions es
dirigeixen als nostres tècnics per mostrar les
seves inquietuds i problemes”. Durant el
procés d’encesa, el seu equip verifica el correcte
funcionament dels centres emissors i
soluciona els problemes, acompanyat moltes
vegades pels afectats. Des d’explotació,
es realitza també la identificació de zones
fosques on no arriba el senyal per poder
— 1 —
Equip de l’Oficina
de Transició a la TDT.
—2 —
Direcció de Tecnologia.
— 3 —
Direcció de Negoci,
Direcció d’Estratègia
i Desenvolupament de Negoci,
Direcció d’Assessoria Jurídica
i Regulació, i Direcció
de Comunicació Externa.
28 LINK abertis MARÇ 2010
1
3

2
En xifres
La quota de pantalla de la
TDT va assolir el desembre
del 2009 el 52,8%.
De desembre del 2008 a
desembre del 2009 van
ser adquirits gairebé
10 milions d’equips TDT.
Les vendes de
sintonitzadors de TDT
el novembre del 2009
van ser de 784.000 unitats,
fet que xifra les vendes
acumulades en 24,2
milions d’unitats.
Gairebé 22 milions
d’individus (més del 50%
de la població) es van
connectar diàriament
amb la TDT el desembre
del 2009.
El consum mig diari
de TDT per individu
se situa en els 132 minuts.
MARÇ 2010 LINK abertis 29

anticipar-se a possibles problemes. L’equip
d’explotació col·labora de manera estreta
amb el departament de Tecnologia
d’abertis telecom, tant en el procés d’encesa
com en el d’apagat, analitzant els projectes,
implantant mesures i realitzant propostes
de millora. Durant l’hivern passat, es
van instal·lar tituladores “moltes vegades en
temps rècord, en dies de festa com Nadal i
amb unes condicions meteorològiques adverses
per poder complir amb els terminis que
el Ministeri havia marcat”, recorda la responsable
d’explotació.
Fases d’implantació
En coordinació amb els instal·ladors i amb el
personal del territori de les zones es troba
Josep Serra, cap de la Unitat de Provisió de
xarxa d’abertis telecom. Des de la seva
unitat es porta a terme una primera fase de
viabilitat, en què es preveuen les necessitats
per implantar el servei. Una segona fase de
replantejament, en què es marquen tots els
punts de la instal·lació de l’equipament. I,
finalment, una tercera fase d’acceptació, en
què s’arriba a la firma amb l’instal·lador i el
personal d’abertis per donar el vistiplau al
projecte. Un cop instal·lat l’equip, es realitza
la seva configuració perquè compleixi els
paràmetres del projecte.
LA COORDINACIÓ DE TOTES
LES PERSONES IMPLICADES
EN AQUEST PROJECTE,
TENINT EN COMPTE LA
SEVA COMPLEXITAT, HA
ESTAT PART DE L’ÈXIT
L’APAGAT ANALÒGIC
S’HA PRODUÏT
A ESPANYA DOS ANYS
ABANS DE LA DATA
COMPROMESA
AMB LA UE
EN PRIMERA PERSONA | JOSÉ ANTONIO QUINTELA I IGNACIO LEÓN
Tot llest per al canvi
José Antonio Quintela i Ignacio León
són director i portaveu de l’Oficina
Nacional de Transició a la TDT,
respectivament.
30 LINK abertis MARÇ 2010
El ministre d’Indústria,
Miguel Sebastián, va
escenificar l’apagat el
23 de juliol del 2008 a
Soria, amb l’alcalde de la
ciutat, Carlos Martínez.
El procés de transició a la Televisió
Digital Terrestre, la TDT, s’apropa a la
seva fi a Espanya. En menys de 50 dies,
el calendari anunciarà inexorablement
La TDT està complint els objectius previstos:
més de cinc milions d’habitants ja
reben la televisió només en digital. abertis
telecom és un referent a Europa en la
implantació de la TDT: Espanya està situada
per davant de països que també han iniciat
un procés d’apagat analògic, com és el
cas de Bèlgica, França, Itàlia o el Regne Unit,
entre d’altres. Europa està en ple canvi tecnològic
i la TDT obre la porta a nous escenaris
(alta definició a curt termini, i a altres
opcions a mig i llarg termini), i a nous suports
per gaudir d’aplicacions i de serveis d’oci i
de comunicació.
Links
Televisió Digital Terrestre
www.televisiondigital.es
abertis telecom
www.abertistelecom.com/es/
apuestadigital.php
l’arribada del 3 d’abril de 2010, data
que tan omnipresentment ha arribat
a estar en els somnis, alguna vegada
malsons, d’aquells que estem
directament implicats i compromesos
en la consecució d’aquest repte
històric d’avenç i de progrés tecnològic
al nostre país.
Queda molta feina per fer en
aquesta vertiginosa etapa final del
procés; però, a la vista de com va
evolucionant, creiem que podem
començar a sentir-nos satisfets
dels èxits aconseguits. Pocs haguessin
apostat fa més de 2 anys, aquell
calorós matí del 7 de setembre del
2007 en què es va aprovar el Pla
Nacional de Transició a la TDT, que
arribaríem a aquest moment en
les condicions en què ens trobem!
On rau el secret d’aquesta
consecució? En la nostra opinió,

Direcció
d’Explotació.
com en tot en aquesta vida, la clau està
en les persones.
Sovint, en la voràgine quotidiana
d’un projecte tan complex com el
que ens ocupa, oblidem que, en gran
mesura, la diferència entre l’èxit i
el fracàs consisteix en poder comptar
amb un equip humà de professionals,
a tots els nivells de responsabilitat i
en tots els àmbits d’acció que, dia rere
dia i sense defallir, posin en la seva
tasca particular el millor d’ells mateixos,
sense escatimar esforços i posant cura
i vinculació amb el propi projecte.
Volem rememorar, amb certa
nostàlgia, aquell matí ja llunyà del
23 de juliol del 2008 en què, al centre
emissor d’abertis telecom Santa Ana,
vam procedir a realitzar el primer
cessi d’emissions analògiques de
televisió a Espanya: el cessament
del projecte pilot Soria TDT. Allà
vam poder palpar per primera vegada
la profunda faceta humana d’un
projecte tan tecnològic com aquest.
L’emoció no estava en la festa de
benvinguda a la TDT que se celebrava
simultàniament en una plaça de la ciutat.
La veritable emoció estava en aquells
tècnics d’abertis que, gairebé amb
llàgrimes als ulls, assistien a la defi nitiva
jubilació dels seus emissors analògics;
sí, “els seus emissors”, aquells que ells
mateixos havien instal·lat 20 anys enrere
i que, des d’aleshores, havien mimat
amb tantes hores de feina i d’insomni.
Doncs bé, estem convençuts
que és aquesta implicació personal activa
amb la responsabilitat, amb l’objectiu,
la que, en gran mesura, ens ha permès
arribar fi ns aquí i la que farà possible
completar amb èxit un trànsit a la TDT
que ja molts qualifi quen de modèlic a
Europa. Vam conviure colze a colze en
aquest projecte professionals de tots
els àmbits. Des dels responsables
de la gestió pública, fi ns al tècnic de
manteniment del centre emissor
més recòndit que més d’una nit gèlida
ha hagut de dormir en el seu vehicle,
atrapat en meitat de la muntanya
nevada, tractant de solucionar una
incidència. Des del programador de
televisió, fi ns a l’executiu que, enganxat
a una maleta i a un ordinador portàtil,
viu en continu viatge. Des de l’instal·lador
que orienta una antena col·lectiva,
fi ns a l’enginyer que tracta d’optimitzar
un diagrama de radiació.
Tots som necessaris i tots treballem
per a un mateix objectiu: culminar
aquesta substitució tecnològica històrica
i irrepetible, que tants avantatges
reportarà al sector audiovisual del nostre
país, i que tan directament redundarà en
el benestar dels nostres conciutadans.
MARÇ 2010 LINK abertis 31

VIATGE
Bilbao
oberta al món
Un festí urbanístic és el que s’ha permès la ciutat
basca a través d’una important transformació. A la saga
del Museu Guggenheim van infraestructures, hotels
i una alta gastronomia que es reinventa
TEXT David Revelles | FOTOS Ajuntament de Bilbao, Diputació Foral
de Biscaia, Museu Guggenheim Bilbao, Universitat de Deusto
32 LINK abertis MARÇ 2010
Bilbao és la nova Bilbao. No existeix
més unanimitat de criteris a l’hora de
valorar en positiu la transformació d’una ciutat
en els darrers anys. Si hi ha una urbs europea
que, gairebé literalment, s’hagi rentat la
cara i obert al món, aquesta és sens dubte la
ciutat biscaïna. La seva modernització i projecció
cultural no ha escatimat energies per
dissenyar el seu actual perfil, encara que a les
guies turístiques el lloc resplendeix amb diverses
estrelles pel seu màxim interès arquitectònic.
El cert és que aquesta ciutat, sorprenentment
transformada i ja lliure de la seva
famosa ria de contaminació industrial, exhibeix
ara edificis sorprenents i a l’avantguarda de
l’arquitectura internacional.
El tret de sortida va arribar amb l’al·legoria
d’un gegantí vaixell mercant avarat a la riba de
la ria del Nervión. L’impressionant carcassa de
titani del Museu Guggenheim refulgeix des

que el seu pare, Frank Gehry, el va convertir en
referència mundial el 1997. No obstant això,
el nou Bilbao urbanístic va més enllà. Han deixat
també la seva particular empremta edificis
com el que acull el Departament de Sanitat del
Govern basc (l’Osakidetza), el Palau de Congressos
i de la Música Euskalduna Jauregia, un
impactant complex cultural; la biblioteca ovoide
de la Diputació Foral de Biscaia o la de la Universitat
de Deusto, formatejada en un immens
cub amb cantonades arrodonides. Però abans
de tots ells, un petit avançament és la passarel·la
de Santiago Calatrava a la riba dreta de la ria,
como si es tractés d’un vaixell de vela blanca.
Un ‘vaixell’ de titani
El Museu Guggenheim ha representat, 13 anys
després de la seva inauguració, un nou signe
d’identitat per a aquesta ciutat de dimensions
mitjanes, amb gairebé 400.000 habitants i
1
una àrea metropolitana que s’apropa al milió.
Aquest vaixell insígnia, totalment obert a
l’exterior gràcies a les seves finestres-parets
de vidre, distribueix els seus 24.000 m 2
en colossals sales d’exposició, auditori, restaurant
i llibreria.
Un altre gran espai consagrat a la cultura
es va fer realitat fa només dos anys després
de l’obra de Gehry. El Palau Euskalduna Jauregia
constitueix una altra fita arquitectònica
de no poca envergadura. Amb 53.000 m 2 , va
ser concebut per Federico Soriano i Dolores
Palacios com un altre vaixell que emergeix del
mateix dic on s’ubicava l’històrica drassana
Euskalduna. Les seves sales interiors no impressionen
menys: l’escenari més gran d’Espanya
(1.800 m 2 ) per albergar la temporada d’òpera
i la seu de la Bilbao Orkestra Sinfónica, i també
valuosos fons artístics entre els quals figuren
peces de Dalí, Larrea o Lazcano.
2
3
Visites obligades
Pont Suspès
El pont-transbordador
més antic del món,
construït el 1893, va ser
declarat Patrimoni de la
Humanitat per la Unesco
el 1986. Enllaça Las Arenas
amb Portugalete i ofereix
una insuperable vista
panoràmica des de la
passarel·la a 50 m d’altura.
Està construït amb
una imponent estructura
de ferro.
Santurtzi
A només 14 km de Bilbao,
aquesta cèlebre població
pesquera mereix una
escapada al seu abarrotat
port, a la Torre de Salazar,
a l’Hotel Palacio Oriol, o
al pròxim Monte Serantes,
on és possible realitzar
una ruta guiada de
senderisme o una simple
caminada pel plaer de
perdre’s a la muntanya.
Biblioteca ‘cub’
La nova Biblioteca de la
Universitat de Deusto,
de Rafael de Moneo, s’alça
davant de la passarel·la
Pedro Arrupe. Amb
estructura en forma de cub
i cantonades arrodonides,
disposa de 10 plantes (5 de
subterrànies). Inaugurada
el gener del 2009, alberga
800.000 obres.
— 1 — Museu Guggenheim.
— 2 — Passeig Abandoibarra.
— 3 — Biblioteca de la Diputació
Foral de Biscaia.
MARÇ 2010 LINK abertis 33

Endinsar-se a la ciutat signifi ca trobar-se
cara a cara amb algun exemple de la seva
transformació arquitectònica. La seu de l’Osakidetza,
inaugurada l’octubre de 2008, és un
políedre irregular de vidre ubicat a l’històric
solar que antigament va albergar el dispensari
Ledo. Al costat de l’edifi ci Santiago, o la nova
Cambra de Comerç, forma part de l’arquitectura
envidriada amb què l’urbs ha augmentat
la seva transparència.
Una de les obres que no deixa indiferent
és la Torre Iberdrola, de l’arquitecte argentí
César Pelli: un gratacel de 150 m que emergeix
de la plaça Euskadi. Les seves 33 plantes de
doble façana de vidre en forma de triangle
isòsceles allargat la fan omnipresent des de
qualsevol punt de la ciutat.
Dos dels projectes més importants aixecats
a la ciutat són, curiosament, les seves dues
biblioteques més importants. Al costat de
la de la Universitat de Deusto, de Rafael
de Moneo, s’alça la de la Diputació Foral de
Biscaia, inaugurada el 2007, és una construc-
34 LINK abertis MARÇ 2010
ció ovoide de 5.000 m 2 , obra del despatx IMB
Arquitectos. Aquest edifi ci transpira tradició
i modernitat: una obra amb revestiment
de vidre transparent que permet veure des
del carrer els llibres emmagatzemats, i que
alberga, entre 300.000 volums, 40 incunables
dels segles XV a XVI. L’exemplar més antic
és l’Expositio super Summulas Petri Hispani,
de Johannes Versor, imprès pel mestre Henricus
Alding a Nàpols (Itàlia) el 1477.
Infraestructures
Però les ingents construccions amb intenció
de perseverar també s’han aliat amb els grans
mitjans de transport: passaran a la història
la xarxa de metro en què Norman Foster
va integrar arquitectura i enginyeria, la nova
terminal de l’aeroport de Santiago Calatrava
o l’Estació Intermodal d’Abando, del britànic
Michael Wiford. Es tracta d’un ambiciós
complex per a trens d’alta velocitat, llarg recorregut
i rodalia, a més d’autobusos, metro i
aparcament.
El Casc Antic
acull una oferta
diversa i rica
de comerços
tradicionals.
GUIA PER
AL VISITANT
Com arribar
Bilbao està connectada amb
Sant Sebastià i Vitòria a través
de les autopistes A-8 i AP-68,
respectivament. Des de Santander,
s’accedeix per l’autovia del
Cantàbric, i des de Burgos, per
l’A-68. En avió s’arriba a l’Aeroport
Internacional de Bilbao,
en Loiu, a 10 km de la capital.
On dormir
Gran Hotel Domini Bilbao
Alameda Mazarredo, 61
Tel.: 944 253 300
www.hotels-silken.com/granhotel-domini-bilbao
Codissenyat per Javier Mariscal,
està considerat una petita obra
d’art. Destaca el seu Ciprés fósil,
del mateix autor, una escultura
de 26 m d’alt. De 115 a 225 euros.
Hotel Artetxe
Carretera Enekuri-Artxanda, km 7
Tel.: 944 747 780
www.hotelartetxe.com
Masia rehabilitada amb
12 habitacions, decoració rústica
i vistes immillorables a Bilbao
des de qualsevol cambra.
On menjar
Etxanobe
Palau Euskalduna, Avinguda
Abandoibarra, 4. Tel.: 944 421 071
Amb una estrella Michelin i dos
sols de la Guia Campsa, disposa
d’una variada oferta de receptes
amb bacallà. S’accedeix amb
un ascensor panoràmic.
Xukela
Perro, 2. Tel.: 944 159 772.
En ple Casc Antic, ofereix una barra
plena de pinchos des de fa 20 anys.
Són insuperables els seus patés
de campagne, bloc de canard
o mousse de Perigord.
On comprar
Rui-Wamba
Plaza Nueva, 10. Tel.: 944 154 238
www.artesanianueva.net
Establiment d’articles d’artesania
basca obert des del 1926: pilotes de
jai alai, cistella punta, txapeles,
música, pintura…
Per saber-ne més
www.bilbao.net/bilbaoturismo
www.turismoa.euskadi.net

La renovació de les infraestructures
d’accés a la ciutat basca és una altra de les
assignatures que s’han saldat amb una nota
alta. Un exemple d’això és la campanya
de renovació de ferms i reparació del viaducte
de Cachambiano en sentit Bilbao realitzat
per avasa. En total, 13 km d’actuacions
en carril lent i en 7 semiviaductes de la calçada
en sentit Bilbao, entre altres millores
que inclouen les inversions de la companyia
del Grup abertis per oferir més vies dedicades
en exclusiva a usuaris del sistema
de telepeatge Via-T, del qual es van comptabilitzar
més de vuit milions de trànsits al
llarg del 2009.
La ria, per a la ciutat
Els bilbaïns no han vist desaprofitar un
dels espais clau en la seva economia durant
dècades. L’antiga zona industrial al costat de
la ria, que va ser signe d’identitat de la ciutat
en l’època de més esplendor dels alts forns
i drassanes fins que als anys 80 el sector
va patir una reconversió que va obligar a
tancar grans empreses, s’ha reconvertit
en una immensa àrea amb parcs i passeigs,
i s’aixequen zones de negocis i barris nous.
Un exemple immillorable d’aquesta recuperació
d’espais són els 348.500 m 2 del
barri d’Abandoibarra als quals ara es pot accedir
des de l’avinguda del mateix nom i el passeig
de la Ribera. Bilbao Ría 2000, empresa
creada el 1992 per emprendre la recuperació
d’aquestes antigues zones industrials de
la ciutat, ha reconvertit gairebé 116.000 m 2
en zones verdes.
En la mateixa línia, l’antiga estació ferroviària
de mercaderies d’Ametzola ha vist
cobrir les seves vies i alçar-se una àrea residencial
i un parc que han guanyat unes altres
36.000 hectàrees per als bilbaïns.
Avantguarda i tradició
La ciutat disposa també d’una oferta diversa
i rica que viu en els comerços tradicionals del
Casc Antic o en els grans magatzems i firmes
internacionals del centre. No obstant això,
conserva intacta, i millorada, una gastronomia
que va des del plat més selecte als tradicionals
i elaborats pinchos i l’inalterable costum del
chiquiteo. Des de petits i abarrotats locals de
tapes fins als més sofisticats restaurants
d’autor que parteixen de la gastronomia
tradicional del País Basc, Bilbao s’alça com
a aparador únic per degustar la més variada
oferta en restauració. Estrelles Michelin i sols
de la Guia Campsa acrediten la qualitat
de les viandes de nombrosos establiments.
Un altre motiu de pes per no deixar de visitar
la ciutat amb qualsevol excusa cultural.
ENTREVISTA | GONZALO ALCALDE
“Sempre és bon
moment per venir”
El director general d’avasa
valora la modernització
i el dinamisme econòmic i
arquitectònic de la ciutat basca.
Gonzalo Alcalde analitza les
claus que han fet possible
aquest procés de transformació
sense torbar l’harmonia entre
allò clàssic i allò modern.
Podria donar-nos una raó
per visitar Bilbao?
N’hi hauria moltes, però destaco
la profunda transformació,
produïda en no gaire temps,
des d’una ciutat industrial a una
ciutat oberta, de serveis i amb
una gran oferta cultural. En aquesta
imatge han estat peces clau la
recuperació de la ria de Bilbao i
algunes icones del disseny modern,
com el museu Guggenheim o
el metro de Norman Foster.
Quins trets destacaria de la
ciutat i dels seus habitants?
De la ciutat, la convivència
harmònica entre allò clàssic
(el Casc Antic, els elegants edificis
del Bilbao de l’Ensanche ) i
allò modern, el seu dinamisme
econòmic, la gastronomia i les
seves dimensions, còmode per
desplaçar-se. Dels seus habitants,
la seva hospitalitat i la seva gran
serietat a l’hora de treballar, sens
dubte compatible amb saber gaudir
de l’oci amb sentit de l’humor.
Un lloc per perdre’s per la ciutat,
més enllà dels llocs d’atracció
turística?
Suggereixo diversos llocs : un
passeig a peu des de l’Ajuntament
al Palau Euskalduna per la riba
de la ria, una visita al Museu de
Belles Arts (un magnífic gran
desconegut), un recorregut fins
a Artxanda, gaudint de la pujada
al funicular o, finalment, una
visita a la Casa Montero, exemple
d’arquitectura modernista a Bilbao.
Quins altres llocs proposaria
visitar als voltants de la ciutat?
L’Arboleda, en l’entorn de Bilbao,
en direcció a Cantàbria. Altres
punts d’interès són la zona de
Getxo i Las Arenas, amb les seves
elegants cases i el port, el Pont
Suspès, etcètera. I, si disposem
de temps, no hem de perdre’ns
Urdaibai (Reserva de la Biosfera
declarada per la Unesco), preciós
paratge natural que combina mar
i muntanya, amb parades obligades
a Bermeo i la ria de Mundaka,
paradís dels amants del surf.
Quin és el millor moment
de l’any per visitar Bilbao?
Si es vol diversió, la tercera
setmana d’agost (les festes de
Bilbao). Si els interessos són altres,
recomanaria l’inici de la tardor, amb
bon clima, dies llargs i invitació al
passeig. Si allò que es busca són
emocions fortes, qualsevol cap
de setmana al llarg de l’any que
l’Athletic jugui a San Mamés. En fi,
sempre és bon moment per venir
a aquesta preciosa ciutat i qualsevol
excusa és bona per fer-ho.
MARÇ 2010 LINK abertis 35

REPORTATGE
Proveïdor oficial per cinquè any consecutiu
abertis telecom,
al GSMA
La companyia va desplegar la primera xarxa de cobertura híbrida satèl·lit-terrestre de
TV en mobilitat d’Espanya al Mobile World Congress 2010 (GSMA), celebrat a Barcelona
TEXT I FOTOS abertis telecom
abertis telecom, operador d’infraestructures
de telecomunicacions del
grup abertis, va estar de nou present al
Mobile World Congress 2010 (GSMA), que
es va celebrar en Fira de Barcelona entre
el 15 i el 18 de febrer. El congrés va tornar
a reunir a les empreses i organismes internacionals
protagonistes del desenvolupament
de les comunicacions mòbils. Per cinquè any
consecutiu, abertis telecom va facilitar i
va gestionar la infraestrucutra de xarxa de
difusió i transport de TV mòbil per a la recepció
de senyals de televisió i serveis interactius
en terminals mòbils.
abertis telecom és, des de la primera
edició d’aquest evento el 2006, Partner Ofi -
cial de Xarxes de TV en mobilitat del GSMA.
Aporta i gestiona xarxes basades en les diferents
tecnologies disponibles, que permeten
comprovar la seva versatilitat i conèixer
les aplicacions i continguts desenvolupats
per als suports mòbils.
36 LINK abertis MARÇ 2010
ABERTIS TELECOM VA
FACILITAR I VA GESTIONAR
PER CINQUÈ ANY
CONSECUTIU LA
INFRAESTRUCTURA DE
TV MÒBIL AL CERTAMEN
ES VAN PORTAR A TERME
DEMOSTRACIONS DE
TELEVISIÓ DVB-SH, QUE
COMBINA L’ÚS DE LA XARXA
TERRESTRE I DEL SATÈL·LIT
abertis telecom
va portar a terme
demostracions
de televisió
en mobilitat.
Primeres demostracions DVB-SH
amb recepció terrestre i satèl·lit
La companyia va desplegar en la passada
edició del Mobile World Congress tres
xarxes per donar cobertura als serveis que
conformaran les demostracions de TV en
mobilitat, en els diferents estàndards existents:
DVB-H (Digital Video Broadcasting
Handheld), DVB-SH (Digital Video Broadcasting
Satellite Handheld) i MediaFLO (Media
Forward Link Only).
En el marc del Mobile World Congress
2010 es van portar a terme demostracions
de televisió en mobilitat amb tecnologia
DVB-SH, un servei que combina l’ús de
la xarxa terrestre i del satèl·lit. Aquestes
demostracions són fruit de la col·laboració
amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i
el Ministeri d’Indústria.
El treball conjunt amb els dos organismes,
que recolzen i fi nancen respectivament
els projectes FURIA (Futura Red Integrada
Audiovisual) i J-Ortigia, va permetre en aquest
esdeveniment la transmissió de senyals de
televisió en vehicles, combinant xarxa terrestre
i sael·litària en el mateix servei.
Desplegament tecnològic
La infraestructura desplegada per abertis
telecom va incloure les seves instal·lacions
de transport i de difusió de televisió a Torre
de Collserola, la capacitat del sistema satèl·lit
Eutelsat, així com diversos transmissors installats
a la ciutat i al recinte de la Fira de
Barcelona, que van completar la cobertura
de les emissions a l’exterior i l’interior dels
pavellons.

— 1 —
Tobías Martínez,
director general
d’abertis telecom, amb
el ministre d’Indústria,
Miguel Sebastián, i
el secretari d’Estat
de Comunicacions,
Francisco Ros, al GSMA.
— 2 —
A l’estand d’abertis
telecom es van portar
a terme diverses
demostracions
tecnològiques.
abertis telecom va difondre, a través
d’aquestes xarxes, la programació de desenes
de canals de ràdio i de televisió dels principals
radiodifusors nacionals i internacionals, a més
dels Media Partners de la Asociación GSM.
Aquestes demostracions van permetre
comparar diverses tecnologies en el congrés,
i el comportament de diversos tipus d’aplicacions
i de serveis interactius.
Presentació de serveis interactius
A més de la seva participació tècnica com a
proveïdor de xarxa, abertis telecom va estar
present en l’actual edició de Mobile World
Congress al Pavelló d’Espanya (Hall 3) i va
instal·lar una Sala Tècnica –situada al Pavelló
7– amb els equips i les plataformes avançades
necessàries per a les demostracions.
1
2
Seguint la línia de col·laboració amb la
indústria d’altres anys, abertis telecom va
coordinar i va col·laborar en la integració de
diferents sistemes d’accés condicional, així
com de diferents serveis interactius sobre
diverses de les plataformes de televisió en
mobilitat desplegades.
D’altra banda, abertis telecom va
presentar aquest any els seus productes de
distribució de continguts per internet a dispositius
mòbils, així com alguns dels nous
dispositius per a TV mòbil broadcast del mercat,
com el nou Nokia 5330 de Nokia Siemens
Networks.
Tots aquests nous serveis, estàndards i
sistemes formen part de les demostracions
que es van portar a terme a l’estandd’abertis
telecom. A més, la companyia va col·laborar
amb els diferents fabricants en proves d’interoperatibilitat
d’aquells equips que es van
presentar a Fira de Barcelona, posant a disposició
la seva sala tècnica. Juntament amb
abertis telecom, han col·laborat amb recursos
en el desplegament les empreses Eutelsat,
Athenas, Telelux, Albalá i Mier.
Principals projectes
A més de coordinar el projecte FURIA,
abertis telecom participa en alguns dels
projectes més rellevants per al desenvolupament
de la televisió en mobilitat, com Wing
TV (Wireless, Integrated, Nomadic, GPRS-
UMTS&TV, handheld terminals), el projecte
B21C (Broadcast for the 21st Century), i
J-Ortigia, finançat per l’agència espacial europea
(ESA).
abertis telecom forma part del projecte
Safetrip, l’objectiu del qual és el desenvolupament
d’un sistema basat en un receptor
DVB-SH per als vehicles (a manera de caixa
negra). Aquest sistema permetria rebre i
transmetre informació (de forma híbrida
terrestre-satèl·lit), com ara dades d’estat de
les carreteres, o indicar la posició GPS en cas
d’accident.
En el projecte Safetrip participen 19
empreses, entre les quals es troben abertis
autopistes, abertis telecom i Eutelsat.
Links
abertis telecom
www.abertistelecom.com/es/
index.php
GSM World
www.gsmworld.com
MARÇ 2010 LINK abertis 37

BRANDING
Nova revista corporativa
‘link abertis’
abertis renova la seva revista corporativa i
unifi ca els criteris de la resta de publicacions periòdiques
de les seves unitats de negoci
TEXT Bernat Ruiz
La publicació que tenen a les seves
mans és el fruit de dos anys de treball.
Dos anys en què s’ha defi nit un nou model
de publicacions periòdiques corporatives
per a les empreses del grup abertis, més
d’acord amb el creixement i la seva expansió
internacional.
La revista abertis va néixer en paral·lel
a la creació d’abertis, després de la fusió
d’Acesa Infraestructuras, SA i Áurea,
Concessions d’Infraestructures, SA, com a
mitjà de comunicació entre els diferents
públics i clients de les empreses del Grup.
Després de 7 anys, 18 números, 270.000
exemplars editats i més de 1.000 pàgines
publicades en 3 idiomes, es feia necessari
renovar-la, procés que s’ha basat en aspec-
38 LINK abertis MARÇ 2010
ELS CRITERIS GRÀFICS
INCORPORATS PERMETEN
OFERIR UN NOU
‘LOOK & FEEL’, UN
NOU AIRE ABERTIS
INCONFUSIBLE I
IDENTIFICADOR DELS
VALORS DEL GRUP
Diverses portades dels
18 números de la revista
abertis publicats en
els darrers 7 anys.
Nº17 juny 2009
10 ANYS QUE HAN MARCAT
UN CICLE HISTÒRIC
RELLEU EN LA PRESIDÈNCIA
DESÈ ANIVERSARI
DE LA FUNDACIÓ
ABERTIS
ENTREVISTES AMB MARC PAPINUTTI, DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES
DEL MINISTERI D’ECOLOGIA DE FRANÇA, I ANTONIO ESTACHE,
PROFESSOR D’ECONOMIA DE L’UNIVERSITÉ LIBRE DE BRUXELLES
tes fonamentals per entendre la nova etapa
que avui comença.
Realitat del Grup
S’ha unificat la línia gràfica corporativa
que, partint de la revista corporativa link
abertis, servirà de model per a la resta
d’actuals i futures revistes internes i externes
del Grup.
D’aquesta manera, es tracen uns
criteris gràfics clarament definits que
permeten donar a tota publicació un nou
look & feel, un nou aire abertis inconfusible
i identifi cador dels valors del Grup. Això
dotarà de coherència al model integrat
de publicacions per a totes les unitats
de negoci.

Disseny i continguts
Un dels aspectes més diferenciadors d’aquest
nou model de comunicació corporativa es
tradueix en l’ampliació de l’espai disponible
per desenvolupar informativament les novetats
de les empreses abertis. La nova revista
passa de 60 a 80 pàgines. El seu disseny
possibilita un esquema de continguts molt
més periodístic, i permet establir i desenvolupar
un diàleg i una comunicació més
directa i transparent amb els lectors.
Aquest nou disseny ve acompanyat de
millores en els continguts: noves seccions,
nous recursos gràfi cs, una presentació visual
de dades més atractiva i un desenvolupament
de la informació contextual. Així
mateix, s’ha millorat l’edició digital disponible
al web www.abertis.com, amb l’addició
d’hiperenllaços que permeten contextualitzar
la informació de forma més efi cient,
selectiva i immediata.
Públic
Aquesta nova revista és polivalent i es
dirigeix a tots els seus públics, posant especial
atenció als seus accionistes, inversors,
analistes fi nancers, professionals del sector
de les infraestructures i institucions públiques
i privades. Reforçant el testimoni
i l’esforç que des de sempre abertis ha
realitzat per mantenir un millor diàleg i
comunicació amb els seus accionistes,
es potencia la secció destinada a accionistes
i inversors, fi ns ara l’actual Revista de l’Accionistaes
converteix en Investor’s link, amb
una nova i ampliada presentació de la informació
molt més visual, gràfi ca, informativa,
intuïtiva i útil.
Dues línies diferenciades
El conjunt de revistes link distingeix dues
línies de publicacions corporatives periòdiques,
les externes i les internes. Cada unitat
de negoci –abertis autopistes, abertis
telecom, abertis airports, saba i abertis
logística-, segons necessitats de comunicació
i relació amb els seus clients, podrà
disposar de la seva pròpia revista. Les publicacions
externes es basaran en el disseny
de link abertis. Les internes prendran com a
patró la nova revista interna corporativa,
denominada linking.
‘linking’
La nova revista interna corporativa és
l’ambiciosa aposta d’abertis per a transmetre
la seva cultura, missió, visió i valors
comuns del Grup a tots els seus treballadors
i col·laboradors. Més de 60 empreses en
17 països empenyen a disposar d’una eina
Salvador Alemany
«El rendiment del Grup el 2009
és resultat del canvi i la forta
expansió dels darrers anys»
abertis | David Campos
El mercat no s’ha obert només per a les
companyies aèries, també per als aeroports.
S’estan donant fenòmens com a privatitzacions
d’aeroports i participació del capital
privat en la seva gestió. Tot plegat s’està realitzant
amb l’objectiu que els mercats interiors
funcionin amb més eficiència. Aquest
és el repte de la Comissió Europea, i per a
això tindrem mitjans de control com la Directiva
sobre Taxes Aeroportuàries aprovada
l’octubre del 2008.
La directiva consisteix en l’harmonització de
les taxes aeroportuàries per a tota la UE. No
es tracta d’un mètode de càlcul comú, ja que
ens trobem davant d’una gran diversitat de
situacions, però sí que conté l’exigència de
no discriminació entre aerolínies ni entre
passatgers, així com la transparència a l’hora
d’informar sobre els costos que s’han tingut
en compte a l’hora de calcular unes taxes,
vinculant aquestes a la qualitat dels serveis
prestats. No va ser fàcil arribar a aquest text
que té 2012 com a data límit d’aplicació. Van
fer falta tres intents fins que el Parlament
Europeu i el Consell de Ministres de Transport
de la Unió la van ratificar. Els ministres de
Transport europeus no es posaven d’acord.
Pel que fa a la gestió, cada Estat membre
haurà de crear un òrgan de supervisió. Ha de
ser independent del gestor aeroportuari, com
els que existeixen en alguns aeroports del
Regne Unit. Serà aquest el que vetlli per una
correcta interpretació de la norma.
És cert que es va donar un rebuig inicial, potser
perquè el sector aeroportuari no estava
tan acostumat com altres baules, el de les
companyies per exemple, a una legislació
més intensa. Ara ja ho estan i la Comissió les
està convidant per tal que aprofitin la situació
de crisi per no esperar a la transposició
de la directiva, que és el 2012, i que l’anticipin
perquè puguin operar com més aviat
millor segons criteris de mercat.
La Comissió respecta tots els models, siguin
individualitzats o en xarxa. No ens correspon
a nosaltres decidir-ho, sinó als Estats sota el
principi de subsidiarietat. On sí participarà la
2,7%
20
Comissió Europea és en observar que es
compleixin els principis bàsics de competitivitat
i d’eficiència.
cel únic
El desenvolupament del segon paquet de
l’anomenat cel únic europeu és un dels projectes
més ambiciosos i difícils davant dels
quals es troba la Unió Europea. Tenim un
mercat i una moneda única a gran part de la
Unió, però no tenim un espai únic de navegació
aèria a Europa. Les sobiranies nacionals
fan que estigui fragmentat.
Als Estats Units, i dins d’un espai geogràfic
similar, es realitzen el doble d’opera-
abertis abertis
de comunicació interna de primer ordre,
que s’editarà en 10 idiomes per a més de
12.000 persones.
Racionalització
S’ha optimitzat i millorat l’eficiència
de tot el procés, tant de la redacció de
continguts com de l’edició gràfi ca, la producció
i la seva distribució territorial. Una
vegada s’hagi iniciat la normalització de
les publicacions corporatives del Grup,
això permetrà un apreciable estalvi de recursos
i de paper, racionalitzant la gestió
de totes les publicacions i apropant-nos
a un model més sostenible, d’acord amb
les polítiques de sostenibilitat i de racionalització
dels recursos, que formen part
de les accions i del Pla de Responsabilitat
Social Corporativa que el grup abertis
implanta a totes les seves empreses i
accions.
12 abertis MARÇ 2010 MARÇ 2010 abertis 13
cions que als territoris de la Unió i al mateix
cost. Per tant, cada moviment allà té la mei-
tat de cost que els nostres. Aquest problema
d’eficiència se solucionarà amb les mesures
de la segona fase del programa de Single
European Sky (SES), que va aprovar el Parla- El programa de cel únic té un component
ment Europeu el setembre passat. Entre elles, industrial i tecnològic molt important que
més regulació sobre les tarifes i la creació de és el Single European Sky ATM Research
blocs comuns i transnacionals de trànsit aeri (SESAR). Aquest és un projecte conjunt de la
als quals anomenem Functional Airspace comunitat de transport aeri europea l’objec-
Blocks (FABS). En una primera fase es dividirà tiu del qual és desenvolupar totes la tecno-
Europa en nou blocs, que podran gestionar logies necessàries per gestionar el que serà
conjuntament diversos països i que a la llarga el cel únic europeu.
convergiran en un únic espai aeri. Les rutes SESAR és una empresa comuna, amb un
seran més directes i això suposarà un estalvi pressupost que supera els 2.000 milions d’eu-
energètic que podrà revertir en els preus i en ros i en què participen tres actors a parts
les polítiques mediambientals.
iguals: la Comissió Europea, Eurocontrol i un
Després de 10 anys com a conseller
delegat d’abertis, Salvador Alemany
fa balanç del seu primer any com a president
de la companyia. En els darrers 10 anys, el
Grup ha viscut un procés de transformació
que pot qualifi car-se d’històric per la seva
magnitud i pels resultats obtinguts.
La consolidació de la trajectòria del nostre
Grup durant aquests darrers 10 anys.
Un projecte de canvi i d’evolució substancial,
des d’una companyia de concessions fi ns
a la realitat actual d’un operador global
d’infraestructures per al transport i la
mobilitat.
Aquest és un projecte que en bona
mesura impulsem sota el lideratge d’Isidre
Fainé, però que ha tingut una naturalesa
coral en el sentit de ser molt compartit
i d’haver-se demostrat capaç de convocar
el suport i la confi ança dels nostres accionistes.
Des dels institucionals de referència
–amb Criteria i ACS al capdavant−, que aporten
estabilitat i fortalesa al Grup, fins
als petits inversors que han decidit confi ar
una part dels seus estalvis a aquest projecte
i créixer amb ell.
Quan vam iniciat aquell procés no teníem
unes fi tes predefi nides pel que fa a projectes
o inversions concretes, però sí teníem una
consciència clara que es donaven les condicions
necessàries per fer realitat un profund
canvi d’orientació. Teníem la voluntat
de fer-ho i disposàvem de l’equip i els recursos.
No haver-ho intentat, en vista dels resultats
aconseguits, hauria estat un error de
càlcul i, possiblement, un menyspreu
del talent de les persones i de les capacitats
que aportaven al projecte.
Crec que podem –accionistes, equip
directiu, treballadors i també els territoris
i els països als quals servims− sentir-nos
orgullosos del camí fet. El rendiment del Grup
a l’exercici 2009, un dels més difícils per a
l’economia mundial en els darrers 60 anys,
ha estat el resultat directe de la feina feta
durant aquests últims anys de transformació
i de forta expansió.
Sens dubte, l’aposta per un model industrial
cel únic
cel únic
— 1 —
Aquesta nova revista és
polivalent i es dirigeix a tots
els nostres públics, prestant
especial atenció als nostres
accionistes, inversors, analistes
fi nancers, professionals del
sector de les infraestructures
i institucions públiques
i privades.
— 2 —
Aquest nou disseny ve
acompanyat de millores
en els continguts, amb
nous recursos gràfi cs,
una presentació visual
de dades més atractiva
i un desenvolupament
de la informació contextual.
MARÇ 2010 LINK abertis 39
1
2

REPORTATGE
Comunicació ‘on-line’
El nou web d’abertis,
accessible per a persones
amb discapacitat
Les principals millores s’han introduït en la usabilitat, ara molt més
senzilla i ràpida, i els continguts, optimitzats per facilitar l’accés a la informació
TEXT I FOTOS abertis
El grup abertis ha redissenyat la seva
pàgina web corporativa –www.abertis.
com– amb l’objectiu de facilitar a les persones
amb discapacitat (física, intel·lectual o tècnica)
i d’edat avançada la màxima accessibilitat a
la informació de la companyia.
El redisseny s’ha realitzat seguint els criteris
d’accessibilitat internacionals recollits a
la Web Accessibility Iniciative (WAI) del World
Wide Web Consortium (WWC), que els ha
determinat com a especifi cacions de referència
quan es tracta de fer que les pàgines d’internet
siguin accessibles a les persones amb
discapacitat. Seguint aquestes pautes, el nou
web d’abertis compleix amb el nivell AA o
doble A (nivell mitjà). La nova imatge del web
s’ha modernitzat, caracteritzant-se per un
disseny més nítid i fresc, i ha millorat la navegabilitat,
fent-la més senzilla i ràpida. També
s’ha renovat l’estructura de continguts per tal
de millorar la usabilitat del web, fet que facilita
l’accés a la informació a tots els usuaris.
Pel que fa al look & feel del nou website,
aquest es caracteritza, principalment, per un
ús de la tipografi a i el color més clar i contrastat.
Si bé s’ha mantingut una estructura en la
mateixa línia que l’anterior, s’han introduït
canvis com el pas d’un menú horitzontal a un
vertical.
Presència arreu del món
Aprofi tant la incorporació de criteris d’accessibilitat
al web corporatiu d’abertis, també
s’ha realitzat un redisseny del mapa de presència
del Grup arreu del món. Es tracta d’un
40 LINK abertis MARÇ 2010
EL REDISSENY S’HA
REALITZAT SEGUINT ELS
CRITERIS D’ACCESSIBILITAT
INTERNACIONALS
RECOLLITS AL WEB
ACCESSIBILITY INICIATIVE
aplicatiu interactiu i animat per mostrar la
presència arreu del món d’abertis i les seves
cinc àrees de negoci. En sintonia amb el missatge
corporatiu Apropem el món, el mapa,
utilitzant com a base el programa Google
Maps, ofereix als usuaris un espai d’accés fàcil,
efi caç i modern.
El web corporatiu www.abertis.com està
dirigit als diferents públics de la companyia i
recull tota la informació actualitzada sobre la
marxa del grup abertis i les seves diferents
línies de negoci. Així mateix, disposa d’un espai
específi c d’informació a accionistes i inversors,
i detalla l’activitat de la companyia en matèria
de Responsabilitat Social Corporativa.

Si bé s’ha mantingut
una estructura en la mateixa
línia que l’anterior, s’han
introduït canvis com
el pas d’un menú
horitzontal a un vertical.
La importància
de l’accessibilitat
La Web Accessibility
Initiative (WAI) és una
branca del World Wide
Web Consortium, que
vetlla per l’accessibilitat
de les pàgines d’internet.
També és responsable
de la publicació de les
Guies d’Accessibilitat
al Contingut Web,
en què estableix
una sèrie de pautes
considerades estàndards
internacionals.
La missió de la WAI és
que persones amb alguna
mena de discapacitat, o
que la seva edat avançada
ha minvat les seves
habilitats, puguin fer ús
de les pàgines web. És a dir,
que aquests internautes
puguin “percebre, entendre,
navegar i interactuar amb
el site, aportant al seu torn
continguts”, segons la WAI.
Aquesta accessibilitat es
mesura en tres nivells (A,
AA i AAA), que corresponen
a: criteris mínims, estesos
i d’accessibilitat màxima.
Les mesures adoptades
han de tenir en compte
discapacitats causades
per problemes visuals,
auditius, físics, cognitius,
neurològics i de la parla.
Desenvolupar pautes i
tècniques que proporcionin
solucions accessibles
per als programadors de
pàgines web és una de
les funcions de la WAI.
Links
abertis
www.abertis.com
WAI
www.w3.org/WAI/
MARÇ 2010 LINK abertis 41

NOTÍCIES
42 LINK abertis MARÇ 2010
ABERTIS
La transparència a abertis,
un valor consolidat i reconegut
Segons un estudi d’IPSOS, abertis és la companyia d’infraestructures
a Espanya que millor es relaciona amb els mitjans de comunicació
Així ho confirma la segona onada de
l’Estudi KAR (Key Audience Research),
d’IPSOS, després de realitzar la seva última
enquesta periòdica (desembre del 2009), entre
més de 100 periodistes que van opinar sobre
la reputació corporativa de les empreses
d’aquest sector, mesurada en termes d’èxit
empresarial, estratègia i Responsabilitat Social
Corporativa (RSC) i les relacions entre empreses
i mitjans de comunicació.
Els factors que més valoren els mitjans
de comunicació a l’hora d’opinar sobre les
empreses en general, i sobre les companyies
d’infraestructures en particular, segueixen sent
MOSTRA | EMPRESES SECTOR INFRAESTRUCTURES
Fins a quin punt és favorable la seva opinió o impressió global de cada empresa?
Com valora les relacions de cadascuna de les següents empreses amb la premsa?
FAVORABLE DESFAVORABLE NO DEFINEIX
* Per motius de confidencialitat, s’han omès els noms de les empreses.

els resultats financers, seguits cada cop més
de prop i amb puntuacions molt pròximes, de
la qualitat dels productes i serveis, i el tracte
o el servei als clients.
Empresa de futur
La mostra també assenyala el grau de favorabilitat
dels mitjans cap a les empreses d’infraestructures,
que se situa a la meitat del rànquing,
per sota de sectors com el turisme, les
telecomunicacions o l’alimentació, però superant
els serveis financers, assegurances, banca,
farmacèutiques, automoció, línies aèries o
mitjans de comunicació. abertis destaca entre
la seva competència sectorial, recollint la millor
impressió global com a empresa entre els
mitjans. És també de la que millor parlaria un
periodista i la que millor es relaciona amb els
mitjans. A més, comparteix lideratge en altres
àmbits quan allò que es valora és l’èxit a mig
i llarg termini (futur), l’estratègia corporativa
potent i clara, les millors gestionades o les més
reconegudes per la seva sensibilitat mediambiental
o responsabilitat social.
Opinió d’altres col·lectius
L’informe també revela informació substancial
per desenvolupar una bona estratègia de
comunicació amb els mitjans, quan detalla la
informació més demandada pels periodistes
que, en el cas d’abertis, és l’estratègia corporativa,
tant a Espanya com en cadascun dels
mercats internacionals en què opera, així com
els principals indicadors d’activitat.
Els periodistes, i així ho constata la darrera
onada del KAR 2009, segueixen preferint
el tracte directe amb els directius de les companyies
com a principal font d’informació,
seguida dels comunicats, les converses telefòniques
i les trobades informatives. No
obstant això, l’anàlisi d’IPSOS és molt
més global, ja que des del 2007, el seu Estudi
KAR (realitzat dos cops l’any) pren el pols
de la situació econòmica i mesura la Reputació
Corporativa de les principals empreses
del país (cotitzades i empreses de grans dimensions
no cotitzades). El seu informe compta
amb la participació de periodistes especialitzats
en economia i empreses de mitjans
de comunicació de tots els sectors, als quals
se sumen analistes, polítics, acadèmics i líders
empresarials.
Entre aquests altres col·lectius i comparant
amb totes les empreses analitzades, la
percepció i l’opinió sobre abertis va guanyant
punts, però la seva presència en els diferents
rànquings es dilueix davant d’empreses amb
major posicionament entre el públic en general
(Telefónica, Santander, BBVA, Coca Cola,
Iberdrola, Repsol, Inditex, etcètera).
ENTREVISTA | JORGE DÍAZ-CARDIEL
“Client i producte
cobren protagonisme”
Jorge Díaz-Cardiel, director
corporatiu d’IPSOS.
Què conclou l’informe?
Primer, l’absoluta necessitat de
mesurar els intangibles. Hem assistit,
fins fa poc, a la presa de decisions
en matèria de reputació i relació
amb grups d’interès, basades en
assessoraments i opinions sense
base de contrast, en contraposició
amb altres àmbits de gestió. Avui,
no obstant això, veiem la necessitat
de l’anàlisi i el mesurament
d’aquesta mena de variables de
la manera més objectiva possible
i al llarg del temps, per observar
tendències basant-se en una
evolució històrica i anticipar
comportaments, principalment en
un moment com l’actual, d’incertesa.
Quins valors demanen més
els col·lectius enquestats?
En matèria de Responsabilitat Social
Corporativa (RSC), l’informe ens
assenyala que aquesta no pot ser
una simple declaració d’intencions.
Demanen que sigui quelcom tangible
i mesurable, i que es materialitzi
en polítiques i programes concrets.
Un altre dels aspectes analitzats,
la reputació corporativa, ha perdut
molts punts i, en general, ara es
tradueix en èxit empresarial,
però amb matisos: si abans només
es considerava la rendibilitat
econòmica, ara cobren protagonisme
també el tracte a clients i la qualitat
del producte i servei. La conjuntura
que vivim ha determinat l’evolució
d’aquest concepte i també el que es
reclama a les empreses. Ara et diuen:
“Parlem de coses més relacionades
amb el terreny dels negocis i les
persones i no de grans estratègies
corporatives”. Finalment, un dels
aspectes més rellevants de l’informe
és analitzar com les empreses
conviuen amb els seus grups
d’interès i allò que es constata és
que quant millor et relacionis amb
ells, més oportunitats tens
d’obtenir i mantenir l’èxit.
Quines pràctiques valoren
els mitjans?
El seu paper és vital, perquè bona part
de la percepció del públic en general
està condicionada pels mitjans de
comunicació. I aquí la conclusió és
clara: prioritat per la transparència
informativa, l’accessibilitat a les fonts
(directius) i traslladar una estratègia
ben definida. La relació amb els
mitjans de comunicació ha d’estar
basada en termes de reciprocitat. En
general, les empreses ben valorades
pels mitjans de comunicació –és
el cas d’abertis- solen tenir també
bones relacions amb la resta dels
seus públics objectiu.
Quins sectors i models d’empreses
són els més ben posicionats?
En època de crisi, les preferències
van associades al concepte d’oci
i d’escapisme i, per això, en l’actualitat,
es prefereixen sectors com
l’hoteler, turisme, telecos, internet i
l’alimentació; davant de la banca
i les caixes, ara menys valorades.
Entre els models d’empreses
millor posicionades es troben
les companyies que, tot i les
seves dimensions, són percebudes
amb proximitat local, integrades
i implicades en la societat i amb
els seus clients. També es
valoren aspectes de responsabilitat
corporativa i relació amb grups
d’interès, així com les empreses
espanyoles de gran dimensió
amb èxit empresarial fora de les
nostres fronteres.
MARÇ 2010 LINK abertis 43

NOTÍCIES
44 LINK abertis MARÇ 2010
ABERTIS
El grup abertis col·labora
amb la causa d’Haití
L’aeroport internacional d’Orlando Sanford, gestionat als Estats Units per
abertis a través de tbi, va oferir la seva ajuda en operacions d’evacuació
d’Haití i va facilitar el flux d’avions amb subministraments humanitaris
TEXT I FOTOS abertis
El passat mes de gener van arribar a
l’aeroport d’Orlando Sanford centenars
d’evacuats en avions C-17. Van ser
rescatats gairebé 10.000, en més de 120
vols. Molts d’ells van necessitar atenció
mèdica, alguns patien problemes de mobilitat
i també van arribar nens i nenes que
van perdre els seus pares durant el terratrèmol.
El DCF (Department of Children and
Families de Florida) se’n va fer càrrec i els
va traslladar a centres d’acollida.
El flux d’avions entre Sanford i la capital
d’Haití, Port-au-Prince, va augmentar a
mesura que les accions d’ajuda van cobrar
força. Es va treballar 24 hores al dia en una
operació basada en les directrius que va
facilitar l’exèrcit nord-americà, encara que
es feia difícil parlar d’una planificació de les
operacions a llarg termini.
Un dels majors reptes que es va presentar
va ser el d’acollir nens orfes que van
anar arribant fins al 25 de gener i van haver
El paper dels
voluntaris va ser
molt important a
l’hora de rebre
les persones
necessitades
d’ajuda.

d’esperar llargues hores a l’aeroport mentre
es completaven els tràmits d’adopció.
Davant d’aquesta situació, es va improvisar
un jardí d’infants a la Sala de Trànsit, on es
va acomodar els petits abans que els seus
pares adoptius poguessin portar-los a les
seves noves llars.
Equips de suport
Els voluntaris van jugar un rol molt important
a l’hora de rebre les persones necessitades
d’ajuda que van arribar des d’Haití.
Creu Roja Americana les va atendre amb
aliments, atenció mèdica bàsica i suport
psicològic, alhora que va col·laborar en
diversos aspectes de l’organització de les
operacions.
Es calcula que l’aeroport d’Orlando
Sanford va rebre el 43% de les evacuacions
procedents d’Haití des que van començar
les operacions d’auxili i, tot i que
l’activitat va patir un recés, els equips
sanitaris van seguir presents. Així mateix,
es van formar equips de suport per rebre
els 15.000 evacuats que s’estima que
van arribar a l’aeroport durant el mes
de gener.
Les accions del Grup
Des d’abertis s’estan portant a terme diverses
accions a l’hora de contribuir en causes
com les que està patint el país caribeny.
abertis col·labora en accions humanitàries
a través de Creu Roja des de fa 10 anys i, en
el cas concret d’Haití, ha realitzat una aportació
addicional com a col·laboració amb
motiu de la catàstrofe.
En el cas d’Haití, abertis va donar
suport al Magatzem d’Acció Humanitària i
d’emergència d’Anoia, des d’on la Creu Roja
va enviar material de primera necessitat als
afectats per la catàstrofe.
També cal destacar el treball de
comunicació interna a través del programa
Voluntaris, que ha donat a conèixer als
treballadors del Grup les diferents opcions
de col·laboració amb ONG en casos com el
de la catàstrofe d’Haití.
Evacuacions
Es calcula que l’aeroport
d’Orlando Sanford va
intervenir en el 43%
del total d’evacuacions
procedents d’Haití.
Gairebé 10.000 persones
van ser evacuades en
més de 120 vols.
L’aeroport va estar
format per equips de
suport per rebre més
de 15.000 nous evacuats.
Link
abertis airports
www.abertisairports.com
MARÇ 2010 LINK abertis 45

NOTÍCIES
46 LINK abertis MARÇ 2010
AUTOPISTES
acesa invertirà 100 milions en
millores al Maresme i la Selva
L’acord amb la Generalitat preveu la construcció d’una
connexió des de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar
i de l’enllaç amb la futura autovia A-2
TEXT abertis | FOTOS Josep Loaso
El conseller de Política Territorial i
Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el
president d’abertis i d’acesa, Salvador Alemany,
van firmar el passat 29 de gener un
conveni per desenvolupar un conjunt d’actuacions
de millora de les comunicacions
viàries al Maresme i la Selva. Així, el document
preveu la construcció d’una nova
connexió des de l’autopista C-32 entre els
termes de Blanes i Lloret de Mar, la connexió
futura amb l’autovia A-2 (Tordera-
Maçanet de la Selva), i l’execució de millores
en l’autopista actual.
Aquest acord permet donar continuïtat
a l’obra, actualment en execució, de
prolongació de l’autopista entre Palafolls i
Tordera, facilitar una connexió directa amb
la A-2 i potenciar les comunicacions a la
Costa Brava sud.
Al mateix temps, preveu la millora i
modernització de la C-32 al seu pas pel
Maresme. En conjunt, les obres en marxa i
les actuacions previstes suposaran una inversió
d’uns 100 milions d’euros.
Inversió de 100 milions d’euros
En aquest sentit, la Conselleria de Política
Territorial i Obres Públiques i acesa han
acordat que els 100 milions d’euros de l’obra
els aportarà acesa, i es preveu que el retorn
arribarà dels ingressos derivats del trànsit
addicional. Al final de la concessió, es
El conveni estableix
que acesa aportarà
els 100 milions
d’euros de l’obra
i preveu que el
retorn arribarà
dels ingressos
derivats del
trànsit addicional.

verificarà si s’ha complert aquesta previsió
i, en el seu cas, es restauraria l’equilibri
concessional en la forma que en aquell
moment es considerés més adequada.
Ampliació de la C-32
Les obres de prolongació de la C-32, que
es van iniciar fa gairebé un any, estan
actualment en fase avançada d’execució.
Aquests treballs consisteixen en la
construcció de 4,4 km nous d’autopista,
des del final actual de la C-32 a Palafolls fins
a l’enllaç amb la carretera de Blanes
(GI-600), en el terme de Tordera. Es preveu
que aquesta obra, que compta amb un
pressupost global de 46,6 milions d’euros,
finalitzi el proper juny. Actualment, s’ha
completat el 70% dels treballs previstos. En
el tram més proper a Palafolls, la formació
de la calçada està força avançada, mentre
que en el més pròxim a Tordera està en fase
de moviments de terres.
Entre les estructures que s’estan
executant, cal remarcar el viaducte –format
per dos ponts paral·lels– que travessa
el riu Tordera i la línia del ferrocarril, de
940 m de longitud. D’aquest viaducte, s’han
col·locat les bigues en pràcticament tota
l’estructura i s’ha iniciat el formigonat
dels taulers.
Actuacions
Finalitzar i posar en
servei les obres que estan
actualment en marxa de
prolongació de l’autopista
entre Palafolls i Tordera.
La construcció d’un nou
ramal de connexió de
l’autopista des del terme
de Blanes, a continuació
de la futura connexió
amb l’A-2, a Lloret de
Mar. La Generalitat està
redactant el projecte de
traçat d’un ramal que es
planteja com una via d’un
carril per sentit, d’uns
7 km de longitud. A més
de donar continuïtat a la
C-32 cap a la Costa Brava,
servirà com a variant o
alternativa a la carretera
GI-682 i, d’aquesta
manera, afavorir la
seguretat i la fluïdesa del
trànsit en aquest àmbit.
L’execució de treballs
de modernització en
els enllaços i barreres
actuals i altres millores
a l’autopista, que
s’aniran definint
de forma conjunta
fins al 2012.
Links
abertis autopistes
www.autopistas.com
Conselleria de Política
Territorial i Obres Públiques
www.gencat.cat/ptop
MARÇ 2010 LINK abertis 47

NOTÍCIES
48 LINK abertis MARÇ 2010
AUTOPISTES
Via lliure a noves obres
d’ampliació a l’AP-6 a Segòvia
iberpistas portarà a terme en els propers mesos una nova obra
d’envergadura, que permetrà incrementar la capacitat d’aquesta
via cap al 2012, millorant la fluïdesa i la seguretat dels seus clients
TEXT I FOTOS iberpistas
El passat mes de desembre, la
concessionària rebia el vistiplau al
projecte de construcció d’un tercer carril
per calçada en el tram San Rafael-Villacastín
(20 km) de l’autopista AP-6. Les obres
d’ampliació –que representen una inversió
total de 83 milions d’euros– podrien iniciar-se
aquesta primavera i concloure a l’entrada
del 2012, després d’uns 30 mesos
de treball.
L’execució del projecte inclou moviments
de terra, drenatge longitudinal i transversal,
afirmat (excepte capa de rodament),
murs, ampliació de passos inferiors i de viaductes,
senyalització, abalisaments i defenses,
desviaments provisionals, reposició de
serveis afectats, obres complementàries,
ordenació ecològica, estètica i paisatgística,
etcètera. Així mateix, destaquen per la seva
complexitat les actuacions en els tres via-
Les obres inclouen
mesures que
reforçaran la
visibilitat i que
permetran redirigir
el trànsit en cas
d’emergència.

ductes existents en el tram: Arenales (365 m),
Sotillo (220 m) i Lavadero (150 m). El projecte
contempla l’ampliació de l’amplada
dels nous taulers a 19 m, superant la considerada
normal per a aquesta mena d’estructures.
Aquesta mesura, a més de reforçar
la visibilitat, permetrà en cas d’emergència
desviar el trànsit per un dels viaductes.
“La complexitat de les obres ens obligarà
a iniciar els tres viaductes en totes dues calçades
de forma simultània, i a treballar en
el tronc de l’autopista en tres trams d’aproximadament
4 km de longitud de mitjana
per sentit”, explica Rafael Pérez Arenas,
director d’Enginyeria d’Obra Civil d’abertis
autopistes Espanya. Aquests trams, a més,
no són consecutius, sinó capiculats.
Més i millor capacitat de la via
L’increment de la capacitat de l’AP-6
permetrà alleujar el flux de vehicles que
es desplacen des de Madrid cap al corredor
del nord-oest (Galícia i la resta del nord
Un projecte
complex
Inversió: 83 milions
d’euros.
Terminis: inici a la
primavera del 2010 i
finalització el 2012.
En total, 30 mesos
de treballs.
Obres: construcció
d’un tercer carril de
20 km per calçada entre
San Rafael-Villacastín.
El projecte afecta tres
viaductes: Arenales
(365 m), Sotillo (220 m)
i Lavadero (150 m).
Link
iberpistas
www.iberpistas.es
peninsular). Aquestes obres d’ampliació
de l’autopista AP-6 se sumen a les que
la concessionària ha realitzat en els darrers
anys amb l’objectiu de donar resposta a
una demanda creixent del trànsit, millorar
la comoditat en la circulació i implantar
els màxims nivells de seguretat en la infraestructura.
En aquest sentit, iberpistas ha emprès
les obres de construcció del tercer túnel de
Guadarrama (sentit Madrid), així com la
remodelació del Túnel I (reversible depenent
de les necessitats de trànsit). La seva darrera
actuació de remodelació i de millora va permetre
obrir al trànsit el Túnel II de Guadarrama
(sentit la Corunya), dotant-lo dels més
moderns sistemes de seguretat, il·luminació,
extinció d’incendis, ventilació, equips de
control, etcètera.
Amb aquestes actuacions, l’autopista
AP-6 es converteix en la primera infraestructura
viària d’Espanya dotada d’un sistema
de tres túnels amb un de reversible.
MARÇ 2010 LINK abertis 49

NOTÍCIES
50 LINK abertis MARÇ 2010
AUTOPISTES
En marxa les obres del tercer carril
entre Vilademuls i la Jonquera
Al juliol finalitzarà l’ampliació en el tram entre Maçanet i Fornells
El mes de febrer passat es van iniciar
les obres de construcció del tercer
carril de l’AP-7 entre Vilademuls i la Jonquera,
que corresponen al projecte d’ampliació
de l’autopista entre la Jonquera (Girona) i
Vila-Seca/Salou (Tarragona). Al mes de
novembre, acesa va adjudicar el tram
Vilademuls-Figueres Sud a l’empresa Corsan-
Corviam, i el tram Figueres Sud-La Jonquera
a Dragados, amb un termini d’execució de
24 i 23 mesos respectivament. Amb això,
està previst que les obres finalitzin el tercer
trimestre del 2011.
Les obres s’executaran de forma seqüencial
i per trams, fet que permetrà
que l’ampliació sigui progressiva i sostinguda
durant tot el període. En tot moment
romandran operatius dos carrils per sentit
–inclosos els trams en obres–, fet que, afegit
a la posada en marxa progressiva de l’ampliació,
minimitzarà els efectes sobre la
fluïdesa del trànsit.
La licitació per contractar aquests treballs
es va publicar el 29 de juliol al DOUE
(Diari Oficial de la Unió Europea), i el 3
d’agost al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat).
La licitació es va endegar després de l’aprovació,
per part de la Direcció General
de Carreteres del Ministeri de Foment, del
projecte de construcció d’aquests dos trams
entre Vilademuls i Figueres Sud, de 17,3
km, i entre Figueres Sud i la Jonquera, de
22,3 km, amb un cost estimat de 45,3 i
51,5 milions d’euros, respectivament.
Pel que fa a les obres de construcció
del tercer carril que s’estan portant a terme
actualment entre Maçanet i Fornells,
s’han conclòs 12,5 km dels 37 totals. El mes
de desembre passat va finalitzar la construcció
de tots els ponts i estructures dels viaductes
d’aquest tram. La finalització de les
obres del mateix està prevista per al proper
mes de juliol.
Quatre carrils a Girona
El projecte d’ampliació de l’AP-7 en la
demarcació de Girona es completa amb
l’ampliació a quatre carrils en el tram
Fornells-Vilademuls (Circumval·lació de
Girona) amb tres enllaços nous que s’afegiran
als actuals de Girona Sud i Girona Nord.
Aquestes obres es van licitar el passat mes
de novembre i el seu inici està previst per a
la primera meitat d’aquest any.
La inversió prevista per al conjunt d’actuacions
de l’AP-7 suposa un desemborsament
per part d’acesa de gairebé 500 milions
d’euros, dels quals 350 milions corresponen
al projecte de l’AP-7 a les comarques
de Girona. Aquesta inversió no suposarà cap
increment de la tarifa per a l’usuari ni tampoc
l’extensió dels terminis de la concessió i
representa la millora substancial del corredor
estratègic del Mediterrani.
Les obres
s’executaran de
forma seqüencial
i per trams amb
l’objectiu de
minimitzar els
efectes sobre la
fluïdesa del trànsit.

AUTOPISTES
aumar millora les seves instal·lacions
Un dels objectius de qualitat i medi ambient d’aumar és la millora en la gestió
dels residus derivats de l’activitat de la companyia
aumar, companyia del grup abertis,
s’ha proposat com a objectiu millorar
la qualitat de les seves instal·lacions. Per a
això, ha portat a terme principalment dues
línies de treball. La primera d’elles s’ha centrat
en el condicionament de les zones d’emmagatzematge
de residus modificant les
condicions de la solera, teulada, contenidors,
etcètera. Aquestes actuacions es van plantejar
amb un triple objectiu.
D’una banda, homogeneïtzar-ne el
sistema d’apilament a les diferents àrees
de manteniment i reduir-ne l’impacte visual.
En segon lloc, sol·licitar a l’Administració
l’ampliació dels terminis d’emmagatzematge
de residus perillosos a un any, amb la
conseqüent reducció de les despeses associades
a la seva tramitació. I finalment, en
general, millorar l’eficiència en el tractament
dels residus.
Per a la consecució d’aquestes millores,
el personal de manteniment es va esforçar
en la reutilització de materials provinents
d’antigues estructures metàl·liques, restes
L’actuació es va portar a terme tenint
en compte la reutilització de materials
provinents d’antigues estructures.
Link
aumar
www.aumar.es
El condicionament de teulades
i contenidors de les zones
d’emmagatzematge de
residus ha estat prioritari.
de marquesines, etcètera, que es van destinar
a la construcció de la teulada, així com
tubs de formigó o restes d’unes antigues
sèquies que es van convertir en uns magnífics
portatestos.
A dia d’avui, l’Administració ha resolt
positivament la sol·licitud d’ampliació
de termini en dues de les àrees de manteniment,
quedant les altres tres en procés de
resolució.
Acords de col·laboració
La segona línia de treball es va basar en la
recerca d’alternatives per al tractament de
residus, amb vista a ser més eficients en el
seu tractament. Per a això, aumar s’ha posat
en contacte amb diferents Sistemes Integrats
de Gestió de Residus (Ambilamp, Eco-RAEEs,
SIGNUS), i ha establert acords de collaboració
amb ONG locals, per a la retirada
de RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics)
i altres productes que puguin ser
reutilitzats (pantalles d’ordinador, CPU,
etcètera).
MARÇ 2010 LINK abertis 51

NOTÍCIES
52 LINK abertis MARÇ 2010
Manel Martínez,
director general
d’abertis logística
Xile, durant
la inauguració.
LOGÍSTICA
abertis logisticspark santiago
avança a bon ritme
El primer parc logístic integral de la regió metropolitana de la
capital xilena ocuparà una superfície de 63,3 hectàrees i tindrà disponibles
els primers 20.000 m 2 de naus en el primer semestre d’aquest any
El passat 26 de novembre va tenir lloc
l’acte d’inauguració oficial d’abertis
logisticspark santiago, el parc logístic que
abertis logística desenvolupa a Santiago
de Xile. L’acte va comptar amb la presència
d’autoritats públiques, així com de directius
d’abertis Xile i d’altres empreses del país.
abertis logisticspark santiago serà el
primer parc logístic integral que es desenvolupa
a la regió metropolitana. Es preveu que
els primers 20.000 m 2 de naus estiguin disponibles
en el primer semestre del 2010. El
parc generarà més de 5.000 llocs de treball
directes i 10.000 indirectes.
El parc logístic s’ubica a la comuna de
Pudahuel, en una superfície de 63,3 hectàrees
de terreny, on es construiran 335.000 m 2 de
naus logístiques i més de 15.000 m 2 de serveis,
oficines, restaurants i zones d’estacionament
i descans.
Link
abertis logisticsparksantiago
www.abertis.cl
La zona de la comuna de
Pudahuel allotjarà 335.000 m 2
de naus logístiques i més de
15.000 m 2 d’oficines i serveis.

LOGÍSTICA
El sistema de gestió ambiental d’abertis
logística obté la certificació ISO 14001
La qualificació respon a la política de qualitat de la
companyia, orientada a la disminució de l’impacte
ambiental de les seves activitats i instal·lacions
abertis logística ha obtingut la certificació
ISO 14001:2004 pel seu
Sistema de Gestió Ambiental aplicat a l’activitat
de promoció i de gestió d’infraestructures
logístiques, incloent totes les activitats
pròpies de la companyia.
Així mateix, els parcs logístics abertis
logisticspark penedès i la Zona d’Equipaments
CIM Vallès (tots dos gestionats íntegrament
per abertis logística) també han
obtingut les certificacions ISO 14001 i 9001
pels seus sistemes de gestió ambiental i de
qualitat, respectivament.
abertis logística està implicada en la
protecció i la conservació del medi ambient,
minimitzant l’impacte sobre el paisatge,
potenciant l’ús d’energies renovables i contribuint
al desenvolupament sostenible.
Compromís mediambiental
En el marc de la seva política de qualitat, la
companyia es compromet a disminuir l’impacte
ambiental de les seves activitats e
instal·lacions, a través de l’optimització dels
consums d’aigua, energia i altres recursos
naturals, portant a terme una adequada
gestió dels residus i implicant els seus proveïdors
i clients per a crear un entorn amb
els majors nivells de qualitat, seguretat i
protecció del medi ambient.
En benefici
del negoci
i l’entorn
Acceptada
internacionalment,
la UNE-EN ISO 14001
és una norma concebuda
per gestionar l’equilibri
entre les necessitats
de rendibilitat de les
empreses i la reducció de
l’impacte mediambiental
de les seves activitats.
Ofereix a les
organitzacions la
possibilitat de
sistematitzar els
aspectes ambientals que
es generen a cadascuna
de les activitats que
desenvolupen, a més
de promoure la protecció
ambiental i la prevenció
de la contaminació,
des d’un punt de vista
d’equilibri amb
els aspectes
socioeconòmics.
La seva aplicació permet
optimitzar la gestió
de recursos i residus,
a més de reduir els
impactes ambientals
negatius derivats de
la seva activitat o
aquells riscos associats
a situacions accidentals.
Links
abertis logística
www.abertislogistica.com
aenor
www.aenor.es
El parc logístic abertis
logisticspark penedès
també ha obtingut
les certificacions
ISO 14001 i 9001.
MARÇ 2010 LINK abertis 53

NOTÍCIES
54 LINK abertis MARÇ 2010
LOGÍSTICA
MRW s’instal·la en la segona fase
d’abertis logisticspark coslada
L’empresa de paqueteria ha llogat tres mòduls al parc madrileny
gestionat per abertis logística, des d’on portarà a terme
l’activitat logística de la seva divisió de comerç electrònic
TEXT I FOTOS abertis
abertis logística ha firmat un acord
amb MRW per al lloguer de tres
mòduls d’una nau, amb una superfície total
de 7.750 m 2 , a abertis logisticspark
coslada. Des d’aquest emplaçament, la Divisió
de Logística Avançada de MRW portarà
a terme activitats logístiques per a alguns
dels seus clients més importants de serveis
de comerç electrònic (e-commerce).
La superfície llogada es troba situada a
la segona fase del parc logístic, que està en
funcionament des de principis del 2009. La
nau inclou tres mòduls, amb una superfície
logística de 7.312 m 2 i uns altres 438 m 2 d’oficines.
El lloguer de la nau per part d’aquesta
empresa espanyola de paqueteria s’emmarca
dins de l’aposta que la marca està fent al
mercat de comerç electrònic. Recentment,

MRW ha desenvolupat un nou servei exclusiu
per a la venda on-line: el servei MRW
e-Commerce, dissenyat tant per a empreses
que ja compten amb una botiga a internet
com per a aquelles que necessiten un partner
de primer nivell com MRW per posar-la en
marxa. Dins d’aquesta nova àrea de negoci,
el Grup MRW espera liderar en dos anys un
mercat que mou més de 15 milions d’enviaments
anuals.
Remodelació i modernització
A començaments del 2009, abertis logística
va posar en marxa l’ampliació de les instal·lacions
d’abertis logisticspark coslada.
El projecte va suposar la remodelació integral
i la modernització de la segona fase del parc
logístic, que ocupa una superfície total de
10,7 hectàrees. La zona definitivament
ampliada i remodelada ocupa una superfície
total de 38.000 m 2 , i consta de 4 noves naus,
dividides en 12 mòduls comercials.
Cadascun d’aquests mòduls disposa de
2.400 m 2 destinats a naus i 140 m 2 més
preparats per a la instal·lació d’oficines. Així
mateix, aquests mòduls estan dotats de dues
rampes d’accés per a vehicles mitjans i quatre
portes grans. La primera fase d’abertis
logisticspark coslada, de 24.500 m 2 de
superfície construïda de magatzems i
d’oficines, es va posar en marxa el 2005 i es
troba plenament consolidada. Entre els seus
clients compta amb institucions públiques,
com l’Ajuntament de Madrid i la Tresoreria
General de la Seguretat Social, així com amb
empreses privades, entre elles, Distribució de
Premsa per Rutes SL i Domen SA.
Links
abertis logística
www.abertislogistica.com
MRW
www.mrw.es
Exterior i interior d’unes naus
d’abertis logisticspark coslada.
Superfície logística
La nau llogada a MRW
inclou tres mòduls amb una
superfície de 7.312 m 2 i uns
altres 438 m 2 d’oficines.
El parc madrileny ocupa
una superfície total de
10,7 hectàrees. La zona
ampliada és de 38.000 m 2 .
MARÇ 2010 LINK abertis 55

NOTÍCIES
56 LINK abertis MARÇ 2010
AEROPORTS
Belfast International
culmina la seva nova terminal
L’aeroport gestionat per tbi modernitza les seves
instal·lacions per ampliar la seva capacitat
L’aeroport de Belfast International, a
Irlanda del Nord, va culminar el mes
de desembre passat la segona fase de remodelació
de la seva terminal, gràcies a la qual
la instal·lació ha ampliat la seva capacitat de
passatgers. La renovació de l’edifici ha comportat
l’ampliació de les seves instal·lacions
i la modernització de la façana exterior.
Previsió de futur
Conegut com el Link de l’aeroport, la nova
terminal disposa d’una façana envidriada, de
9 m d’altura i amb unes dimensions capaces
d’acollir al seu interior un partit de futbol sala.
Després d’aquesta obra, l’aeroport internacional
de Belfast tindrà la capacitat per atendre
tot el trànsit aeri de passatgers de la regió
en les properes dècades.
En l’actualitat, l’aeroport té un volum
anual de 5 milions de passatgers, encara que
s’estima que el 2030 passaran per les seves
instal·lacions gairebé 12 milions de viatgers.
Els negocis, l’oci i els vincles històrics i culturals
amb el Regne Unit, juntament amb la
irrupció de les línies aèries de baix cost, han
aportat creixement a l’aeroport durant
l’última dècada.
Link
Belfast Airport
www.belfastairport.com
La terminal
de Belfast
International
ha renovat i ampliat
les seves
instal·lacions.

AEROPORTS
Cardiff, un aeroport
en plena fase d’expansió
Cardiff planeja renovar la seva terminal, mentre
augmenta el nombre de rutes
L’aeroport britànic de Cardiff també
ha presentat un pla per renovar i
ampliar el seu terminal, amb la finalitat d’augmentar
l’oferta comercial i de dotar Gal·les
d’una infraestructura més moderna. Aquest
projecte, que forma part d’un programa més
ampli de millora de l’aeroport, podria començar
a desenvolupar-se a partir de finals
d’aquest any.
Les reformes previstes inclouen l’ampliació
de la part frontal de la terminal, amb la
creació d’un gran hall que connecti les terminals
de sortides i d’arribades, actualment
separades. Aquest espai permetrà també
l’augment de l’oferta comercial i de restauració
de la terminal.
Aquest pla de redisseny de la terminal
se suma a les millores que s’han portat a
terme a l’aeroport durant el 2009. L’any pas-
Link
Cardiff Airport
www.tbicardiffairport.com
Vista de les
instal·lacions
actuals de
l’aeroport.
sat es va renovar l’àrea est de l’aeroport
(portes d’embarcament 3-10).
Així mateix, l’aeroport de Cardiff
està instal·lant una nova torre de radar per
al control del trànsit aeri. Aquest nou equip,
dotat de tecnologia d’avantguarda, s’està
posant a punt de manera que compleixi totalment
amb els requisits de l’Autoritat d’Aviació
Civil.
Noves rutes
Des de desembre, la companyia aèria KLM
connecta Gal·les amb Bali, gràcies a la posada
en marxa de nous vols des de Cardiff fins a
l’aeroport Denpasar Ngura Rai, a Bali, via
l’aeroport d’Amsterdam-Schiphol.
Així mateix, a partir de març, Aer Lingus
Regional operarà des de Cardiff a Dublín amb
connexions als Estats Units, incloent Nova
York, Boston, Chicago i Orlando. L’aerolínia
(nascuda després del recent acord d’Aer Aran
amb Aer Lingus) també volarà diàriament a
Cork. Amb vista a la temporada d’estiu,
Thomas Cook UK & Ireland ha anunciat que
obrirà dues noves rutes a Màlaga-Costa del
Sol i Monastir (Túnez) de maig a octubre.
Aquesta operadora ja vola des de Cardiff a
Espanya, Turquia, Portugal, Creta, Xipre, Malta,
Grècia i Egipte.
MARÇ 2010 LINK abertis 57

NOTÍCIES
58 LINK abertis MARÇ 2010
APARCAMENTS
saba segueix creixent a Itàlia i Xile
La companyia d’aparcaments del grup abertis manté el seu lideratge
en els dos mercats, amb la posada en marxa de dos nous nuclis a Gènova
i Concepción, que sumen 616 places al seu portafolis internacional
El mes de desembre passat, saba
Itàlia va inaugurar un nou estacionament
a la ciutat de Gènova, amb una capacitat
de 201 places. El nou nucli, situat a Via
Canevari, contribuirà al desenvolupament i la
millora d’una zona de la ciutat amb un passat
industrial i que ara està experimentant un
refloriment urbanístic.
Amb l’obertura d’aquest aparcament,
saba Itàlia conclou una fase d’un projecte
més ampli, que abraça també la construcció
d’un altre aparcament a Gènova per donar
servei a l’Hospital de San Martino de la ciutat,
on saba ja estava present a través de la gestió
de l’aparcament de l’Istituto Gaslini, amb
800 places de cotxe i 175 de moto. saba és
líder del sector a Itàlia, on gestiona gairebé
30.000 places d’aparcament.
A més de les 201 places d’aparcament,
el nucli de Via Canevari també inclou una àrea
comercial de més de 425 m 2 destinada a donar
servei al barri. Així mateix, a la superfície del
pàrquing, s’ha habilitat un centre esportiu,
dotat de pistes de tennis i futbol sala, i una
àrea verda amb zona de jocs infantils.
Expansió a Xile
Per la seva banda, Saba Estacionamentos de
Chile ha iniciat l’explotació d’un aparcament
situat a la Plaza Tribunales de Justicia de la
ciutat de Concepción, a Xile. El nou nucli
d’estacionament compta amb 415 places
distribuïdes en gairebé 10.600 m 2 de superfície
construïda.
El projecte també inclou una nova proposta
de paisatgisme i arborització de la plaça,
on s’ha construït una font d’aigua i un amfiteatre
d’ús artístic i cultural. El conjunt suposa
la remodelació d’una superfície total de més
de 14.000 m 2 .
L’aparcament s’ha dotat amb els darrers
avenços tecnològics, com un sistema de control,
circuit tancat de televisió i senyalització.
Tot plegat amb l’objectiu d’oferir un servei de
qualitat als seus clients, basat en la política
de saba de prioritzar la innovació, l’aplicació
de noves tecnologies i la concepció de l’aparcament
com un element fonamental per a la
mobilitat.
A més, la posada en marxa d’aquest
estacionament contribueix a descongestio-
El nou aparcament
a la Via Canevari
de Gènova, Itàlia,
té una capacitat
per a 201 places.
nar una zona de la ciutat que registra elevats
nivells de trànsit, contribuint a millorar la
qualitat de vida dels ciutadans gràcies a una
major comoditat i seguretat.
Després d’aquesta inauguració, saba
passa a gestionar un total de 15 aparcaments
a Xile, amb una capacitat conjunta de gairebé
9.000 places i més de 3,5 milions de clients
a les ciutats de Santiago, Concepción i Valparaíso.

Les instal·lacions
disposen de 295
noves places.
APARCAMENTS
L’aparcament de Vilafranca del
Penedès duplica la seva capacitat
Les obres han unit l’aparcament de la plaça
amb un nou nucli a la Rambla de Sant Francesc
saba ha portat a terme unes obres
d’ampliació en què ha invertit 6 milions
d’euros, que han consistit en la construcció
d’un aparcament de dues plantes en
el subsòl de la rambla de Sant Francesc,
connectat per un túnel amb el pàrquing
de la plaça.
L’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere
Regull, i el director general de saba, Josep
Canós, van inaugurar al desembre l’ampliació
APARCAMENTS
saba, referent en els aparcaments
dels aeroports espanyols
saba s’ha consolidat en els darrers
mesos com un dels operadors de referència
en la gestió dels aparcaments d’aeroports
espanyols. Recentment, Aena, l’ens de
gestió dels aeroports espanyols, ha adjudicat
a la filial d’aparcaments d’abertis la gestió
dels aparcaments dels aeroports de Tenerife
Sud, Almeria i Pamplona.
saba ja gestiona els estacionaments dels
aeroports de Barcelona-El Prat, Girona i Reus.
de l’aparcament subterrani que gestiona
la companyia a la plaça del Penedès.
Les obres, que es van iniciar el març del
2008, han consistit en l’ampliació de l’aparcament
en 295 noves places, repartides
en dues plantes subterrànies i ubicades en
el subsòl de la rambla de Sant Francesc.
Així mateix, s’ha construït un túnel
dos nivells sota l’avinguda de Tarragona que
connecta les dues zones de l’aparcament.
En total, la companyia suma un total de gairebé
40.000 places gestionades en aeroports espanyols.
Fora d’Espanya, el portafolis de saba
també compta amb l’aparcament de l’aeroport
de Bríndisi (Itàlia), amb 488 places.
L’aeroport de Tenerife Sud és el setè aeroport
d’Espanya en volum de viatgers, amb 8,5
milions de passatgers anuals el 2008. L’aparcament
està compost d’11 zones amb un total
de 2.460 places.
L’estacionament disposa dels darrers
avenços tecnològics, amb l’objectiu d’oferir
un servei de qualitat als seus clients, basat
en la política de saba de prioritzar la innovació
i l’aplicació de les noves tecnologies en
els aparcaments que gestiona.
Més presència a la ciutat
L’ampliació de l’aparcament de plaça del
Penedès consolida la presència de saba a la
ciutat com a operador de referència en el
sector de l’aparcament.
La companyia gestiona també el nucli
de Cal Rondina, de 240 places, situat a l’encreuament
dels carrers Cid i Santa Clara;
així com la zona blava, amb un total de 585
places d’estacionament en superfície. En
total, saba gestiona més de 1.300 places
a Vilafranca del Penedès.
Contractes de tres anys
L’aparcament de l’aeroport d’Almeria disposa
de 830 places (de les quals, 680 són de rotació),
mentre que el de Pamplona en té 502
places.
Els contractes de gestió de les tres darreres
adjudicacions tenen una durada de tres
anys, prorrogables en dos anys més.
Links
saba
www.saba.es
Aena
www.aena.es
MARÇ 2010 LINK abertis 59

NOTÍCIES
60 LINK abertis MARÇ 2010
FUNDACIÓ ABERTIS
Un gran Grup amb cor
abertis presenta el seu Programa de Voluntariat Corporatiu
TEXT Albert Rossell | FOTOS Miquel González
abertis va celebrar, els dies 1 i 2 de
desembre, el Dia del Voluntariat,
avançant-se així al 5 de desembre –Dia Internacional
del Voluntariat– i emmarcant la
iniciativa dins dels actes del desè aniversari
de la fundació abertis. Aquesta celebració,
a més, ha significat l’inici del Programa de
Voluntariat Corporatiu Voluntaris, una iniciativa
sorgida dels propis treballadors i que
s’ha gestat amb el suport del Grup.
Presentacions d’organitzacions no governamentals
(ONG), recollida d’aliments, roba
i joguines, aportacions econòmiques i caminades
solidàries van ser algunes de les activitats
del Dia del Voluntariat als edificis
corporatius d’abertis a Barcelona i als centres
de treball d’abertis telecom, aumar i
iberpistas. La suma de les moltes petites
voluntats va donar resultats com la recollida
de 2.650 kg d’aliments i 1.680 kg de roba
arreu d’ Espanya.
A Barcelona
Un total de 10 institucions i ONG van presentar
els seus projectes per sensibilitzar
els treballadors del Grup i captar voluntaris.
Van ser Creu Roja, l’Institut Guttmann, la
Fundación Mambré, Telecos Sin Fronteras,
l’Asociación Prevención de Accidentes de
Tráfico P(A)T, la Fundación Marianao,
l’associació FAREM, la Fundación Banco de
Alimentos, la Fundación Formación y Trabajo,
i l’Hospital Sant Joan de Déu.
També es va recollir roba usada per
al projecte Roba Amiga, i aliments (arròs i
llegums) per al Banc d’Aliments. Els treballadors
van poder fer una aportació voluntària
d’1 euro als Esmorzars solidaris als establiments
del Parc Logístic de la Zona Franca.
Aquestes donacions (un total de 637 euros)
també es van destinar al Banc d’Aliments.
D’altra banda, gairebé 200 treballadors
del Grup i familiars van participar en la Caminada
solidària pel Parc de Collserola de Barcelona
per unir-se al projecte Apadrina
un tractament, de l’Hospital Sant Joan de
Déu. Amb l’aportació econòmica de 10 euros
que la fundació abertis va realitzar per
cada participant, es va assolir la xifra de 2.000
euros que serviran per portar a terme 100
tractaments hospitalaris a nens i nenes de
Sierra Leone.
Diverses
institucions
i ONG, entre
elles Creu Roja, van
presentar els seus
projectes per
sensibilitzar els
treballadors del
Grup i captar
voluntaris.

A abertis telecom
Van participar en la recollida de roba usada
els treballadors de les oficines de Barcelona
i Madrid, a més dels centres d’Andalusia,
Astúries, Balears, Canàries, Castella-la Manxa,
Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Múrcia,
País Basc, València i Saragossa. Totes aquestes
donacions van tenir com a destinació el
projecte Roba Amiga.
A aumar
A més de la recollida d’arròs, llegums i pasta
per al Banc d’Aliments, també es va lliurar
roba usada i camises noves per a Cáritas i
Cottolengo. La campanya es va portar a terme
a les oficines centrals de València i Sevilla,
i als peatges troncals i centres de treball de
les autopistes AP-7 i AP-4.
A iberpistas
El Dia del Voluntariat es va celebrar al centre
d’Explotació de San Rafael. Hi van fer les seves
presentacions les organitzacions Cáritas
Segovia, Aida Books & More, A.JE.MA, Creu
Roja Segòvia i AMREF. A més, es van recaptar
591 euros en un partit de futbol solidari i
es van comprar 150 agendes editades per
la Fundació IUVE.
Així mateix, hi va haver recollida
d’aliments i de joguines. Els aliments es van
destinar a la campanya d’ajuda humanitària
per als nens de Benín, impulsada per la parròquia
d’El Espinar i Mensajeros de la Paz. Les
350 joguines recollides es van lliurar als nens
necessitats de les parròquies de Segòvia, a
l’associació AJEMA de Madrid i a les famílies
necessitades del municipi d’El Espinar.
Compromís amb la societat
El Programa de Voluntariat Corporatiu suposa
un pas més en el procés d’implicació d’abertis
amb la comunitat i el teixit social, un compromís
que contempla el Pla Estratègic de
Responsabilitat Social. Mitjançant aquesta
iniciativa, la companyia facilita als treballadors
un marc per poder desenvolupar activitats
de voluntariat durant el seu temps lliure.
En aquest sentit, el Grup ha posat a l’abast
Mitjançant el
Programa de
Voluntariat
Corporatiu,
abertis facilita
als treballadors
un marc per
desenvolupar
activitats de
voluntariat en
el seu temps lliure.
del Comitè Central de Voluntariat eines com
la intranet corporativa i els canals de comunicació
interna de les diferents empreses del
Grup. La intranet arriba a uns 3.000 treballadors
i ha estat una de les vies utilitzades per
enquestar els treballadors sobre el seu interès
per col·laborar en projectes solidaris. Amb la
resta de canals de comunicació de les unitats
de negoci, es poden assolir els 5.888 treballadors
del Grup a Espanya.
En el marc de Voluntaris, es crearan, a
partir d’aquest any, diferents comitès locals
de voluntariat, que avaluaran els projectes
proposats pels treballadors. Aquelles propostes
que siguin aprovades es comunicaran a
la resta de voluntaris perquè puguin
col·laborar. També està previst estendre el
Dia del Voluntariat a les unitats de negoci
dels diferents països.
Link
fundació abertis
www.fundacioabertis.org
MARÇ 2010 LINK abertis 61

NOTÍCIES
62 LINK abertis MARÇ 2010
L’exposició s’ha renovat
el 2009 com una de les
grans actuacions de
la fundació abertis en
el seu desè aniversari.
FUNDACIÓ ABERTIS
Castellet reescriu
la seva història
En el seu desè aniversari, la fundació abertis renova
el discurs museogràfi c del castell, el passat del qual
es remunta 2.500 anys enrere, fi ns a temps dels ibers
TEXT Albert Rossell | FOTOS Josep Loaso
Avui sabem que la història del castell
de Castellet no comença a l’Edat Mitjana,
sinó que la primera fortalesa és d’època
ibera o, el que és el mateix, té una edat
d’aproximadament 2.500 anys, tal com indiquen
els estudis arqueològics realitzats. També
s’ha confi rmat la seva ocupació romana.
Amb aquests estudis, es pot evidenciar
que el lloc sempre ha estat vinculat a la vigilància
de les vies de comunicació, de la gran
via que va ser la Via Heraclia, després rebatejada
pels romans com a Via Augusta, i el traçat
de la qual coincideix amb el de l’actual autopista
AP-7. Tota aquesta informació queda
Fragments de
ceràmica trobats
a Castellet
juntament amb
peces cedides
per l’Ajuntament
de Cerdanyola
del Vallès.

ecollida en la nova exposició que hi ha a
l’espai museu del castell de Castellet.
Un passeig per la història
L’exposició s’ha renovat durant el 2009,
com una de les actuacions de la fundació
abertis en el seu desè aniversari. L’antic
discurs museogràfic arrencava el 976, data
en què apareix la primera documentació
escrita relativa a Castellet de la que es
té constància.
A la nova exposició, en entrar a l’Edifici
de la Història del castell, els visitants poden
veure l’itinerari que utilitzaven els romans per
anar des de Gades (Cadis) a Roma, segons
els vasos de Viccarello, i com canviava el nom
de la via en els seus diferents trams. També
es mostren els detalls de la Via Augusta al
seu pas per Catalunya i per la comarca del
Horaris i reserves
Les visites guiades se
celebren els dissabtes i
diumenges, de 10 a 14 hores.
És recomanable realitzar
la reserva llamando al
telèfon 902 430 462.
Les visites són gratuïtes.
Penedès, així com les fortaleses i les torres
existents a aquests territoris.
Ja en l’espai museu, un audiovisual amplia
aquesta informació. El documental mostra
la necessitat que tenien els romans de
mantenir unes bones vies de comunicació
per transportar béns, traslladar els exèrcits o
disposar d’un sistema de correu eficaç. També
parla de la senyalització dels camins, dels
castells de vigilància i de les mansions per al
descans dels viatgers. Salvant les distàncies
en el temps, vindrien a ser els primers antecedents
de l’AP-7, dels punts quilòmetres i
de les àrees de descans i de servei.
El museu exhibeix, a més, algunes troballes
de la intervenció arqueològica realitzada
el 2007 a Castellet. Els fragments de ceràmica
trobats es complementen amb peces cedides
per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès,
MARÇ 2010 LINK abertis 63

NOTÍCIES
64 LINK abertis MARÇ 2010
que ajuden a entendre a quina mena de peces
ceràmiques pertanyerien les restes trobades
en el subsòl dels patis del castell.
L’exposició continua exhibint diferents
maquetes que mostren l’evolució del castell
medieval fins al segle XVI. Un segon documental
mostra les diferents reconstruccions
experimentades pel castell en època medieval
i fins a arribar el 1999. Aquell any, abertis
va comprar Castellet a l’Hospital de Nens de
Barcelona i va portar a terme una profunda
rehabilitació per convertir unes runes en la
seu de la seva fundació.
Des de la posada en marxa del nou discurs
museogràfic, a l’octubre, la visita dura
uns 45 minuts. Les visites guiades se celebren
els dissabtes i els diumenges, de 10 a 14 hores.
Per a un millor aprofitament de l’estada,
es fan grups d’unes 20 persones i és recomanable
realitzar la reserva trucant al telèfon
902 430 462. Les visites són gratuïtes. Al web
de la fundació abertis (www.fundacioabertis.org)
es pot trobar un mapa per accedir a
Castellet. La fortalesa també obre les seves
portes durant el Mercat Medieval de Castellet
i el dia del concert de Festa Major de
la localitat. En total, 5.495 persones van
visitar el castell el 2009, un 18% menys
que l’any anterior a causa dels mesos
que l’exposició va romandre tancada per a
la seva renovació.
Espai obert a la societat civil
L’Edifici del Coneixement del castell acull
reunions corporatives i se cedeix a organitzacions
sense ànim de lucre perquè celebrin
les seves reunions de treball, conferències,
jornades i seminaris.
Algunes de les institucions que han passat
per Castellet al llarg del darrer any són la
Fundación Amigos del Museo del Prado, la
Fundación Francisco Godia, el Global Reporting
Initiative, el Cercle d’Infraestructures, la
Fundació CIDOB (Centro de Estudios Internacionales
de Barcelona) i el Centre d’Estudis
Jordi Pujol.
L’exposició recorda
que el castell
sempre ha
estat vinculat
a la vigilància
de les vies de
comunicació.

FUNDACIÓ ABERTIS
El Parc de Collserola rep més
de dos milions de visites a l’any
La fundació abertis promou un estudi sobre la mobilitat i la freqüentació
de l’usuari del parc, gràcies al seu interès mediambiental
TEXT Albert Rossell | FOTOS Parc de Collserola i Josep Loaso
El Parc de Collserola rep cada any més
de dos milions de visites d’usuaris que
valoren, sobretot, la neteja, la senyalització i
les àrees d’oci. Les motivacions dels visitants
per a anar al parc són diverses: caminar i passejar
(44%), anar en bicicleta, fer jòguing o
practicar un altre esport (27%), utilitzar les
àrees d’oci (7%), gaudir de la natura (7%) i
participar en les activitats guiades i formatives
(3%), entre d’altres. Aquestes són algunes
de les conclusions de la investigació
Freqüentació i mobilitat dels usuaris del Parc
de Collserola, encarregada a l’Institut
d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
i presentada al febrer en una jornada
científica al castell de Castellet. L’estudi ha
rebut el suport de la fundació abertis gràcies
al seu interès tant des del punt de vista de la
mobilitat com del medi ambient i la biodiversitat.
Collserola és un parc periurbà l’àrea del
qual –més de 8.000 hectàrees– s’estén per 9
municipis amb un total d’1,9 milions
d’habitants: Barcelona, Cerdanyola del Vallès,
Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Mont-
Un 27% dels
usuaris van al
Parc de Collserola
a fer esport.
cada i Reixach, El Papiol, Sant Cugat del Vallès,
Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.
Barcelona aporta el 41% de les visites, i Sant
Cugat i Cerdanyola, un 13% cadascun.
Danys als ecosistemes
La majoria de visitants accedeix al parc en
transport privat (43%), caminant (35%) i en
bicicleta (11%). Només un 18% dels barcelonins
accedeix al parc en transport públic. En
altres municipis, l’orografia permet que un
Les frases
“Cal buscar
l’equilibri entre
biodiversitat
i ús públic”.
Núria Buenaventura,
directora general
de Medi Natural de
la Generalitat.
“L’estudi és
important per tenir
dades per poder actuar”.
Josep Perpinyà,
vicepresident executiu
del Parc de Collserola.
“La biodiversitat és
el millor indicador de
la salut mediambiental
d’un territori”.
Martí Boada, membre
del Comitè Científic de
la fundació abertis.
58% de les persones entri al parc caminant.
Un cop allà, la immensa majoria dels usuaris
fa un itinerari d’anada i tornada a peu entre
dos punts del parc. Determinats punts suporten
més de 35.000 desplaçaments anuals. La
forta pressió humana que rep el parc està
causant danys als seus ecosistemes i a algunes
de les espècies que l’habiten. Precisament
l’estudi ha de ser un document de treball per
als gestors de Collserola que els ajudi en la
seva presa de decisions.
La jornada va omplir la Sala Fòrum del castell de Castellet.
MARÇ 2010 LINK abertis 65

NOTÍCIES
66 LINK abertis MARÇ 2010
FUNDACIÓ ABERTIS
abertis col·labora en la restauració
de l’històric claustre del
Monestir de Vallbona
Monument històric-artístic d’interès nacional des del 1931,
Santa Maria de Vallbona presenta un deteriorament derivat
del pas del temps després de complir més de 850 anys d’antiguitat
Com a part del seu compromís amb la
preservació del patrimoni històric, el
grup abertis col·labora amb les obres de rehabilitació
de l’ala est i de l’ala sud del Monestir
de Santa Maria de Vallbona. Habitat per monges
cistercencs des de fa 850 anys, aquest
edifici declarat monument històric-artístic
d’interès nacional està situat a Vallbona de les
Monges (Lleida).
A causa del pas del temps, el clima i diverses
obres, el conjunt del monestir s’ha anat
deteriorant. L’edifici pateix problemes estructurals,
derivats d’una progressiva deformació
provocada per diverses causes. Així mateix,
presenta esquerdes als arcs i murs a causa del
desplaçament horitzontal de la construcció.
Nombrosos carreus, dovelles i capitells de pedra
pateixen problemes d’envelliment i de degradació.
El monestir també té problemes
d’estanquitat de la coberta, especialment en
el seu perímetre i en la zona d’evacuació de les
aigües pluvials.
En el marc de la seva política de Responsabilitat
Social Corporativa, abertis contribueix
al foment i la difusió dels valors culturals, amb
una atenció preferent al patrimoni històric.
Com a exemple d’això, el Grup ha portat a
terme la restauració del castell de Castellet, a
Castellet i la Gornal, i la conservació del planter
romà del Mèdol.
El deteriorament
afecta
principalment
carreus, dovelles i
capitells de pedra.

FUNDACIÓ ABERTIS
La fundació abertis, amb
el mil·lenari de Montserrat
El passat 25 de novembre es va celebrar
una pregària amb motiu de la
finalització dels treballs de restauració de les
vidrieres del cambril de la Verge, al Monestir
de Montserrat. A la cerimònia van assistir,
entre d’altres, Josep Maria Soler, abat
del monestir; Sergi Loughney, director de la
fundació abertis; i Tobías Martínez, director
general d’abertis telecom.
La restauració s’ha dut a terme gràcies
a la col·laboració de la fundació abertis amb
Fundació Abadia de Montserrat 2025, entitat
que treballa per a la celebració del mil·lenari
del santuari.
Els treballs
de restauració
formen part
dels preparatius
de la celebració del
mil·lenari del santuari
de Montserrat.
MARÇ 2010 LINK abertis 67

BREUS
68 LINK abertis MARÇ 2010
ABERTIS AUTOPISTAS
Seminari sobre
gestió ambiental
del trànsit
El Col·legi d’Enginyers de Camins,
Canals i Ports de Catalunya (CECCP)
i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC)
van organitzar el mes passat de gener
un seminari sobre gestió ambiental del trànsit
que va comptar amb la participació
d’abertis autopistas, el CENIT i el Servei
Català de Trànsit (SCT). La jornada va buscar
mostrar els motius que porten les diferents
parts implicades a aplicar criteris mediambientals
a l’hora de determinar el sistema de
gestió del trànsit.
Durant el seminari es van explicar les
experiències i les aplicacions més significatives,
es van debatre els avantatges i els inconvenients,
i es va descriure la realitat del moment
i les perspectives d’aplicació en el futur.
L’exposició d’abertis autopistas va
introduir la pròpia gestió de les autopistes
com una gestió ambiental, on els recursos
destinats a la vigilància, el control i la gestió
de les incidències es posicionen com a factors
clau per mantenir la fluïdesa del trànsit. Es
va destacar la sensorització de la infraestructura
i els panells de missatgeria variable com
a interfície amb l’usuari.
D’altra banda, i en relació amb els sistemes
de peatge, es va exposar el projecte de
transformació del peatge obert a tancat i els
programes de descompte associats als sistemes
de pagament OBE.
El seminari va analitzar l’aplicació
de criteris mediambientals a l’hora de
determinar el sistema de gestió del trànsit.

ABERTIS
Exposició al
Palau Robert
Des del passat novembre, l’Agència
de Patrocini i Mecenatge de la Generalitat
de Catalunya organitza al Palau Robert
de Barcelona l’exposició Xarxa d’Infraestructures,
en què el grup abertis té una representació
important. Es tracta d’una mostra
de tot allò que s’ha fet, s’està fent i es farà en
matèria d’infraestructures.
Els continguts de l’exposició giren al
voltant del benefici social que significarà la
implantació, al nostre territori, d’una sèrie
d’infraestructures previstes per a un futur
immediat, a mig termini o en un horitzó més
llunyà. L’audiovisual ha estat l’eina elegida
per comunicar als visitants el discurs expositiu
que s’estructura sota la idea del transcurs
d’un dia en la vida d’una ciutadana catalana
que en certs moments es connectarà a les
diferents xarxes infraestructurals.
L’exposició Xarxa d’Infraestructures
mostra els beneficis socials de
la implantació d’una sèrie
d’infraestructures previstes
en un futur immediat.
AUMAR
Millora de la
seguretat a aumar
La Guàrdia Civil de la ComunitatValenciana
i aumar han firmat un Protocol
de Col·laboració que aconsegueix estrènyer
encara més la cooperació de la companyia amb
les Forces de Seguretat de l’Estat, i la finalitat
essencial del qual és millorar la seguretat ciutadana
a l’autopista AP-7 Tarragona-València-
Alacant i, en particular, a les àrees de servei de
Sagunto, La Safor, La Plana, Benicarló, La Ribera
i La Marina. Aquest nou i innovador projecte,
que possibilita a més la gestió eficaç de les
darreres tecnologies, posa en relleu la voluntat
de les dues parts de coordinar i d’unir esforços,
per tal de millorar la salvaguarda dels usuaris
de les autopistes.
En aquest sentit, aumar, igual que la
resta de concessionàries d’autopistes del grup
abertis, es troba implicada en el desenvolupament
constant de mesures que comportin
més seguretat a les autopistes.
ABERTIS AUTOPISTAS
‘La Seguretat Viària
a l’Empresa. Bones
Pràctiques’
abertis va participar el passat mes de
gener en una trobada organitzada per
la Dirección General de Tráfico (DGT), la Fundación
Española para la Seguridad Vial (FESVIAL)
i l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene
en el Trabajo (INSHT), en què es va analitzar la
problemàtica dels accidents laborals per accident
de trànsit i les claus per a la millora de la
seva prevenció. EAn la jornada van participar
12 empreses, entre elles abertis autopistas,
que va presentar experiències en seguretat
viària dins del marc de la prevenció de riscos
laborals, destacant el compromís pel benestar
dels treballadors i la incorporació de la seguretat
viària en els seus plans de formació a través
de cursos de conducció segura, mòduls de seguretat
viària, entre d’altres.
MARÇ 2010 LINK abertis 69

BREUS
RSC
70 LINK abertis MARÇ 2010
PREMI EMPRESARIAL
El grup abertis,
guardonat amb
els premis Amec
El passat 15 d’octubre es van celebrar
a Barcelona els premis Amec, que
en aquesta edició van guardonar el grup
abertis per haver contribuït a la projecció
d’una imatge internacional positiva del
nostre país. El secretari corporatiu d’abertis,
Joan A. Margenat, va ser l’encarregat de
recollir el premi.
Amec, amb seu central a Barcelona i
oficines a Madrid i Xangai, és pionera en
el foment de la internacionalització i la
innovació de les empreses industrials, com
a eines indispensables, en un món globalitzat,
per augmentar la seva competitivitat.
Amb més de 200 activitats realitzades durant
el passat 2009, un 60% d’elles a l’exterior,
Amec recolza l’empresa a través dels
seus serveis i defensa dels seus interessos
davant els organismes empresarials i polítics
competents.
abertis, entre
les 22 primeres
empreses
espanyoles
de l’anuari de
sostenibilitat
abertis se situa entre les 22 empreses
espanyoles que han obtingut llocs
de podi en cada ús dels seus sectors en l’anuari
sobre responsabilitat social elaborat per
les consultores britàniques SAM i PricewaterhouseCoopers.
L’anuari, titulat La inversió sostenible:
el paradigma per als inversors institucionals,
aposta per la inversió que integri indicadors
socials, mediambientals, inclou també
les millors empreses per a cadascun dels
58 sectors productius analitzats.
En total, s’han estudiat les polítiques
i les estratègies de responsabilitat social
de 392 companyies, destacant en cadascun
dels sectors medalles d’or, plata i bronze. De
les empreses espanyoles, Abertis Infraestructuras,
Gamesa, Iberdrola, Telefónica, Gas
Natural, Repsol, Acciona, FCC i Agbar han
obtingut la màxima qualifi cació. Dins de les
El secretari corporatiu d’abertis, Joan A. Margenat,
en el moment de recollir el premi Amec atorgat a la companyia.
empreses del sector de transport industrial,
Abertis Infraestructuras ha aconseguit l’or,
sobre 25 empreses d’un total de 58. En total,
les consultores van atorgar 97 distincions
d’or, 84 de plata i 65 de bronze.
Portada de l’anuari
que elaboren les
consultores SAM i
PricewaterhouseCoopers.

INVESTOR’S BALANÇ BORSARI 74
Les accions d’abertis van tancar
el darrer exercici amb un
31% a l’alça després de la
millora dels dos últims mesos
Resultats 2009
abertis consolida
el seu model de negoci

INVESTOR’S
LINK
PREMIS
ECONÒMICS
Els Premis CFA, organitzats per l’Institut CFA
(Chartered Financial Analyst) amb el suport del
diari El Economista i Criteria CaixaCorp, van
analitzar en edicions anteriors les empreses
Antena 3, Sol Meliá, Banco Santander i Telefónica.
Concurs universitari
abertis, objecte
d’estudi als
V Premis CFA
d’anàlisi borsària
L’equip de la Universitat Carlos III de Madrid
obté el primer premi i defensarà el seu estudi al
concurs europeu que se celebrarà a Istanbul (Turquia)
TEXT I FOTOS abertis
El passat mes de febrer es va celebrar
la V edició dels Premis CFA, organitzats
per CFA (Chartered Financial Analyst) i patrocinats
pel diari econòmic El Economista i
Criteria CaixaCorp, i en què set equips van
competir amb la realització d’una anàlisi
borsària sobre abertis, companyia escollida
en aquesta edició del concurs per ser objecte
d’estudi.
Per segona vegada en la història del certamen,
el premi va recaure en un equip de la
Universitat Carlos III de Madrid, conformat
per quatre joves estudiants: Ruta Kmiliauskaite
(Lituània), Hylke Hertoghs (Holanda),
Rebecca Grabotin (Alemanya) i Martin Zimmermann
(Alemanya).
En una trobada amb link abertis, tots ells
es van mostrar molt satisfets amb el premi
aconseguit i van destacar les bones sensacions
que els ha provocat l’estudi d’una companyia
com abertis. “Es tracta d’una companyia
molt complexa –van assenyalar–, ja que
compta amb diferents negocis i una diversifi
cació geogràfi ca molt àmplia, fet que complica
l’anàlisi”. Els membres de l’equip guanyador
van coincidir en assenyalar que es
tracta d’una empresa amb molts reptes de
futur. En aquest sentit, un dels seus membres,
Rebecca Grabotin, s’atrevia a defi nir abertis
72 LINK abertis MARÇ 2010
com “un gran vaixell en un mar revolt”.
Els guardonats amb el premi CFA van
assistir a la presentació dels resultats de la
companyia, que van portar a terme el president
d’abertis, Salvador Alemany, i el director
general fi nancer, José Aljaro, i que es va celebrar
a la Borsa de Madrid el passat 25 de febrer.
Els integrants de l’equip guanyador es van
mostrar “molt impressionats pels resultats,
en particular pel nivell de creixement de
l’Ebitda el 2009”, tenint en compte la difícil
conjuntura econòmica en el darrer exercici.
En aquest sentit, Hylke Hertoghs, es va manifestar
“satisfet”, ja que els resultats van estar
en línia amb les previsions que va utilitzar el
seu equip. Va assenyalar també que “abertis
ha de continuar creixent en els propers anys,
el mercat ho demana i la companyia ho pot
assumir gràcies al seu alt nivell de generació
de cash fl ow”.
Visió de futur
Els premis CFA, que van ser creats fa un lustre,
tenen com a objectiu descobrir els futurs
analistes que s’encarregaran de recomanar
als inversors oportunitats d’inversió en
borsa, i els qui podrien en un futur encarregarse
de gestionar els grans patrimonis dels
fons d’inversió.

INVERSIÓ
DE FUTUR
2
Els premis CFA van néixer
amb l’objectiu de descobrir
futurs analistes i possibles
gestors de fons d’inversió.
— 1 —
Foto de família dels set
equips participants.
— 2 —
Ruta Kmiliauskaite,
Rebecca Grabotin,
Martin Zimmermann
i Hylke Hertoghs,
membres de l’equip
guanyador, amb
José Aljaro, director
general Financer
d’abertis (al centre).
En edicions anteriors, les empreses a
analitzar van ser Antena 3, Sol Meliá, Banco
Santander i Telefónica.
Propers reptes
L’equip guanyador competirà també a nivell
europeu a la ronda següent dels premis, que
se celebraran a Istanbul (Turquia). Posteriorment,
si aconsegueix imposar-se en el concurs
europeu, tindrà la possibilitat de viatjar a Hong
Kong (Xina), on se celebrarà el certamen mundial.
“Tindrem competidors molt forts a Istanbul,
però ens motiva sentir-nos orgullosos del
treball que presentem, al marge de si guanyem
o no”, comenta Rebecca Grabotin.
PROJECCIÓ
MUNDIAL
L’equip guanyador
competirà a la ronda
europea, a Istanbul, i en
el cas que venci, anirà al
mundial, a Hong Kong.
ABERTIS HA DE CONTINUAR CREIXENT
EN ELS PROPERS ANYS, EL MERCAT HO
DEMANA I LA COMPANYIA HO POT
ASSUMIR GRÀCIES AL SEU ALT NIVELL
DE GENERACIÓ DE ‘CASH FLOW’”
Hylke Hertoghs
1
“Volem gaudir de l’experiència de
ser allà, i si guanyem, millor”, puntualitza
Ruta Kmiliauskaite. També apunta que
“a Turquia serà més important la part de
preguntes del jurat, que voldrà aprofundir
en la companyia, ja que a diferència del
jurat espanyol, aquest no la coneix. Allà es
valorarà més la confiança que mostrem i la
seguretat en les respostes a les preguntes”.
A l’espera de competir a Istanbul,
els guanyadors es plantegen el seu futur
com a analistes, encara que “no per sempre,
sinó com una experiència temporal,
ja que es tracta d’un treball molt dur”,
afirmen.
MARÇ 2010 LINK abertis 73

INVESTOR’S
LINK
IMPULS
MUNDIAL
Balanç de l’any
abertis al
mercat de
valors durant
l’exercici 2009
Les accions d’abertis van tancar el darrer exercici
amb una revalorització d’un 31% gràcies a la millora
experimentada en els dos últims trimestres
TEXT I FOTOS abertis
L’Íbex 35 va pujar un 29,84% el 2009,
sent el segon millor exercici borsari
dels darrers 10 anys. Aquesta evolució es produeix
en un context econòmic a Espanya amb
xifres de PIB negatives i amb una perspectiva
de sortida de la recessió més tardana que
altres països els indicadors borsaris dels quals
han tingut una rendibilitat menor. Les raons
d’aquest comportament diferencial radiquen
en les característiques del grup de companyies
que formen part del selectiu, companyies
internacionals la facturació de les quals
es realitza en bona mesura en mercats exteriors,
com és el cas d’abertis. Les accions
d’abertis van tancar l’exercici amb una revalorització
d’un 31%, tancant a 15,72 euros.
Atractiu a llarg termini
Al llarg de l’any, el preu mínim de tancament
es va marcar el 6 de març, dibuixant una tendència
de descens en la cotització com
la portada a terme pel mercat. Va ser un trimestre
en què es van registrar descensos
del trànsit mai vistos amb anterioritat i que
el mercat va descomptar ràpidament.
A partir d’aleshores la tendència va ser
de millora trimestre a trimestre fins a tocar
un màxim de tancament el 19 d’octubre,
quan va tancar a 15,965 euros.
74 LINK abertis MARÇ 2010
Durant l’última dècada, l’acció abertis
només ha tancat un any en negatiu, fet
que demostra el seu valor defensiu i el seu
gran atractiu a llarg termini (en els darrers
10 anys les accions d’abertis s’han revaloritzat
en un 165%, sense tenir en compte
els dividends).
abertis, a prop dels seus inversors
El departament de Relacions amb Inversors
dissenya i executa l’estratègia de comunicació
cap als mercats financers nacionals i
internacionals, mantenint la seva interlocució
permanent amb analistes i inversors.
Mitjançant la comunicació i l’explicació de
les principals estratègies de negoci, organitzatives
i operatives d’abertis, es donen
els elements per contribuir a l’adequada fixació
del preu de l’acció.
El departament es marca com a fita
diària l’accessibilitat i el contacte directe
amb la companyia, així com l’eficiència
de proveir informació en temps útil i intentar
respondre eficaçment les qüestions
plantejades per la comunitat d’analistes i
d’inversors.
Per aconseguir aquest objectiu i adaptar
aquesta informació a les necessitats de
totes els col·lectius, abertis desenvolupa
DURANT L’ÚLTIMA DÈCADA,
L’ACCIÓ ABERTIS NOMÉS
HA TANCAT UN ANY
EN NEGATIU, FET QUE
DEMOSTRA EL SEU VALOR
DEFENSIU I EL SEU GRAN
ATRACTIU A LLARG TERMINI
EL 2009 S’HA MANTINGUT
UN ALT NIVELL D’ACTIVITAT
AMB INVERSORS
INSTITUCIONALS I
ANALISTES FINANCERS
A EUROPA, ESTATS UNITS
I AUSTRÀLIA

El 2009, abertis va
celebrar 241 reunions
a 25 ciutats d’arreu
del món amb 249
institucions d’inversió.
TRAJECTÒRIA
A L’ALÇA
En els darrers 10 anys,
les accions d’abertis
s’han revaloritzat en
un 165%, sense tenir
en compte els dividends.
Evolució abertis vs Íbex 35 (base 30/12/04 = 100)
Cotització abertis Íbex 35
15,72
Preu al que
les accions
d’abertis
van tancar
l’exercici 2009.
una política de comunicació activa i àmplia
que inclou: reunions amb inversors institucionals
i analistes financers, conference calls,
reunions amb accionistes, la revista de l’accionista,
així com disposar d’un call center i
una pàgina web permanentment actualitzada.El
2009 s’ha mantingut un alt nivell d’ac-
tivitat amb inversors institucionals i analistes
financers a través de diferents reunions en
les places financeres més rellevants d’Europa,
els Estats Units i Austràlia, fet que ve exigit
per la globalitat i la diversificació de la base
accionarial del Grup.
S’han celebrat reunions al llarg de l’any
2009 amb 249 institucions d’inversió (gestores)
en 214 reunions, visitant 25 ciutats,
algunes d’elles en diverses ocasions.
Campanya de ‘roadshows’
Malgrat haver estat un any amb tràfics negatius
mai vistos, amb unes perspectives macroeconòmiques
també negatives, especialment
per al mercat espanyol, els analistes han
mantingut majoritàriament la seva recomanació
de comprar abertis.
A 31 de desembre del 2009, el nombre
total d’entitats que realitzava, de forma activa
i recurrent, informes d’anàlisi de cobertura
d’abertis ascendia a 28, de les quals el
desembre del 2009 el 61% tenia recomanació
de comprar, mentre que les recomanacions
de mantenir i infraponderar se situaven
en el 32% i el 7% respectivament.
Juntament amb la intensiva campanya
de roadshows portada a terme i el contacte
constant amb els analistes, l’eix central de
la comunicació amb inversors i analistes
són les presentacions trimestrals de resultats
de la companyia. És llavors quan el Departament
de Relacions amb Inversors efectua
un especial esforç de comunicació en què
combina l’elaboració d’informe trimestral
de resultats amb registre a la CNMV, amb
la realització de conference calls en què
l’equip gestor analitza els resultats obtinguts.
A això cal afegir que, per als resultats anuals,
és l’alta direcció de la companyia la que
es desplaça a la Borsa de Madrid per presentar-los
in situ.
Atenció personalitzada
D’altra banda, la relació amb els 80.000 accionistes
no institucionals que aproximadament
té la companyia està encomanada a
l’Oficina de l’Accionista, que és a més la responsable
de confeccionar i implantar els
programes d’informació en diferents ciutats
espanyoles, així com de tenir una atenció
personalitzada en tots els canals de comunicació
amb què compten els accionistes no
institucionals.
MARÇ 2010 LINK abertis 75

INVESTOR’S
LINK
INGRESSOS
PER SECTORS
Gener-desembre 2009*
Resultats
El benefici net d’abertis creix un 5,6% al llarg de l’exercici fins a assolir
els 653 milions d’euros
Els resultats d’abertis el 2009 mostren
creixements en les principals
magnituds –ingressos, Ebitda i benefici
net– i consolidin un model de negoci i una
estratègia sostinguda de diversificació i
d’internacionalització.
El Grup tanca un exercici en què destaca
la forta generació de caixa, unes despeses
76 LINK abertis MARÇ 2010
653
Milions
d’euros
en concepte
de benefici
net el 2009
(+5,6%).
Autopistes i
telecomunicacions
van obtenir la major
part d’ingressos
al llarg del 2009.
financeres contingudes, el control sobre
l’evolució dels costos operatius i un reforç
del perímetre.
Sòlida posició financera
De la mateixa manera, abertis manté
una sòlida posició financera que el dota
d’avantatge competitiu en un entorn
AUTOPISTES 74%
TELECOMUNICACIONS 14%
AEROPORTS 7%
APARCAMENTS 4%
LOGÍSTICA 1%
3.935
Ingressos
d’explotació
d’abertis el
2009 (+6,9%),
en milions
d’euros.

GENERACIÓ
D’INGRESSOS
ELS INGRESSOS
D’EXPLOTACIÓ EL
2009 ASCENDEIXEN
A 3.935 MILIONS
D’EUROS (+6,9%)
EL RESULTAT BRUT
D’EXPLOTACIÓ (EBITDA)
VA ASSOLIR DURANT
L’ANY ELS 2.435
MILIONS D’EUROS (+7,9%)
El passat 25 de febrer es van
presentar els resultats
de la companyia a la
Borsa de Barcelona.
Països de la UE:
ESPANYA 52%
FRANÇA 35%
REGNE UNIT 4%
XILE 3%
ALTRES 6%
APORTACIONS
PER SECTORS
Punts clau
El 50% dels ingressos
i el 46% de l’Ebitda
es generen fora
d’Espanya. El 26%
del volum de
negoci procedeix
de la diversificació.
La incorporació
de nous actius
(autopistes a Xile
i Espanya) reforça
el perímetre de
consolidació.
Les inversions
en expansió superen
els 1.000 milions
d’euros.
Solidesa financera de la
companyia, que reforça
l’avantatge competitiu
a l’actual conjuntura.
El 93% del deute és
a llarg termini, un 84%
a tipus fix o fixat a través
de cobertures, i un 56%
és deute sense recurs.
El cost mitjà s’ha reduït
un 0,7%.
abertis manté el rating
més elevat del sector (a-)
i va tancar el 2009 una
emissió d’obligacions
de 1.000 milions d’euros,
que va permetre
reemplaçar deute a curt
per deute a llarg i
racionalitzar el quadre
d’amortització
de deute del Grup.
El Consell d’Administració
d’abertis convocarà
la Junta General
d’Accionistes per
al proper 27 d’abril.
El Consell d’Administració
ha acordat proposar
a la Junta, a més
de l’ampliació de
capital alliberada,
un dividend
complementari de
2009 de 0,30 euros
bruts per acció que, sumat
2009 (Mn €)
INGRESSOS EBITDA
Autopistes 2.923 2.068
Telecomunicacions 541 219
Aeroports 278 97
Aparcaments 150 55
Logística 30 12
al dividend a compte
repartit el mes d’octubre
passat, representa un
dividend total per a
l’exercici del 2009 de
0,60 euros bruts per acció.
L’import total màxim
destinat al pagament de
dividend ascendeix en
l’exercici del 2009 a 422,3
milions d’euros (xifra que
suposa un increment del
5% respecte al 2008).
El trànsit en el conjunt
de la xarxa reflecteix un
descens del 3,2% en aquest
període (-5,1% en el primer
semestre i -3,8% en els nou
primers mesos del 2009),
confirmant així la
tendència a l’estabilització.
sanef, a França, va tancar
l’exercici amb el mateix
trànsit que el 2008,
registrant IMD positives en
el segon semestre.
(*)
Resum dels resultats presentats a
la Comissió Nacional del Mercat de
Valors (CNMV). La versió completa
pot consultar-se a www.abertis.com,
a l’apartat Relació amb Inversors
o sol·licitar-la al telèfon d’Atenció
a l’Accionista 902 30 10 15.
MARÇ 2010 LINK abertis 77

— 1 —
El president
d’abertis, Salvador
Alemany (centre),
amb José Aljaro,
director general
Financer del Grup
(dreta), i el secretari
general del IEAF,
Rafael Sarandeses
(esquerra).
— 2 —
El president
d’abertis,
Salvador Alemany,
durant la seva
compareixença
a la presentació
de resultats.
— 3—
José Aljaro, director
general Financer
d’abertis.
— 4—
Públic assistent
a la presentació
de resultats
el passat 25
de febrer a la
Borsa de Madrid.
78 LINK abertis MARÇ 2010
1
2
3
4

encara marcat per la incertesa econòmica.
A aquests factors s’uneix la moderació
en el ritme de descens del trànsit a les
autopistes del Grup, confirmant la tendència
ja apuntada a finals del primer semestre
del 2009. Aquesta tendència és més evident
en el cas de sanef, a França, que gestiona
gairebé la meitat de la xarxa d’abertis
i que va registrar IMD positius al segon
semestre.
Ingressos d’explotació
Els ingressos d’explotació d’abertis
el 2009 ascendeixen a 3.935 milions d’euros,
un 6,9% més que a l’anterior exercici. sanef
aporta 1.413 milions d’euros (36% del total
d’ingressos) a aquesta magnitud. El 48%
dels ingressos d’explotació del grup abertis
és generen fora d’Espanya, procedents principalment
de França, el Regne Unit i Xile.
Del total d’ingressos, un 74% és genera
a l’activitat d’autopistes, mentre que un
14% correspon al sector d’infraestructures
de telecomunicacions i un 7% al d’aeroports.
El sector d’aparcaments aporta un 4%, mentre
que parcs logístics, un 1%.
Resultat brut d’explotació
El resultat brut d’explotació (Ebitda) va
assolir el 2009 els 2.435 milions d’euros
(+7,9%), mentre que el resultat net
d’explotació (Ebit) és va situar en els 1.483
milions d’euros (+2,4%).
El grup abertis va assolir un benefici
net de 653 milions d’euros (+5,6%) en
l’exercici de 2009.
Inversions (milions d’euros)
2009. Resum
1r TRIMESTRE
saba s’adjudica la gestió
d’un aparcament per
a camions a Arasur,
Àlaba (194 places), i de
l’aparcament de l’Hospital
de Mataró (630 places).
Un consorci participat per
sanef s’adjudica un nou
contracte de telepeatge
a Eslovàquia que preveu
la posada en marxa del
sistema i la seva posterior
explotació per 13 anys, amb
inici l’1 de gener del 2010.
El grup sanef ven a
Hub Telecom la societat
Masternaut en què
participava en un 96,58%.
La junta General Ordinària
d’abertis aprova els comptes
anuals individuals i
consolidades de l’exercici
2008, la distribució d’un
dividend complementari
de 0,30 euros per acció
i l’ampliació de capital
alliberada amb càrrec a
reserves d’una acció nova
per cada 20 d’antigues.
INVERSIÓ OPERATIVA INVERSIÓ EXPANSIÓ
MARÇ 2010 LINK abertis 79

Resultat financer
El resultat financer a 31 de desembre del
2009 va ser de -573 milions d’euros. Els
resultats per posada en equivalència suposen
el 2009 una aportació de 78 milions
d’euros, procedents bàsicament de la participació
d’Eutelsat.
A l’exercici del 2009, abertis va generar
un cash flow net (abans d’inversions i
dividends) de 1.550 milions d’euros
(+9,4%).
La plantilla mitja d’abertis l’any 2009
situa en els 12.484 treballadors, un 59%
dels quals treballa fora d’Espanya.
Balanç i inversions
Els actius totals d’abertis assoleixen, a 31
de desembre del 2009, els 24.637 milions
d’euros i el patrimoni net ascendeix a 5.762
milions d’euros.
Les inversions del Grup el 2009 ascendeixen
a 1.394 milions d’euros, dels quals
1.161 milions d’euros (un 83%) és van destinar
a expansió i 233 milions d’euros, a
inversió operativa.
La inversió més significativa en expansió
és va destinar al negoci d’autopistes i va
ser l’adquisició a Citi per 605 milions d’euros
d’un conjunt de participacions d’Itínere en
diverses societats d’Espanya i Xile de les
quals abertis ja era accionista. La resta
d’inversions en expansió en autopistes
corresponen principalment a les noves construccions
de sanef (170 milions d’euros) i
l’ampliació de l’autopista AP-7 i la prolon-
Benefici net (milions d’euros)
80 LINK abertis MARÇ 2010
2n TRIMESTRE
Es fa efectiu el pagament
del dividend complementari
2008 de 0,30 euros per
acció per un import total
de 201,1 milions d’euros.
sanef-saba Parkings France
s’adjudica la seva primera
concessió d’un aparcament a
França (París) de 426 places
per un període de 12 anys.
abertis realitza l’ampliació
de capital alliberada
aprovada al mes de març per
100,5 milions d’euros. Suposa
l’emissió de 33,5 milions
de noves accions, en una
proporció d’1 acció nova
per cada 20 antigues, i situa
el capital social d’abertis
en 2.111.536.524 euros
amb 703.845.508 accions.
abertis culmina la compra
de participacions d’Itínere
a Espanya i Xile. Despés de
l’operació, abertis controla
el 100% d’avasa a Espanya,
i d’elqui i gesa a Xile, on obté
el control de rutas del
pacífico, rutas II i operadora
del pacífico, amb un 78,9%.

3r TRIMESTRE
saba s’adjudica la gestió
de l’aparcament d’un
centre comercial a
Andorra (600 places) per
un període de cinc anys,
i de l’aparcament de
l’aeroport de Reus
(983 places) i adquireix
un aparcament al centre
de Santiago de Xile
(304 places), en concessió
fins a l’any 2037.
abertis manté la seva
presència un any més i per
quart any consecutiu en els
índexs de sostenibilitat Dow
Jones Sustainability Index
World, d’àmbit mundial, i al
Dow Jones Sustainability
Index Stoxx, d’àmbit
europeu.
sanef-saba Parkings France
s’adjudica la concessió
per un període de 14 anys
d’un aparcament
a París de 650 places.
abertis fa efectiu el
pagament d’un dividend
a compte de l’exercici 2009
per un import total de
211,2 milions d’euros,
que representa un import
brut de 0,30 euros per acció.
abertis tanca una emissió
d’obligacions de 1.000
milions d’euros amb
venciment a set anys.
Dividends totals (milions d’euros)
4t TRIMESTRE
saba s’adjudica la concessió
de la gestió de la zona
blava del Port de Blanes
(225 places) per un període
de tres anys i la gestió
dels aparcaments dels
aeroports de Tenerife Sud
(2.460 places), Almeria
(830 places) i Pamplona
(502 places), tots ells amb
una durada inicial de tres
anys ampliables en dos més.
sanef firma un acord amb
el Govern francès, segons el
qual es prolonguen un any
més les dues concessions
del grup sanef (sanef i sapn),
fins a l’any 2029.
Per la seva banda,
el grup sanef invertirà
250 milions d’euros a
la seva xarxa d’autopistes
en tres anys en la
implantació de millores
addicionals, principalment
mediambientals.
MARÇ 2010 LINK abertis 81

gació de l’autopista C-32 que porta a terme
acesa (101 milions d’euros).
En expansió també s’inclouen les inversions
portades a terme en telecomunicacions
(194 milions d’euros) destinades
bàsicament al desplegament de la TDT i la
construcció de satèl·lits per part d’Hispasat.
En aparcaments (35 milions d’euros), a
l’expansió a Itàlia, Xile, Espanya i a l’entrada
a França, amb la concessió de dos aparcaments
a París; i en parcs logístics (29 milions
d’euros), al desenvolupament dels parcs de
Sevilla, Lisboa i Xile.
Estructura del deute
A 31 de desembre del 2009, el deute net
d’abertis descendeix respecte als nou primers
mesos de l’any i se situa en els 14.590
milions d’euros. Del total de deute, un 56%
s’ha constituït amb garantia dels propis
projectes (sense recurs). El 93% del deute
és a llarg termini i un 84% a tipus fix o fixat
a través de cobertures. El cost mitjà del deute
és del 4,56% (5,25% en l’any anterior) i el
venciment mitjà és de 7,2 anys.
82 LINK abertis MARÇ 2010
ELS ACTIUS TOTALS
D’ABERTIS ASCENDEIXEN
A 24.367 MILIONS D’EUROS
I EL PATRIMONI NET,
A 5.764 MILIONS
LES INVERSIONS
AL LLARG D’AQUEST
PERÍODE ASCENDEIXEN
A UN TOTAL DE 1.394
MILIONS D’EUROS
EL 2009, EL DEUTE NET
D’ABERTIS DESCENDEIX
RESPECTE ELS NOU
PRIMERS MESOS DE
L’ANY I SE SITUA EN
14.590 MILIONS D’EUROS
COMPTE DE RESULTATS
2009 (Mn € NIIF)
DES DES VAR.
2009 2008
Ingressos d’explotació 3.935 3.679 6,9%
Despeses d’explotació -1.500 -1.424 5,4%
Ebitda 2.435 2.256 -7,9%
Dotació amortització -952 -807 17,9%
Resultat
d’explotació 1.483 1.448 -2,4%
Resultat financer -573 -548 4,5%
Resultat p. equivalència 78 79 -1,0%
Resultat
abans d’impostos 988 979 1,0%
Impostos
sobre societats -266 -294
Resultat
de l’exercici 722 685 -5,4%
Interessos
dels minoritaris -69 -67
Resultat accionistes
de la societat 653 618 -5,6%