Lo Rat 1 - Lo Rat Penat

lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......1

lo Rat Penat
..........................................................................................
Editorial
en Llengua Valenciana
L'aventura editorial que hui
iniciem preten ser la nostra
modesta aportacio a la
divulgacio i a l'eixercici de la
nostra volguda Llengua Valenciana.
Esperem que els nostres socis, amics i
llectors troben en Lo Rat un motiu mes
per a profundisar i millorar, si es el cas,
en el coneiximent de la nostra societat,
cultura i tradicions, i sobre tot de la
nostra Llengua Valenciana.
Puc imaginar lo que a molts de vostes,
com a mi, els preocupa. Crec, de la
mateixa manera, que trobarém alguna
resposta si nos preguntem ¿Podria la
Real Academia de la Llengua Espanyola
o qualsevol atra, fixar, netejar i donar
esplendor a una llengua en la que els
seus usuaris s'encaboten en parlar de
manera diferent al que elles
normativisen? Crec que la tranquilisadora
resposta a esta pregunta es: No. Els
Academics, l'Universitat, els politics o
qualsevol atre estament o institucio no
poden frenar el desenrollament i
l'evolucio d'una llengua viva que els
ciutadans reconeixen i nomenen de
forma diferent, i sense complexos. Una
llengua que els ciutadans parlen, utilisen
i construixen de manera conscient i
diferent. No es pot fer una llengua de
laboratori, ni tan sols si esta està
establida per erudits intelectuals en
venia politica, aïllats del sentir i el parlar
usual del seu poble. Que gran necia
perdua de temps i de recursos la que
comporta impondre i controlar la
llengua d'un poble.
Josep Vicent Navarro i Raga
El problema no es ni nou, ni pijor. En els
ultims temps hem segut testimonis
d'aberrants fenomens llingüistics i
sociologics. Hem vist cóm a persones la
llengua materna de les quals ha segut el
Valencià, tan sols per aparentar
determinat cache ideologic o cultural
s'han somes a una autentica
reprogramacio llingüistica fins a
conseguir el “certificat homologador”.
Tambe hem vist i seguim veent cóm
alguns dels que no estaven disposts a
renunciar, han passat pel rodell
normalisador, i sense sucumbir han
continuat usant la Llengua Valenciana
per a la seua satisfaccio i la normalisada
per a la seua bojaca, treball o … Pero
alguns dels casos pijors els hem
contemplats despres de l'ingent esforç
normalisador realisat en chiquets i
jovens. Esforç esteril perque ells
rebugen allo que han depres, per estrany
i artificial, una vegada superat l'itinerari
academic.
Desgraciadament estos no son mes que
una chicoteta mostra dels monstruosos
fenomens desencadenats per la
maquinaria normalisadora.
Sense mes preambul, els brindem una
vegada mes l'esforç de Lo Rat Penat,
impulsat i propiciat pel seu President
Enrique Esteve i Mollá, en la difusio dels
nostres valiosos valors i de la nostra
riquea cultural i llingüistica. Perque
nosatres sí que creem que el poble es
lliure per a sentir, pensar i parlar com
desige. Aci ens te, en Llengua
Valenciana, agarre si vol: lligga, pense,
compare i elegixca.
LR.......2

lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......3
lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......4

lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......5
Pel fil traurem lo capdell
..........................................................................................
9 d'octubre:
Reflexionem (*)
U
n any mes l'historica data
del 9 d'octubre nos obri una
porta a la reflexio individual
i colectiva com a poble.
Pense que afortunadament, en els
albors del nou mileni, el Poble
Valencia, posseix hui mes que mai
una clara consciencia del seu ser, hui
mes que en qualsevol atre moment
som particips del nostre ideari
colectiu i comu.
Compartim un present i treballem
per un futur millor. Ho fem
conscients de la nostra identitat
diferenciada, la qual volem i en la
que pronfundisem. Pero al mateix
temps tenim clarament identificat el
nostre paper com a components
germans d'un conjunt major que es
Espanya, en un interes comu que
tambe el trobem en Europa i en un
mon cada dia mes global.
Defenem sense ambigüetats els
nostres interessos sense descuidar, en
la mateixa mida, el respecte i el dret
d'uns atres pobles. Molts dels nostres
enquistats problemes del passat han
trobat una eficaç solucio, uns atres
s'han resolt almenys d'una manera
no traumatica.
Be es veritat tambe que tenim
pendent algu que atre preocupant
conflicte o nos enfrontem a nous
reptes i problemes que creen en
nosatres preocupacions, incognites i
dubtes.
Som fills de la democracia, hem
mamat dels seus millors valors.
Creem i creixem com a poble en
llibertat i pau, alimentant la
tolerancia i la solidaritat. Nos sentim
satisfets del fruit del nostre treball
colectiu com a poble i som
conscients de la nostra capacitat de
desenroll i progrés.
Tot aixo es bo i sens dubte no es mes
que una chicoteta mostra dels molts
punts forts de la nostra comunitat.
Pero desgraciadament no tot son
bendicions ad esta terra. Continúa
pendent la resolucio del pijor dels
nostres mals. Seguim patint l'assot
cruel i criminal del terrorisme,
Enric Esteve i Mollà,
President de Lo Rat Penat
alimentat en l´intolerancia i el
fanatisme del nacionalisme radical i
excloent. Hem vist com uns atres
pobles germans patien tambe l'atac
cruel de les seues sarpes, i
recentment forem testimoni de la
seua mes salvage degeneracio. Una
gran majoria de nosatres som
conscients del pervers mal que
s'engendra en els radicalismes
fanatics que s'amparen en rebordonides
degeneracions dels valors de la
religio, de la patria i de la cultura,
entre unes atres.
Seguim sense solucionar de manera
universal problemes com la pobrea,
la desocupacio, els accidents
laborals, la violencia domestica, o
la discriminacio de la dona, entre
uns atres.
Segur que des de l'autocritica i la
reflexio, en trellat, unitat i treball
vorem al nostre poble superar les
seues deficiencies. Tan sols me queda
desijar que pogam compartir en
alegria i esperança un any mes el dia
de la nostra Patria Valenciana.
(*) Articul publicat en el Diario de Valencia el 9 d´octubre de 2001
LR.......6

Colze a colze
..........................................................................................
Escric estes lletres atenent la
peticio del president de Lo Rat
Penat i un poc preocupat per lo
que representa per al que escriu per
primera volta com a Decà de la Real
Academia de Cultura Valenciana, tot
siga puix per Valencia, com a valencià
que soc, en molta honra i orgull i per a
servir-la sempre, i no mai per a servirme,
degut a que esta terra beneida me
va donar tot lo que mes vullc i he
volgut en ma vida.
D’aci foren mos yayos i mos pares,
tambe aci vaig naixer yo, la meua dona
i, com no, tambe les meues filles i nets.
En la mateixa terra que fa uns quants
sigles reconquistara el Rei Jaume I el 9
LR.......7
9 d’Octubre
Dia de la Patria
Valenciana
d’Octubre de 1238. La commemoracio
de la conquista de Valencia per Jaume I
d’Arago tingue en la celebracio del
primer sigle una gran solemnitat i
esplendor. Es complia eixe dia la
capitulacio dels musulmans al Rei
Jaume en el campament de Russafa. El
9 d’octubre, dia de Sant Donis,
s’ordenà que de mati es fera una
provesso general de la Catedral a
l’iglesia del benaventurat Sant Vicent,
per a donar gracies per la dita victoria.
Des de llavors, en este dia, segons nos
conten els historiadors, s’ha celebrat la
festa en gran solemnitat. Si be Felip V,
en abolir el Furs, va suprimir tambe la
celebracio de la conquista per Jaume I.
A pesar de tot, Valencia agraida sempre
al seu Rei, renaixent i renovant els seus
sentiments, lluita i lluitarà per defendre
tot lo seu.
9 d’Octubre, dia per tant de la patria
valenciana, que Valencia viu i celebra
fervorosa, fent vibrar els nostres cors
enaltits d’entusiasme al pas de la
Joan Lladró
President de la R.A.C.V.
Senyera, des de que baixa de
l’Ajuntament sense inclinar-se. Cors
valencians que amen la seua terra baix
la llum del sol lluïdor, sol que calfa
l’ambient, donant-li major esplendor.
Dia de tots el valencians, vullguen o no,
ho senten o no. Es el dia de preguntarse
qué faç yo per Valencia, qué sent yo
per la meua patria... ningu responga
que no res. Volguera puix que cada u
siga portaveu de si mateix,
responsabilisant-se del crit en favor de
la llengua i cultura, portant la Senyera
en el cor per a que eixe crit trenque
vibrant, ensordidor, despertant als
dormits, animant-los a tots a participar.
Lo Rat Penat es l’entitat en mes anys
d’historia enaltint i conreant el
valencianisme, eixe valencianisme cult
que ha segut i es bandera per a tots,
igual que la R.A.C.V. i moltes atres
entitats. Eixemples que ensenyen, que
fan sentir admiracio per l’entusiasme
que contagien expressant el seus
sentiments d’amor al seu Regne.
Colze a colze
..........................................................................................
Aureli López
President de l’Aellva.
T
“
orna Lo Rat revista i aixo es bo,
com ho es cada renglo escrit i
publicat o difos per l’ultima
tecnologia.
Fa un grapat d’anys i del modest
bolletinet fotocopiat per als socis,
naixque un proyecte que quallà en
l’esforç i la colaboracio de molts
valencians; de bona veritat i en tot el
lleu seguirém aportant-li ploma i
espirit en el vell desig de qui sembra
esperançat en la collita.
L’Associacio d’Escritors en Llengua
Valenciana (Aellva) va coure’s al si de
Des de sacrificis personals que rallen l’heroisme,
hi ha prop de cinccents llibres editats en la llengua
valenciana que aconsella i DOCUMENTA la
seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV
Lo Rat Penat i hui te la sèu en el carrer
Alt, 64. Tertulies Tallers de Prosa o de
Teatre el segon dilluns de cada mes,
les X Jornades dels Escritors este
Decembre, arrematades en el
nomenament de qui ixca votat Escritor
de l’Any, Recitals Poetics de Primavera,
dos Premis Nacionals de Lliteratura en
llengua valenciana..., mes de cinquanta
tituls en el carrer, el Cresolet com
a orgue de comunicacio interna,
manifests per a defendre i documentar
la propia identitat, etc.
Des d’un emmudiment incomprensible,
per massa comprés, treballem junt a
entitats com l’editorial Del Senia al
Segura, Accio B.V., L’Oronella, La
Plataforma Normes d’El Puig o de la
Real Academia de Cultura Valenciana,
etc, i li exigim a la nostra Generalitat
que s’ajuste a l’historia, als sentiments
majoritaris del poble valencià i a
l’Estatut d’Autonomia per a tornar a
validar els tituls de Llengua Valenciana
de Lo Rat Penat.
Des de sacrificis personals que rallen
l’heroisme, hi ha prop de cinccents
“
llibres editats en la llengua valenciana
que aconsella i DOCUMENTA la seccio
de Llengua i Lliteratura de la RACV,
composta, junt a intelectuals d’alt
prestigi, per filolecs valencians
llicenciats en la nostra Universitat.
El proces d’absorcio per anexio que
Catalunya du “recolzant” fa mes d’un
sigle, no tindria hui la prepotent
gosadia d’ingerencies fora de lloc i de
les lleis, si els secessionistes de la
llengua valenciana no pensaren que la
seua labor de corca ha conclos.
Els coleges, instituts i universitats
valencians han de coneixer les obres
clau per a poder analisar i comprendre
totes les raons i postures d’este
conflicte, en especial “En defensa de la
Llengua Valenciana” de Miquel Adlert
Noguerol.
Nomes la claritat i la valentia politica li
tornaran a la nostra patria, hui
Comunitat Valenciana, l’orgull de sa
propia identitat; per ad aixo naixque
l’Aellva, nos ho creem raonadament i
seguirém avant.
LR.......8

Des de la Distancia
..........................................................................................
LR.......9
Sense
Complexos
Evidentment,
la zona mes prospera, en
mes desenroll economic i
cultural, es la que queda a
la dreta d’eixa ralla:
la Comunitat Valenciana
en el seu centre, i no sols
geografic.
Andres Amorós
C
oneixent els meus origens,
molts amics me manifestaren
la seua sorpresa i admiracio
pels canvis que, en els ultims
temps, ha experimentat Valencia.
Conteste yo que, sense dubte, tenen rao mes que el
fenomen es mes fondo. No es tracta d’un simple “llavat
de cara” o modernisacio, si no d’alguna cosa mes sería.
Des de la Distancia
..........................................................................................
“
Deixem-nos de divisions internes, de lluïtes que
no conduixen a cap de lloc; proclamem en senzillea i
en orgull la nostra consciencia de ser valencians.
El sociolec Armando de Miguel,
el meu admirat amic, ha
mostrat en senyes irrefutables
que la tradicio divisional d’Espanya en
dos zones ha canviat de signe. Ya no es
una ralla horisontal la que marca la
frontera entre el Nort prosper i el Sur
subdesenrollat. Este traç imaginari, hui
ha de ser oblicu i va des del Norest fins
al Surest d’Almeria.
Evidentment, la zona mes prospera, en
mes desenroll economic i cultural, es la
que queda a la dreta d’eixa ralla: la
Comunitat Valenciana en el seu centre,
i no sols geografic.
En freqüencia, el pudor, la falta de
conciencia o un absurt complex nos
impedix vore’l clarament i proclamar-lo
sense pors: la nostra Comunitat posseix
hui un explendit present i un futur ple
d’expectatives.
Permeteu-me recordar obvietats. La
nostra economia es rica i multiple:
agraria, industrial, comercial, turistica.
La nostra situacio geografica nos
permet comunicar-nos facilment: en
Madrit, gracies al nou tren d’alta
velocitat; en França, per la costa o per
Arago; pel Mediterraneu, la porta per la
“
que aplegaren els aires renaixentistes ...
La nostra gent es festera i treballadora, al
mateix temps, en feliç unio.
No es prenga tot aço a retorica de Jocs
Florals: es una realitat innegable. Tan
sols estranys complexos poden impedir
proclamar-ho.
En el terreny que puc coneixer un poc, la
lliteratura, sobra en recordar uns pocs
noms: Ibn-al-Zaqaq, Joanot Martorell,
Ausias March, Guillem de Castro, Blasco
Ibañez, Azorin, Arniches, Miguel
Hernández, Gabriel Miró, Vicente Gaos,
Vicente Andrés Estellés, Francisco
Brines, Rodolf Sirera, Vicente Soto ....
Observe’s, que voluntariament, barrege
les llengües, les epoques, els generos
lliteraris, les estetiques; tots ells formen
part del nostre patrimoni cultural.
El meu unic consell -si se me permetsería
este: deixem-nos de divisions
internes, de lluïtes que no conduixen a
cap de lloc; proclamem en senzillea i en
orgull la nostra consciencia de ser
valencians: dins d’Espanya (“per a
ofrenar noves glories ...”) i dins de la
Comunitat Europea.
Sols aixina conseguirém que “els vents”
d’Ausias March espenten en un bufit
amic les nostres veles cap a un futur millor.
LR.......10

Cartes des del valencianisme
..........................................................................................
P
er als qui portem ya un grapat
d’anys treballant i lluitant pel
reconeiximent efectiu en tots
els nivells de l’identitat i
singularitat del poble valencià,
expressada d’un modo especial en la
propia cultura i en la propia llengua, la
realitat sociopolitica nos fa sentir-nos a
sovint com sumergits en un magma
espes i pegalos en el que els moviments
i esforços per alvançar son sempre
penosos, lents i d’escas resultat
immediat. Tantes hores consumides en
treballs, reunions, celebracions, escrits
i manifests pareixen perdudes en no
res, davant d’un mur ciclopeu fet
d’inercia, indiferencia, oportunisme i
una trama apretada d’interessos creats.
Despres de mes de trenta anys,
les univesitats i escoles seguixen
impartint una ensenyança, mes be
adoctrinament, que no te conexio
ninguna en la vida real dels valencians.
Els mijos oficials de comunicacio
seguixen usant un llenguage esoteric
que nomes gasten ells i casi ningu mes.
Els escrits provinents de les
institucions publiques, els noms locals
i dels carrers, els indicadors vials, els
programes de festes de molts pobles,
continuen mostrant els senyals
ortografics, paraules sanceres i girs que
no corresponen a la nostra manera
valenciana de parlar, que fan del nostre
valencià un llenguage estranger,
esnobiste, congelat i avorrit.
A pesar del nostre Estatut d’Autonomia
i de lo clar que posa quins son els dos
idiomes oficials del Regne de Valencia,
es fuig de pronunciar l’historic nom de
Llengua Valenciana i s’ensenya als
Un
marge a
l’esprança
Joan Costa i Català
Les reivindicacions
llingüistiques
del poble valencià.
chiquets que es una variant dialectal
del catala, “la llengua reconeguda per
tots els filolecs i universitats del mon” i
segurament d’alguns atres planetes
habitats. Es barregen autors catalans i
valencians, d’estos ultims sobre tot els
qui en son temps optaren per una sola
llengua catalana i per considerar a tots
els nostres classics i escritors
importants com pertanyents a la
lliteratura catalana. Per al registre
oficial de llibres i autors no existix la
llengua valenciana, i en el ISBN nos
inclouen a tots en l’idioma catala.
La cabuda insistencia d’una part en
seguir el proces d’unificacio de dos
Cartes des del valencianisme
..........................................................................................
llengües i les ambigüitats d’una atra,
entre els politics, per voler compaginar
lo incompatible, retarden i empantanen
una situacio llingüistica que deuria a
estes hores ser normal i no te traces de
ser-ho per molts anys.
Davant de tot aço, un estat de desanim
pareix apoderar-se de molts i els tenta al
pessimisme, a acceptar de bestreta
l’inevitabilitat d’un proces que, a pesar
de tot, no ve marcat per profundes
corrents de l’historia, sino per voluntats
humanes empenyades en vencer i
canviar eixes corrents, i a les que es
poden opondre unes atres voluntats tant
o mes decidides a mantindre lo seu i a
fer-ho progressar. Esta actitut derrotista
o conformista impedix vore i valorar
l’atra cara de la moneda.
El poble valencià
no va a consentir
en ser catalanisat,
si no es per la via
de l’engany i d’una
apariencia de
llengua valenciana.
Tants anys de catalanisacio, en tots els
instruments politics i economics al seu
favor, ¿que han conseguit? L’enquesta
del diari catala Presencia a casi huitcents
alumnes i professors del Regne de
Valencia es eloqüent. Un 56’4 % li veuen
mal futur al catala. Al 73’8 % dels
alumnes els importa molt poc o no res el
catala. I, lo mes significatiu de tot, un
0,0 %, es dir ningu, parla en Valencia
catala en les seues relacions particulars,
aço es, no el te per a res com llengua
propia. No de bades el diari catala parla
de “poc marge a l’esperança”. Ara resulta
que tambe ells estan desanimats.
I no es aixo a soles. ¿Quan s’han escrit
tants llibres en valencià, en les normes
d’El Puig, com en estos ultims vint anys?
Passen ya dels 400, sense contar
revistes, ensaigs, articuls i papers
menors. ¿Des de quan s’ha tingut mes
viva i ampla consciencia social de la
llengua valenciana? ¿Quan han existit
mes entitats, associacions, colectius
jovenils, dedicats al conreu, defensa i
promocio del valencià, de la mes
genuïna llengua valenciana? Hem tingut
que patir l’invasio catalana per a
despertar del nostre somi, per a llegir,
estudiar i saber la nostra historia i la
nostra lliteratura, per a treballar i
tractar d’elevar el nostre llenguage. I
estem en el principi, perque els
processos socials son lents i la tasca per
fer es immensa, perque les ajudes han
segut sempre escasses i les
compensacions frustrants. Perque,
damunt d’aço, els impacients, els qui es
pensen que fora de les declaracions
puntuals i de les manifestacions en el
carrer no hi ha res mes, que tot es cosa
de “pensat i fet”, es dediquen a insultar
i afonar precisament als qui els han
donat arguments i motius per a
defendre lo que estan defenent. ¿Quan
deixarà el valencianisme de devorar als
propis fills per motius purament
circumstancials i transitoris?
Si el partit socialiste no es va mai atrevir
a proclamar oficialment catalana la
llengua valenciana, volent canviar
primer per la via dels fets lo que no era
de dret i anar mudant la mentalitat
social, ni la dreta, al tall de l’esquerra i
pel mateix cami, no ha deixat mai de
proclamar de boqueta la lletra del
nostre Estatut referent a la llengua, es
LR.......11 LR.......12

Cartes des del valencianisme
.......................................................................................... SI QUIERE ALQUILAR SU VIVIENDA,
VENGA A CONOCER EL PROGRAMA
perque saben molt be que el poble
valencià no va a consentir en ser
catalanisat, si no es per la via de
l’engany i d’una apariencia de llengua
valenciana. Aixo ho saben ells, pero
tambe ho sap cada vegada mes gran
part del poble. Les coses, a poc a poc,
van aclarint-se, i aixo, no ho oblidem,
es gracies al treball silencios i diari
d’uns pocs, alguns dels quals son ara
condenats a les tenebres.
A mes d’unes normes i de la seua
documentacio formal, d’un diccionari -
encara que molt perfeccionable-, d’una
gramatica normativa i d’una fonetica
valenciana, instruments imprescindibles
per al conreu escrit d’una llengua
LR.......13
moderna, per primera volta s’ha editat
a tot color i en excelent format el
primer volum de l’Historia de la
Lliteratura en Llengua Valenciana,
segons les normes d’El Puig i patrocinat
per una institucio oficial com es la
Diputacio de Valencia. En el mateix
volum s’adjunta una versio en castella i
una segona en angles. Ad este en
seguiran uns atres, pero primer la
RACV publicarà, mes reduida i en
llengua valenciana, tota l’Historia
sancera. Els seus autors, Artur Ahuir i
Alicia Palazón, mereixen, nomes per
aço, el reconeiximent de tots els
valencians. Perque, no solament es un
treball de molts anys, que requerix
formacio, capacitat i estudis, no
“
¿Quàn deixarà el valencianisme de devorar als propis
fills per motius purament circumstancials i transitoris?
solament el valencià que gasten es genuï
segons les normes d’El Puig, sino que la
visio i perspectiva en que l’obra està feta
es cent per cent valenciana. A vore quin
poc trellat, quan els veja pel carrer o en
algun acte public, els tornarà a dir
traïdors i renegats perque un d’ells ha
entrat en la AVL, mentres la seua
Historia arribarà a totes les universitats
d’Espanya i part de l’estranger, podra ser
llegida en tres llengües i resultarà la
defensa millor que s’haura fet de totes
les reivindicacions llingüistiques del
poble valencià.
Per totes estes raons, i moltes mes,
seguim sense desmai la llarga marcha, i
deixem en el cap i en el cor “un marge a
l’esperança”.
“
PROGRAMA
DE VIVIENDA
JOVEN
DE VIVIENDA JOVEN DEL IVAJ
EL PROGRAMA DE VIVIENDA JOVEN DEL IVAJ pretende
facilitar el acceso de los jóvenes a la vivienda
proporcionándoles una BOLSA DE VIVIENDAS en alquiler en la
ciudad de Valencia y su área metropolitana, que favorezca
tanto al arrendador como al arrendatario. Esta bolsa de
vivienda permitirá a los jóvenes de 18 a 35 años alquilar pisos
con una serie de garantías y servicios:
SEGURIDAD:
El Institut Valencià de la Joventut ofrece a los propietarios dos
garantías totalmente gratuitas.
–Una póliza que garantiza el cobro de las rentas
–Un seguro multirriesgo del hogar
INFORMACIÓN JURÍDICA ESPECIALIZADA:
El propietario puede acudir a nuestras oficinas para consultar,
sin ningún coste, cualquier duda relacionada con el alquiler de
su vivienda.
GRATUIDAD:
Todo ello se le ofrece de forma totalmente gratuita y la
información que desee recibir se le proporcionará con
independencia de que finalmente decida depositar su vivienda
en la Bolsa o no.
SEGUIMIENTO:
Durante todo el período de arrendamiento, garantizamos el
seguimiento de sus vivienda y estaremos a su disposición
para aclarar cualquier duda o consulta que pueda surgir.
INFORMESÉ EN:
Edificio PROP 1 C/ Gregorio Gea, 27, bajo, 46009 Valencia
Tfno.: 96-386.58.27 Fax: 96-386.68.54, E-mail:vivienda–ivaj@gva.es
dcdccddcdccddddcdccddddcdccddc dd cddddddddddddddddc cddddddddddddcdddd dcdccd ddcddd cd cddccddddc cdcdddddddcdcd cd d
ddcdcdcddd ddcddd cdcddddd cdcdddcddddccd cdcdddddcddddccdcdddcdcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccddccdcdddddcddddccddcdddc dc dcdddcdccd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdddcdddcddddccddd cdcddddccdcdddcdcdcdcddd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccddddddddccddccdcddcdddc dc dcdcdddddddccd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddddcdcdddcddddcdcdd cdcdcdddcdcdcdcdddcddd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdcdcdcddcdccddcdddc dc dcddcddddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdcdcdddcddddd cdcdcdcdcdddcdddcdcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcddccdddcdcdddddcdcddcdddc dc dccdcdddcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdcddccdddcdddddcd cdcdddcdddcdcdcdcdcddc cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcddddccddccd cddcdddc dc cddddddcdcdc dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcddcdccdddcddddddc cdcdddcdcdcdcdcddccddccd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccddcdcddcdcddcdccdcddcdddc dc cddddddcdcdc dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcddddccdddcddddddd cdcdcdcdcdcddccddccdcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccddccddccdcddccddccddcdddc dc dccdcdddcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddddddcdccdddcdddcddc cdcdcddccddccdcdcddc cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccddcdcdcdcdccdcdcdddcdcdcddcdddc dc dcdccddddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddddddcdccdddcdddcdcdcd cdcddccdcdcddccdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdddcddddcdddcdccddcdddc dc cdcddddccdddcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddddddcdcddcdddcdddcddcdc cdcdcddccdcdcdcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdddddcdcddcddcdcddcdddc dc dcdccdcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddddcdddcdddcdddcd cddccdcdcdcdcddc cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccddddcdcddcdcddcdddccddcdddc dc cdcddcdddddddc dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddddddcdddcdddcdcddd cdcdcdcdcdcddccddc cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccddddcddddddcddcdddccddcdddc dc dcdccddddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddddddddccdcdddcdddcdcdcddd cdcdcdcddccddccddccd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdcdddddddddcddcdddc dc dccdcdddcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddddddcdcdddcdddcdcddcdc cddccddccddccdcdcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdcdcddcdcdcdccddccddcdddc dc cdcddcdddddddc dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcd cdddcdddcdcddddd cdcddccddccdcdcdcdcddddc cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcddcdccdcddccddcdccddcdddc dc dccdcddddcddcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdcdcdcdddcdddcddcdc cdcddccdcdcdcdcddddccdcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdddcddccdddddddddcdcdcddcdddc dc cdcddddccdddcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcddccdddcdddcddccddd cdcdcdcdcddddccdcdcdcdcddd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdcddddcdddcdccddcdddc dc dccdcdddcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdddcdcdddcdddcddcdd cdcddddccdcdcdcdcdddcdcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdcdcdcdddddcdcddcddcddcdddc dc dcdcdddddddccd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdcddccdddcdddcdddcd cdcdcdcdcdcdddcdcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdcddcdcdddccddccdcdddcddcdddc dc dccdcdddcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdcdcdddcdddcdddcdddcdcd cdcdcdddcdcdcdddcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdcddddddddcddcddccddcdddc dc dcddcddddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdcddcddcdddcdddcddddcdc cdcdcdcdddcddc cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcddcdddddcdcdcddcddcdddc dc dccddddcdc dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcddccdddcdddcddddddd cdcdcdcdcddcdccdcddd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcddcdcdc cddcdddc dc dcdccdcddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcddccdcdcdddcddddccdcd cdcdcddcdccdcdddcddddd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcddcddcdddddcddccdcdcddcdddc dc dcdccddddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcddcdcddcdddcddddcdc cddccdcdddcdddddcddd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdddddcddcddcdcddcdccddcdddc dc cdcddcdddddddc dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcddcdddccdddcddddcddcd cdcdcdddcdddddcdddcddccd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcdddcddccddddcddcddccddcdddc dc dcddcddddd dcdddccddddcdcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdddddcdddcddddccddd cdcdddddcdddcddccdcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccdcddddcddddcddcddcddcdddc dc dcdddcdccd dcdddccddddcdcdc dc
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcddddccdcdddcddddccdcddd cdcdddcddccdcdcdcddd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccddccdcddcdccddcddcddcdddc dc dccddddccd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcdddddcdddddcdcdddcddddccddcdd cdcddccdcdcdcddd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcddddccddccdcddddcdccdddcddcddcddcdddc c
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddddddccdcdddcddddcdc cdcdcdcdddcdcd cddc dccddddddddddddddd ddddddddddddcdddd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddddddccddccdddcddddcdccd cdcdddcdcddc cddcd
dddcdddcddcddc
ddcddd cdcddccddc ddcdcddcdd cdcdddcdcddccdcddddccddccd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcddcdccddc dcdcdd dc ddcddddddccddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddccddcddddcdcddccd cdcddccdcddddccddccdcdcddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcdddcdcdcdcddddccddcdcdd dc cddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddccddd ddcdcddccddcdd cdcddddccddccdcdcdddcdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcddddccdcddddddcdddcdcdcdd dc ddcddddddccddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddccddddcddddcdcddccddddd cdcddccdcdcdddcdcdcdcdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddccdddddcddddcdcdcdd dc cddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddccdddddddddcdcddcdccddc cdcdcdddcdcdcdcdcdcdcdcddc cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcdcdcdddccdddcddddcdcdd dc cdddcdcddcdddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddcdccddcddcdcddcdcdddd cdcdcdcdcdcdcdcdcddccddccd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcdddddcdcdcdccdcddcdcdd dc dccddcdcdcdddd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddcdcddddddcdcddcddcddd cdcdcdcdcdcddccddccdcddddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddccddcddddcdcddcdccddcdcdd dc dccd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddcdccdcdddddcdcddd cdcdcddccddccdcddddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcdccddcdddddcdcdcdd dc dccddcdcdcdddd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddcdcdc ddcdcdddcd cdcddccdcddddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcdcdccddccdcdcddddcdcdd dc cddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdcddcdcdccdddcdcdddcd cdcddddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcdcddcdcddddccdddddcddcdcdd dc ddcddcdcddcd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd
ddcddd dccdddcddccdcddcdcdcdd cdcdcdcdcdcddc cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcddcdccddc dddd dc ddcddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dccdddcddcdcddcdcddcdccddd cdcdcdcddccdcddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcdddcdddcddddddddddddd dc dccd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dccdddcdddddcdcddcdccdcddd cddccdcdddcdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcdddddcddcddddcdcddddd dc cdcddddcdc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dccdddcdddcdcdcdcddcdccddddc cdcdcdcdcdcddccdcdcddc cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcddddddcdc dddd dc dccddcdcdcdddd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dccdddcddddddccdcddcdcdccddd cdcdcddccdcdcddc cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddccddddcdccdddcdcdcddddd dc dccddcdcdcdddd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dccddddccdddcdcddcdcddcd cdcdcdcddccdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddccddddccddcdcdcdcdddd dc dcdcdcdcddcdcd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dccddddccdcdcdcddcdcdddcdc cdcddccdcdcdcdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddccddcdcdddccddddddd dc dccddccd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dccddddccddcdccdcddcddcd cdcdcdcddcdccddddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcdcdddc dddd dc dcdcdcdcddcdcd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dccddddcdccdcdcddcdddc cdcddcdccddddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcdcddcddccddcdccdcddccddddd dc cddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dccddddcdcdccdcddcddcdcd cdcddddd cdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcddcdcddcdddddddddd dc ddcddcdcddcd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd
ddcddd dddccdcddccdcddcdcdccd cdcdcddccddc cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcddcdccddc cddddc dc dccddcdcdcdddd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccdcddcdccdcdcddcdcddcd cddc cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcddddcdcdccdddcdcdcdcddddc dc cdcddddcdc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccdcddcddcdcddcdccdcddc cdcdcdcdcdddcdcdcdcdcddddc cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcdddcdcddc cddddc dc dcdcdcdcddcdcd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccdcdddcddccdcddcdccdddcd cdcdcdddcdcdcdcdcddddccdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdcddddddddccddcdccdcddccdcddddc dc cdddcdcddcdddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccdcdddddcdcdcddcdcdcdc cdcdcdcdcdcddddccdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddccddcdcdccdcdcdcddddc dc dcddcdcddd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddcdccdcddcdcddcd cdcddddccdcdcdcdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddccdcdcdcdddddcddddc dc ddcddddddccddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddccdcdcdcddcdcddddcd cdcdcdcdcdcdcdcdcddc cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddccdddcdcdcddcddcdddcddddc dc dccddcdcdcdddd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddccdddcdcddcdddc cdcdddddcdcddddccdcddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcdccdcddc cddddc dc ddcddcdcddcd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddcdcdccdcddcdddddd cdcdcddddccdcdddcddddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcddcdddddcddcdddddcdccddddc dc cdddcdcddcdddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddcdcddddcdcddcddcdcd cddccdcdddcdddddcddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcdddcdddccdcddcdddccddddc dc cdcddddcdc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddcddcdcdcddcddcddcdd cdcdcdddcdddddcdddcddccd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddcddddcdcddcddcdcdcddddc dc cdddcdcddcdddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddcdddcddcdcddcdddccddd cdcdddddcdddcddccdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdddcddccddcddddcdcddddc dc ddcddcdcddcd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccdddcdddcdcddcdddddc cdcdddcddccdcdcdcddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdddcddcdcddcdddcddddc dc dcddcdcddd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccdddcddccdcddcddddcddc cdcddccdcdcdcdddcdcdcd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdddcddcdddddcddcddccdcddddc dc cddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccdddcdcddccdcddccd cdcdcdcdddcdcdcdcdcddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcdddcddddddccdddcddddc dc dcdcdcdcddcdcd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddddccdcddccdcddd cdcdddcdcdcdcdcddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddddcdccdcddddccdddcddddc dc cdddddcdcddcdddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddddccdddcdcddccddddd cdcdcdcdcdcddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddddddcdccdcddccddddc dc dccd dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd dddccddddcddddcdcddccdcdcddc cdcdcddd cddc dddddccdcddd ddddddddddddddcddcdcddcddddddccddcddcddcddcddddc dc cdddcdcddcdddc dccdcddccddcdc dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd
ddcddd cdddcdddcdcdddcdcddd cdcddcdccdcddcdddcdddc cddcdccddddcdcddcdcddcdc ddddddddddcdddcddcdddccddccdcdcdcdcddc cdcd dc dddcdddccdcd dccdcddcddcd dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdddcdcdcdcdcdddcdcdcdcdcd cdcddcdddcdddc cddcdccddddcdcddcdcddcdc ddddddddddcdddcddcdddccddccdcdcdddcdcddccdddcddcdccdcd dc dcdcdcddddddcd dccdcddcddcd dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdddcddccdddcdddcdcdcddd cdcddcdcdccdddcdcdcdddcddccddccdcd cddcdccddddcdcddcdcddcdc ddddddddddcdddcddcdddccddccdcddcdddddc cdcd dc ddcddddcdccd dcdcdddcddcd dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdddcddcdddccdddcdcddcdddc cdcdddcdcdcdddcddccddccdcd cddcdccddddcdcddcdcddcdc ddddddddddcdddcddcdddccddccdcdddcddcdcdcdcdcddcdcdcd dc dccdcdddddcd dcdcdddcddcd dc cd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdddcdcd cdddcdcdddddcd cdcdddcddccddccdcd cddcdccddddcdcddcdcddcdc ddddddddddcdddcddcdddccddccdcdcddccddccdcdddcdcd dc cdddcddddcdc dcdcdddcddcd
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd ddcddd cdddcdcdddddcdddcddcdddd cdcddccdcd cddcdccddddcdcddcdcddcdc ddddddddddcdddcddcdddccddccdcdcdcdcdddddcddcdccddcddc
cdcdcdcdcdcdddcdcdcddd

lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......15
Prohoms
..........................................................................................
La reaccio
igual en intensitat
Mossen Josep Mª Guinot i Galán
U
n dia em va fer una entrevista
per a Las Provincias el meu
bon amic Baltasar Bueno i li
vaig dir entre atres coses que
la catalanisacio de Valencia que s'està
verificant es una moda que passarà.
En totes les coses humanes, a tota accio
respon una reaccio de la mateixa
intensitat. Aço que dic es una de les
lleis de la filosofia de l'Historia que no
devem oblidar en els moments que
estem passant els valencians.
Hem perdut una batalla, pero no una
guerra. Ara nos toca passar per un
desert pero despres d'alguns anys
vindra la reaccio, que sera tan forta
com l'atac violent que patix la llengua
valenciana. Aixo sera quan noves
generacions es donaran conte de
l'engany i de les falsetats que el
catalanisme predica sobre l'historia de
la Llengua i de la Nacio Valeanciana.
La tactica dels enemics encoberts de
Valencia seguix el següent programa:
a) La llengua de Valencia es un
dialecte del catala, o siga es una
llengua catalana.
b) Tenim la mateixa llengua i
cultura, per lo tant la mateixa raça.
Valencia volen que siga lo mateix que
Catalunya. Per consegüent, lo primer
que cal defendre es la llengua i la
cultura valencianes, ben diferenciades
de la llengua i cultura catalanes:
Valencia es distinta a Catalunya en
llengua, cultura i historia.
LR.......16

Reflexions
..........................................................................................
Pertoca la
DIGNITAT Baltasar
La dignitat supon
llibertat; el qui no se ven, el
qui no canvia per a mal, el
qui no se deixa portar per la
corrent, es una persona
digna i lliure.
LR.......17
““
A
l mon venim nuets, sense res, a
soles en la dignitat que nos
conferix el ser humans, persones.
I nos n'anem d’ell nuets, sense
res, a soles en la dignitat. I si pel cami la
perdem, ¿que nos queda?.
De res servix tindre poder, riquea, bens
materials, carrecs, diners, premis,
distincions, ... si no se te lo mes
important de la persona, la dignitat.
La dignitat li fa a u ser persona. Ser
dignes es no doblegar-se davant lo que
no es etic, lo que no es correcte, lo que
no pertoca. Ser digne es ser honest.
Ser digne es estar sempre al costat de la
veritat, de lo just, de la rao, de lo positiu,
de lo recte, de lo constructiu.
Es dificil mantindre una actitut digna
davant la vida, pero es possible. Lo
possible es poder. El ser huma es capaç
de la dignitat i de l'indignitat, de fer be o
mal, de ser positiu o negatiu.
Es qüestio de triar lliurement. Es
complicat escollir. En un mon de trepes,
d’interessos -els interessos no tenen
escrupuls-, de ficar la cameta, de
desesper pels diners i el poder, per la
vanitat, es dificil mantindre la dignitat.
La dignitat supon llibertat; el qui no se
ven, el qui no canvia per a mal, el qui no
se deixa portar per la corrent, es una
persona digna i lliure.
Cert es que la dignitat i la llibertat
moltes vegades no fan a un ric, mes be
corre el perill d’acabar pobre, sense
carrecs, sense res, en lo justetet per
a viure. Pero li donen a u la satisfaccio,
la felicitat, la tranquilitat interior
necessaria.
Escrivia Ruyyard Kipling que u, per lo
general, mampren a viure com pensa i
acaba pensant com viu.
La sentencia es desgraciadament prou
certa. pero es una regla general i tota
regla te sempre les seues excepcions.
La dignitat es l’excepcio i l’eixida,
l’alternativa de la que tant se parla ara.
Una forma de vida diferent, a
contracorrent i contrallum de tot i de tots.
Bueno
La dignitat deuria ser la norma i
l’indignitat l’excepcio a la regla, pero no
es, desafortunadament, aixina.
No es la dignitat el principal valor, ni el
primer criteri, ni una categoria que se te
massa en conte a l’hora d’eixercir la vida.
Diuen els politics que la vergonya, com
la por, no servix per a res. I molts han
perdut la vergonya i la por, i venen
qualsevol cosa per tal de conseguir lo
que pretenen: més poder i riquea.
D’ells estan deprenint molts i se’n pugen
al carro de la desvergonya, del vendreho
tot, inclus la llengua, l’identitat, d’un
poble.
La dignitat es el principal valor, el
principal actiu d’una persona. I quan la
malbarata, i, damunt, malbarata el valor,
lo actiu d’un poble, cau en el pou de la
miseria humana.
Es un moment dur, molt dur. Els qui
anaven davant, fent d’avalentadors, nos
han deixat tirats pel cap per uns atres
interessos. Ya se sap, els interessos no
tenen escrupuls.
Pero no tot es pena negra, n’hi haura
esperança, mentrimentres quede dignitat.
O lo que es lo mateix, el problema es
resoldra en la mida en que dins dels
valencians quede alguna cosa dignitat.
Reflexions
..........................................................................................
El moment actual que viu el
valencianisme cultural, a pesar
de lo que a primera vista puga
pareixer, es realment encorajador. Si be
es cert que noves maniobres politiques
i mediatiques irrompen en el panorama
social, no es menys cert que ya estem
prou acostumats. Historicament hem
demostrat la nostra capacitat per a
sobreviure a totes elles. La sintonia
entre els colectius culturals, els que
defenen la personalitat propia i
diferenciada de la Llengua i la cultura
valenciana, es total. Per descontat que
em referixc als colectius i associacions
en entitat, sense prendre en conte als
grupusculs d'existencia intermitent, ni
tampoc als que es dediquen de manera
reaccionaria i destructiva a opondre's a
tot i a tots.
La Real Academia de Cultura
Valenciana, L'Associacio d'Escritors en
Llengua Valenciana i Lo Rat Penat, les
Parlem clar
“
¿Quin favor li feen al valencianisme algun grup
o alguns membres de UV increpant als membres de LRP
en el 9 d'octubre?
“
tres institucions de major entitat,
ressonancia i importancia en materia
creativa i cultural valenciana mantenen
una perfecta harmonia. Transcendental
va ser la seua declaracio conjunta
contra l'eleccio dels membres de la
nova AVLL.
Es sense dubte nostra major força. En
ilusio i esperança veém cóm les
actuacions de les tres creen sinergies
que beneficien i enriquixen les accions
a favor de la nostra cultura i del nostre
poble.
No obstant, i incomprensiblement
despres de lo que s'ha dit, sorpren
l'actitut kamikace de certs sectors que
s'encaboten en la seua actitut negativa i
destructora. Com a chiquets jugant a la
cucanya, en els ulls tancats i donant
pals de cec a dreta i a esquerra trobem
a persones, grups i inclus a algu que
atre politic valencianiste.
Mentres uns construim i dediquem
totes les nostres energies en aixo,
contemplem el lamentable espectacul
de les actituts intransigents,
fascistoides i batasunes dels que creuen
que a la gent se la convenç i atrau per
la rao de la força i no per la força de la
rao.¿Quin favor li feen al valencianisme
Josep Vicent Navarro i Raga
algun grup o alguns membres de UV
increpant als membres de LRP en el 9
d'octubre? ¿Que pretenien, els
mateixos, boicotejant la clausura dels
cursos de llengua i cultura valencianes
de LRP, o atacant de manera miserable
al seu President Enrique Esteve? ¿Que
conseguien insultant i atacant de
manera miserable al poeta valencià i
exPresident de la RACV Xavier Casp?
¿Que buscaven manipulant els motius
que van portar a la Presidenta de cursos
de LRP Marivi Ferrandis a demanar la
baixa en el partit pels atacs a LRP? ¿A
qui pretenen emular alineant-se en els
sectors politics mes intolerants? ¿Es
esta la seua forma de sumar?
Nosatres, que pensem que es millor, i
mes durador, convencer que vencer,
seguirém en la nostra llinia de construir
un valencianisme lliure, creatiu, actiu,
reivindicatiu, modern, tolerant, obert,
… El poble, al que no se l'enganya per
molt de temps, te les seues oportunitats
d'elegir.
Alguns no deprenen les lliçons, i en
conte d'aplicar l'actitut i les accions
dels que creixem, en numero i
soports, preferixen prendre atres
camins a pesar dels roïns resultats
que ya els van causar.
LR.......18

Entrevista en el President
......................................................................
LR.......19
A
l cap de sis anys s´han conseguit
objectius molt difícils. Està clar
que el mes important era
obtindre una nova seu per a Lo Rat
Penat, pero no era l’unic. En la
primera llegislatura d`Enrique
Esteve es feren mes de 50
publicacions de llibres. Vam fer
catorze edicions de CD musicals.
Ferem cintes audiovisuals de
divulgacio de la nostra cultura. Estic
en condicions de poder prometre
que, si nos deixen treballar,
seguirém en la mateixa direccio.
Donar una espenta forta a les
publicacions, pero no a soles de
revistes o llibres sino tambe
d´edicions. Tot aixo ya s`ha fet i
aixina continuarém, treballant
sempre per potenciar i promoure la
cultura valenciana, les nostres
tradicions, la llengua valenciana i tot
el nostre patrimoni.
A finals del 2002 Lo Rat
Penat tindra una seu
monumental que
sera un orgull
tant per a
l´entitat
com per a
la ciutat de
Valencia.
Enric
Esteve
President de Lo Rat Penat
Pau Segarra
LR.......20

Entrevista en el President
..........................................................................................
En els ultims anys s´ha
aumentat
considerablement la
colaboracio de les
nostres institucions,
pero està clar que
donada la gran llabor
cultural i tots els
proyectes que estem
duent avant, son
necessaries mes i mes
ajudes per a poder
vore complides les
nostres ilusions i que
els nostres proyectes
puguen ser una
realitat.
Ha
tingut alguna critica d’algun soci?
-He escoltat alguna critica -pense que desafortunada- en la llinia de que a soles hem
treballat per a conseguir la nova seu. Aixo no es cert, pero en cas de que ho fora ya
sería un exit perque abans no s’havia conseguit tindre-la. A finals del 2002 Lo Rat
Penat tindra una seu monumental que sera un orgull tant per a l´entitat com per a
la ciutat de Valencia.
-¿Alguna volta l’han acusat de ser 'presidencialiste'?
-Pot ser, pero sincerament crec que yo no ho soc. Respecte moltissim les opinions
de la gent. Obviament yo puc tindre mes confiança en uns que en atres, pero aixo
es llogic en qualsevol persona. Soc una persona plenament convençuda de la
necessitat del dialec en democracia.
-¿Ha pagat algun tribut Lo Rat Penat per obtindre ajudes oficials?
-Absolutament res. No s’ha pagat res. Aci no n`hi ha canvis de cromos. M’agradaria
LR.......21
“
Crec que si Lo Rat Penat, una entitat en mes
de 120 anys d´historia, estiguera en qualsevol
atra regio d´Espanya estaria molt mes mimada i
considerada.
“
que aixo quedara molt clar. Les
distintes administracions, com son
l'autonomica, la provincial i la
municipal, han tingut consciencia del
paper historic desempenyat per Lo Rat
Penat en l’ambit cultural valencià i a
soles per aixo hem rebut estes ajudes,
pense yo que mes que mereixcudes.
-¿Es un exit personal d’Enrique
Esteve?
-No. Està clar que alguna cosa haure fet
per a convencer als politics, pero la
realitat es que ha segut Lo Rat Penat,
els seus socis, els que, defenent el
valencianisme des de sempre,
han conseguit eixes ajudes. Les
Entrevista en el President
..........................................................................................
administracions no nos han demanat
res a canvi, yo no prostituire mai a
l’entitat. Els politics s’han donat conte
de que Lo Rat mereixia no sols un
recolzament, sino un reconeiximent
general.
-Lo Rat Penat ¿està unit?
-Deuriem treballar mes per a que aixina
fora, yo el primer. Lo que puc dir es
que mai he buscat polemiques ni
guerres internes. Pero lo que sí tinc clar
es que vullc que Lo Rat Penat siga
obert, modern, que estiga prop de
la societat, que incorpore noves
tecnologies. No podem tancar-nos.
Sincerament crec que Lo Rat Penat es
He escoltat alguna
critica -pense que
desafortunada- en la
llinia de que a soles
hem treballat per a
conseguir la nova seu.
Aixo no es cert
de tota la societat valenciana.
-La nova revista, ¿es un repte
personal?
-La revista va en eixa llinia de
modernitat. Apostem pel modernisme,
per l'actualitat. Si ha molestat a algu
que la Junta de Govern vullga treballar
per traure al carrer una revista actual
de calitat, contrastada, ho lamente
moltissim. No era la meua intencio.
Pero crec que este es el cami que nos
pot acostar ad esta societat de hui que
demana uns continguts i una calitat.
-El llibre "Historia de Lo Rat
Penat", despres d’un gran treball
de busca d’informacio i realisat des
del punt de vista dels actuals
sistemes d’investigacio historica, ha
segut tot exit,...
-En aço coincidixen politics,
periodistes, historiadors, investigadors...,
gent que enten d’aço molt. Molta gent
en coneiximent del tema m’ha felicitat
perque consideren que hem fet un
llibre que es un document historic
importantissim per al poble valencià.
Algu podria haver fet abans este llibre
historic de Lo Rat, pero, per lo que siga,
no es va fer. Ara esta ahi, a la disposicio
de tot el poble valencià, de tots els
nostres socis i per supost dels
investigadors, ya que es un document
fonamental per a estudiar i coneixer la
trayectoria d’esta centenaria institucio
cultural.
-¿Les institucions recolzen suficientment
a Lo Rat?
-Mai es suficient, pero no nos podem
queixar ni del soport ni del dialec ni de
la comprensio que hem rebut. Es ben
cert que en els ultims anys s´ha
aumentat considerablement la
colaboracio de les nostres institucions,
pero està clar que donada la gran labor
cultural i tots els proyectes que estem
duent avant, son necessaries mes i mes
ajudes per a poder vore complides les
nostres ilusions i que els nostres
proyectes puguen ser una realitat.
-La societat valenciana valora a
l’entitat com voldries,...
-Crec que si Lo Rat Penat, una entitat
en mes de 120 anys d’historia,
estiguera en qualsevol atra regio
d´Espanya estaria molt mes mimada i
considerada. Pense que la burguesia
valenciana deuria sentir a Lo Rat com
a una cosa propia, pero no hem de
buscar culpables fora i sí sentir a Lo
Rat Penat com a valios patrimoni de
tot este poble. Per lo que yo crec que
lo que teniem de fer tots es lo que
diu el nostre poeta Anfos Ramon:
"Qui vullga tindre cor i tindre patria
ya sap lo que ha de fer,..". Treballar
per la llibertat i per la cultura
valenciana.
LR.......22

LR.......23
En profunditat “9 D’Octubre”
............................................
L’espirit del
9d’Octubre
A
José Vicente Gómez Bayarri
ctualment, el 9 d’octubre
es celebra institucionament el dia
de la Nacionalitat Valenciana.
Historicament, es commemora
l’entrada oficial del rei Jaume I
en la ciutat de Valencia. Fet que,
posteriorment, donarà lloc a la
creacio d’una monarquia de tipo
patrimonial per voluntat expressa
d’este monarca llegislador.
En profunditat “9 D’Octubre”
..........................................................................................
E
n el segle XIII es produix el
fenomen de la conquista de les
terres valencianes pel rei Jaume I,
el Conquistador, mediant el qual
s’incorporà Valencia a l’orbe cristia. Se
guanyà Valencia a l’estructura dominant
musulmana i passà a l’ambit cristia.
S’otorgà a la terra ocupada la categoria
de Regne i se li concedix baix la seua
Corona l’independencia d’uns atres
Estats, i aixo ho va fer plasmant l’espirit
del Monarca.
El rei conquistador concebi el nou
Regne com una Monarquia patrimonial,
al marge de les pretensions del seus
subdits. Raons d’indole historica i
circumstancies juridiques portaren al
Monarca a actuar de dita la manera, es
dir, sense tindre en consideracio a la
noblea, a l’eixercit i les ambicions d’estos
en l’estructura juridica del nou Regne.
Conseqüentment, hem d’entendre que
el Regne de Valencia es una fundacio
creada per voluntat propia de D. Jaume
i el va instituir com a plasmacio del seu
pensament politic. El configurà com a
unitat politica i administrativa, dotantlo
de lleis propies i distintes de les que
regien els regnes d’Arago i de Mallorca
i els comtats catalans, i articulant una
serie d’institucions de dret public que
permeteren, analogicament parlant,
l’autogovern del Poble Valencià, com va
escriure J. Ferrando Badía.
LR.......24

En profunditat “9 D’Octubre”
...........................................................
“Els Furs” arreplegaren el sentit de la
plenitut del poder real i el criteri
patrimonial del “Regnum”, aixina com
de l’institucio de les Corts. El rei erigi a
la ciutat de Valencia, una vegada
capitulada, en “Cap i Casal del Regne”.
Jaume I va eixercir el poder real,
assumint la facultat llegislativa. Elaborà
les primeres normes juridiques per a
l’estructuracio del Regne de Valencia. Va
saber conjugar, perfectament, el pensar i
l’actuar. Baix estes dos directrius foren
redactats els “Furs”. El binomi
“autoritas” i “llibertat” s’unixen en les
institucions politiques en la premissa
que el rei i el poble han de sometre’s a
l’imperi de la llei: “La primera cosa que’s
cove a tot Rey es de guardar tots los
manament de sa lig, e que mostre al
poble que ell te fermament sa lig, e que
la volentat s’acord ab lo feyt”, segons
s’arreplega en el “Libre de Saviesa”.
La “Crónica de Jaume I” nos dira que la
seua conducta estigue d’acort en la regla
que Deu posà en el seu lloc als reis per a
que obraren segons justicia i libertat; i
aixi es fa constar tambe en el prolec dels
“Furs”, al dictaminar “De justicia e de
dretura, car aquest es lur offici de
veritat”.
De lo expost se deduix, conseqüentment,
com afirmà J. San Valero: “Valencia,
des de 1238, es valenciana”, i ho va fer
LR.......25
en els elements historics que disponia,
que eren:
a) La voluntat de D. Jaume.
b) Els interessos d’aragonesos i catalans,
que pretenien el domini del Regne i el
manteniment i aument del seus
privilegis i riquees, inclus anant en
contra del mateix monarca.
El binomi “autoritas i “llibertat” s’unixen
en les institucions politiques en la
premissa que el rei i el poble han de
sometre’s a l’imperi de la llei.
c) La nova societat valenciana, que se
creà per voluntat real i que actuà
politicament com una entitat autonoma
que defengue els interessos propis,
constituida per elements humans
diversos: cristians, de molt distinta
procedencia, establits en la conquista;
immigrants dels territoris peninsulars i
encara extrapeninsulars que vingueren
al Regne de Valencia atrets per les
circumstancies politiques, i una massa
poblacional indigena mes o manco
islamisada que, en un principi, era el
contingent poblacional majoritari.
El Regne de Valencia s’anira constituint de manera estable i
definitiva a lo llarc dels segles forals migevals, condicionat pels
fets de conquista i repoblacio i per les circumstancies
sociopolitiques. El caracter de la Monarquia pactista, l’influencia
del romanisme llegal, les llimitacions feudals, la potenciacio d’una
societat mesocratica, artesana i mercantil i les caracteristiques
culturals determinaren el funcionamient i consolidacio del Regne
de Valencia durant els segles XIII al XV.
LR.......26

LR.......27
En profunditat “9 D’Octubre”
..........................................................................................
A
lo llarc de prou de temps nos
mantinguerem fidels a lo
que consideravem el nostre
granet d’arena en la tasca,
prou gran i dificultosa, de transmetre i
d’ajudar a transmetre les meditacions,
sensacions i anhels dels qui voliem
conrear la llengua propia i dignificar-la
en la seua expressio escrita. Des de la
redaccio de Lo Rat Revista feem una
publicacio que en els seus defectes i en
les seues virtuts, servia de vehicul de
comunicacio en llengua valenciana.
Ara, a les portes d’un nou d’octubre,
el Dia Nacional dels valencians, tornem
a aguaitar en esta finestra de
valencianitat, millor o pijor que unes
atres, pero en l’espirit de contribuir,
aixo espere, a la madurea colectiva en
temes de conscienciacio serena de lo
que realment som i volem ser.
Tingam en conte que en el tema que
nos mou i nos cou, la llengua
valenciana i el conflicte creat
artificialment al seu voltant, tots tenim
importancia i, tambe ho sabem, no tots
actuen com podrien i, segurament,
haurien d’actuar. De no res servia
llavors, i de no res servirà ara, que un
grup de persones treballe per a traure al
Colectivament
“
carrer una revista periodica tractant,
estudiant, comunicant i reflexionant, en
llengua valenciana, al voltant de l’idioma
valencià o de qualsevol atre tema, si
despres els receptors d’eixos tractaments,
estudis, comunicats i reflexions no
experimenten la necessitat interior de
passar, tambe ells, a ser actors de
l’objectiu comu ades referit, a dignificar
el nostre idioma en les seues expressions
oral i, en este cas, escrita.
Sens excuses que ya no nos valen,
sense fugides ni amagatalls, sempre ha
segut el moment pero potser ara ho
siga mes encara, de sumar en lloc de
restar, d’unir en lloc de dividir, de que
el yo personal no anule la colectivitat,
puix en cas contrari unes atres
colectivitats sumaran els esforços que
faran que les seues idees i objectius
siguen convertits en realitat. I quan
aixo ocorrega, quan eixos objectius
contradiuen els principis ades
expressats, la nostra llengua, la
valenciana, patirà, com està patint ya,
les conseqüencies.
El 9 d’octubre, el nostre dia colectiu,
hauria de servir per a fer patent la
nostra realitat comuna, el nostre espirit
lliurement expressat en un dia de festa.
Vicent Manuel Rozalén
Els manco formats actuen com a
fonamentalistes sense trellat, fent
malbe l’image i el treball digne de
molts valencians.
“
No obstant, tambe sabem que per
les circumstancies i el futur no
besllumentat encara en total tranquilitat,
este dia es aprofitat tambe per a les
reivindicacions, les quals, de produir-se,
no haurien mai de girar cap a l’insult
despiadat i ignorant, ni molt manco
indiscriminat. Encara recorde l’any
passat certes paraules dirigides cap a
persones gens dubtoses de valenciania i
treballadores constants pel nostre
idioma, acusant-los i insultant-los
injustament, pels qui, segurament, ni els
coneixien ni arribaran mai al seu nivell
de compromis actiu. En este cas, les
actituts i estrategies dirigides tambe
provoquen que els manco formats
actuen com a fonamentalistes sense
trellat, fent malbe l’image i el treball
digne de molts valencians. Image
deformada davant l’exterior i dels qui,
en no estar dins del circul de la defensa
i conreu de la llengua valenciana,
acaben ficant a tots dins del mateix sac.
Espere que en este 9 d’octubre tots
demostrem el nivell cultural i social
que tenim els defensors d’una llengua
valenciana en dret a una propia
normativisacio, llunt de mostres que
puguen avergonyir i prop d’actituts que
nos puguen enorgullir i emocionar.
LR.......28

En profunditat “9 D’Octubre”
..........................................................................................
Sant Donis
T
ots els anys l’iglesia te un dia
senyalat per a celebrar la
Dedicacio de l’Iglesia. Eix es el
fet principal que commemora la
festa del dia 9 d’octubre. Pero per als
valencians el 9 d’octubre, a mes de la
dedicacio de l’iglesia, els valencians
celebrem el naiximent del Regne de
Valencia. Deixant a banda lo del dia, -si
es el nou o un atre dia al voltant del 9,
que no te massa importancia-, nosatres
venim a commemorar la vinguda del rei
LR.......29
En Jaume, la primera missa en la
Catedral, o lo que en aquell moment fora
aquell lloc, que tampoc nos porta massa
a conte, i en aquella missa el naiximent
d’una nova vida, d’un nou entorn per al
poble valencià.
O siga que tot lo mon pot anar a la
Catedral: a celebrar la dedicacio de la
Catedral si es creyent, o a celebrar el
naiximient del Regne de Valencia si la
religio no te cap d’importancia per ad ell.
Josep Climent
Suponc que tot lo mon sap que d’acort
en la tradicio, aquella primera missa
fon dita en la capelleta que hi ha
darrere de la basilica de la Mare de
Deu, millor, enfront de la porta
principal.
Es cert que hui la festa de Sant Donis te
tot un plantejament que, encara que no
en siga prou, te un relleu que moltes
atres vegades no ha tingut. Es ben
curios repassar esta festa començant en
l’any 51, perque es des d’eix any que yo
la conec i he hagut de vore en la
realisacio de la mateixa. Nos quedariem
ben sorpresos. Quatre gats mal contats.
Sobrava molt de lloc en la Catedral.
Aixo sí. N’hi hague molts anys de gran
musica i de “Te Deum” ben llarc, que
pareix ser que hi ha molta gent que
creu que quan mes llarcs son els actes,
mes festa fa. Yo crec, que curtet i bo,
dos voltes bo.
En el Parterre, poca gent, poques
autoritats,-les precises- i la mirada
freda del Rei En Jaume que se quedaria
pensant: ¿I per estos quatre gats me
vaig jugar yo la pell?.
Encara hui no sabem si molts dels que
hi van, -cert no dels Ratpenatistes- van
de tot cor o sols per a “salir en la foto”.
¡Els retrats son molt traïdors!
Fins i tot, anava tan poca gent que ni el
mateix arquebisbe venía sempre a la
Seu. El dea era l’encarregat de cantar
l’oracio final i...fins a l’any que ve.
De totes maneres, l’iglesia no ha faltat
mai a l’ acte. Pot ser els eclesiastics, sí;
pero l’iglesia valenciana mai, puix que,
sense dubte, era el dia de la Dedicacio
En profunditat “9 D’Octubre”
..........................................................................................
“ En aquella missa el naiximent d’una nova vida, d’un nou entorn per al poble valencià.
de la Catedral, i devia haver “Te Deum”
d’accio de gracies, i posar de relleu
totes aquelles coses tan precioses que la
lliturgia canta en eixe dia: Esta es la
Casa de Deu i la Porta del Cel. Casi res:
La Porta del Cel. Està clar que l’iglesia
havia de festejar eixe dia extraordinari.
El Capitul de canonges no podia
oblidar eixe dia. Perque, ademes,
tambe l’introit de la missa nos recorda:
“Terrible es este lloc”. Lleva’t
les sabates, puix que chafes terra
santa, li digue el Senyor a Moises.
Nomes que els que nos han governat,
ni religiosa ni politicament, sempre no
han sabut conectar en el poble fidel, i
no han sabut convertir eixe dia gran,
en el dia mes gran de la Patria
Valenciana, en el dia d’una nova era,
en el dia del naiximent del Regne de
Valencia. Crec que -servatis servandis-
no tenim consciencia de la nostra terra,
i per aixo encara estem discutint lo que
nos conve o nos convendria fer. Tots
recordem aquella lluita sense trellat de si
Regne o Païs…i que donà nom a
l’insipida calificacio de Comunitat
Valenciana. ¡El Senyor premie als que
inventaren eixa parida.!
Nos refregaren tant pels nassos que
nosatres erem “catalans…de Sueca”, que
no tinguerem mes remei que reaccionar.
I começar a dir i fer lo que mai haviem
somiat ni dit, ni fet. Perque ya no
podiem dir servici com resa el Cant de
la Sibila, del sigle XIII. Ara haviem que
dir servei. ¡I aixina haviem de renunciar
a tantes coses…! ¡Mai podrem renunciar
a lo que es nostre, encara que ho diga qui
vullga.!
Lo ben cert es que, de qualsevol manera
que siga, els valencians tenim massa
“
notes individuals per a que hajam de
denamar arnica a ningu. Es l’hora de
posar-nos a la tasca i engrandir lo nostre.
De mantindre les nostres tradicions, de
parlar la llengua que deprenguerem dels
nostres pares, i de crear la consciencia de
valencianitat plena i total sense que
ningu vinga a ensenyar-nos si hem de dir
manida o, simplement, com sempre,
ensalada. Els valencians tenim una
idiosincrasia que no te cap d’atra regio
espanyola, i aixo es lo que conta, o,
al menys, lo que deuria contar en
Academies o sense elles.
Fem Patria Valenciana, i que el poble
parle com sempre ha parlat i mantinga
les velles costums, encara que hajam
d’unificar totes les coses no una mica
-que aci ningu ho ha dit mai-, sino una
miqueta. Eix es, al meu parer, l’esperit
de la Festa de Sant Donis.
LR.......30

En profunditat “9 D’Octubre”
..........................................................................................
E
n eixe dia l’Esglesia
commemora la festivitat de
Sant Donis, una figura que
sense dubte, haguera passat
desapercebuda, com la majoria de les
components del llarc santoral que ha
teixit la civilisacio cristiana, pero que
els fets de l’historia del nostre poble
coloca com a titular en el dia on se
referma la nostra identitat.
¿Qui era Sant Donis? Potser siga el gran
desconegut en la Festa que apadrina,
LR.......31
Tots els anys, Valencia festeja l’entrada del Rei
Jaume en el cap i casal del Regne, que segons
consta en els nostres furs, va tindre lloc: en
l’any de nostre Senyor mil doscents trentahuit,
nou dies a l’entrada del mes d’octubre.
Sant Donis
i la seua festa
per mes que siga referencia historica i
el Sant mes nomenat de la ciutat, mes
inclus que el pobre Sant Josep al que
han retirat del cartell de les Falles.
Donis l’Areopagita era un noble
atenenc, aixi nomenat per tindre fama
oratoria en els debats dels tribunals que
tenien lloc en el foro de l’Areopago
d’Atenes, situat als peus de l’Acropolis.
Va convertir-se al cristianisme baix
l’apostolat de Sant Pau, que el va
batejar i per les seues virtuts, prestigi i
Donis Martín
sapiencia arribà a ser bisbe d’Atenes.
Les seues conviccions l’espentaren a
caminar pel mon propagant la fe
cristiana, arribant a eixercir el seu
apostolat en França com a bisbe de
Lutecia (Paris) on, segons els
historiadors, un juge roma el va
condenar a mort i fon decapitat el dia 9
d’Octubre de l’any 167. Per estes
circumstancies es el Sant patro de la
ciutat de Paris i la seua image es
representada sense cap, que es portat en
la ma destra, com poden comprovar els
que contemplen el frontispici de la
catedral de Notre-Dame.
El dia 9 d’Octubre, dia del sacrifici de
Sant Donis, va lligar el nom del Sant al
de l’historia cristiana del nostre regne,
tan important com l’anterior encara que
per a alguns pareix que esta no existira,
quan es precisament la seua amalgama
de cultures el fonament d’una
personalitat propia i diferenciada a lo
llarc dels sigles.
El nom de Sant Donis, per la seua data
historica, va estendre la seua fama a la
Catedral de Valencia, on va tindre
capella, altar i retaule donat pels
cavallers del llinage dels Pertusa. La
capella va desapareixer en una de les
reformes de la Seu . Sant Donis va ser
titular tambe, junt a Sant Miquel, d’una
esglesia construida sobre una mesquita
junt al Tossalt, perque una volta
En profunditat “9 D’Octubre”
..........................................................................................
purificada, la primera missa es va
celebrar un dia 9 d’Octubre. L’esglesia va
ser enderrocada i a soles nos queda com
a vestigi del seu nom un carrer, tambe a
punt de desapareixer entre els actuals de
Sant Miquel i les places de Music López
Chavarri i Tavernes de la Valldigna.
Curiosament, la festivitat no va tindre
commemoracio fins al primer centenari
de la conquista de Valencia, i així, el dia
28 de Setembre de 1338, cent anys
despres de la capitulacio musulmana en
Russafa, consta en el Manual dels
Consells que els magistrats valencians
ordenaven que: “en lo mati del
divendres per van festa de Sant Dionis,
se farà processo general, la qual partirà
de la Seu e hirà a la esgleya del
benaventurat martir Sant Vicent per fer
laors e gracies de la dita victoria” i a mes,
advertien que cap ciutada tinguera
obrador o tenda parada fins que la
processo tornara de Sant Vicent de la
Roqueta a la Catedral.
L’efemerides va continuar commemorantse,
plegant-se la seua solemnitat als
acontenyiments historics de cada epoca, i
aixi, en l’any 1391, s’incorporà a la
processo la Senyera, acompanyada pel
“Centenar de la Ploma” que li rendia
honors i escolta. I ya en el sigle XV, el
Consell de la Ciutat tenia reglamentada la
Festa de Sant Donis en un “Llibre del
Ceremonial”.
El poble, des del Sigle XIV, fent seua la
frase de “de la Festa, la Vespra”, la
celebrava gojos en festes de carrer, encesa
d’alimares, farons i caneles en la Catedral
i edificis publics i palaus (“les llumenaries
de Sant Donis”) i entre repics de les
campanes de les parroquies, la gent
omplia els carrers en alegres romeries
comprant les llepolies tipiques com eren
“armeles, jufes, pinyons, tramussos i faves
bollides”, i ya en el Sigle XVI, quan la
pirotecnia s’anava perfeccionant,
disparant coets, tronadors, piuletes i atres
focs.
Al despullar-nos el rei Felip V dels nostres
L’antiga tradicio processional va renovar-se en
l’inauguracio del monument al Rei Jaume I,
convertint-se en homenage al Conqueridor
““
Furs, es van tallar les commemoracions
historiques i les processons, pero no el
recórt dels valencians, fidels a les seues
tradicions, i aixina davant la supressio
dels coets, els compraven tornats en
massapans que els mestres sucrers
elaboraven de forma de piuletes i
tronadors, els quals, embolicats en un
mocador van convertir-se en el regal
tradicional que els enamorats oferien i
continuen oferint en l’actualitat, a la seua
parella.
L’antiga tradicio processional va renovarse
en l’inauguracio del monument al Rei
Jaume I, convertint-se en homenage al
Conqueridor. I tots els anys, seguint les
regles de l’antic “Llibre del Ceremonial”,
es baixada nostra Senyera pel balco de la
Casa de la Ciutat, rebent l’homenage i
fidelitat dels bons valencians que celebren
la festivitat de Sant Donis. Un sant que va
naixer en Grecia, que no consta que
visitara Hispania, que va morir en Paris i
que, paradoxicament es titular de la
nostra evocacio valenciana.
LR.......32

LR.......33
Com es costum
Lo Rat Penat
ha participat
activament
en les
celebracions al
voltant del 9
d’octubre,
Dia Nacional
Valencià.
En profunditat “9 D’Octubre”
..........................................................................................
Lo Rat Penat
celebra el
9 D’Octubre
“
Esta centenaria institucio acodix tots els anys a la processo civica per tal
d’acompanyar a la nostra Real Senyera i convoca a tots els valencians a participar en tan
emotiva i patriotica celebracio.
C
om es ben sabut Lo Rat Penat
fon l’impulsora i promotora de
la recuperacio de la Festa del 9
d’octubre, ya que en 1924, la
Societat d’Amadors de les Glories
Valencianes demanà a l’Ajuntament de
Valencia que fora restablida la festa de
Sant Donis, rao per la qual esta
centenaria institucio acodix tots els
anys a la processo civica per tal
d’acompanyar a la nostra Real Senyera i
convoca a tots els valencians a
participar en tan emotiva i patriotica
celebracio. Es per aço per lo que Lo Rat
Penat junt a la seua Senyera i els seus
socis tenen el privilegi d’ocupar un lloc
destacat en esta processo. Bo es
recordar tambe els dificils anys de
govern socialiste en els que estos -a
banda de celebrar la provesso civica a
hores intempestives per tal de llevar
-li importancia i participacio- van
“
suprimir el Te Deum en la Catedral i
fon Lo Rat Penat qui continuà
celebrant-lo, presidit per la nostra
Senyera. Tambe era costum que davant
de l’estatua del Rei D. Jaume,
pronunciaren unes paraules d’homenage al
nostre gran rei tant l’Alcalde de
Valencia com el President de Lo Rat
Penat, pero lamentablement sería
tambe el govern socialiste el que
rapidament suprimi està part de
l’homenage al Conquistador. Recordem
que eren els anys en els que se nos volia
impondre la quatribarrada, la
"marfega". Bo sería que el govern
municipal pensara novament i en
justicia en tornar a recuperar estos
parlaments patriotics en el Parterre en
data tan senyalada i restablira a Lo Rat
Penat l’honor de que el seu President
poguera dirigir unes paraules al poble
valencià en est acte, que tornem a
Vicent Xavier Navarro
recordar fon recuperat gracies a la
proposta d'esta venerable institucio.
Com tots els anys Lo Rat Penat va fer
publica la Crida- Manifest davant del 9
d’octubre, que replegaren als mijos de
comunicacio valencians, convidant al
poble valencià a participar en la
provesso civica acompanyant a la Real
Senyera i tambe en un alt contingut
reivindicatiu en el que se demanava
que la reforma de l’Estatut
d’Autonomia servira per a conseguir les
mes altes quotes d’autogovern per a la
nostra nacionalitat. Igualment se
tornava a denunciar l’injusticia i
discriminacio que supon que es
continue sense tornar la validea oficial
als tituls de Llengua Valenciana de Lo
Rat Penat, per lo que s’exigix novament
a la Conselleria de Cultura i Educacio
el seu reconeiximent.
LR.......34

En profunditat “9 D’Octubre”
..........................................................................................
En el Manifest, Lo Rat Penat reitera
novament la seua preocupacio davant
de la composicio de l’Academia
Valenciana de la Llengua, ya que enten
que eixa composicio no garantisa la
personalitat propia i autoctona de la
llengua valenciana, rao per la qual Lo
Rat Penat fea publica la seua ferma
voluntat de seguir en la llinea d’estricte
valencianisme i de continuar la labor
d’ensenyança, promocio i difusio de la
llengua valenciana, treballant des de
l’unio de tot el mon valencianiste en la
defensa del nostre idioma, per lo que
continuarà -des del dialec i la tolerancia,
des de la seua independencia politica i
ideologica i sense renunciar a res de lo
que nos fa ser i sentir-nos valencians- en
el seu mestrage i quefer cultural.
Igualment, en les actuals circumstancies
mundials, condenava el terrorisme i
expressava la seua solidaritat en les
victimes.
El 9 d’octubre, en la seu de Lo Rat Penat
es concentraren els socis i Junta de
LR.......35
En la catedral
se celebrà el solemne
Tedeum,
dirigit pel canonge de la
Seu de Valencia i
Vicepresident de
Lo Rat Penat,
mossen Josep Climent,
Govern per tal d’anar a l’Ajuntament en
companyia de la Senyera de la Societat.
Davant de l’estatua de Vinatea, i com es
costum des de fa uns anys, la Regina
dels Jocs Florals, Alicia Giner i Castelló,
junt al President de Lo Rat Penat, Enric
Esteve i Mollà, depositaren una corona
de llorer en homenage a l’heroe nacional
valencià.
Ya en l’Ajuntament, la Regina i el
President, estigueren presents en
l’Archiu Municipal davant de la Real
Senyera en l’acte protocolari en que es
dona llectura a l’acta que autorisa la seua
eixida. A les 12 en punt la Senyera fea la
seua aparicio en al balco de
l’Ajuntament des del que fon baixada en
tots els honors entre les aclamacions
dels milers de valencians que acodiren.
En la catedral se celebrà el solemne
Tedeum, dirigit pel canonge de la Seu de
Valencia i Vicepresident de Lo Rat Penat,
mossen Josep Climent, ocupant tambe
la Senyera de Lo Rat Penat un lloc
destacat en l’altar major, i en ell participà
el Cor Popular de Lo Rat Penat dirigit
per Rosa Bartual i Jesus Madrid. A lo
llarc del recorregut i al pas de Lo Rat
Penat en la seua Senyera se reberen
moltes mostres de carinyo dels
valencians que acodiren a participar en
esta manifestacio patriotica valenciana,
reconixent aixina la trayectoria i
l’eixemplar labor cultural que ve
desenrollant Lo Rat Penat.
Davant de l’estatua del Rei En Jaume, el
President de Lo Rat Penat i la Regina
dels Jocs Florals, depositaren una
corona de llorer homenajant al Rei que
nos donà els Furs.
La Senyera fon tornada i pujada a
l’Ajuntament en tots els honors.
Despres de cantar l’Himne Valencià
retornava a l’Archiu Municipal.
Acabada la processo civica, President i
membres de la Junta de Govern de Lo
Rat Penat acodiren a la recepcio
institucional oferida per la Generalitat
Valenciana en el Monasteri de Sant
Miquel i els Reis.
Un any mes Lo Rat Penat complia el
seu deure patriotic festejant el Dia
Nacional Valencià.
lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......36

Actualitat
..........................................................................................
com a fet
filosofic
LR.......37
Federico Martínez Roda
L’absurt
crimen
indiscriminat i
massiu del 11
de setembre
de 2001 no
sabem quin
impacte tindra
sobre el
pensament.
L’atentat de les
TORRES BESSONES
Actualitat
..........................................................................................
H
i ha fets o processos que
venen influits per la filosofia
politica, mes tambe ocorre lo
contrari. N’hi ha fets que son
de tanta importancia que influixen
decisivament en la Filosofia. La caiguda
de Constantinopla supongue un
revulsiu en el pensament que va favorir
el desplegament Renaiximent. La Gran
Guerra Europea (1917-1918) fon el
primer avis als optimistes del progrés
indefinit i el surrealisme volgue ser una
contestacio a l’idea de que futur i
progrés eren conceptes intercanviables.
En coneixer-se lo ocorregut en els
camps de concentracio nazis
l’existencialisme arraiga en mes
profunditat i l’angoixa vital i el malestar
de la cultura es manifestà en amplitut.
L’any 1989, en la caiguda del mur de
Berli, preambul del derrocament dels
sistemes comunistes portà el
pensament deconstruccioniste. Pareix
que la critica i les diferents teories
varen prevaleixer sobre la construccio
de nous sistemes de pensament
capaços de donar resposta als
interrogants que l’home sempre es
planteja.
Ara l’absurt crimen indiscriminat i
massiu del 11 de setembre de 2001 no
sabem quin impacte tindra sobre el
pensament. De moment, la cronica del
succes nos oprimix el cor i nos du a
saber que hem d’opondre’ns als
eixecutors de magnicidis, reafirmant
els nostres valors democratics.
L’idea, hui fonamentalista, en un atre
temps nihilista, de que un magnicidi
pot canviar el curs de l’Historia condui
a l’assessinat de personalitats tan
rellevants com un sar de Rusia
(Aleixandre II) i una emperatriu
d’Austria (Sisi). En Espanya ni mes ni
menys que quatre presidents del
Consell de Ministres han caigut
victimes d’atentats terroristes de signe
anarquiste: Prim, Cánovas del Castillo,
Canalejas i Dato, als que cal afegir
Carrero Blanco, victima de ETA.
¿Que opondre als fanatics? Si sembren la
mort per a canviar el signe de l’Historia
en el seu objectiu, la nostra actitut deu
de ser justament la contraria. Sembrar
llibertat, la llibertat que pretenen
cercenar-nos. Pero una llibertat que no
deixe impune el crimen.
Eixa llibertat es la garantia del respecte a
les distintes formes culturals. I si alguna
cosa ha quedat provada el 11 de
setembre de 2001 es que existixen forces
actuants contra les manifestacions
culturals que uns fanatics consideren
enemics.
Es cert que en el mon occidental n’hi ha
poderosissimes forces que conduixen a
una societat cada vegada mes
materialista a on dominen els valors
adquisitius. Pero no es menys cert que
des de la llibertat i la promocio d’uns
atres dels molts valors que te la nostra
societat occidental es com es deu
combatre el materialisme i no fent un
dany indiscriminat.
L’idea, hui fonamentalista,
en un atre temps nihilista, de
que un magnicidi pot canviar
el curs de l’Historia
Aixina com el nihilistes anarquistes que
s’oponien a la seua “injusta societat”
conseguiren omplir moltes primeres
pagines de diaris i no conseguiren
els seus objectius; aixina els
fonamentalistes tampoc els han de
conseguir. Els fanatics han matat pero
l’actitut de la societat ha de ser la mateixa.
El conjunt de la poblacio deu optar per
superar els defectes de la societat per mig
dels principis democratics. D’esta manera
tampoc els fonamentalistes deuen
conseguir cap dels seus.
““
A mes, l’existencia de llibertat garantisa
l’existencia de les diferents cultures i
permet el seu espontaneu i natural
desenroll. La nostra volguda cultura
valenciana -encara que en dura
competencia en l’influencia anglosaxonano
rep les imposicions que supondria
un ordre mundial basat en l’integrisme.
Fa no molts anys el consumisme, en el
seu peculiar sentit de justicia, se
postulava com a alternativa als valors
que mes arraïlats estan en l’Occident:
especialment el valor de la llibertat que
es manifesta en llibertats concretes. Ara
estes llibertats tenen nous enemics;
pareix com si sempre haguera d’haver
gents mentalment malaltes que no
admeten que la gent normal se
manifeste culturalment en llibertat.
Despres del 11 de setembre de 2001 la
paraula llibertat alcança el seu maxim
significat perque contra ella anaven els
avions carregats d’inocents i pilotats
per suïcides.
LR.......38

lo Rat Penat
..........................................................................................
Pacte d'estat
per la Justicia A
LR.......39
Luis Miguel
Romero Villafranca
pesar del nostre Estat de
Dret constitucionalment
establit, el valor JUSTICIA
que proclama l’ art. 1er. de
la nostra Carta Magna, seguix sent una
utopia encara en la percepcio dels
ciutadans, el quals tenen dret a que esta
es convertixca ya en una realitat,
deixant de ser casi una esperança
utopica.
La greu crisis de confiança que el
ciutada sent en l'Administracio de
Justicia, que lidera permanentment el
ranking d'Institucions de l'Estat pijor
valorades, i l'imperiosa necessitat del
seu correcte funcionament, es, en la
meua opinio, una de les mes urgents
tasques que tots, absolutament tots
devem abordar d'immediat, i molt
especialment els poders publics, per
afectar a un dels pilars essencials de
l'Estat de Dret. Poders publics que
alegant ¡per fi! haver pres consciencia
de la dita situacio, anunciaren en molt
de rebombori la consecucio d'un
PACTE D'ESTAT al qual vullc dedicar
estes llinies.
Els poders publics han de conduir el
primer esforç a reparar el dany que han
causat a l'Administracio de Justicia en
la politisacio de la vida judicial. I aixo
senzillament perque la dita politisacio
ha minat greument els pilars d'un valor
fonamental del poder judicial i de la
percepcio que del mateix te la
ciutadania: l'independencia.
La confiança en la Justicia no requerix
solament que esta siga independent,
aixo es, no afectada per influencies que
li son alienes, sino que a mes parega i
aparega com independent. Els
espanyols tenim dret a pensar que la
Justicia se rig pels seus propis criteris, i
la mera sospita de que aço no es aixina
ya clavilla la dita confiança. Si els mijos
de comunicacio dediquen amples
espais a analisar l'orige politic de la
designacio dels membres que formen la
cupula del Poder Judicial: Tribunal
Suprem, Tribunal Constitucional i
Consell General del Poder Judicial
¿com no van a valorar aço els
ciutadans?.
El PACTE D'ESTAT implicava
precisament aixo: una concepcio
d'Estat, es a dir, no partidista de la
cupula de l'adminisracio de Justicia,
puix es precis acabar en tota possible
sospita, naixcuda d'una manera
d'entendre el sistema de designacio
pels atres Poders de l’Estat, que al crit
de “Montesquieu ha muerto” distribui
els carrecs atenent a les quotes de
poder politic. El PSOE te la
responsabilitat de haver creat el sistema
Actualitat
...........................
quan tenía la majoria, i el PP l’ha
tenguda de mantindre’l incomplint en
este punt fins ara les seues promeses
electorals.
En la subscripcio i eixecucio del
nomenat PACTE D’ESTAT PER LA
JUSTICIA als poders publics els calia la
responsabilitat no sols de respectar
l’independencia del govern dels Juges,
sino d’eliminar una practica que
possibilitava unes sospites que
clavillaven la confiança en la seua
independencia. L’unic criteri valit
d’eleccio per ad aixo deuria de ser el de
la competencia i prestigi professional, i
no el de l’alliniament en plantejaments
politics concrets, o en associacions
professionals corporatives.
Subscrit i airejat per tot arreu el dit
Pacte, havia de constatar si darrere del
paper s’amagava una verdadera
voluntat politica de recolzament a
l’Administracio de justicia, o si tan sols
anava a ser una nova promesa
incomplida.
La primera pedra de toc era essencial
per a constatar-ho: la renovacio del
Consell General del Poder Judicial
i del Tribunal Constitucional.
Desgraciadament els fets no han fet
mes que donar la rao als esceptics mes
pessimistes. El lamentable espectacul
de tots els partits politics sense
excepcio d’arraconar als Juges
independients, d’excloure a l’Advocacia
com a institucio independent i
d’intentar repartir-se els llocs atenent a
les seues quotes de poder politic, nos
demostren -passe ya lo que passe- que
d’aço no s’ha fet qüestio d’estat sino de
Partit, a on tots volen conservar les
seues parceles de poder i d’influencia.
El nomenat Pacte d’Estat, no es tal
Pacte sino un repartiment, que s’ha
intentat maquillar en declaracions
programatiques de voluntats, que ya en
la seua primera i fonamental pedra de
toc no s’ha complit.
¿En base a qué hem de confiar que es
complixquen els atres punts del dit
Pacte?.
LR.......40

lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......41
E n la seua opinio
¿Els valencians som gent...?
-Estupenda
-¿Tenim algun defecte?
-Nos agrada flagelar-nos,
crec que deuriem defendre mes lo
nostre.
-Voste es considera una persona...
-Molt normal.
-¿Quin es el seu principal defecte?
-A voltes no planifique les coses com cal.
-¿Una virtut?
-Tinc molta curiositat per tot. M’agrada
deprendre de tot, coneixer quantes
mes coses millor.
Raonant en...
.......................................................................
Preguntes personals:
-¿Li agrada cuinar?
-No, la veritat. Pero quan ho faig m'ix
prou be.
-¿Quin es el seu plat favorit?
-Arros en fesols i naps
-¿Li agrada la paella?
-Sí
-¿De marisc o de carn?
-De marisc
-¿Mar o montanya?
-Mar
-Una pelicula
Maria
Consuelo
Reyna
Directora de Diario de Valencia
Pau Segarra
-Lo que el viento se llevó
-Un actor
-Clark Gable
-Te algun hobbi o aficio?
-M’agrada molt la jardineria, goge podant.
Tambe les coleccions d'objectes que es
posen damunt dels papers que tal de
subjectar-los.
-Un llibre
-Molts, pero em va impressionar
Cioran, un escritor frances.
Et fa reflexionar moltissim.
-¿I un escriptor valencià?
-Ausias March i Xavier Casp.
LR.......42

Raonant en...
..........................................................................................
Els filolecs no fan la
llengua, perque aixo
sería una llengua de
laboratori.
-¿Que opina voste de l’Academia
Valenciana de la Llengua?
-Per a mi es, en totes les reserves, una
esperança per arribar a un acort i que
siga la defensora de la llengua
valenciana.
-¿Per que te eixa esperança?
-La presencia de persones com Ramon
Ferrer o Xavier Casp, personalment,
me garantixen serietat. Si ells no
estigueren pensaria una cosa totalment
distinta. Mentres estiguen dins yo
confiare en l’Academia, pero si se'n van
deixare de confiar.
-¿Creu que pot solucionar el
denominat “conflicte llingüistic?
-Crec que el calificatiu de “conflicte
llingüistic” es excessiu, perque es una
minoria (catalanista) contra lo que
pensa la majoria. Lo que deu
solucionar l'Academia es acabar de
donar les normes del valencià, basantse
en les Normes del 32, en les Normes
d'El Puig, vullc dir, actualisar la
llengua. Pero aixo no vol dir mitat per
a tu mitat per a mi. No es catalanisme
front a valencianisme. El catalanisme
no representa a quasi ningu en la
Comunitat Valenciana, i aixina ho
demostren les enquestes.
-¿La solucio es arribar a un consens?
-Els bons filolecs diuen que la llengua
la fa el poble i lo que fan ells es
sistematisar la llengua. Els filolecs no
fan la llengua, perque aixo sería una
llengua de laboratori. El lema de la Real
Academia de la Lengua Española es
“limpia, fija y da esplendor”. No diu
LR.......43
crear una llengua, sino neteja lo que
diu el poble, fixa les correcciones i
dona esplendor. Aixo es lo que ha de
fer la nostra Academia, no atra cosa. No
inventar una llengua que no existix en
el carrer.
-¿Que li pareix la decisio del president
de la Generalitat valenciana,
Eduardo Zaplana, d'apartar els
autors catalans del temari minim de
Lliteratura valenciana?
Els vascs estudien els
autors vascs, els
gallecs estudien els
gallecs. ¿Per que hem
d'estudiar nosatres
els autors catalans?
-Per a mi es una decisio estupenda. Es
absolutament llogic. Igual que estudiem
Historia valenciana, tambe hem
d’estudiar Lliteratura valenciana. No te
trellat estudiar autors catalans dins de la
Lliteratura valenciana. Els vascs estudien
els autors vascs, els gallecs estudien els
gallecs. ¿Per que hem d'estudiar nosatres
els autors catalans?
-¿Tenen força en Valencia els grups
que volen l'unitat de la llengua?
-Son una minoria, pero tenen un gran
soport mediatic i financer. Lo que està
en joc tambe es el mercat del llibre
catala. Eixa es una de les coses que està
en joc.
-¿Que mes n'hi ha en joc?
-Ells lo que volen es una expansio i
saben que sense una llengua comuna
l'expansio es impossible, perque
sempre te sentiras diferent. L'unitat de
la llengua es la base d’una expansio
politica.
-¿En que consistiria eixa expansio?
-Es lo mateix que volen fer els vascs
independentistes en Navarra i el sur de
Raonant en...
..........................................................................................
“
Que seguixquen defenent el valencià, i que siguen sempre fidels
a la seua gran historia. Que vaja entrant gent jove per a garantisar el futur.
França. Es exactament lo mateix, encara
que aci el PSPV, el Bloc, ho diuen en la
boqueta chicoteta, i aixina porten molts
anys, darrere de l'anexio de Valencia.
-¿Per que el Partit Socialiste, d'ambit
espanyol, pot donar soport ad eixos
hipotetics “països catalans”?
-No tot el PSOE. Yo recorde unes
declaraciones del socialiste Rafael
Rubio que em contava que el seu
votant no es nacionaliste, i molt menys
en la ciutat de Valencia. Lo que passa es
que dins del seu partit hi ha un sector,
els intelectuals, que han volgut portar
al PSPV cap a unes coses que els seus
militants i votants no sentixen. El Partit
Socialiste sempre ha segut “Obrer
Espanyol”, i sempre ho ha tingut molt
a gala. Els grans classics del Socialisme,
com Ruiz Mendoza, abominen de totes
estes coses.
-¿El valencià i el catala son la
mateixa llengua?
-No. Son dos llengües germanes, inclus
si volem germanes bessones, pero cada
una te el seu DNI. Eixa tonteria que
diuen que els catalans i els valencians
nos entenem quan parlem,...yo tambe
“
entenc a un gallec i mai he estudiat
gallec. Son llengües que tenen un orige
comu, el llati, i per supost que nos
entenem, pero aixo no vol dir que siga
la mateixa llengua. O es que el valencià
es gallec.
-¿Que opina de Lo Rat Penat, una
entitat que porta mes de cent anys
defenen la cultura valenciana?
-Espere que arriben a cent anys mes.
Que seguixquen defenent el valencià, i
que siguen sempre fidels a la seua gran
historia. Que vaja entrant gent jove per
a garantisar el futur.
LR.......44

Raonant en...
..........................................................................................
“
LR.......45
Entrevista
Rafael
Ferraro
L
a meua opinio es publica. Yo
vaig votar en contra de
l’Academia Valenciana de la
Llengua quan estava en el
Grup Mixt. Crec que l'Academia deuria
haver segut creada pels valencians. Per
a mi la Real Academia de Cultura
Valenciana deuria haver normativisat la
llengua valenciana.
- ¿L'Academia pot solucionar el
conflicte llingüistic?
-Desgraciadament hi ha un conflicte,
no deuria haver-lo perque el valencià es
el valencià. Pero des de fa molts anys
existix la polemica perque hi ha un
sector de l'Universitat valenciana que
defen el catala.
Diputat en Les Corts pel PP
Yo vaig votar en contra de l’Academia Valenciana de la Llengua
-¿Este sector diu que els que
defenen que el valencià es una
llengua propia i no un dialecte del
catala son secessionistes?
-Per a mi ells son sucursalistes de
Catalunya. I ells han propiciat est
enfrontament que lo unic que fa es
perjudicar a la llengua i als valencians.
-¿Per que existix ixe grup de
"sucursalisme", com voste diu?
-Perque durant dotze anys de govern
socialiste s'ha fet catalanisme pur i dur.
Durant la transicio van vindre
catedratics catalans a les universitats
valencianes a donar lliçons de catala.
Aixo va produir mestres catalanistes i
Pau Segarra
“
desgraciadament els chiquets, els
estudiants, aprenen catala i catalanisme.
-Els catedratics apelen a la
llibertat de catedra...
-Pero tambe existix el dret a que els
chiquets estudien la seua llengua i no
que els l'imponguen. He de reconeixer
que els pares i mares valencianes tenen
molt que dir i crec que nos ha passat lo
que ha passat perque els pares no hem
reaccionat com calia.
-¿Com deurien haver reaccionat?
-Yo crec que els pares lo que feyen era
evitar les polemiques i lo unic que
volien era que els seus fills aprovaren
Raonant en...
..........................................................................................
l'assignatura de valencià. Molts poquets
pares protestaven quan obligaven als
seus fills a dependre catala.
-¿La conselleria no te responsabilitats?
-Està clar que sí, pero la conselleria no
pot estar darrere de tots els mestres. Els
llibres sí que s’estan canviant, menys a
pressa de lo que yo volguera, pero
s'estan valencianisant.
-¿Qui mes te responsabilitats?
-Crec que l'Iglesia no utilisa quasi mai
el valencià, perque tampoc vol entrar
en el conflicte. Faria falta que l’Iglesia
agarrara el bou per les banyes i se feren
misses en valencia, perque moltissims
fidels volen escoltar el cristianisme en
la seua llengua.
Ells volen fer realitat
els "països catalans",
suplantar la Constitucio
Espanyola i l'Estatut
d'Autonomia Valencià i
arribar a fer una unio
politica en Catalunya.
““
-Els que defenen que el valencià es
una llengua propia i diferenciada del
catala, ¿tenen alguna responsabilitat
en el conflicte?
-Tambe, perque la gent està molt
sensibilisada en el tema llingüistic i a
tot el mon li pareix que escolta paraules
en catala, i realment lo que ocorre es
que en algunes comarques valencianes
s’utilisen termens, paraules, que tambe
usen els catalans. Per aixo es molt
important ensenyar el valencià i que la
gent estime la seua llengua i la seua
historia.
-¿Els valencians coneixen la seua
historia?
-Els catalanistes de Valencia lo que
volen es suprimir la nostra historia i
unificar-la en la catalana. Per aixo els
catalans han escrit l'historia com han
volgut, i s'han apropiat del nostre Segle
d’Or. Pero els culpables som els
valencians, que hem deixat que aixo
passe. Inclus Xavier Casp va caure dins
del catalanisme als anys 40, pero
despres, als 70, es va donar conte de
que aci s`estava catalanisant a la
poblacio i es va moure tot el moviment
valencianiste.
-¿Quina responsabilitat te el PSPV
en eixa catalanisacio?
-Una de les banderes d'oposicio al
franquisme de l’esquerra valenciana,
tant dels socialistes com dels
comunistes, fon el catalanisme. Yo crec
que si el PSOE haguera defes les senyes
d’identitat valenciana, la Patria
Valenciana, podria estar governant la
Comunitat Valenciana, i segur que no
haguera naixcut Unio Valenciana.
-¿Vol l'esquerra catalanissar als
valencians? ¿Per que?
-Ells volen fer realitat els "països
catalans", suplantar la Constitucio
Espanyola i l'Estatut d'Autonomia
Valencià, i arribar a fer una unio
politica en Catalunya. Esquerra Unida
aixo ho te clarissim i per aixo lluiten.
Pero eixa idea soberanista es una
brutalitat immensa i no entenc cóm el
PSOE pot defendre-la, si teoricament
son un partit espanyol.
-¿Que opina de Lo Rat Penat?
-Yo presumixc de ser soci de Lo Rat
Penat, una entitat cultural molt
important dins de l'historia del
valencianisme. Te una historia
importantissima. Les autoritats deuen
donar-li el soport que necessite i crec
que aixi s’està fent. Vullc que sempre
seguixca la seua labor en defensa del
valencià i de la cultura valenciana. Per
aixo es molt important que l’entitat
estiga unida, anar tots junts en la
mateixa llinia. Per a ser un referent de
l'autonomisme valencià.
-¿El valencianisme politic es
independentiste?
-No, els valencianistes som
autonomistes, pero volem formar part
d`Espanya. No volem separatismes. Lo
que sí volem es reivindicar i impulsar la
nostra llengua, historia, festes,
tradicions, en definitiva, l'orgull de ser
valencians.
-¿El valencià es lo mateix que el
catala?
-No, es una llengua propia,
independent, en una gran historia, i
lliteratura. Està clar que son llengües
paregudes pero no son lo mateix. Els
valencians no parlem catala, parlem
valencià.
-¿Eduardo Zaplana, en el tema
llingüistic, es un heroe o un vilà?
-Vilà està clar que no. Ell te clar lo que
vol respecte al valencià. Atra cosa es
que vaja mes a pressa o mes espayet. Ell
ha apostat pel consens, per escoltar a
tots, i aixo obliga a anar mes lentament.
No utilisa la majoria per a impondre les
seues idees, com va fer el PSOE. Està
clar que no vol catalanisar.
LR.......46

Raonant en...
..........................................................................................
LR.......47
Una volta elegits els
primers academics
els politics es separen
de la AVLL. Lo que passe
despres seran els
academics els unics
responsables
Entrevista
Alejandro
Font de Mora
E
Pau Segarra
l valencià es la llengua que l`Estatut
definix com a llengua propia dels
valencians. Nosatres defenem que es una
llengua en caracteristiques propies i que per
tant es diferencia d’atres llengües de l’Estat
espanyol. El PP, en el Senat, quan s’ha parlat
de les llengües d’Espanya, sempre ha defes
que junt al catala s’incloguera tambe el
valencià. Aixo demostra que apostem per la
personalitat de la llengua valenciana.
Raonant en...
..........................................................................................
-¿Que es l’Academia Valenciana de
la Llengua?
-Es una instrument molt important per
al desenroll del valencià. Es un orgue que
pot acabar en un conflicte que porta
moltissims anys en la societat valenciana.
Ha segut molt nociu per a que la llengua
tinga una implantacio com cal. En eixe
lloc de trobament i sobre bases
cientifiques, llunt de plantejaments
politics, crec que la AVLL es el forum
ideal per a resoldre esta qüestio.
Des d'Unio Valenciana diuen que el PP
ha apostat pel catalanisme,...
UV es un partit que es troba en una
situacio precaria, per no dir una atra
cosa. Ha de buscar algun banderi de
nugaça i vol trobar-lo en este tema.
-Chiquillo els acusa de posar 14
academics catalanistes,...
-Les filies i les fobies d’Unio Valenciana
deuen tindre un capitul a part en el
que no vaig a entrar. Veent les biografies
dels academics se pot parlar en un
equilibri entre les distintes opcions dins
de l’Academia. UV pot pensar lo que
vullga, pero en eixes imputacions fa un
flac favor a les institucions valencianes i
a si mateixa.
-En canvi, des d'Esquerra Unida els
califiquen de secessionistes del
catala,...
-Esquerra Unida i Unio Valenciana
demostren en les seues obres que es
troben als extrems i no volen el consens.
Lo que es cert es que ni una ni atra
postura volen pacificar res, sino mes be
tracten de buscar enfrontaments que
perjudiquen a la llengua valenciana.
-Pero si dos partits politics
importants en la Comunitat
Valenciana rebujen l'Academia des
de l’inici, pot ser que el conflicte
llingüistic no es tanque,...
-El PP ha apostat per constituir una
Academia que es un orgue en un ranc
institucional importantissim. No hem de
recorrer a un atra tercera institucio
(en referencia a l’Institut d’Estudis
Catalans).
El problema no es
apartar als autors catalans,
sino de destacar els d’orige
valencià.
-Pero l’Academia s’ha creat per un
acort politic, per tant sempre pot
estar politisada...
““
-Una volta elegits els primers academics
els politics es separen de la AVLL. Lo que
passe despres seran els academics els
unics responsables, tant en l'orientacio
del seu treball com en l’eleccio de nous
academics. Les Corts valencianes, en
representacio dels partits valencians, ya
no van a tindre res que vore, es a dir, s’ha
despolitisat eixa qüestio.
-¿Creu que l’Academia Valenciana
de la Llengua agrada als valencians?
Totes les enquestes sobre la llengua
mostren clarament que els valencians
estan a favor de l’Academia Valenciana
de la Llengua i de cóm s’han fet les coses.
Aixo deuria fer reflexionar a UV, pero
moltes voltes parlen mes en el cor que en
la rao.
-¿Que opina de Lo Rat Penat?
-Lo Rat Penat mereix un reconeiximent
en la defensa de les senyes d’identitat
valencianes des de fa moltissims anys.
Ademes Lo Rat està molt implantat en la
nostra societat, per aixo crec que els
politics deuriem ajudar i fomentar
inquietuts culturals valencianistes. Lo
Rat Penat, en l’ambit cultural, eixercix
una funcio impagable que nosatres
valorem i destaquem.
-L´esquerra els acusa de fer un
proces inquisitorial per apartar als
autors catalans del temari minim en
l’assignatura de lliteratura valenciana i
UV de no concretar-ho clarament.
-El problema no es apartar als autors
catalans, sino de destacar els d`orige
valencià. No es tracta d`un proces
inquisitorial com diu l`esquerra sino de
resaltar als autors valencians. Una volta
mes el PP està en el centre politic i nomes
volem desfer un conflicte historic i que el
coneiximent de la llengua valenciana i
dels autors valencians puga avançar
socialment.
-En el tema llingüistic, Zaplana ¿es
un heroe o un vilà?
Zaplana es un ciutada eixemplar, que
es preocupa per governar per a la
majoria dels valencians i dins d’eixa
majoria sempre n’hi haura minories
que pensen diferent. Nosatres les
respectem, pero no compartim les
seues opinions. Els llibres d’historia
parlaran de Zaplana com el president
que tractà de resoldre el conflicte
llingüistic, per tant un heroe. El PP
sempre busca, des del centre
reformiste, el consens. Espere que
Zaplana seguixca governant durant
moltissims anys.
-¿Aixo vol dir que tornarà a
presentar-se com a canditat a la
Generalitat Valenciana, en contra
de lo que va prometre?
-Aixo vol dir que espere que faça
politica molt mes temps on el desti el
porte.
-¿En el Congres del Diputats de
Madrit?
Saber aixo es mes dificil que constituir
una Academia.
LR.......48

Raonant en...
..........................................................................................
Entrevista
Pere
Zaragozá Orts
Pau Segarra
Per a mi sempre
sera Regne
de Valencia o
Regio
Valenciana.
Lo de Comunitat
es un acort
entre politics.
LR.......49
“
Tinc moltissims recòrts de Lo Rat, la millor institucio valencianista, l’unica
que defen el valencià que sempre ha parlat el poble.
-¿Sap que la seua filla Pepa va ser regina?
I tant que ho se, tinc el llibre de Lo Rat i m’agrada vore la foto de la meua filla.
-¿Pero a que no s'enrecorda en quin any va ser regina?
Reconec que d’aixo no m'enrecorde en precisio, pero se que a l’any següent yo vaig
ser el pregoner.
-En l’any 1967...
“
Yo tinc 79 anys, pero d'esperit en tinc 29,
encara em queda corda.
Puix ya ha plogut. Yo tinc 79 anys, pero d'esperit en tinc 29, encara em queda corda.
Tinc 4 fills i 8 nets i estic orgullos. Vixc molt feliç.
Raonant en...
..........................................................................................
Arzallus es pijor que
Osama Bin Laden.
Va ser un jesuïta,
carliste, molt
visceral, que ha
acabat de lider
independentiste.
-¿Recorda a algun membre de Lo
Rat Penat en especial?
Yo fruia molt en Vicent Boira, un gran
valencianiste. Nos agradava molt dinar,
una bona paelleteta, arros en fesols i
naps, peix,...que bons temps aquells.
Hui en dia tambe m’agrada molt
menjar arros, a banda, negre. I beure
vi, tinc una bodega en un vi de l’any
1780.
-¿Ha canviat molt el valencianisme
en la Comunitat Valenciana?
A mi ara no m’agrada ni el nom, per a
mi sempre sera Regne de Valencia o
Regio Valenciana. Lo de Comunitat es
un acort entre politics, que en general
no son molt de fiar. Afortunadament el
poble valencià es diferent. Tenim un
esperit tan gran, tan obert, que acollim
a qualsevol, encara que tinga idees
diferents. Pero som molt defensors de
les nostres senyes d’identitat.
-En l'Universitat, ¿ensenyen el
valencià?
Desgraciadament ara n’hi ha gent que
diu defendre el valencià parlant un
idioma artificial. Yo estime molt al
poble de Catalunya, pero soc valencià.
Sempre voldre mes a la meua dona que
a la del veï, encara que la seua siga molt
guapa.
-¿Creu voste que n’hi ha
nacionalismes excloents?
Arzallus es pijor que Osama Bin Laden.
Va ser un jesuïta, carliste, molt visceral,
que ha acabat de lider independentiste.
A ell li agradaria morir-se sent el
President d’una Republica vasca
independent. El vaig retar a un debat,
pero es negà acusant-me de carca. S’ha
demostrat que ell sí que es un carca
autoritari.
-Pensa que ETA ho tindra pijor despres
dels atentats als Estats Units,...
No soc molt optimiste la veritat, pero
sempre demane a la Mare dels
Desamparats i a la Mare d’El Puig que
els terroristes no maten a mes gent
inocent.
-¿Que opina del nostre president,
Eduardo Zaplana?
Crec que està fent una bona labor. Una
part de la prensa diu que ho fa molt
mal, una atra que perfecte. Te errors i
encerts com qualsevol.
-Va ser alcalde de Benidorm, com
voste, ¿el coneixia?
Yo al que coneixia era a son yayo. Els
meus fills si que el coneixen mes. La
Vila de Benidorm sempre ha estat molt
oberta al mon i es un referent turistic
del Regne de Valencia.
-¿Que opina de Terra Mitica?
Es una gran aposta, pero pense que es
un encert. Desige que triumfe. Espere
que el Regne de Valencia sempre puga
avançar en tots els ambits.
LR.......50

Cocentaina
LR.......51
Marivi Ferrandis
Des d’Alacant
.....................................................
D’entre els municipis que
destaquen dins l’historia
de la nostra nacionalitat,
el de Cocentaina, que
s’assenta en la comarca
del Comtat, ha marcat
fites importants i ha
vixcut episodis celebres
que honren a la nostra
personalitat valenciana.
LR.......52

Des d’Alacant
..........................................................................................
LR.......53
L’acollidora vila de Cocentaina,
que s’assenta en la ribera del riu
Serpis, en la vertent est de la
Serra Mariola, constituix un
encantador parage de gran bellea i
riquea botanica. No obstant i a mes de
l'atractiu dels voltants d'esta vila, cal
destacar el seu nucleu urba, a on llocs
com el Raval, antic barri musulma i la
Vila, nucleu de la Cocentaina migeval
cristiana fan les delicies de la gent que
els visita.
Tambe el Palau i el Castell son
construccions dignes de visitar perque, a
mes del seu encant artistic, son
posseïdors d'un contengut historic i
cultural importantissim.
El sobri Palau Comtal es una majestuosa
construccio gotica-renaixentista,
construit en el segle XIII i modificat a
partir del XV; edifici emblematic d'esta
noble localitat i peça fonamental del
patrimoni historic i cultural de la nostra
nacionalitat valenciana.
En este poble han transcorregut molts i
notables capituls del nostre passat,
episodis insignes i significatius en la
configuracio de la nostra historia patria,
breçol d’assentaments prehistorics, com
ben be ho demostren els vestigis trobats
en l'Edat de Bronze, en poblats situats
en zones com el Mástec, Pic Negre,
Piquet del Baladre o Sant Cristofol.
Ibers, fenicis, romans, cartaginesos,
visigots, musulmans, un cumul de
pobles, cultures i essencies han deixat la
seua impronta i el seu fer en esta terra
acollidora, fins arribar a l'epoca de la
seua incorporacio al mon occidental en
ser conquistada per Jaume I, en 1258.
“
Digna de mencio es tambe la celebracio celebracio de la la tradicional
Fira de Tots Sants, una de de les mes importants fires fires de de la
Comunitat Valenciana,
“
LR.......54

Des d’Alacant
..........................................................................................
Sera en 1448 quan Ximen Pérez de
Corella compra la vila i l'ennoblix, en
ser-li concedida per Alfons el
Magnanim la categoria de Comtat,
quedant aixina formada l'actual
comarca del Comtat.
Digna de mencio es tambe la celebracio
de la tradicional Fira de Tots Sants, una
de les mes importants fires de la
Comunitat Valenciana, gracies a
l'esforç, al sentiment de poble i a la
voluntat de la gent contestana de seguir
mantenint en plena vigencia eixe
privilegi real que el monarca Pere IV el
Cerimonios li concedi ad esta vila, en
l'any 1346, en el compromis de
millorar la seua vida economica.
Una fira que enguany commemorarà el
LR.......55
Com a poble
amant del seu
passat, dos
museus
alberguen
historia, costum i
encant: el
Etnologic i el de
Tradicions.
seu 655 aniversari i que cada vegada
reunix al seu entorn a un numero
major de participants i a un public que
any darrere any visita la gran quantitat
de parades i expositors que agrupats
per sectors fan la delicia de tots aquells
que els contemplen.
Tambe en la festa, el poble de
Cocentaina destaca d'entre aquells que
conformen la nostra Comunitat, ya que
en ell es fruix de festes i de celebracions
quasi tot l'any, unes festes que en abril
tenen una data molt especial en la
celebracio de les festes patronals a la
Mare de Deu del Milacre, molt
venerada per tots els cocentainers i les
festes tan tradicionals de Moros i
Cristians en honor de Sant Hipolit, les
quals tenen lloc en agost i estan
declarades com a festes d'interes
turistic nacional. En estes, els carrers
s'omplin de llum, de polvora i d'eixa
vistositat tan cativadora.
Com a poble amant del seu passat, dos
museus alberguen historia, costum i
encant: el Etnologic i el de Tradicions.
Hui Cocentaina es una vila oberta al
futur, de forta influencia sobre la seua
comarca i en una gran important
activitat comercial, lo que l'ha
convertida en un centre de servicis
important. Tambe es un puixant nucleu
turistic pels seus notables monuments i
manifestacions culturals, punt
d'encontre de moltissims valencians i
de moltes atres persones de fora de la
nostra Comunitat.
lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......56

Des de Castello
..........................................................................................
750
Francesc A. Roca Traver
A
mitan del mes de juliol de
1233, nos diu Jaume I en la
seua Cronica que abans de Pere
Cornel hague d’encarregar-se de
la defensa de Burriana, ya havia ell tornat,
en vint cavallers de la seua mesnada i uns
atres quinze de don Pere de Azagra, fent
alagarada en la zona. I per aquells dies,
nos conta el monarca que goanyam,
Casteyllo de Burriana, e Burriol, e Les Coves
de Vimroma, e Alcalaten, e Vilahameç. Tot
aixo hague de succeir abans del 24 de
juliol.
Puix be, pocs anys despres, el territori
del castrum de la Magdalena havia
segut donat pel rei don Jaume al comte
Nuño Sancho, qui havia participat en
ell en les conquistes de Mallorca i de
Valencia, junt al qual està en Burriana i
en la propia capital.
El comte Nuño Sancho (1209-1242),
senyor de Rosello, del Vallespir, del
Conflent i de la Cerdanya, era fill del
comte Sancho de Provença, germa
d’Alfons II d’Arago. Casat en dos
ocasions (en Petronila, viuda del Comte
Gasto VI i en Teresa López), despres de
LR.......57
Aniversari de
la fundacio de
Castello de la Plana
Jaume I firma un privilegi
pel que concedix al seu
Lloctinent en el regne
Ximen Pérez de Arenós la
facultat de procedir al
trasllat de la poblacio de
Castello a la plana.
la seua segona viudetat abraçà l’estat
eclesiastic, obtenint una canongia en la
seu d’Elna.
El castrum, que protegia el poblat
musulma, era punt fortificat que, en la
plana, amparava un cert numero de
alqueries, que hem conegut per la
documentacio cristiana: Almalafa,
Beni-Amargo, Benicatol, Benaayren,
Benimarhua, Benirabe, Binaciet,
Binahut, Rafalafena, Teccida i
Benimahomet. En esta ultima nos consta
que el comte don Nuño Sanz intentarà
repoblar en families cristianes, poc
despres de presa Valencia, al temps que
el vell nucleu musulma de la Magdalena,
lo que no significa que, de moment,
expulsara als qui l’habitaven.
En Tarragona, el 8 de març de 1239,
don Nuño Sanz concedix a sis
partidors i a uns atres 48 pobladors
l’alqueria o villa de Benimahomet, dins
del territori del castell de Castello, en
tota la terra regada que la rodeja i unes
atres 60 jovadas de secà proximes,
aixina com els otorga 54 cases en el
castrum, la major part d’elles
expropiades als sarracens, tot aixo en
dret de caça, past per als seus ramats,
pendre fusta i pedres i utilisar rutes i
camins del territori. En tot aixo, estaran
obligats a construir, de manera
immediata, la seua casa i alçar un recint
fortificat, de manera que, si tot allo
complixen, al cap de dos anys, els sería
concedit forn, moli i ferreria.
No sabem l’ubicacio de l’alqueria
concedida encara quan nos consta que
Des de Castello
..........................................................................................
cdcd cd cd dcdc cF‰c cdcd
dc
cdcd cd dccddc cd
dc
dc dc cdcd dd
dd
‡F cAˆcdc cd dc
cd
F‰ cdAc cd
cd
dc c‡Fcdc cd
dc
cddccF‰c cd
dc
dc
cd
cd
dc dcdccddc cdcddcdd cydc dc
cddc
dcdc cddddc cydu dc
dc
c‡8c cd tddddc‡FdcyPTuyPdTcPdddddddddddddddddddcdc
cd
dc dc‡PdTˆccyPdTˆcd ‡8dv c‡8ddddcF‰cddddddddddddddddddddddddddddddddd cdTˆ
cd
UdddIcdddddI cd c‡8ddI cUdddddc s9dddcc‡dd@wcdd@wcdddcc‡dd@wdc sG
c9dc
cd cUdddd cdcdcddddddc cxdddccUd@‰ctddrctddSccUddrc
c†9ccddccddcctdddddccddddd
cUddddd„8ddddS dc dctddddd tddcddScdcdddctddrUddc‡8ddrctddS
dc
cd ‡Pdddc cddddd†dddcddr dc dc UddddS cGuc Udddddrc Qdd‡8dScctdddc8ddSUddr
cd
cdc‡8ddddc tddddScdddddSc ctddcddr cƒdddcctddcddS xdddd@‰ccUdddccddrddSc
dc
‡8dddddc Uddddrtddcddrc dc cUdddddc cUdddccUdddddr tddddrcddddcUddcctddrc cd
cd
ctddddScUddddScd c9dc tddcddSccdcddddccdddddSccd UdddSctddcctddSccUdd
Uddcdc
cUddddrtddcddr c†9c Udddd@‰c cdcddddctdddd@‰c ddd@‰cc‡8dSccUddrctddScd cd
cdcdddSc
dc cdddcddddScUdddddv ctdddddr Uddddrc‡EˆctdddccUddrctddSUddr
ctd@‰c
cUdr ddtddd@‰cdddd@‚G c‡PTˆccUddddScc‡PddddTˆcc‡PdyPddddddTˆddddSccyPdddTuy8dDcUddddcddSUddrctddSc
cd
tdScdc ddUdddrctddd@‰ c‡PTˆccyPdddTˆ‡8ddIccdddd@‰ccUddddddDccUddcyPdddddddddddddd@‰‡Pddddddddd@‰tddddrtddrctddSccUddrc
cd
cdUdrccd ctdddSUdddrccyPTuc y8ddIc‡PdddddddAcdc‡8ddddctddddr cddd†RdH‰ccddSdddddHwc‡dd@‰ddd@‰‡8ddddddddd@‰cc‡8ddddcUdSccUddrctddS dcdc
dc
‡PdcddTucyPddccUdd@‰ctdddScyPddddddddc cddddddcUddd@‰dddr‡8ddddScUdddSc cdddtddrctddd@wcUddrtdddr‡8d@c9ddddd@‰‡8d@‰ddcctddrccddSUddr
dcctddyduc
tddddddcddd@‰tddScUdddddrtdddd…c cdddUdSccUdd@‰ctddScUddd„8ddrc†RddddrcUddrcddccUddtddrdddc
dccUdS‡PdddddddddcUddcddddddddrctdd@‰ccUdd@‰c‡Pddd@wcdddSc
tddrcy8ddddddddddcdddccddddddddSUddrtdd@‰c‡8dddH‰ccdddrc Uddcdddˆdd@‰cUddrcctdddddScUdd@‚ddcdcddddTˆcctddrctdd@‰ccUd@‰tdd@‚dddScddScdctddSccddctddSUddcctddSc dcdc
cdcd
ctddddd@‚dd@‰ctdddcUdddd@‰tdddrtddcdsRddIccUddUddrtddr‡8ddrtdddrtddr‡8d@‰ccddcUddrctddSccUddrc
UdScc‡PddHcdwccdddScQddcdddddddrddScc‡8d@‰Udd@wccddS
cddctddSctdddcc‡8ddcUddd„8dddcc‡8dScc‡8d@‰cddcdddccUddrccddd
ctddrccUddcdddrcxddvctddddddScctddrc‡8ddrcdd@‰tddr‡Eˆc‡8dddd@‰tddrUdddddtdddd@‰‡8dddcUdS
cQdIy8d@‰dddrcy8dSc‡8dddc‡PdddrcUddcUdAcUdddd@‰‡8ddcctddcddddcUddd@‰‡8ddtddrdddccddcUddr‡8dddv‡8ddScddd†dddddcy8d@‰cdccdc8dd‰ccddcdddccdddcddddc
‡8dStddSdccddS
c‡8d@‰Ud@‰tddr cxdd‡PddH‰tddd„Pddd‰y8dddd„8ddddctdddˆddrcdcddddH‰‡8ddSccUddcddSdddd…y8ddSc‡8dScdddctddcddd‡8ddddAuy8dddrcdddddddddcyPdd@‰tddddddddddddddddddddddddddddddd@c cd
dc
‡8ddrcddrcc‡8dSc dddd@wUdd†ddddddddddd†dddddd‡8ddbddSdd@wc‡8dddrctddddddrctdddbddddd‰y8d@‰cQdddTc8dScddddd@c9dddddddSdddd@wsRdddddH‰cdddddddddddddddddddddddddddddddH‰c gS cd
dc
c‡8ddSctdd‡8d@‰cdddcddd@‰cddddddddddddddddd@wcddvccy8dd†dddrdd‰cy8dddd9dddddSccUdd†ddddddddd@‰ †RdddddH‰cddddH‰c†RddddddrdddH‰csRdHwc cyPddr
cdcd
y8dd@‰y8ddc‡8ddrddrcctdd@‰ddddddddd@wcdddd@‰ddAcPdddddddScdcQddddddddd†9ddd@‰ccQdddd@wsRddddrc csRHwc ddSc cddddddv
cd
yPdddddd‰cyPddddy8ddd‡PddScUddrcctdddHcRddH‰ddd@‰cdddddddddddH‰c†9dddHwcc†RdH‰cdc†RddH‰csddccGˆc ddrccd dccdcdddcddI cd
cd
cddddddddddddd@cRdddddddddddddH‰cdddcFwcdddrcsRddHcRdHwc c†RHwc cƒDc ctdd cQdddddd cd
dccd
dcdccsdc dc cF‰c cUdd dc ddddvc
dccddddHcRdddddH‰ccsRddddHwsRdHw
Qv dc ddtddS cdddvcQdIc
cd
†G cd dcdcUddr cxddIcxddcdc cd
dccdcd
dcdc dccdctddSc dc Qddccddv
cd
cd xddccQdI
‡8ddrc
dc cddc cduc cddc c‡8ddSdd c‡Pd cdcdTˆcddvcxdd cd
dc
dc cdddcd cd ‡8dddrcd cFwcdccddIcQdIddcd
dc
cdddvc Uddddc cd tdddcxddddcd dc
cd
cdddIc dc ctddddSc ddddvcddddvc
dc
cd dc c‡Fc cUddddrc dc xdddAuddvcddIccd
cQdddv
cxdddAˆc dc cUrc tddddS cdcQdddddTucddIcQddc
cd
ddddAˆ cd 9ddd@‰ cdcdcdc†9ddddddddddcxddc
cddc
dddddAˆc dc†9d@‰c †RHcRddddddccddc
dc
ddddddAu c†C‰ cd dc cddvcddv
dc
ddddddddTu cd dc dd cdddTˆcddIcddIcddc
cd
cd ddcddˆs9ddTu dccddc cddddAuccdddcddd
cd
cd dddddIc†Rddddc dcdc cd cd cddddddT„dddcQdd
dc
dc cddddddddddc cdddd†9dd‰ddcxdd dc
cd
cdddˆcdddddddddc dc cd cQdddc†9dddddd dc
dc
ddAˆddddHw dc dc cd dc cxdddvcxddddvcddvc
dc
cd dddddddˆ cd cdQddAucddddIcddIc
cd
dc dc cd xddddddddddcdddc
cddddddddAˆc
ddd@c9ddIc dc cd dc dd@ctdˆsRHwccddcdddc
dc
dccd dd@‰cxdddc dH‰cUdAˆcddcQddc cd
dc
dcdH‰cdddccd dc QddAuccddcxddc
cdcddc
cd Qddc c‡Fc cddc †RddddTucddccddc
cd
cd cddddd cdcdcF‰c cd sRdddddddvcddc cd
cGˆc
cd cdc‡8d@‰ddvc dccd cd csRddddAˆddv dc
ddc†Gc
cd dccd dd dc cddTucdddddddAuyPTˆc
cUddrcdddc
cQddddrc c‡Pddc cd cddddTucddddddddddddAu dc
dccd
c†9dddddcd ‡8dddccd cdddddddddddcddddddddddTuc
cddccdcd
†Rdddd dcc‡8dddSc cd dc cdcddcs9ddddddcQddsRddddddcd
cd
s9ddvc ‡8ddddrc cddvc†9dddddcxdddddSdc
dc
cdcdcxddIc cddTcduc dccdG„8ddˆdS cd cQdAˆc†9dddddddd@‰ cd
cd
cddddddddd †dddbdd‰yPdc cddc cxddAˆc†9ddddddH‰c
dddc
Qddv cddddddddS ‡Pddd†dddddddc‡F QddAuc†dddvcddGu dc
cddc
dc cd xddAuc cdc‡dd@‰ UddddddddHwcF‰ yPTˆ†9ddddddddIcdd†Rdc Aˆ
dc
cd cddddddd cUd@‰c cdddHwc‡dd dcdccdcddddAˆ†Rddddddddcddvcdc dAˆc
Gˆ
dc cddddddS cddrdcdccdcUdd dc cdddddAucsRddcdddcddIc csGc
dc†Gcd
cddddc cddd cd cddˆs9ddTˆdddddcdddc
cddddd@‰
tdddSc cd cddIc†9ddAucdddddcdddc dc
cddccdddddddrc
cddH‰ddd cdc‡8ddH‰ccd cd cd cdddvc†Rdddddddddcdddc
dcdcdccyPddTuc
cyPdddddddTˆ cdcdddvc cUdd dc ‡Pdddddcc‡PddddTuc dd yPddTucdddAˆs9dddddddcdddccddc
cdcAˆc
c‡PddddddddddIyFcQddIc dc tddScd c‡8ddddddv‡8dddddddd dccdcdddddddddTucddddAucc†RddH‰ddcQddc
cdAˆ
cddAuc cUddddddddddddvccdH‰dccxdddv Uddr cUd@wcs9dAˆcUddddddddddc cd ctdddddcdddddctdd†9ddTuccddcxddc cdcd
ddcd
dccddddTˆc tdddddddddddddAu yducdddAucyduc c‡Fcdddccd cdddcddrcxddIccGˆcddcddddcdd yduccdcyduy8ddcddcddcddvUddcƒdddddTucddccddc
dc
UdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTcPdddTuyPddTuy8‰ccyducydu cddcQddcc†AˆddcddddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddScddcddcQdIddddd‰‡dddddTucddccddc
dctdddddAˆ
dddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddv†9ddddddddcddddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddrcddcddcxddddddddd‰c‡dddddddddddc
dddd†9dAˆc
xddSc†9dIc dddddddddddddddddddddddcc‡dddccddcdcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddIc†Rdddddddcddddcdcddcddcddcddcddcddcddddcddccdcddc‡ddˆdccdddcdddddcdcddccdScddddcsRddddddd‰‡ddddd@‰ddcdc cdcddc
cd
QddddddddddddddddddddddccUdddddddddddddddddddddddddd‡dddddddddddddddddddc‡ddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddvcddddcddcdcddcddcddcddcddcddcddddcdddddcddcUd†ddccdddcddcddcdcddccdrcddctddcsRddddd‰ccddrcddvdcddcd
dccddcxddcdc
cddccddcddSccddddccddcddcddSUddccddScUdd cdddIcddddcddcdcdddddcddcddcddcddcddddcddcddcddcddcddccdctdddddcddddcddccdvcdScUdS sRdddTˆddccddI
cQdAˆccddc
ddddddddddddddddddddddrccddddddddddddddddddddddddddrdddddddddddddddddddrcddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddccdddddddcddddcddcddcddcddcddcddcddddcddcddcddcddcddccdcUdccddcdcddcddctdIcd‰cddrdcs9dddddccddd
c†9dAucddc
†Rdddddc dddcdcddcdddddcdddddddcdcddddcctdddddddddddddddddddccddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddccddSddddcdddddddcddcddcddcddcddcddddcddcddcddcddcddccdcddccdScddddcddcUddˆddddSc c†Rddddccddd
cd
ddddddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddddddSccUddcddddddddddddddddccddddccdcddddddccddrddddcdcddcddcddcddcddcddcddcddctddcddcddcddcddcddctdcddccdrcdcddcddcdd†9ddd@‰c cddccQdd
sRHw
ddddddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddddddrccddddddddddddddddddddccddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddccddcddddcdcddcddcdddddcddcddcddcddcUddcddcddcddcddcddcUdcddccdctdcddcddcddcxdd@‰ cddvcxddcd
dddc
ddcdcddStddcdcddddcddc ddSccddc cd dcdddccddcddddcdcddcddcddcddcddcddcddcddcQdScddcddcddcddcddcddcddctdcUdcddcddcddddrc dccddddd
ddScddddTˆ
dd‰cdddddIdc dddddddddddddddddddcUddddddddddddddddddddddddScdddddddddddddddddddrccdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddSctddcctddddddcddcddcddcddcddcddcddcdddccddcddcddcddcddcddcddcUdcddcddcddcdddd cddcdd
dc
dd@cRHwcsRHcRddddddddd@wcsdwcsdcRddddddddddddrtddddccsdcRdd@wcddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddrcUddccdddddddcddcddcddcdScddcddcddcddcdddcddcddcdScddcddcddcddcddcddcddcddcddctdddc‡FcddIdd
cddddddcdd
dd‰ccddrdd‰c dddcUddcdcd‰ddtddc ddddScddddddcddcddcddcdrcddcddcddcdddrcddcddcdddcddcddcddcddcddcddcddcddcddd B…cddddd
Qddddcdd
dc dddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddScddddddddddddddddddddUdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddrccUddddddcddddddddcdccddcddcdddddcUdccddcddcddcddcddcddcddcddcddcddcddcdddd †Gcdddddcd cd
†RddScdd
dddccddddddddcctddddddHcRdddddddddddddddrcdddddddH‰dddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcdddddddcddcddcddddccddcddcddcddcddccddcddddrcddcddcddcddcddcddcddcddcddcUdddc cQdddd
‡dr‡PddS
c‡8dcB…d@‰ ddddddddddddddddddSccUddcddc ddddcdcddSdddcdccd ddddcdddddddcdddddcddddctddcddcddcddcddccddcddcdddcddcddcddcddcddcddcddcddcddd cxdddd
cd
ddddddddddddddddddrccddddddddddddddddddddddddSdddddddddddddddddddrddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcdddddddcddcddcdddd‡8ddcddcddcddcddvcddcddddddcddcddcddcddcddcdScddcddcddd dddd
cUdScƒdd‰c
dd ddcddccdcddrdddddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddScdddddddddddddddddddddddddcddcddcddAˆddcddddddcddcddcddcddcddcdrcddcddcddd dddd
cdd‰y8dddd
cQdddd†9dd ddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddc csdw sdwsdwcsdcRddHcdcRddddddddddddddddddddH‰cddccddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddScddddctddcddcddS ‡8dddd cd
dc
ctddddddddddddddddddtdddddddddddddddddddddddSc cddc csdwsRdddddddddddddddddddddddddccddddcUdScddcddr 8ddddd cd
cxdddScxddcd
ddH‰ctdd cUddcddSUddc ddrc dc cddc csdwcddAˆddddcddrtddcddc dddd
cd
cUdd cddddTuyducddrdddccyduddc‡PdTuyduc cddc cdd†9ddddcddcddScddcdc ddddcd
dc
cddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddcUdddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddTˆyPTu cddccdddddddddTcdu cddcxddddcdddrcddc dddd dc
cddTuccQdd
cdcddccddcGˆdddc‡dddcddddd†9dddddddddddddcdddddddddddddddddddddIcdddddddddddddddddddddtddccddddddddddddddddddddddddddTuydu cddvcdcddcddcUdccddc dTˆcdddd
cQdddTˆxdd
cddddddddddddddddddcxddd‡PddddddddddddddTc8ddScdddcdc†dccddcctddddddddddcdddddddddddddddddddddvcUddccdddˆcddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddAˆdcddcddcddccddc ddAuyPdcdddd
cxddddAˆdd
cdddddddddddddddddSccddddddddddddddddddddddddrtddddddddddddddddddddccdddddddddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddDcdddccdddIcddcddddcddcddcddcddddd†9ddddddddddddddddddddddcdd†ddcddcddcddccddc ctdddddddcdddd
ddcddddd
ddcddddd cddcddrccdddddddScUddccdcddcddsRddddddcdddddddddddddddddddd@‰cddSccddddcdScdcddcddcddcddcddcddcxddcddcddcddcddc‡dˆcdddcddcddcddcddcddccddc cUddddddddddvcdd cdcd
cd
cdddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddddrcdddddddddddddddddddddccUddyduccdddtddc cddrddrccddddcdrtdcddcdddddcddcddcddddcddcddcddcddcUddcdddcddcddcddcddcddccddc cddddddddddddcddcdcddc
cdddvcs9dd
cdddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddSdddddddddddddddddddddccddddddddddddddddddddddSUddddddddddddddddddddcddcddddcdcUdcddcddcddcddcddcdddScddcddcddcddcddrtdddcddcddcddcddcddccddc cddcddddddrtdd
QdIccxdd
cddcdcddcddc‡dˆccddrdd ddSccdddcddddrdddcs9dddcddtddddcdcddcddcddcddcddcddcdddrcddcddcddcddcddcUdddcdddddcddcddcddctddc cddcdddcdd‡8dd
dcxddvdd
cddddddddddddddddStdddddddddd‚dddddddTˆddcctddddddddddddddddTˆddrccddd‡PddddddTudddcdddcc†dddcctddUddddcdcddcddcdddddcdddccddcddcddcddcddcddddcdddddcdddddcddcUddc cddvQddcdddddd
cQdAucdddc
cdcddddddddddddddddrUddddddddddddddddddddddccUddddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddccUdddddddcdcddcddcddcddccddcddcddcddcddcdddScddcddcddcddcddcdddcdcdccQdIxddcdddddd
c†9ddddS
†Rdddc cddccddcdddc s9ddSccddcsdwcddcddcdcdddcdd@cRdHcRHwcdddddddddccddSddcddddcddcddcddcdSctdScdScddcddcddcdddrcddcddcddcddcddcdddc ‡8cxddcdddddcddd
dc
tdd‡dcPdddddTucddcddddddddddddddTuc†ddrccddcyducddtddcctdddddTˆcddScctdd‰cdcdddccddrcdddcddddcddcddcddcdrccyPdddTˆUdrcdccddcddcddcdddvcddcddcddcddcddcdddc UdQddTˆddddddddd
dddd
UddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddddUddccUddddddIcddddddrccUddddddddddddddddddddSccddcddcddddcddcddcddcdc‡PddddddAdddIcddcddcddcddddcddcddcdScddcddcdddc dd†9dddd@‰ddcddd
dd‡Pdddc
dddccsdw‡ddcctddcdcddScxddcsdwcddddddccdd@w‡dddcddddddcdddddHwcsRdddddddrcgddcctddcddddcddcddcddcd‡8dd@wddddcdddddcddcdddrcddcddcdrcdddddcddSccddTuƒddddrcddcddd
dddddddAˆc
dddccydc8dSccUdddddddddddddddddddddrctddyduccddSdddccddrcUddScc‡ddcddd ddcdd`cUddddcddcddcddcddddUddd…cddctdScddcddcddcdddccddcddcdctdccddcddrc Qdddbdddvcddcddd cddc
ddddcs9dIc
ddddddddddddddddrccddddddddddddddddddddddccUdddddddddddddddddddddrddSctddctdddrccUddcdddddddddddddddddddddcddvcdd@‰dcddcddcddcdddddd@‚GcddcUdrcddcddcddcdddccddcddddcUdccddcdd †9ddd‰ddIcddcddS dc
ddddxddcdc
QddScddc dddcddcddˆ s9ddSccddd cddcddrcUdd‡8dddvccdddcdddddddddddddddddddddtddIcddrcdcddcddcddcddddddrcctddcddccddcddcddcdddccddcddddcddccddcdd c†9ddddddcddcddc cd
dc
dddcddcddAucc†ddrccddd cddcddddddddddAˆcddScddc ddUddScddctdcddcddcdScddddctddcdddcddccddcddcddcdddccddcddddcddccddcdd †9dddddcddcddI
†9drtdSc
c†9cUdrc ddddddddddddddddtdddddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddcdddddHws9ddIcddrtdddddddddddddddddddddctdddrcddcUdcddcddcdrcddddcUddcxddcddccdScdScddcdddccddcddddcddccddcdd c9dTˆ†9dddScddcddd
dc
dd@wcddSUddccsdwsdwccddStdd†dwcsRHcRdddddddddddcdcdddd†9ddcddcUdddddddddddddddddddddcUdddctddcddcddcddcdddddcQdd‡PdcddcddccddrcddcdddccddcddddcddccdScdd c†9dAu†dddrcddcddS cd
dd
dd‰ccddrctdddc cddrUddc ddScGˆddddcxddtddcdddc cdddcQdddvUddcddcddcddddddddcxddvcc‡8dScddcddctddcdccddcdddccddcdcddcddccdrcdd cdddddddvcddcddr cddc
dc
dcdcdddddddddddddddccddddddddddddddddddTˆddcddddddddddddddddddddddrcxdddctddctddUddcdddddddddddddddddddddScxdddAˆcdddcddcddcddddddddQdAuy8ddrcddcddcUdrtdccddcdddccddddcddcddctddd dddddcddIcddcddc
cd
dd@cRdHcdwsd‰ddccxddcsRHcdcRddddddddddScdd@cRHcdc9ddddddddddddcdddcUddvcy8dSddScdddddddddddddddddddddrQdddAudddcddcddddddddddd†9ddddddddddcddcddcUdccddcdddccddddcddcddcUddd cs9ddddcddcddc
cd
cddcxdddddTˆdddcddcddcddddddddc†RddddHwcddcddcddcQdddddcdddctddddcdddddcdddd cddTˆcxddddˆddcddc
dd‰ccddcctdddcddrcctdd‰cc†dcddcdddcdddAuyPdddrddrcdd
dddddddddddTˆddccUddddddddddddddddddddcUddddddddddddddddddddddcddScddddddddddcddctdd‡PddddddddddddTucddccdHws9dDdddcddcddcddddctdcdd ddcddcddc†dccddcdddccy8ddddcddcddcdddd cdddAˆcddd†9ddcddccddc
cd
ddcs@‚dddccdddddddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddddcddrcsRdddHwctddcUdddddddddddddddddddddcc†C‰ctdddcddcddcddddcUdcdd ddcddcdddddccdScdddcdH‰ddddcddcddcdddd ‡ddAˆdddcxddcddc cd
cd
cUddcdd@wc dddcc‡PTuccUdddcddcddcddddcddcddddddcddcddcddctdrcdddccddddcddcddcddctdd cdd‚9dddddddcddc
cdddyducddSccddddcdccddStddccdcdddcddc
ddddddddddddd@‰ctddddddddddddddddddddrUdddddddddddddddddddddddcddcydcduccyducdddcdd‰ dddccUdddTˆccddddcddcddcdcddcddcddcddcddddcddcddcddcddvcdddccddddcddcddcddcUdd cddv†9ddddddcddc
cdcdTˆdc
cQdAuc ctddddddddddddH‰UddddddddddddddddddddvdddddddddddddddddddddddScddddddddddddddddddddScddddddddddddddddddddddctdddddAˆcddddcddcddddcddcddcddcddcddcddccddcddcddcddcddccddcdddccddddcddcddcddcdddcdcddAˆ†Rdddddcddc
cd
cUdd QdddddcdsdwcdddDdddc cddccdtddcddddcddrtdd†dwsdwccsdwcsRdddddScdddddddAˆccddddcddcddddcddcddcddcddcddcddctddcddcddcddcddcUdrcdddccddddcddcddcddcddd tdddAˆddcddc dc
c†9ddTuc
†RdddTuc cdddcd†RddddddddTudd@‰ddddddddddddddddddddddddUddddddddddddddddddddcUddc ddxddd@‰ddIctddddcddcddddcddcddcddcddcddcddcddScddcddcddcddcddctdddccddddcddcddcddcddd UddddAˆcddcddc cd
cd
dccddddcsRddddddddddddddrcctdddddddddHcRdddddddddddrdddddddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddddccdd@‰cQdd‡8ddddcddcdcddcddcddcddcddcddcddccdddcddcddcddcddcUdddccddddcddcddcddcddS Qdd†9dAuddcddcdc
cs9ddTuc
cddd sRdddddddScUdd dddcdddc cddcddd@‰dsdcRHwcsRddddd‰ccddccddddddddcddcddddcddcddcddcddcddcddcdddcdScddcddcddcddcddddccdddddddcddcddcddr xddc†9ddTˆctddcddc
cdTu†9dddTcPdc
cQdd csRdddH‰cdddddddddddddddddddddddScdddddddddddddddddddddcddd‰cd dddddddAˆcUd@‰ddcddcddcdcddcddcddcddcddcddcddcxdrcd‰cddcddcddcddcddddccddddcddˆddcddcddc cddvcxdddAc8ddcddc dc
cdcQddTucxdddddddv
ddddddddTcdcdu cdddddddddddddddddddddddrcdddddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddd†9dAˆddrcddcddcddddcddcddcddcddcddcddcddctdvcdddddcddcddcddcddddccddddcd†dddcddcddc cQdAˆcQdddddddcddc
c†RdddTˆdd†RdddAuc
cUdddddddddddddddddddddTcd cddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddScdddddddddddddddddd†RdWƒdddddctddcddcdddddddcddcddcddˆddcdScddcUdAˆd@‰ddcddcddcddcddddccddddcdcddScdddddc cxddAu†dd†9dddcddvdc
GˆcsRdddddsRdddTˆc
cddd†RHwsRdddddddddddddddddccdsRdddddddddddddddd sRdH‰cdddddddddddddddddddddSƒdd`cUddddddddddddddddddddd†dddcd‰cddcddddd‰cddcddcddcddcddddccddddddcddddcddc ddddddScxddddddI
ƒDcs9dddcdddAu
ddddvc sRdddddd sRddH‰UddccdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddSccddddddcdddcddcddc cddddcddd@‰ccddddddd
B…†CwccdcQdddddcdccddd
c†Rdddrc cdddddddddddddddddddddddddIcdcdc csRd Qddv s9dddHcRdddddddddddddddddddH‰ccdddcddcddrcddcddc cdddddd‡@‰cddcdddddTuc
†G
‡F csRd cdddcsdwsdwcdddc cydu cd †9dAˆc dcc†Cw cdddcddcddddcddc cdddddddrccddcdddddddTˆc
dc
cddd dddcddddddddddcddddTuc ddddddddddddddddddTu‡8uc c†9dAudc dc tdddcddcdddScddc cQddcdddvccddcddd†9dddIc
F‰
cddddddddddddddddddddddddddcctddddddddddcdddddddddddddddTuQddddddddddddddddddddcUdddddddddddTucydcdu†9ddTˆdc Udddcddcddctdrcddc cxddcdddIccddcddSc†9dddc
cd
cdddcsdwsRHwsdwsRdHc9ddccUddcddScdd†RddddddddddddddddddccddcsdcRdHwcddScddddddddddddddddddddddcxdddAcPdddddddddTuc ddddcddcddcddccddc Qddddddccddcddrcc†Rddc
dc
dc cdddyduc †ddccdddcddrtddccddddddddddcdddc ddrcdd@wsRHwcsRdHcRddddTˆcQddddddddddddddddddddddddddddTuc ddddcddcdddctddc †9dddddvcddcdd dd
dc
ddctddAu†ddcddddddcddcdddddddddddddddddddddddddddTuc ddddcddcddcUdcUddc cdc†9ddddDcddcdd
dccddddddddddddddddddddddddddccQdddddddddcUddddddddddddddddddddddcdcxddccyduyduyPdTudddd‰c
dccddd†dcdwccsRHwsRHcRdddddddvcxdddddddddcdddddddddddddddddddddddvcdddddddddddddddddddctddddddddddddddddddddddcUdddddddcddddddcddcddcdcddc‡dcddcdddddddddddddddddddddddddddddTucddddcddcddcddcdddcdc xddd@‰cddcdd dc
ddddTˆcd
cddd cddIdddccddcdddc cddAˆccddccdddcUdddHwsRHwccsdcRdddddddcddddddddcdddcdddddcddcdcddcUdcddcddcddcddddcdddddddddddddddddddddddcddcddcddcdddcdc cddH‰ccddcdd
QddddAuc
cddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddAccddddddddddddddTˆdddcddd cdddcddcs9ddScdddcddddddddcdcddcddcddcddcddcddvcddcddcddcddc‡dcdd†9dddddddcddcddcddcdddc cddcdd
†RdddddTˆcdc
cdddcsdwcd†RdddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddrccddddddddddddddddddScdddddddddddddddddddddddcddccxddrtdddcdddddcddcdcddcddcddcddcddcdddcddcddcddcddcUdcddcxdddddddcddcddcddcdddcc‡Pd‡PdTuctddcdd cdcd
cds9ddddAu
cddd cdcddddddddcdd cdddtddccdcddrcdd@wcc‡dccdddcddvddcUdddcddddddddcdcddcddcddcddcddcddrcddcddcddcddcdddddccdddddddcddcddcddcdddccUddc‡8ddddTˆcUddcdd
c†RdddddTˆdTˆc
cdcdddddddddddddddddddddddddddddddddddScdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddccdd‰yPTuydc8dccddScQdAˆcddcddddcddddddddˆdcddcddcddcddcddcddddcddcddcddcddcddccdddddddcddcddcddcdddccddScUd@ws9dIcdddddd
cddccsRddddAˆcQdAˆ
cdddsdwccsdwcsd‰ddddddddddrcddddddddddddddddddddddddcddddddddddddddddddccdddddddddddddddddddddd‰c†9dAˆddcddddcddcdddd†ddcddcddcddcddcddcdddScddcddcddcddcddccdddddddcdScddcddcddSccddrtddrxddvdddddd
cs9dddAˆ†9dI
†RdddAˆxddvc cddd ddddˆcdddd cdddUdd@wccddctddc cdddddTˆ†9dddScddddcddcddddcddcddcddcddcddcddcdddrcddcddcddcddcddccddddddScddScddcddrccddcUddccQdIddcddS
cd
cddddddddddddddddTuyPTucddddAuddddcydu cdddddd‰cyPTuccddcc‡8ddcydcduccddddddIcxdd@‰tddddcddcddcddddcddcddcddcddcddcdddvcddcddcddcddcddccddddddrcdAˆdrcddcdddccddcddSccxddddcddr
sRddA„ddIc
cddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddccBdddddddddddddddddddddddddcddvcddUddddcddcddddcddcddcddcddcddcddcddctdIcddcddcddcddcddvcddddddccd†ddccddcdd cddcddrcctddddcddc
s9dd‰ddc
cdddsdwc dddSdddcc‡ddddˆcsdwsdwcddddddccddccxdd@cdcdcRHcdcdcdwsRddddddcQdA„ddIcdddddddddddddcddcddcddcddcdScddcddcdddcddcddcddcddcdddcddddddctdcddccddcdd cQdddScdddddcddc
c†Rddddc
cs9dSc cdddyduyduydcduccydˆddd‰dddcy8ddddAcPTcPdTuccddddddccddcdd‰c dddddv†9dd‰ddcdHwccsRdddddddddddddddddddd‰cddcddc†ddcddcddcddcddcddrtddddddcUdcddccddcdd c†RdH‰dSddcddv
dc
cdrc cddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcdddddddddddddddddddddddddAˆxdddddc sdcRddddddddddddddddddddddddddcddcddcdd‡8ddddddcddcddccddcdd cUdrddcddd dc
dc
cdddcd sRdddddHcd‰ddddd@wcs9ˆcsdcRddddddddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddddA„ddddSc sdwsRddddddddddddddddddddddddddSdddcddcddccddcdd cddcdddddddr
ddTcdcUd
dddddcdd cdddcd cddddd‰c†Auccddddddcdddvctdddc dddd‡ddd‰‡dH‰c dc sRdddddddddrdddcddcddccdScdd tdScQddcdddc dc
dc
cddddddddddddddddddddddddddddddddddddSddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcUddddddddddddddddddddddddd‚9ddd…cddddTu s9dcdddcddcddvcdrcdd c‡8drcxddcddSc
dddddddd
cddd†Rdˆc‡@wsdwsRdddHc9ddddddrdd cs9dddddddddHcdcRddddddddrcddddddddddddddddddddddddddcƒdddAˆdddddddddddddddTucyducyducyduc c†9cdddcddcddAˆdvcdddc‡8dScddcddrc cd
ctddsRddvcdd
cddd†dTuy8‰c†ddccddcdd †ddddddccdddSccddd cddd†9ddd…cddIctdddˆcdddddddddddddddddddddddddTu dddcddcdd†dddcdd Bddrcddcddcd
dccdddcdAˆ
cxddvccQdI cddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddrccdddddddddddddddddddddddv†RddA„dddcUdd†IcddccdcddcddddddddddddddddddddddddddddTucydudddcddcddcQdrtdd †Rdccddddd
cddc
dcc‡Pdddd@wcsdwc‡@wcsRHc9ddddddddcddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddccs9dd‰cdddddcddccddddcddddcddcdddcdccddddddddddddddddddddddddddcdddcddcddccdcUdd cddcddvc
QdIccxdd
‡8ddddd‰yduccy8‰†dcdcddcdd dddd ddvctddcdc cdddrc†9ddTˆcdddddcddctdcddcddddcddcddddddddddcddc‡ddddddddddddddddddcdddcdddddcUdcddd tddcdddc
xddvctdS
UddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddvdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcdddcdddddddddddddddddddSc†RddIcddcddcddcUdcddcddddcddcddcdddddddcddcUdcddc‡dcddccddcdddcdddcddcddcddcddd Uddcddrc
cQdAucy8dr
dcdddccdcdddcdsdcRddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddrccddddddddddddddddddddddrcsRdcddcddcddcddcddcddddcddcddcddcddddcddcddcddcddcddccddcdddcddScddcddcddcddd dddcdd
dcdcc†RdddddSc
dcctdddddddddddddddddddddddddddddddrdd ddvcdd ddUddccd cddctddcddcddcddcddcdcddcddcddcddcddddcddcddcddccdcddccdScdddcddrcddcddcddcdddcd dddcdd dccd
c‡dddd…c
cUddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddScddddddddddddddddddddddddIcddddddddddddddddddctdddddddddddddddddddddddcUddcddcddcddcddcdcddcdddddcddcddddcddcddcddcUdcddccdrcdddcddddcddcddcddd ddScdd
c‡Pd`ccsGc
cddd dc‡ddcddrcdddddddddddddddddddddddddcddddddddddddddddddcddddddddddddddddddddddddccddddcddcddcddcddcdcddcddcddcdddddddcddcddcddcddcddccdctdddc‡PdcddddcddcddcddScd ctddrcdd dcdc
cUddvc
ddScddˆccsdwsdwcddcxdd dddcdddcddcddcdddddcddddcddcddcddcddddcddcdddddcddcddccdcddddc8ddcddddcddcddcddr cddddd dc
cdddAˆdccdcQddddddddddddddddddddddddddddddddddd‰dcdddd
cxddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddrcctddAudddddddddddTcPTuddScdddcddcddcddcddcdcddcddcddcddcdddScddcddcddcddcddctddddcddctddcddcddcddc dddd
cQdddI
c†C‰ddvc dddc dcdddddddddddddddddddddHwsRdc9ddddddddddddddddddQdddddddddddddddddddd@‰cdddcddcddcddcddddcddcdScddcddcdddrcddcddcddcddcddcUdcddddcdd‡8dddddcddcddc cdcddddddd dddcdc
dc
c†Rddddddddddddddddd†9wcsRddddddddH‰ctdddcddcddcddcdddddddcdrcddcddcdddccddcddcddcddcddcddcxdddcdddddcdddcddcddc dddddddc
QdAˆcGucQdddddddddddddTuyPTucyPddddddddddddS
sd sdwc cUdddcddcddcddcddddcddddctddcddcddctdccddcddcddcddcddcdddddvddddddScddcddc cUddcddd
xddAˆccxdddddddc†RddddddddddddddddddddddddddddddddddddH‰cddc
ddTucdddIcddddddScs9dddddddddddddHwc cddcdc ducyduyPddddcydu yPdccddddcddcddcddcddddcddddcddScddcddcUdccddcddcddcddcddcddctdddddddddcddrcddcddc dcdccddScddd
cd
yPdTˆccddddddddddddddddddddddc9dddddddddddddddddTcPddddddccdddddddcddˆddˆdcddcddddcxdrcddcddcddccddcddcddcddcddcddcUdddrddcddcddddcddc cddrtddd
Qddddddddcctddc‡dH‰ccxdd
cydudTˆccdddddddddddddddDccddddddddddHcRHwdddc†Rdddddddddddddddddddddddddccddddcddˆd†dd†ddcddcdddddccddcddcddccddcddcddcddcddcddcddddcddcddcddctddcddc tddcdddd
†RdHwcs9dc‡8dddd‰cdd
c‡PdddddddddddddddDccdddddddddd„dˆs@‰c cd‡ddccddddcdƒddcQdcddcddcdddddddccddcddcddccddcddcddcddcddcddcddddcddcddcddcUdddddcdc dddcxddS cddc
c†9ccdUddddddddcdd
xddccddr
dddHws9ddvctdddddddddd@c9d@cc8ddddddddddddddvcdH‰csC‚IdcdcdddddddddddddddddddddddTˆcUddccddddcd@‰dcxddddcddcddddcddvcddcddcddccdScddcddcddcddcddcddddcddcddcddcddcdddcdc
xddIcUdddddddddH‰c†C‰csdwccdAu cdvc cddc ddddddddddddddddddddddddIcdddctddddcdrcddcddcddcddddcdddcddcddcddccdrcddˆddcddcddcddcddddccddcddcddcdddddcdddc tddccddc dccd
cd
tddScdddcddc cdddddddddddddddddddddddIc tddc ddddddcddcddcddcddcddcdddcdddcUddddcdctdctddddcddcddddcddrcddcddcddccddƒddScddcddcddcddddccddcddcddcddcddcdddc Uddctddcdc dc
cddcydcAˆc
yPdddddddddddddddddddddddddddddddcdcUddc ddcdddcddcddcddcddcddcdddcddScdcdddddcdcUdcUdcddcdddddddcddccddcddcddctdd@‰drcddcdScddcddddcddcddcddcddcdddc ddScUddcdc
cdddcdAˆcdTucy8ddrtdddcddc
cdcddddT„ddI‡FcQdddddddcc‡8ddScddccyPddddddddddddddddcdccdc‡ddddcddcddcddcdddcdcctdddccdddddddcddcddcddcddcddcdddcddrcddcddddcddcQdcddcddcddddcddctddcddcddcUdctdrtdddddrcddcdddScddcddcddcddcdddc ddrcdddc
cd
ddddddcddcddcddcddcddcddScdddddddcdcddc†dcddcddcddddcddcddScddcddcddcUdcUdddddvcddcdddddcddcddcddcdddv ddddSccd
cdddddd‰ddF‰c†RdddHw‡8ddd…cdddddddddddddddddddddcddccddddccdcdddddcddcddcddcdddccdcUddSc
Uddd†Icddddddddddcddcddcddddcddctdc‡dccdcxddddcddcddcddcdddccdtdddrc ddddddcddcddcddddScddcddrcddctddcddcdcdddddcddcddcdcdddddccdrcddcddcddcddcdddddddcddcddddcddcddcddcddcdddAuc ddctddrc
cdd†Rddddd
ddddddcddcddcddcdrtddˆddddcUddcddddcddcddcddcddddcddcddcddctddcddcddcddcddddddrcddcdddrcdddddcddcddcdddddTˆc ctddcUdd
tddccs9ddScdctddddddcddcdcddcddcdScddcddddcddcUdcddccddcddcddcdddddcdddcdcdddd
dddcxddc cUddddddcddcdcddcddcdrcddcddddcddcdddccdddddddcddcddcddcdddc dd ddddddcddcddcddcdcdd†dddddcdddddddddddddddddcddddcddcddc†d‡8ddcddcddcddcddddddddcdddctdddddcddcddcddcdddIccd cUddcddS
dc
cdddddddcddcdcddcddcdctdScdcddcddcddcUdccddcddcdddddcddcdddc dd ddddddcddcddcddcdcxdcdddsRdddddddddddddddddddddddddddddddddddcddcddcddddddddddddcdddcddcddcddcddcddddc cddScddr dc
dcdcxddvcddI
cdddddddcddcdcddcddcdcddrcdddddddcddcddctddcddcddcddcddcdddc dd ddddddcddcddcddcdccdddddcdTu sdcRdddddddddddddddddddddddddddddcddddcxdddddcddcddcddcddddv cdcddrtddc dc cd
cQdAˆccQdd
cQddddddcddcdcddcddcdcxdddddcddcddcddcdddcddcddcddcddcdddccddd ddddddcddcddcddˆdccdcddScddddddddddTuc dc csRdddddddddddddddddddddddddddddcddcddddcddI cddcUddc
cxddAˆddcd
ctdddAc8dScdcd cxddddddcddcdcddcddcdctdddddcddcddcddccdctdcddcddcddcddcdddccdctdd ddddddcddcddcd†ddccdcddrtdddddddddddddddddcdddyduc csdwcsRddddddddddˆddcddcddcdcddS tddcdddc
cd
‡8d†9ddd@‰ cdddddddcddˆdcddcddcdcUdddddcddcddcdd‡8dcddcddcddcddcddcdddc‡8ddvc ddddddcddcddcdcddccddddcdddccsdwsRddddcdddc9dddddddddddddTuydu ddcd†dddcddcddcddddr UddcddSc dddccddc
cd
sRdddd†ddcddcddddcQdddddcddcddcdddddcxdcddcddcddcddddddcUdddIc ddddddcddcddcddddccdcddccddcdc c†RddddddddddddddddddcdddddTuccddcddddddddcddcddddddSc ddScddrc
cdBddc†RdH‰c
cdsRdddddcddcddcdcxdvcddddcddcddcddcdddcddcddcddcddddddcdddddc ddddddcddcddcddcddddcddcUddcdc dddcddddddddddddddTucd dddddˆddcddcddddddrc ddrtdd dc
xddc
cddddcddcddcdccddcdcddcddcddcddcdddcdddddddddddddddc ddddddcdddddddddddcddddcddSc cddddddccdsRdddddddddddddddddd†dddcddcddddddac ctddcUdd
tddcdccd
cdcddddcddcddcdccd‰cdcddcddcddddddddddddddddddddddHw dc QdddddddddddddddddddddScddrc cyPTuccdddddddddddddcsRdddddcddddcddddddddcdddddd@wfdddddddccUddcddS
Uddc
QddddTuc cddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd dc †CwcsRdHwsRH‰cdd‡8ucyducydcPTuyPdddddddddddddddddddddddd cddddccydu‡dddddddcddd@‰ddddddSccdcddScddr cd
dc
dccddddddddddddcdddcddcddcddcddcddcddddd ddc‡8ddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddS ddddddd‰cdddcdd@‰ccdd@‰ccddrcddv
xddddddTuc
cddcdcddcddddcdddcddcddcddcddcddcddddd cyPdTˆ dd‡8ddddddddddddddddddddddd@‰ddHwsRddddddddddddrcdddddTudddddddddddddddddr‡Pdddc tddctddd cddc
cddˆsRdddd
cdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddac‡PdddcdddddA ctddUdddddddddddddddddddddddd‰cd ddSccdddddddddTusRdddddddddddcBddddAˆcUddcUddr
cddIsRdd
cdddddddddddddddddddddˆdddddcddcddcdddd†dddddddcBddddcdddddr c9ddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddrccdddcddddddddTuccs9ddddddc†RHc9dIcddScddSc cd
cddd
cddd cddddcddcdcddcsdwsdwcsRdddddcddddddddddddddddddc†Cwccddc yPddddTucdc†Rdctdd dc sRddddddtdddddddddddddddddTˆcdxddddddcxddcddrtddrc
dc
dccddddddddddddccsRdddddddddddddddddˆcdctddc yPddddddddddddTu cUdddddddddddddddddddddddTuc cdddUddc‡@wccsRddddIcdcdddcddctddcdcctddcUdd
cQdd
cddddddddddddcddcddcddcddddcddIcFwdc yPdddddddddddddddddddddccddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddSctddddddddd‰cyducddScdddcddcddTc8dSccUddcddScd
c†dd
cd cddddcddcdcddc‡PdddcddcddddddddddcQdSccdTˆ yPddddddddc‡dcddcddcddddSccddddccd dcd‡@cRddddddrcUdddddddddddddddddddrcddddddddddddcddddd@‰ccdddˆddr
dddd
cddddddddddddcc‡8ddddcdddddddddddddc†C‰ccddAdccddccdcyPddddddddcddcUdcddcddcddddrctddddddddddddddddddddddddddddddddddd‰cdddccddddcs9ˆc‡ddccdddddddddddddTˆcsRdH‰cdd†dddccddc
cdxddddTuc
cddddddddddddc‡8ddHwddcddcddcddddccdd‰cddc cyPdddddddcddcddcddcddcddcddddcdUdd†dwcsRdddddddddddddddddddddddddddddddddSctddddddddddTucc†Ac8ddccdddcdcddddAuc tddcddSc cd
dccQdddddTˆc
c†RHcRddIccd cddddcddddcddcc‡8d@wddcddcddcddddccdddTucddcyPdddddcddddcddcddcddcddcddcdddddddc ddrcUddddddddddddddddddddccddddddddddddddddd UdScddrccd
cd
cddddddddddddccUddrcdddddddddddddcdddcyPdddddddccddccyPdddddddScddddcddcddcdddddcddcddddctddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddctdddc dddccddddddddddddddddd ddrcdd dc
cdsRdc
cddddddddddddccddSdddddcddcddddcxddcc9dddddddddccddcdddddddddcddrcddddcddcddcddcddcddcdddScUdd csdwsRdddddddddddddddddddddScUddddddddddddddddddddSccddddd ddctdd
ddTu
cQdddcdccdcddvcddr‡PddTˆddcddcddcddddccddcc†RH‰ddd ddddddcddcddddddcddcddcddcddcddcdddrcdddddddddTu dddrcdddcsRdddddddddddrccdddddddddddddddddcdcdddcUdS cd
dcddddTudTˆc
ddddddTˆddIc cddccxdddcdccdddddcdd‡8ddddIctdddddddddddddccddccdddvccddcdddcddcddcddddddcddcdddddcddcddcdddccddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddccddd cdddcdddˆccsRddddddS ctddcddrcddc
dc
dddddddddddrcQddddˆdddcddddddddddddddccddccddddccddcdddcddcddcddddddcddcddcddcddcddcdddccddddddccddcddcddddddddddddddddddddccdddddddddddddddddddddcdddAuyduccd@‰ cUddˆddc
dd@cRddddddc
ddrccs9dddScdc dddddddddddccxddd†dddScxddcddcddcdddSccddccdddrccddvQddcddcddcddddddcddcddcddcddcddcdddcdccdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddSccddddcsdwsRdddddddddddcdddddddddddddddrc cdd†ddSccd cd
c‡8c
ddxdddrc dddcdccdcddcddddddH‰ddddddddddddcdddcddDxddcddcddcddddddcddcddcddcdddddcdddc csRddddddddddddddddddddddddddddddddddH‰cdddc cddScddddddddddctddcddrc dc
c8dc
dddddddddddccsRHwcddddddddddddIc‡PdccdddcdH‰cddcddcddcddddddcddcddcddcddcddcdddc cd csdws9ˆccUdddddddddddddddddddddrcddd‡PdTucddd@wc Uddcdd dc
ddcQddvc
dddddddddddcdddddcddcdddScUddc cddcddcddcddddddcddcddcddcddcddcdddc cƒDccdd@wccsRddddddddddddccddddddddddddr dcdddddd dc
dd‡Fc†9dIc
dddcddddcddcyPTˆddcdddddddddrcQddcyPddcdddddddddddddddddcddcddcddcddcddcddSc dcdc cF‰cdctdd‰cddddccQdddddc ctddcddS
Qddrxddc
ddddddddddddddddddddddddddddddddddddxddcdddddrdccdddddddddddddddddcddcddcddcddcddcddrcdddccddTcduc yduc Uddddddddddddddddddddddccxdd‡ducdddc cUddcddr dc
dcxddvcddc
ddddddddddddddcdddd@‰ddcddcddcddcdddcddddddcdddddcdddddc ddcddcddcddcddcddcddddSccddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd@wcddHcRddddScdddddddddddc cdcdddˆddc cd
cQdAˆccddccd
dddcdcddcddcddddddd‰cddcddcddcddddddcddddddcdddddc ddcddcddcddcddcddcddddrccdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddctdd‰ccdddrcctddc‡@wdddccd cdd†dddccd
cxddAˆcddc
dddddddddddddddddddddddddddddddddddd cyPddcddcddcddcddcddcdddddddddtddccsRHcRddddddddddddddddddddddddddddddddcUddddddddddddddddddddddcUdd‡8‰cdddccd tddcddSc
dddAuccddccd
ddddddddddddddddddd@‰dddd@‰ddcddcddd cyPddddcdddddcddcddcddcdddddcdddUddccdcdcsRdd†RdddddtddcsRHcRdddddddcQdddddddddddc Uddˆddrc
cs9ddddddv
dddcdcddcddcdddddcd‰cdddd‰cdddddddddcd yPdddddddddddcQddddcddcddcddcdddddcddddTucdddddddddddddddddddddddddddddddccddSUddc cdddcxdddcdddc dd†ddd
†RdddH‚G
ydcdcPddddddddddddddcddvxddddcddcddcddcddddScQdddddddcdddccsdcRddddddddddddddddddddddddddddddddrdddddddddddddddddddddddSddddTudddc ddcddS dc
dcdddddddddddddddddcdddddddddddddddddd
dddddddddddddddddddddddddd@wcsRHwcyPdddddddddddddddddddˆcddcddcddIcdddddddcddcddcddddrcxd@cRdddcdddc dddcctdddddddddddddddddddddddrdddddddddddcdcctddcddr cd
dc
cddcdddddc cUddcddc dccd
dddcdcddcddcd@‰ddddds@‰cdddddddddddddddddddddddccdˆcdIcddcddcdddcddddcddcddcddcddddc@‰sRdˆdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddccUdd
cd dddddcddcddcdccdcdddcyAˆddddddddddcdddddd@‰dcddctdAˆddcddcddcdddcdddddddcddcddcddddcfddd@wcsRdddddddddddddddddddddddddddScdccddddddddddddddddddddddddcdddddc cddddddc cd
dc
dddddcddcddcdIcdcdddcddTcPdddddddAˆcctdddddddcddcddddcdrcddddcdd†dddcddcddcddd‡ddddddddddddddddddcddTˆcddd‰ccd ddrctddcsdcRdddddddddddddddcctdddddddddddcdccddcddSc cd
dc
dddddcddcddcddcdcdddcdddddddddddddAccdddddcddcddcddddddccdcddccdddddcddcddcdddd`sRddddddddddScdddItdddddddddddddddddddddddddddddddddddddTˆddUddcdcdddccUddddddddddSc tddcddrc cd
cd
UdScdd cd
cdcddddddcddcddcddcdcdddcddddddddccdddrccxddddcddcddcddddcdccdcddcUddScddcddcddddcsRdH‰cddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddScdctdddddddrc
cd dddddcddcddcddˆdcdddcdddcddddccdddddddcddcddcddddcdvcdcddcQddccddcddcdddddddddTuddddddTusdcRddHcRHcRddddddddddddddddddddddQdddddddddddddddddddddddrcc‡8ddddddddcdd ddrtdd
dc
dc ddddddddcddcd†9dcdddvccdddcddddccdddddddcddcddcddddddAˆdcddcxdddcddcddcddcdddddddddddddTucQddddddddc sRdHwc†RddddddddddddddddddddddcUdd@wsdcRdcddcdcdddcUdd cddc
dc
dddddcddcddcdccdcddddccdddcddddccdddddddcddcddcdddddddddcddccddrcddcddcddcdˆcddcddddddddddTˆ†9dddcddrc sRHwcddd‰cdd ctddcdddvc dc
cd
dddddcddcdddd‡8dcdddrccdddcddddccdddddddcddcddcddddddccddddccddccddcddcddcdIcddcddcddcdddddIc†9ddcdd‡PdddddddTcduc yPdc dcddcddddddddddddd cUdScdd†Gc dccd
dc
dddddcddcddcddddcdddcddddddddccdddddddcddcddcddddddccdcddccddvcddcddcddcdScdScddcddcddcddd†9dddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddc cddcsdwccsRddd cddrtddc
cd
dddddcddcddcdcddcdddcddddddddccdddddddcddcddcddddddccdcddctdvcddcddcddcddcdccdddcddcdScdddc†RdddddddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddScdccddddddTuccd cddcc‡dd cddcUddc
cdcd
dddddcddcddcddddcdddcdddcddddctdddddddcddcddcddddddccddddcUddcdrcddcddcddcddcdIcddcddcdrcdddddTˆcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddrctdddddddddddddTu tddcy8dd tddcdddc cd
cd
cdcGˆccddddddcddcddddcddddddvccdddcddddcUdddvcddddcddcddcddddddctdcddcddrcdccddcddcddcdrcddˆddcddddvcddddddAˆccdddcdddd†RdddddddddddddddddddUdddddddddddddddddddTudcUdddddddddddddcd UdScddScdc
cd
dddddcddcddcdcddcddddccdddcddcdcdddddcddddcdddddcddddcdcUddddcddctdccddcddcddcdvcd†9ddcddcdIcddccdddIccddddddddddddddddddcdc cddddddcc‡@wsRddddddddddddcddddcsRdddddddd ddrcddrc dc
c†Gc
dddddcddcdScdcddcdddrccdddcddddcddddrcddddcddcdScdcddddcddcddcQdcddccddcddcddcddcdvxddcddcddcddccddddccddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddSctdddddTc8‰cdddddddddccddd ddctdd
dc
dddddcddcdrtdcddcdddcdddcddddcddddvcQdddddddd‰cddddcdcQdcddccdcxdccddcddcddcdccdIcddcddcddcddccddddccddcdccdcsRddddddrcUdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd ddcUddcd
dc
cs9dddddctddcs9ddd ctddcddd cddc
cdQddddcddcd‡8dcddddddvccdddddddddddddIc†Rdddddddddddddddc†dcdd‡8ddccddcddcddcddcddcddcddcddcddccQdddvtddddddddddddddddddddddddTcduccdcddccddd
Gˆ xddddcddcdd‰dcddcdddIccddddddddddddddcsRdddddddddddddddddddccddcddcddcd‰cddcddcddddddddcc†9ddAˆcUddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddctddddddddddddddddddTuc†dcdddcddd†ddd cUdScddS cd
cd
cddddcdddddddcddcddddc sRdddddddddddddddddddddddddddddddddddddc†9ddAˆdddc cs9ˆ ‡ddcUdddddddddddddddddddddddddddcxdddddddddddddd cddrcddr
cd†G
cddddcdˆcddddcddcddddc csRddddddddddddddddddddHwcdTˆ†RdddddddddddddddddddddddTu†Auccy8ddcGˆdddc cddSctdd†dwsRddddddS cddccddc dc
dc
cddddcdAˆdcddcdddddddc cducdccd ctddIccsRdddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddScxddddddddddddddddddddddddddddrcUddcddr cddctddc
cd
cddddcd†9dcddcddcddddc cddTuccydu cUdddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddH‰ccdddsRHwsdcRdddddddddddddcdccddddddddddTˆddc tddcUddc
cddc
cddddcdccdcddcddcdddddddddddcddddddddddddddddddc cdddScddddddddddddddHwsdcRddHw tddd c‡@w‡ddccddddddddddddddc UdScddSc cd
cd
cddddcdcUdcddcddcddddddddddScGˆddddddddddddddddddc cddd‰c Uddddddddddddddddddddddd‰y8ddccdddcddc ddrcddrc
dc
cddddcdcddcddcddcddcddcddddrcxdddddcddcddcdd@‰dddccddTcduydudc cQdddTuc dddddHcRdddddddddddddddddddddccddddddddddddddc ddctdd dc
cd
cddccddddcdcddcddcddcdddddcddddcdddddcddcddcddrcdddccdddddddddddddddddTucyducyPdc†RddddTuc yducyduyPddddddddddd c‡ddSccddddddddddddddc ddcUdS cd
cd
cddddcdcQdcddcddcdddddcddddcdcddddddddcddcdddddccddddddˆddddddddddddddddddddddddddddvcsRddddcyPddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTc8ddrctddcdddc ddcddr dc
dc
cddddddccdcddcddcddcdScddddcdddddcddcddcdddddccdcddddd†ddccdddddcdddddddddddddddddIc‡ddd„PddddddddddddddddddddddddddddddddddddddsRddddddddddddddddddddUddddddddddddddcctddcddc dc
dc
dccddddcdcUdcddcddcddcdrcddddcdddddcddcddcdddddccdcddcddcddccdctdcddcddcdddccddcddddd„EˆUdˆYdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTuccdcddddddddddddddddddccUddcddc
dc
sRdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddccddddccdcddddddc cd
dccddddddcddcddcddcddcdccddddcddcddcddcddcdddddccddcddcddctdcUdcddcddcddctdccddddddd†ddAugddIcdddc
cddddddcddcddcddcdScdvcddddcdddddcddcddcdddddccddcddcddcUdcddcddddddddcUdctdddddcddddd‰ddcdddc sdwsRddddddddddddddddddddddddddddccdddddSc dc
cd
cd cQdddddcdddddcddcdddcddddvddcddcddcddcdddddccddcddcddcddcQddddcdddddcdd‡8ddddScdd†9ddddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddTcduc cddddd†Rdddddddddddccdcddcddrcdc dc
dccd
cxdddddcddcddcddcdAˆdrcddddIddcddcddcddcdddddccddcddcddcdddcddcddcddcddd…dctdddrcddcxddddˆddcsRddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddSddddSccddcdd
dc
dccd csdcRddddddddddddddrdddddddddddcddrccddcdd
cddddddcddcddcddcddddccdddddddcddcddcddcdddddvcddcddcddcddcUdcddcddcddcdd†ddcddddccddccQddƒddd‡PTucydu
dddddcddcddcddcddccdddddddcddcddcddcddddddcddcddcddcddcddcddcddcddcddcddvxdddccddvc†9dd‰dddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTcducdccddcctddcsRddddddcdddccddcdd
dddddcddcddcddcddccdddddddcddcddcddcdddddccdddddcddcddcddcddcddcddcddcdddcdddccQdAˆcxdddddcsdwcddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcdccUddddvccddcdddc dc
dc
dddddcddcddcddcdctdccdddddddcddcddcddcdddddIcdddddcddcddcddcddcdddddcddcddrcdddccxddAucdddddddddTcdu cd c‡dddddddddddddccdddddddddddddddIccddcdddc
cd
cd
dddddcddcddcddcdcUdvcdddddddcddcddcddcdddddScdddddcddcddcddcddcddcddcddcddddScdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd‰cdddccdddcdsRdddddddctddcdd
sdcRddddddddddddddddddddddddddddddddddddddSccdddddddScUddcdd dc
dddddcddcddcddcdcQdAˆdddddddcddcddcddcdddddrcdddddcddcddcddcddcddcddcddcddddr‡8ccs9ddH‰ddc
cd dddddcddcddcddcdcxd†ddddddddcddcddcddcdddddccdddddcddcdddddcddcddcddcddcddddcUdcxdˆccdddddddddddddTu sRddddrccdddddddddddddddrcdddddS
dc
dddddcddcddcddcddcQd@‰ddddcddcddcddcdddddvcdddddcddcddcddcddcddcddcddcddddcddccdIccddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTuccyducdddcdddˆcs9dd dddddc
dc
dddddcddcdddddddctdcxdrcddcdddcddcddcddcdddddIcdddddcddcddcddcddcddcddcddcddddcddccddccddccddddccddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddScdddAuc†dd ddcddI cd
cddcdc
ddddddddcddcddddcddccdddddcddcddcddcddddddcdddddcddcddcddcddcddcddcdddddctddcddvcQddddd‡PdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddH‰cdddddddddddddddcdddcddd
cd
dcdddddcddcddcdddddctdddcdddcddcddcddcddddddcdddddcddcddcddcddcddcddcddcddcUddcddIcxdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddHcRHcRHwccsdw tddcdcsRdddd ddcddS
cd
UdddddTcducddd ddcddr
dddddcddcddcddcdcUdcUdddddcddcddcddcddddddcdddddcddcddcddcddcddcddcddcddcdddcQddddddddHcdw
cdcd dddddddddddddddddcddcddc
dcdddddcddcddcddddcddcddddddcddcddcddcddddddcddddddddcddcddcddcddcddcddcddcddSc†9ddddddc
dc cydu Qddccddd ddcddv
Qddddcddcddcddddcddcddddddcddcddcddcddddddcddddddddcddcddcddcddcddcddcddcddr†Rdddddc
dc xddddcddcddcddddcddcddddddcddcddcddcddctddddcdddddcddcddcddcddcddcddcddcddcddcsRHw yduccyPdddddddddddddddddddddddddddddddddxddccdddvccdddcddI
dc
ydcPddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddddddddddddddddcddcddd dc
cddccddddcddcdddddddcddcQdddddcddcdddddcdScUddddcdddddcddcddcddcddcddcddcdddddcddc
cddddcddcddcdcddcddccdddddcdScdHcRdc@‰cdddddcdddddcddcddcddcddcddcddcddcdddddcyPddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddcdccdddcdddddddcddˆcs9dddrcddcdddcd cd
cd
sRddddddddddddddddddddddddddddddddddvccddAuc†ddd ddcQdd dc cd
cddddcddcddcddddcddcUdddddc@‰ccdddddcdddddcddcddcddcddcddcddcddcddcddccdddddddddddddddddddcd
cddddcddcddcddddcddcddddddcdTˆcdddddcdddddcddcddcddcddcddcddcddcddcddctddddddddddddddddddddddddddddc dccdˆsdwsdcRdddddddddddddccddddddddddddddd ddcxdd
cd
cddddcddcddcdcddcddcQdddddcddIcdddddcdddddcddcddcddcddcddcddcddcdddddcUdddcddd†Rdddddddddddc ddddddddddAu ddrccQddcsRddddddddd dddd
cd
c‡PddTucddddddddddddddddddddddddddddddvccxddcddd dddd cddc
cddddcdScddddcddcddcxdddddcdddcdddddcQddddddddddddddddddddddddddddddScdddddddddddddddd
cddddcdrcddcdcddcddccdddddtdddcdddddc†RddddddddddddddddddddddddddddH‰cddddddddddddddddddddddddddddcUdddddTˆccdcdcsRHcRddddddddIcdddddddddddddS dddd
dccd
cddddcdccddcdcddcdddddddddUdddvccddddd sdwccd dddc ddddddcdddddddAˆ9ddddddddddddddTucdddcddd†Rddddddddc dddddccddc
dcdc
cdddddTucyPTucc‡PdddddddddddddddddddddTˆdccddds9dAˆc†Rdddddddddddddddddddddddddddddcdddccddd dddddc cd
cddddcdccddcdcddcdd†9dddvcddctddddIccddddd
tdddddddddddddddcBddctddddddddddddddddddddddddddd@cdddcxddIc ‡ddddddddcQddddddddddddr ddvcdd cddc
dccdcddccddddcdvcddcdcddcddccddddcddcUdddddvcddcdd
Udddddddddddddddddcdddcsdwcs@‰cdddQddc9ddddddddddddddTuccy8‰cddcxddˆcd@cRddddc ddIcdd
dccddddcddcddcdcddcddcUdddrcddtddccddIcddcdd
cd cddddcdrcddcdcddcddcddvcddddUddctdddcddcddcyPTucdddddcddcddcddddcUdddddddddddTcPTu cdddxddv†RdddddddddddddddddddddddddddddccddAˆd‰ccddc dddcdd dc
cd
csRddddddvcddddddddddddv dddcddvcdc
cddddcdctddcdcddcddcdddcddddctddd‡8dddddcddcddc‡PdddddddddddddddcddcddcddcddddcddScUdddddddddddddddddddddddddddccdddcddI
cddddddcdddddcddcddcddrcddddcUdddddddddrcddcddcUddddddddddddddddcddcddcddcdddScddrcddd sRdddddddccdddcdddddddddddddddTcdudddIcQddsRddddGˆQddcQdIcdc 9d
‡F
cddddcxddcddddcddcddddddcdd@wcsRdddvcddcddcdddddcdcddccddcdScddcddcddcdddrcddccdddddddddTuyduc cdddcddSQdddddddddddddddddddddddddddddddcxddcddr†Gxddcxddc †9
U…dcd@
@‰ cddddctddcdcddcddcddddddcddrs9dAˆddcddcdddddcddddccddcdrcddcddcddcdddccddccdddddddddddddddddddddddddddcdddtddrcd csRddddddddddddddddddddc cddccddc cddc
dD
cQddd‡8dddddddddddddddddddddSccxdddddcdddccdddddcdcddccddcdvcdScddcddcdddccddccddc csRdddddddcdddcy8dSc9dddddddddddddddTuddddˆsRddddddc cddccddc cd
@‰
cdddcyPdd@‰c†RddddddddddddddddddddddddddddddddAudddc cddctddcdc
cxdddddddddddddddddddddddddd†@‰cdH‰ddcddcdddddcdcddccddcddcddddddcdddccddccddddddddTuyPTuc
dddddddHwc ddcddcddcdddddcdcddctddcdrcdIcddcdScdddccdddddddddddddddddddddddddddd@cdddddddH‰ cdsRddddddddvcctdddddddddddc cddcdddc
cd
dd@w‡8cddd‡dcddcddcQddddcdcddcdddcdccdScdScddddccddˆc‡@wcsdwsdwccsRdH‰sRdHwcc9ddddddddddddddddddddIccddddddddddddc cddcxddc cddc
dc
dc ddrccd8dddddcddc‡8uydctddcdddccxddddcdcddcxddcdccdrcdrcddcddd„PdtddAucy8‰ccydu c†Rddddddddddddddddddddddddddddddccddddddddddc cddccddc
dc
ddddcddcUddddcdddcddddddcddddccddddccdctdccdrcdd†dddcdUddddddddddddddddddddddddddddddTcducyduc csdwdddccddddddddddc cddvcddc dc
dd
dcdddc ddddcddcddc‡dvxddcdddddddddddccdddddcddvcdddcddSdddcsdwccsdwsRdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTucdddccddddddc cddIcddc dc
dc
c‡@cRddddddddddddddddddddddddddddddddddddccQdd‡ducdddcdccdddcddv cd
ddcyducyAˆddddcddcddcUddcddcdddddcddcddccddcddddcdddcddrdddddddTucyduc
dddddddddddddddddddddddIddddcddcddcddrtddcdddddcddcddctddcddcUdrcdddcddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd‰cdc dddddvcxddddddddSc cQddcdddcd dc
cd
ddddddddddddddddddddddddvcddddcddcddcddcUddcddddddddcddcdddcddcddctdddcddcddsdwcsRdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTucdccddIddˆcc‡ddrccdcxddcddc
dc
dc dc ddcddcdcdddccddcddddIcddddcddcddcddcdddcdddddcddcddcxddcddcQdcUdctddcddcdddddddTuc csdwsdcdcRddddddddddddddddddddddddddddAuy8dd ddcQdI
cd
ddcddcdcdddccddcddctdddcddddcddcddcQdcQddcdddddcddcddccdctdcdddcddcUddcddcddddddddddddddddddddddddddddddddddTu cddddddddddddddddddddddSQddddddd ddvxdd
dccd
ddIcddcd cd
cdddcddcdcdddccddcddcUdddcddddcddcdddcxddcdddddcddcddccdcUdcddcUdcQdcdddcddcddcddcddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddH‰†Rdddddd
dc dddddcdcdddccddcddcddddcddcdcddcddcUdvcddcdddddcddcddccdcddcddcddcxdcddddddcctddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddHw dd Qddcdd
cd
cd ddcddddcdddccddcddcddddcddddcddcddcddIcddcdddddcddcddccddddcddcddccdcddcddSccUddddddddddddddddddddddddddddddddddHwcsdw ctddcdxddcddvc cd
c‡Fc
ddddcdddddctdccddcddcddddcddddcddcddcddScddcdddddcddcddctdcddcddcddccdcddcddrccddddddHwcsdwc cUddddcddcQdIc cd
cF‰c
dc ddddcdddddcddccddcddcddddcctddddcddcddcddrcddcdddddcddcddcUdcddcddcddccddddcdd dccd cddd cdcddcxddc cd
cd
ddddcdddddcxdccddcddcddddccUddddcddcddcddccddcdddddcddcddcddcddcddcddccddddcdd dc cddd cddvcddc
dccd
cd cd cddd cddIcddccGˆc
ddddcddcddctdccddcddcddddccdddddcddcddcddccddcdddddcddcddcddcddcddcddccddddddd
QdddcddcddcUdccddcddcddddccddddddddcddcddccddcdddddcddcddcddcdddddcddctddddddS yducyduccyPTuccddd cQddcddccdc†Gcdc
dc
yduccyPdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddd cxddcddv
xdddcddcddcddvcdddddcddddccdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd‡8dddcddr
cdddcddcddcdddcddcdddddddccsdwsRddddddddddddQdddddddddddddddddddddddddcddccyPdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddd ddcQdI cd
cdcd
cdddcddcddcddrcddcd@‰ddddv sdwc†CwcsdwsRdddddddddcddc‡PdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcdcdcsRddddddddddddvccddd ddcxdd
dc
cddddddcddcQdccdScdrcddddd c‡8ddddddddd†RdHcRddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTcdˆdc ddIccddd ddvcdd
dc
cdddcddcdddccdrcdvcddddr cd ‡8dddddccddd c‡@wcddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddccddd QdIcdd
cd
cddc ddUddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd‰ccddccdcdcdcsRddddddddccdddcdcddcddvccd cd
cdddcddcddcUdccddIcddddv
dddddccdcdˆs9„ddHcRddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTˆdcddccddS dddcddIc cAˆc
cdddcddcddcddccdddcddddI
cyduyPdTcdcPdddddddddddddddTˆcddctddddddddddddddAu†d‰c cd dccsRddddddddddddddddddddddddddddddccddr xddcddSc cdAc
cdddcddcddcddccdddcddddd
cdddcddcddcddctddScddcddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddIcddcUddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTu cd‡ddddvcddv cdd‡dH‰c
cd
cd cdddcdddddcddcdddrcddcddddddddddddddddddddddddddddddddd†9dc‡dddddddddd@‰dddddccddd sRddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd‰cddIcQdI cQdd…c
dc
sdwsRdddddddddddddddddddddddcxddcdc†RdAc cddc
cdddcddcddcddcxddvcddcddcddcddcddˆcdcddc‡dcddcddcdcddccdcUdc‡ddccdrcddcddvcdddddddddddddddddTcdcPTuc
cdcdddcddcddcddccdctdIcddddScddcddˆdvcdIcdcddcUdcddcddcdcddcUdcdd‡8ddccdddcddIcdddcddd„dˆccdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTu s9dddd dc cddcdd
dcdc
sRddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTuc†ddvcctdd dcdc cd
cdddcddcddcddctdcUdScddcdrcddcd†9ddcdScdcddcddcddcddcdcddcddcdddddddddddcdddcddrtdd†d‚Aucd
cddddddcddcddcUdcddrcddcdvcddcdcxdrcdrcdcddcddcddcddddcddcddcQdcdddccdddcdddvccddcUddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTucdcdc sRHcRdddddddddddddddddIccUdd dc dc
‡F
F‰ cdddcddcddcddcddcddccddcddcdScdccddccdcddcddcddcddddcddcdddcdddctdddcdddIccddcdddccsRddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTcduccddddddddddddddddccddS dccd
cd
sdwsdwsRdddddddddddddddddddddddddddddddddHwccsRddddddddddd@‰ cd
cdddddcddcddcddcddcddccddcdrcdrcdvcddccdcddcddcddcddddcQdcddcUdcdddcddddcdddSccddcdddddTuc
dc tddddddddcddcddcddcddctddcdccdctdAˆddctddddcddcddcdddddcddcddcdddcxdddddd@‰ctddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddTuc cddddddddddddddddddHwccsRddddddddH‰ccddcc‡Fc
dc
cF‰c dc
c‡8dddddcddcddcddcddcddcdddcdctd‡8d†9ddcUdcddcddcddcdcddcUdcddcddcddctdctdctddddH‰UddddddccdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddHw
cddddddddddddddddddHwc dc
cUddddddcdScddcddcddcddcxddddcdd@‰dcxdctdcddcddcddcddcdcddcdddddcddcddcUdcdd‡8dd@wctdddddddddddddddddddddddcdcdc
cddddcddcdrcddcddcddcddccdˆcdcxdrcdvcd‡8dcQdcddcddcddcdcddcddcddcddcddcddccddddH‰ccdddcdddcdddcddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddHc9dddc cd cd
dc
cddddcddcdvcddcddcddcddvcdIcdccdddcdd…dccdcddcddcddcdcddcddcddcddcddcdd‡8dd@wcdddddddddddddddddddcdccdddddddddddddddddHcdwcxdddvdc cd
dc
cddddcddcdAˆddddddddcddAˆddcdccdd‰cd†dd‡8dcddcddcddcdcddcddcddcddcddcddddd@‰cUdddddddddddddddddddddddddddddddddHwc dddAuc cd cd dc
cd
cdcddddcddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddcddcddcdddddddd‰ccdddddddddddddddddddddddddddHw c‡8cdddddddc dc
dc
cddddcddcdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddcddddddddddddddd@‰dddddddddddddddHwc cdc8dcctddddddvccd dc cd cd
cd
cQdddcddcddd@w csRHwsRddddddddddddddddddddcdddddddddddd‰cddcdd@wc cUddcs9dIc
cd
c†9dddddddd@‰c dddddddcdds9dddddddddddr cdcdddcddc
cd
†Rdddddd@‰ dcddddcddcddcƒdddddd‡ddc cd cQddcy8dSc cd cd dccd
dccdcd
cd csRddH‰c dcddddcdddddyPd@‰dddddcy8ddc Gˆc†9dddddrc dc
dcdc
cd dddddddddd‡Pdddccddddddddddc †G†Rddddvc
cdcGˆc
dc cdcdTˆddddddddddUddddA„ddddddddddccddc s9ddIc cd
c†Gc
cddc cxdAcddwddddd` cxdddccd
cd
dc ddcddcdr ddacddSc Qddv cd cd dc
cd
c†ddd@‰c cdxddI cddc cd
cd‡Pdcddvccddcdcdddc
cdc‡PdddUddcdddccddcdddc c‡PdddH‰ cdddvc cd dc
dc
dc cBdddddcdddvddrccdcddvdddc cUdddc dc dc dccQddIccddccd cd
cd
tddddc dccxdddv cd cd cddc
ddvcdcctdddddAucyducddcddAucdddc
cdddAcdˆd‡PTcdc8dddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddc Uddddddddc cd QddIyPTˆ dcdc dc dc
dc
cd cxdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddc Qddddddddc cdcd xddd‡PdddI dc ctSc
cd
dcctdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddc †Cwc dccQdddddddd cd cF‰c
dc
cUdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddc cd dccd c†dddddddd dcdc
cddc
cQdddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddc dc cddccyPdddd@wcdd dc
cd
cƒddddddddddddddddddddddddddH‰dddddc cd dcGˆ c‡Pddddddcddvcyduc ‡F dcdc cd
dd
ddddd‡Fc dc†G cUdddH‰ddIddIccddddTˆc F‰cd cdcd
cFwc
ctdddddH‰c dcdc cGˆc dccQddˆccQddvcQddccdddddIc cd
cd
cUdddd c†Gc c†9dAˆcxddIcxddvcddcdddc cd
dcc‡8u
dctdddddvc‡PTu yF dc dc dcxddAˆcdddccQdIcddcddSc dc
cUdddddd
cddddddd‡PddddUddd@‚GcUdddddyPdTucc‡Pdd‰yPTuc‡Pddd dc cQddIcQddvcxddddrc ddcd dc cddc
cd
c†9ddvxddIdddddddS cd
tddcc‡8dddddvcctdddddddddd‡PddddddcBdddddddc‡Pdddddd‡8dddd
c‡8ddddTuccUdd@c9dIc‡8ddddAudd†Rddddddddddc†Cw‡dddd„8ddH‰dddUddc cd†ddA„dddvccsRdddH‰ dc
cdcd
dccUddddddddcdd@‰ccddcUdddddddTˆddcdddHc9ddSc‡8d@wƒdd@wccddSQdd‡dc cGˆc dc ‡Pddddd‰ddIcdccddc dc
cdcd
Gˆc†Gc dc dcc‡8ddddddcQddv dc dc
cddHwcddcddrUddcdd@‰ddd@‚ddStddc†ddr‡8dd…y8ddrtddc†Rdddv
ctddcddvctddScddrtdd@‰tddrUddcyPdddvc‡8ddbdddddccy8ddIcddI c‡Fc†G cdcUdddddddcxddI cd d@ cddc
cd
cF‰c cd cddd‡ddccdddvc @‰dc cd
y8ddcQdAc8d@‰cdd‡8d@‰cUddcdddddddddAc8dd†dddddd‡PdddddcddTˆddS
cd cQddcy8ddccQddAu dc
c9dddddddSc†9ddddrdddd@‰dddcdddddddddddddddd@wcddddddddScQdddddr
c†RdddddH‰†RddSccddddH‰ccsRHwsRdHwsdcRdH‰ccdddHcRdH‰cƒdddddc dccd cxdddddddcdddddc cd
dc
s@‰c cFwccd cddc cddcdc ddddHwcUdddddccd dc dc cd
dc
dc cd cd c‡Fc cQdddddc dcdc
cd
cF‰c cddc c†9ddddc dcdc
cd
cd †9dddcGˆ cd cd
cd
cd cxdddcdcxI dc dc cd
dc
dc Qddccddcdc
dc
dc xddddc cGˆc
dc
dc dc tdddSc dc dc cxIc
dc
dc cGuc cd dddH‰c cd dc
dccd
dc cd c†Rdcd cdcd dc cdcd
dc
cd c‡Fc cd cd cdcddc cddc
dc
cdcd cd cF‰c
cd
cd
LA VILA DE CASTELLO EN EL S. XIII
1.- La plaça. 2.- Portal d’en Passanant. 3.- Portal de l’aigua. 4.- Portal de R.
Pauls, junt a Sant Agusti. 5.- Porta mijana. 6.- Fossar. 7.- Porta de la
juheria.
Junt a l’ermita de la Magdaalena es conserven les troballes del primitiu
castrum de Castello, orige de la poblacio actual
els qui haurien de repoblar no ho feren
sino que continuaren habitant en el
castrum, tant es aixina que quan
comença el repartiment de 1248-49 la
major part d’aquelles families van a
establir residencia en les cases d’una
atra alqueria -Benirabe- l’ubicacio de la
qual era mes apropiada: alli s’alçaren
les seues vivendes sobre un terreny
de secà si be proxim i rodejat de
terres fecundament arruixades i
entrecreuament de camins en Fadrell,
Alcalaten i Borriol.
En tot, la carta-pobla de 1239 de
Benimahomet sería el primer intent,
encara que fallit, de les families
cristianes de baixar al pla encara que
eixe proces es torna molt lent, continu
i prolongat. Van a ser uns anys de
moviment de la gent que va construint
les seues vivendes en les planures, al
temps que aprofita el sol a tenor de les
terres que comença a conrear, aixo es,
marjal, horta i secà. Es un moment de
transicio en el que la capitalitat
administrativa continúa en el castro en
tant els habitants, en major asiduïtat
deixen d’anar i vindre a la Magdalena
per a atendre en menys esforços i major
atencio els cultius de la plana. I les
alqueries van repoblant-se en unes
families cristianes, sobremanera, la de
Benirabe, de sort que, a mitat de la
centuria, la documentacio comença a
parlar-nos ya del castrum et villam
Castilionis Burriane.
I aplega un moment -8 de setembre de
1251- en el que Jaume I firma un
privilegi pel que concedix al seu
Lloctinent en el regne Ximen Pérez
d’Arenós la facultat de procedir al
trasllat de la poblacio de Castello a la
plana. Mes, considerem, que este fet no
es sino la sancio regia a una situacio de
fet, que te lloc, precisament, quan hi
hague major numero de families que
habitaven en l’alqueria que el que
continuaven residenciades en el castro,
que continuava sent capitalitat de dret
de tot el territori. I el monarca deixa al
seu Lloctinent la llibertat d’elegir el lloc
de trasllat sempre que estiguera dins de
la jurisdiccio del vell castrum.
I En Jaume fa francs i lliures ad eixos
nous pobladors, sense vindre obligats a
cap cens, tribut, servici o exaccio en el
monarca i els seus successors per rao
d’aquelles cases i terres concedides. I
admetam que fon excelent l’ubicacio del
nou enclau per quant el llegendari
Alonso Arrufat de Les Trobes considerà la
direccio dels vents, orientacio dels carrers
i el desaigüe de les aigües per a traçar la
naixient urbanisacio de la nova vila.
Tan sols vintiun anys despres, en 1272,
Jaume de Roca -sacrista de Lleida, dea
de Valencia, Canciller real d’Arago i
bisbe d’Hosca-, en la seua condicio de
procurador del Monasteri de Sant
Vicent de Valencia, concedix un atre
privilegi ad eixe nou Castello, ya
assentat en la plana, per a que els seus
habitants pogueren fortificar-lo en una
muralla i el seu fos circundant, en tres
portes obertes cap a Tortosa, Valencia i
la montanya o secà. I es oportu
admetre que en eixe atre privilegi podia
considerar-se fundada la Vila de
Castello.
I de tot aixo fa hui 750 anys.
LR.......58

Des de Castello
..........................................................................................
La veu de la plana
“
LR.......59
“
Enguany es complix el LXXV aniversari de la
seua mort; no obstant el seu nom està sumit en
l’ostracisme. Nomes 75 anys i l’hem oblidat.
Gaetà
Huguet
i Breva
Vicent Saura
G
aetà Huguet i Breva (1848-
1926) fon per molt de temps,
per a dos o tres generacions, la
veu de la Plana. Una veu que
en el present apareix oblidada,
desconeguda, lluntana, i potser inclus
proscrita i a la volta tergiversada i
reciclada per als interessos imperialistes
catalans. Un home molt conegut
pels catalanistes i practicament i
malogradament desconegut per als
propis valencianistes.
Naixque el 24 de juliol en la Plaça Vella
numero 4 de Castello de la Plana, a on
es troba hui l’edifici del Mercat Central.
En 1865, en plena joventut, embarcà
cap a Sudamerica a on va residir alguns
anys, passant posteriorment a EE.UU.
desenrollant l’activitat docent com a
professor de frances en el Edward’s
Institut de Nova York. Tornà a Castello
dedicant-se al comerç d’exportacio.
Des de Castello
..........................................................................................
S’afilià al Partit Federaliste de Pi i
Margall i fon president de la Lliga de
Contribuyents, diputat provincial i
concejal. Impulsà les obres del port i
atres de desenroll per a la seua ciutat ya
que, com a home de mon, era
conscient d’atres realitats en aquells
temps de finals del segle XIX en les que
no hi havia tantes oportunitats per a
viajar.
Alternava ses activitats professionals i
politiques sense perdre mai el contacte
en el moviment de Renaiximent de la
Llengua Valenciana que s’iniciava en la
ciutat de Valencia.
Fon intim amic de Constanti Llombart,
al que recolzava des de Castello, viajant
al Cap i Casal a proposit quan fora
necessari per a visitar-lo. Seguint son
eixemple instaurà els Jocs Florals en
Alcora i Castello (1892); tambe va
editar i participar en algunes revistes
d’entre les que cal destacar ‘La Veu de la
Plana’. Organisava tambe actes en els
que convidava a Lo Rat Penat a visitar
Castello.
A la mort de Constanti Llombart,
Castello es posa de dol perque es sabía
que era l’intim amic de Gaetà Huguet i
este era una de les persones mes
ilustres de la ciutat. Els titulars dels
diaris d’aquells dies feen referencia a la
mort del patriarca de les lletres
valencianes i fundador de Lo Rat Penat.
Es celebraren certamens i actes en
homenage a Constanti sempre
impulsats per son amic.
Es convocà un concurs d’himnes
nacionals valencians que fon
generosament dotat pel patrici Gaetà
Huguet des de Castello de la Plana. El
veredicte del jurat donà com a
guanyador la composicio titulada ‘Vent
de Ponent’, escrit en les normes del 14.
Huguet i Breva seguix lluitant a capa i
espasa contra la maror catalanista que
ya anegava a Valencia i que en Castello,
gracies ad ell, es mantenia a ralla.
A la mort de Constanti Llombart el va
succeir la figura de Lluïs Fullana i Mira
com a patriarca del valencianisme. En
Castello el patriarca seguia sent En
Gaetà Huguet i Breva i ara el seu
recolzament sería per al pare Fullana.
El propi Fullana li dedicà unes paraules
d’agraïment l’any 1921 per haver
cobert els costs de l’edicio de la
Gramatica de la Llengua Valenciana,
considerant este a Gaetà com al
“Patriarca del Renaiximent lliterari
valencia”. En els ultims anys de sa vida
Gaetà es dedicava a escriure articuls i a
donar classes de Llengua Valenciana,
inculcant valiosos coneiximents a
discipuls seus com Lluïs Revest,
Sánchez Gozalbo, etc. Els convidava a
sa casa i anava a sovint en ells
d’excursio. Fins a la mort de Gaetà, el
26 de novembre de 1926, que el
catalanisme no va irrompre en Castello.
Just moriria el vespre del dia en el que
el pare Fullana prenia possessio del seu
sillo com a academic de la Real
Academia de la Llengua Espanyola en
representacio de la Llengua Valenciana,
que encara en aquell temps tenia
reconeiximent oficial.
Huguet i Breva seguix
lluitant a capa i espasa
contra la maror catalanista
que ya anegava a Valencia i
que en Castello, gracies ad
ell, es mantenia a ralla.
En eixos moments el catalanisme ya
havia arraïlat en Valencia i a la mort de
Gaetà, els seus discipuls, sense
l’orientacio i personalitat del mestre,
caigueren en el parany que els abocaria
a firmar un document en 1932 que per
satisfer a l’ego dels castelloners i
fomentar el distanciament respecte a
Valencia, vindria a anomenar-se
Normes de Castello, encara que es
confeccionara en Valencia ciutat i la
majoria dels firmants foren d’este
mateix lloc.
““
El gran mecenes i valencianiste Gaetà
Huguet i Breva deixà establida en el seu
testament la voluntat de crear una
fundacio encarregada de dotar en
quatre premis corresponents a cada un
dels ideals que mes estimà a lo llarc de
sa vida, que segons senyala en el seu
testament foren: l’amor a Deu, l’amor a
la patria valenciana, l’afecte a la vigoria
de la raça i l’amor a la democracia.
Seguint la seua voluntat, onze anys
despres, en 1937, i en vespres de
l’ocupacio de Castello per les tropes de
Franco, el seu fill, Gaetà Huguet i
Segarra, deposità xixantamil pessetes
en el Banc de Espanya i s’exilià.
Hui en dia sabem que hi ha dos
fundacions Huguet, una dedicada al
pare i l’atra al fill; pero la manca de
transparencia i de confiança en
les institucions procatalanistes (no
oblidem que l’actual alcalde ha
autorisat la presencia d’una seu del
I.E.C. en Castello) nos impedix fer un
seguiment o fiscalisacio per a
comprovar si ha segut traïcionada
l’ultima voluntat de Gaetà Huguet pare.
Lo que sí està clar es que entre les
persones que han estat al front de la
Fundacio Gaetà Huguet en el passat
(Joan Fuster entre atres) i les que
puguen haver ara cap la possibilitat de
que estiguen utilisant de manera
indeguda el nom del nostre patriarca
per a impulsar aquelles activitats que
precisament denunciava en vida, fent
creure que en el fondo ell era partidari
de l’unitat de la llengua.
L’ajuntament de Castello acordà a la
seua mort dedicar-li el nom d’un carrer.
Hui no hi ha cap carrer en el seu nom.
El nostre gran patriarca està soterrat en
el cementeri municipal i encara figura
en el registre informatic que n’hi ha en
l’entrada la resenya de “defensor de la
Llengua Valenciana”. Pero no busqueu
la lapida de Gaetà Huguet i Breva
perque no la trobareu: no en te de
lapida.
Aquell gran home que va fer tant per
Castello i pel valencianisme no es
mereix ni una miserable i senzilla
lapida.
Enguany es complix el LXXV aniversari
de la seua mort; no obstant el seu nom
està sumit en l’ostracisme. Nomes 75
anys i l’hem oblidat.
¿Que li pot esperar a un poble que no
te memoria historica? Al cap i a la fi
tenim lo que nos mereixem i no es pot
esperar mes, com tampoc es poden
demanar peres a l’om.
LR.......60

lo Rat Penat
..........................................................................................
Parlem com cal
Voro López
M
agradaria dedicar este
"Parlem com cal" a reproduir
un vell articul publicat en el
periodic El Camí el 28 d'abril
de 1934. L'autor es Josep
Giner i Marco (1912-1996), que
signava en el seudonim de Guillem
Renat i Ferrís, partidari de l'unitat de la
llengua valenciana i la catalana, pero
que aixina i tot defenia l'utilisacio del
lexic valencià. Este articul es una lliço
de valencianisme d'un antic catalaniste
al catalanisme desaforat actual. Com el
llistat de sinonims que oferix es molt
extens, aci nomes oferim un resum i el
posem per orde alfabetic respectant
l'ortografia original.
"L'estudi dels sinònims valencianocatalans
és de finalitat pràctica immediata
per als escriptors valencians. Hi ha dins la
nostra llengua mots valencians idiomàtics
que són bandejats sistemàticament, de fet,
pel català de Barcelona, el qual empra en
compte seu mots inconeguts en valencià.
La feina dels escriptors valencians és fer
prevaler el lèxic idiomàtic valencià. Els
sinònims catalans que cal substituir
sistemàticament pels valencians van
assenyalats amb un esterisc [...].
LR.......61
Valencià Català Valencià Català
afonar................... enfonsar
agranar................. *escombrar
agrunsar............... *gronxar
aïna...................... eina
alacrà.................... escorpí
aladre................... *arada
albelló.................. claveguera
albergina.............. albergínia
alçar..................... desar
alfàbega................ alfàbrega
almànguena.......... *mangra
amerar.................. *amarar
ansa...................... *nansa
apalissar................ *apallisar
argilaga................. argelaga
arrancar................ *arrencar
arrap..................... *esgarrapada
arrapar.................. *esgarrapar,
esgarrinxar
bacora................... *figa-flor
badall, crevill........ escletxa
bambolla............... butllofa
bancal................... feixa
baralla................... joc de cartes
bigot..................... *bigotis
birbar.................... *eixarcolar
boç....................... *morrió
bonyigo................ *buina
calça..................... *mitja
calcer.................... *calçat
calfar..................... escalfar
canella.................. canyella
cànter.................... *càntir
canyot................... *canyoca
carabassa.............. *carbassa
carxot................... clatellada
castic.................... *càstig
colp...................... *cop
cordell.................. *cordill
corfa..................... crosta, crostó
cresol.................... gresol, llum
cucala................... *cornella
cudol.................... *còdol
dacsa.................... *blatde moro,
moresc
de-nou.................. dinou
de-set.................... sisset
despús-ahir........... *abans d'ahir
despús-demà........ *demà passat
di-huit.................. divuit
dumenge.............. diumenge
empinar-se............ *alzinar-se
endívia.................. *escarola
engolir-se.............. *empassar-se
enjorn................... *de jorn
entropessar........... ensopegar
enviscar................ envescar
escopinyada.......... *escopinada
esguitar................. *esquitxar
esguits, esguitons.. *esquitxos
espenta................. empenta
espill.................... *mirall
espinal.................. arç
espolons............... *esperons de
les gallinàcies
esquellot............... *borromba
estrela................... *estrella
fam....................... gana
fanecada............... *fanegada
fardajo.................. llangardaix
fartó..................... *fartaner
fava...................... taca de la pell
fem....................... escombraries
femater................. escombraire
fil d'aram.............. *filferro
fumaguera............ fumera,
fumada
fumeral................. *xemeneia
galló..................... *grill
garbell.................. *clivell
gel........................ glaç
gepa..................... *gep
gesmil................... llessamí
giner..................... *gener
gola...................... gorja
guatla................... guatlla
huí....................... avui
huit...................... vuit
joguet................... joguina
joquer................... jóc
juí........................ *judici
Lliteratura Valenciana Classica
..........................................................................................
El Macer
Artur Ahuir
Medicina en la
Valencia
del XV
E
n la Biblioteca
Universitaria de
Valencia, dins d´un
ben conservat volum de
retallats margens, escrit
en forma gotica a dos
columnes, junt a un
formulari compilat per
Hipocrates, algunes
qüestions referides a
l´astrologia, gramatica,
doctrina cristiana, el
llibre de Proverbis de
Salomo i un art de cuina,
trobem el Libre de les
herbes e les virtuts que elles
han, o Macer floridus, mes
conegut en la seua epoca
com el Macer.
LR.......62

Lliteratura Valenciana Classica
..........................................................................................
El text en qüestio fon traduit a la
llengua valenciana per meges
del XV en la sana intencio de
tindre una bona nomina de
substancies o composicions que
posseixen propietats curatives o
preventives respecte a les malalties dels
humans, els seus sintomes i certs estats
fisics anormals. El tractat se nos
presenta com a traduccio del De
herbis de Aemilius Macer, o Emili
Macre, poeta de Verona, amic
d´Ovidi i de Virgili que vixque
entre el 70 i 16 a C. El llati
boticarial i el fet de que cite
el clau i uns atres productes
descoberts posteriorment
pels araps indica que no
estem davant el text de
Macer sino el d´un atre
autor, el frances Othon de
Meudon, abat de Beauprai que
viuria alla pel segle XII. Este
llibre d´herbes va adquirir una
gran importancia en l´Edat Mija i va
conseguir incontables edicions, aixina
per eixemple: Napols en 1477 o
Leizpig en 1832.
L´informacio que
nos propon el text es
valiosissima respecte a les
formes de viure i a algunes
costums que provablement
resistiren en força el pas
dels temps.
““
La traduccio valenciana no es una
traduccio lliteral del llibre; nomes nos
apareix la transcripcio lliteral en alguns
punts, sent mes lliure en uns atres. Han
segut suprimits molts capituls de l´obra
llatina, guardant mes atencio a les
herbes proximes als traductors. En una
epoca en la que l´higiene, els mals
endemics, i les epidemies eren plat de
cada dia i davant d´un panorama
sanitari tan poc alentador i insalubre es
comprensible l´importancia que els
meges valencians otorgarien al Macer
puix que, segons s´extrau de la seua
llectura, a cada malaltia li correspon un
LR.......63
remei. Remeis que venen en forma
d´emplastres, fregues, aposits, pocions i
electuaris, aplicats de forma topica i
interna i que no obliden encara unes
atres “malalties” com els dimonis, les
serps, la
gelosia
o els beurages verinosos. Es per aço
que dins el manuscrit trobem una
invitacio a la seua llectura:
“O tu, legidor d´aquest libre, si a tu per
aventura plau o desiges saber la manera
e los temporals covinents ab lavor de la
terra, lig lo libre de Virgili; empero si mes
desiges saber e conexer les virtuts de les
erbes, lig lo libre de Macer, qui es verifficat
e t´o mostre”
‘
A la multitut de curiositats
cientificomediques que presenta el
Llibre de les Herbes cal afegir la primera
i mes simple de les llectures, aquella
que nos du a vore la complexa senzillea
d´un mon que s´enfrontava a una serie
de problemes quotidians que calia
resoldre i per als quals sempre es podia
trobar una solucio per mig dels fruits
de la naturalea que els rodejava. Des de
la necessitat “d´eixir a cambra” per
qüestions estomacals fins a “fer venir
a la fembra de son temps” per
qüestions de desarreglaments
menstruals, son mils els
paragrafs que nos poden
entretindre i arrancar un
somriure. Llengües inflades,
fulls que mai cauran menjats
pels vermens, sanc que ha de
ser estancada, mals de cap
tractats en sagi d´oca, focs
salvages, febres cotidianes,
febres quartanes, luxuria que ha
de ser refredada, criatures mortes
que ha den ser tretes del ventre,
mescles en fel de bou, antigues histories
demostrades per l´experiencia.
L´informacio que nos propon el text es
valiosissima respecte a les formes de
viure i a algunes costums que
provablement resistiren en força el pas
dels temps. Si en l´aristoloquia podem
dormir tranquilament sense tindre por de
serps o de dimonis (els quals en olorar-la
passaran els dies alegres i burlosos), quan
tingam “els collons inflats per cascament”
nomes haurem d´agarrar el maurubi i “si
es ajustat ab sego gros o camamirla e roses
e limadurade banya de cervo (...) e una
molla de pa ab la decoccio de les fulles e
ab vi tot mesclat ensemps e fet empastre
als dits collons desinflals e lleva la dolor”.
I se nos cita a Socrates, a Aristotil, a
Diascorides, a Avicena, a Ciprus, a
Melitus, a Apolonio i a Polipus, a fisics
i filosofs, a anecdotes i contes de velles,
a aplicacions i avisos, a consells i
perills...pero tambe a experiments
cientifics com el de Galienus. En fi una
“delicatessen” llibresca que vora la llum
en breu dins la coleccio l´Alfardo de la
Conselleria d´Agricultura; un llibre hui
desconegut pero que alcançà una gran
difusio i que podrem recuperar gracies
a l´edicio feta per Alicia Palazón.
Lliteratura Valenciana Contemporanea
..........................................................................................
“
G
Anfos Ramon es, en la seua
presencia constant, una de les
figures mes importants del
panorama poetic valencià dels
ultims temps. Poeta assaonat, de vers
llarc i calit i metafora viva i ardent, s´ha
considerat sempre part de la fusta
d´este poble al que tant li agrada
ignorar quan no cremar als seus. Llunt
de comparacions que no venen al cas,
Anfos se nos presenta sancer i sincer
d´una bonhomia incomparable. Llector
magnific dels seus magnifics versos, la
seua veu ha ressonat igual de forta i
clara en tots els temples que la poesia
tinga o haja pogut tindre en els ultims
60 anys.
Josep Carles Rubio encerta en claritat
ANFOS
De vers llarc i calit i metafora viva i ardent
RAMON
i GARCIA
quan el definix com “una de les veus
classiques i manco reconegudes del
païs, a pesar dels premis conseguits a lo
llarc de la seua trayectoria, el
compromis sempre constant en sa
llengua i la calitat sostenible dels
seus versos”. I es que eixes tres
caracteristiques: la calitat, els premis
obtinguts a lo llarc de tants i tants anys,
i el compromis fidel i total a la seua
llengua i al seu poble son les tres
columnes claus des de les que edifica
un immens corpus poetic que hauria
de ser, com a minim, antologat en una
edicio ratpenatista.
Efectivament, Anfos Ramon (Valencia
1924), vicepresident de Lo Rat Penat i
President de la Seccio de Jocs Florals
“
Alicia Palazón
durant 11 anys, conta en el seu
curriculum en abundants premis. Des
del Premi de poesia de la Diputacio de
Valencia de 1963 per un impressionant
A tres carrers, el premi Xavier Casp de
l´Ajuntament de Carlet de 1975 per
Sembrarém la veritat, el premi Ciutat de
Castello de 1977 per Des de la veu del
silenci a l´extensa collita de Flors
Naturals. La primera de les Flors la va
obtindre en Algemesi en 1957; despres
vingueren les de Castello, Manises,
Meliana, Vilanova de Castello fins que
guanya la de Valencia en 1959, guardo
que ha conseguit en numeroses
ocasions. Conegut per la
abundantissima i premiadissima
produccio de llibrets de falla, ha
conseguit el premi extraordinari
LR.......64

Lliteratura Valenciana Contemporanea
..........................................................................................
LR.......65
“Bernat i Baldovi” en deu ocasions.
Poeta autodidacta, estretament lligat al
seus congeneres, es congratula de fer
sorgir la seua veu poetica des del poble,
en una concepcio del poeta com a
portaestandart dels sentiments
colectius que ell tria entre els de la seua
terra. D´alli naix la seua composicio
mes coneguda, feta canço en els ultims
anys, “La casa vella”:
Yo tinc una casa vella
Al poble on em vaig criar.
Tinc un forcat i una rella
I un lligo i una corbella
Que saben de treballar.
Inclus quan situa fora la seua mirada
no deixa de percebre´s la seua
proximitat a l´objecte descrit:
CASA Nº 22. Planta baixa
Potser no sap per que: per aixo plora.
Plora, pel temps passat a la finestra,
Pel seu no dir a tots les coses clares,
Pel seu rodal insipit de carn neta,
Pel seu cami de lluna en solitari,
Pel seu nodrir desijos sense festa.
Plora, perque no sap com es la lluita,
Ni sap com son els homens
curts d´espera,
(...)
A mes d´estos poemaris que hem
destacat, Anfos Ramon conta en
produccio feta en els anys 80 i 90 que,
dins del marc dels Jocs Florals continúa
la seua produccio. Aixina en 1981 veu
la llum Exigire la font i el testimoni,
editat en 1981 i reeditat en 1990 La
meua historia exigida i en 1993 L´espill
transparent. Participa i publíca en els
Premis Poetics Primavera convocats per
Lo Crit del Palleter de Catarroja durant
tres anys consecutius del 82 al 84. Ya
en 1995 publíca De la nit i les mentires
en Fil d´Aram i dins de les antologies
poetiques de Lo Rat Penat Ofici de
paraules. La poesia d´esta etapa està
marcada pel sentiment patriotic.Com
tambe La clau del llavi obert, poemari
que li valgue el Premi de Poesia Roïç de
Corella de l´Ajuntament de Valencia de
1996. Una poesia la d´Anfos Ramon
que esperem nos continue oferint.
Lliteratura Valenciana - Poesia
..........................................................................................
Recordant a...
Feliu
PIZCUETA
I GALLEL
E
n l’Acta fundacional de 29 de
juny de 1878 figura l’eleccio de
la Junta, de la que ixque nomenat
President este politic i prolific
escritor i poeta, carrec que ocuparia
fins a 1879 i de 1884 a 1886. Havia
naixcut en la nostra ciutat el 20 de
novembre de 1837. Feu sos primers
estudis en les Escoles Pies, ingressà en
la Facultat de Filosofia i ans d’acabar
carrera passà a la de Medicina de la que
es llicencià, encara que no fon un mege
massa vocacional. Nomes en ocasions
va eixercir la professio com a mege
rural en Híjar, en Moncada i de forense
en el Grau, i mes que arribara a ocupar
llocs de certa importancia, com la de
Secretari de l’Institut Mege Valencià i
com a interi de la Catedra de Medicina
Legal de la Facultat, ben pronte ho
deixà tot per tal de dedicar-se a la
politica, al periodisme i les lletres en
verdadera passio.
Home d’arrelades idees progressistes i
amic i seguidor de Josep Peris i Valero,
pren part en la revolucio de 1868; es
secretari de la ‘Junta Revolucionaria del
Cantón de Valencia’ al constituir-se
esta, i des d'octubre del mateix 1868 a
febrer de 1871, fon secretari de la
Diputacio General de Valencia per
oposicio. Seguint a Peris i Valero va a
Madrit, treballant en la ‘Dirección de
Sanidad’ fins a 1874 en que es
desposseit per Sagasta. De regres a
Valencia fon regidor de l’Ajuntament de
1884 a 1890, i Croniste Oficial de la
Ciutat des del mateix 1884, any del
que partix l’etapa mes important com a
escritor i poeta.
Colabora en el periodic ‘Los Dos
Reinos’ en 1964, en ‘La Razón’ de
Madrit, en el semanari politic-festiu
‘Don Manuel’, escrit en llengua
valenciana, i com a redactor de ‘El
Pere Delmonte i Hurtado
Mercantil Valenciano’, on va publicar
un bon numero de noveles com ‘La
Insurrección de Alahuar’ i ‘Gabriela’,
en les que tracta el problema dels
moriscs i la seua expulsio; ‘El
administrador de la baronesa’, ‘En la
maroma: historia de una volantinera’
i ‘Historia de un reo de muerte’.
Totes elles seguint la moda dels
folletins o publicacions per entregues.
Entre la seua ampla produccio en
castella i sobre tematica en general
valenciana, cal apuntar: ‘El robo de la
judería’, ‘Centelles y Vilaraguts’, ‘Un
estudiante de 1808’, ‘Memorias de
un ciego’, ‘Vida íntima’, ‘Un hombre
listo’, ‘La campana de la Unión’, ‘La
mejor nobleza’, ‘Un cuadro de
Esteban March’, ‘En la maresma’,
‘Valencia por don Rodrigo’, ‘El
violinista’, ‘El crítico y la cantante’,
‘El médico del lugar’, ‘La ilusión de
LR.......66

Lliteratura Valenciana - Poesia
..........................................................................................
LR.......67
Lliteratura Valenciana - Poesia
..........................................................................................
“
La seua presidencia
marcaria i definiria el rumbo
de la nau ratpenatista cap al
nort de la seua missio
“
un artista’, ‘La heroína del amor’,
‘Las Mariposas’, ‘El último roder’, i
els contes: ‘Noches de invierno’.
Cultivà magnificament la poesia en
castella i valencià de la que fon un
extraordinari coneixedor, un inspirat
liric i un referent obligat de nostra
Renaixença. Guanyador de diversos
certamens obtingue, entre atres, La Flor
Natural en 1880 en la ‘Llegenda del
roser’, premiat pels ajuntaments de
Saragossa i de Montpellier en 1876,
aixina com una Medalla d’Or per un
himne a la Verge dels Desamparats en
1867. Va escriure tambe un ‘Milacre de
Sant Vicent’, per a l’Altar del carrer del
Mar: ‘L’ermita de Sant Mateu’. Va ser un
eloqüent orador i com a tal va ser el
Mantenedor dels primers Jocs Florals,
en 1879. Prengue part en multitut de
debats sobre periodisme i els mes
diversos temes culturals o politics que
es celebraven en el ‘Ateneo Científico y
Literario’, de elevades mires en el
temps, i del que fon vicepresident.
Home admirat, d’extraordinaria
simpatia popular, atent, afable, tolerant i
conciliador com no podia ser d’atra
manera en una sensibilitat justa i
progressista d’aquell temps, no tingue,
tal volta, mes enemics que els politics
perque en aço, com ahir, no hem
avançat gens.
La seua presidencia marcaria i definiria
el rumbo de la nau ratpenatista cap al
nort de la seua missio com ‘Amadors de
les Glories Valencianes’, i be podriem
dir que gracies ad eixa ferma subjeccio
del timó que enfila la proa des de 1878
fins a hui, Lo Rat Penat seguix creuant
les aigües al recte encara que mai li han
faltat les provocades tormentes que els
enemics, ‘talibans’ de la llengua
valenciana, del passat, del present i, tal
volta, del pervindre, li van fent
revolicant els vents i les raons pels
interessos mes inconfessables. D’ell son
estes paraules dites com a culminacio
del proces al naiximent de nostra
Entitat el 31-7-1878:
“Tal vegada crega algú que la
creació d’esta societat obedixca quant
manco á alguna mira de esclusivisme
provincial y quant més á alguna idea
separatista; y yo, que dech concentrar
en lo meu pit los sentimenmts de mes
dignes companys, tinch que declarar así
que ans que tot som fills y amants de la
noble terra espanyola; que no resucitem
les glories del antich Realme valenciá,
més que per tenir lo goig de que no
s’obliden i se perguen com la sehua
llengua, en la oscuritat del temps.
Recordar lo passat pera honrar lo
present i pera que servixca d’eixemple
en lo pervindre, esta es la nostra misió.”
Digam, finalment, que En Feliu
Pizcueta i Gallel mori el 19 d’agost de
1890 en Valencia com a conseqüencia
d’una dolencia cronica del cor; que el
seu panteo es el primer que està a la ma
dreta, entrant per la porta principal del
Cementeri, i que en 1898, huit anys
despres de mort aquell mege, politic,
lliterari, poeta i nostre primer
President, l’Ajuntament li dedicà un
carrer en l’eixemple de la ciutat, carrer
que estrenà ell i que, cosa rara en esta
Valencia de nostres pecats, no ha segut
mai canviat de nom. ¡¡¡Lloat siga Deu!!!
LR.......68

Lliteratura Valenciana - Publicaciones
..........................................................................................
Ernest
Barrera i
Sánchez
ens parla
del seu
nou llibre
En motiu de la recent aparicio de
la meua novela, editada per Lo
Rat Penat i gracies a la labor de
l’activa i infatigable Marivi Ferrandis,
m’han pregat que escriga unes linees per
a fer-ne algun comentari.
El coneiximent que tinc sobre la
pintura, despres d’haver conegut una
infinitat de museus, nacionals i
estrangers, i de visitar un bon numero
d’exposicions, i la practica de les seues
tecniques i procediments (soc lo que
diuen un pintor de dumenge) me
mogue a concebre una narracio en la
que poguera parlar d’estos temes tan
volguts per mi.
LR.......69
“La passio i l’angoixa
de pintar”
Vaig imaginar un personage naixcut
en Manises, orfe, pintor d’estranya
sicologia i de comportament misantrop,
que es dedica a fer copies d’autors
consagrats obtenint en este camp un
gran exit. La seua professio i una serie de
circumstancies no desijades per ell fa
que es veja obligat a canviar
constantment de residencia, sempre
enyorant la seua casona de Manises.
Comença a copiar a Velázquez i la seua
gran habilitat fa que, casi sense voler,
acabe fent reinterpretacions, que, en
contra dels seus desijos, acaben venentse
en els mercats clandestins de les
falsificacions, fet este que es aprofitat per
mi per a donar a la novela, en alguns
moments, alguns tocs d’intriga
policiaca. Despres de fer una magnifica
copia de la “Venus del Espejo” en la
National Gallery, utilisant les antigues
tecniques que ya amprava Velázquez, es
veu obligat a fugir de Londres i refugiarse
en Paris, canviant d’identitat. Alli
continúa pintant, canviant naturalment
d’estil per a no poder ser reconegut i
despres d’un esporadic estage en Nova
York, a on triunfa arropat pel seu
marchant, fa un viage a Amsterdam i en
el museu de Van Gogh coneix de
primera ma la seua obra. L’impacte que
li produix la seua atormentada
expressivitat fa que decidixca anar-se’n a
Arles per a ambientar-se en els llocs pels
que es desenvolgue el malaurat pintor
holandes, acabant la narracio en un final
tragic i previsible.
Este es, en resum, la trama argumental
de la novela en la que he pretes
descriure la descomposicio sicologica
del personage que no coneix en sa vida
mes que a un amic, trasunt de Théo, el
germa de Vincent Van Gogh i al qui les
dones que va coneguent en el devindre
de la seua existencia no fan sino
confirmar la sea natural misoginia.
En el transcorrer del relat, he procurat
donar tocs d’amor i desamor, de passio i
d’indiferencia, algun punt d’erotisme i,
sobre tot, m’he recreat en la descripcio
del rerat de Velázquez i de les tecniques
pictoriques i procediments que
utilisaven tant este pintor com Van
Gogh, dos dels meus preferits pintors
que he volgut destacar en esta novela.
La novela està perfectament
estructurada, marcant les seues parts les
ciutats en les que treballa el pintor:
Manises, Madrit, Londres, Paris, Nova
York, Amsterdam i Arles.
¡Ah!, ans d’acabar vullc fer un chicotet
comentari: tinc en marcha un parell de
noveles mes i desige manifestar que
pense rematar-les en el llenguage al que
estic habituat a escriure, es dir, en lo que
es conegut com a les “Normes d’El Puig”.
lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......70

La BIENAL de Valencia
de l’any 2001
LR.......71
Nassio Bayarri
E
s un arriscat atreviment
voler reunir casi totes les
Belles Arts: Dansa,
Poesia, Teatre, Pintura,
Escultura, Musica, montages, sollums,
la Fura dels Bous, tot i sobre
tot un bon grapat de jovens artists
i, com no, directors de teatre i cine,
dirigint i montant exposicions,
intelectuals del montage-minimal,
organisacio de llums i d’artistes de
cine, directors i escenografies
montades per arquitectes i
ingeniers jugant a decoradors, tota
una parafernalia, en conseqüencia
un gran presupost com el del
“Gran Hermano”.
LR.......72

Esperem en
impaciencia i
necessitat, que
pronte tingam els
valencians l’edifici o
pabello a on se
centren totes les arts
i no hi haja
necessitat, com en
esta ocasio, de
patejar-se tots els
monuments a on està
instalada.
LR.......73
Arts Plastiques
...........................................................
D
e la caracterologia de la Bienal de Valencia, poc puc dir, perque realment
es un ambient que s’ha escapat un tant, degut sobre tot a la data d’estiu.
Pero sense politisar, a pesar de l’ajuda prestada, esperem en impaciencia i necessitat,
que pronte tingam els valencians l’edifici o pabello a on se centren totes les arts i no
hi haja necessitat, com en esta ocasio, de patejar-se tots els monuments a on està
instalada.
E
s pot supondre que esta
diversitat te intencionalitat, la de
mostrar la bellea dels edificis
valencians, pero aixina i tot es un
incordi, ya que si se vol repetir
com correspon cada dos anys ,
es mes practic centrar-ho en una sola
ubicacio.
Tambe per als forasters que vullguen
repetir la visita ho agrairan, ya que en el
restant d’Europa aixina ho fan, pense’s en
Vila Borgese de Roma o en el Palau de
Cristal de Madrit, en els Camps Eliseus
del Gran Palais de Paris, etc.
El recorregut “biener”:El Convent del
Carme, Galeria La Gallera, l’edifici del
magnific Almodi, l’espai cobert del Port,
la Biblioteca restaurada de Sant Miguel
dels Reis, el classic edifici Palau Museu
de Sant Pio V, l’aprofitament inaugural de
l’Hemisferic de la Ciutat del les Arts i les
Ciencies; les Drassanes i la Beneficencia,
tambe Sagunt en el seu teatre Romà i
tambe l’inspirat espai cobert dels Tallers
Generals del Port de Sagunt, tot un
itinerari, lo qual dona la sensacio, que
com el Museu Guggenheim de Bilbao,
s’imponga mes l’edifici que lo que conté,
molta atencio ad este fet.
Arts Plastiques
..........................................................................................
Festa i molt de moviment, accio i joventut i intelectualitat,
la que està a les ultimes per novetat i notorietat o tal vegada
per originalitat de les que sorprenen de que aço es un
modernisme que tu “tio” no entens o estas caduc.
““
No hem vist res d’Eusebi Sempere o de
Manolo Hernández Mompoy ni de
Pepe Espert, res del nostre Renau ni de
Rafael Pérez Contel tan interessant, ni
tampoc del nostre Pop valencià Andres
Cillero.
Personalment m’ilusionen els valents que
iniciaren est alçament de l’actualitat com:
Claes Olden Berg, o J. Segal, el el gran
escultor E. Paolozzi o l’inconfundible
William Turnbull.
En tota seguritat diria, que les gents
senzilles d’este poble nostre no entenen
res de res i ningu explica esta moguda
plastica actual.
LR.......74

LR.......75
Gracies ad esta
Bienal Valenciana,
es mes coneguda
la nostra ciutat
mediterranea.
Arts Plastiques
...........................................................
Enfi, no m’atrevix a jujar encara,
cadascu que pense lo que vullga. Lo
que sí que cal reconeixer es que
gracies ad esta Bienal Valenciana, es
mes coneguda la nostra ciutat
mediterranea. ¿Simple publicitat?.
Esperarém en impaciencia que la
Comunitat Valenciana la formen eixes
tres gracies com ara: Castello -
Valencia- i Alacant i que alguna vegada
els deixem participar del pastiç de la
classe que siga, encara que siga a costa
de que nos diguen provincians.
Desijosos de vore el video que
continga tota l’obra de la Bienal
Valenciana per tal de sorprendre’ns i
dependre lo que es l’actualitat estetica.
I una enhorabona per l’eleccio de
l’anagrama o logotip en el nostre
centenari Rat Penat, que a pesar de
posar-lo en colors festers, ha segut
punt propagandista i cultural de la
moguda artistica d’esta vostra
Valencia, i nostra per supost, encara
que no ho parega.
LR.......76

lo Rat Penat
..........................................................................................
Es mes legitim
el vertic que
sentim a
l'aguaitar-nos a
la mirada de
Velázquez que
el d'una
montanya
russa.
LR.......77
Calatrava,
escenograf
De lo efimer i lo etern
Jose Maria Fayos
Pintor i professor de dibuix
CCommou vore cóm l'artiste verdader, el que es resistix al pas dels
segles, s'esforça per millorar al ser huma. Euripides en les
Troyanes des d'una visio sorprenentment crítica -aci els heroes
grecs com Ulisses, Menelao o Helena apareixen malvats i fins
ridiculs- ens alerta dels horrors de les guerres en el bell proposit que no es
tornen a repetir.
Pero des de Troya fins hui ha plogut molta sanc i res fa pensar que no
continue eixe negoci de la barbarie.
Motivat potser per l'excelent text d'Euripides, o per l'emotiva interpretacio
d'Irene Papas o Rosana Pastor, el montage m'agrade.
En els tubos jagantins de Calatrava vaig creure vore alternativament: la
destruccio de Troya, la sublimacio del poder dels vencedors, la humiliacio
dels vençuts …
Ara be, el caracter efimer, canviant i espectacular que correspon a la
tramoya teatral està en les antipodes de lo arquitectonic.
A mi, despres d'un primer moment de sorpresa per lo inesperat, les
construccions de Calatrava em disgusten. Pense que tenen alguns valors,
gens originals per cert, com eixe caracter organic en el que ya el
Modernisme reva interpretar el Gotic, o l'ocupacio del blanc; pero pose en
Art a Escena
..........................................................................................
dubte l'utilitat d'algun d'estos edificis
-un mal comu de l'ultima arquitecturaque
donen primacia al continent
enfront del contingut.
Lo monumental venç a lo practic. Es la
reaccio enfront de la neciea
funcionalista. No obstant oblidem com
sempre lo fonamental: no son bells.
La dificultat residix en donar eixe bot
de la primera impressio a un analisis
mes profunt i subtil.
Lo bell no pot dependre d'eixe impacte.
Com a antesala de l'experiencia estetica
pot estar be pero la bellea es
essencialment permanencia. Aixi,
este valor hauria de ser obligatori mes
que en cap atre art en l'arquitectura ya
que un edifici passa immediatament a
configurar el païsage urba i sentimental
de la nostra cotidianeïtat.
Des d'Egipte a les Catedrals les
habilitats tecniques mai han sigut un fi
sino un mig al servici de l'expressio
d'uns coneiximents sobre l'home i el
mon en el resolt proposit de la
perpetuïtat.
Hui, despres de la catastrofe de les
Torres Bessones resulta ostensible,
entre moltissimes altres coses com son
d'innobles els materials de construccio
actuals, la voluntat de caducitat que
tenen, la menyspreable ferralla en que
es convertixen, alumini, vidre, ferro,
amiant… Un concepte tan bell i
sugeridor com el de ruïna s'ha anat
substituint per la de la runa.
Enfront del lent, quasi organic,
deteriorament natural oponem una
accio mecanica, immediata, destructora,
interessada. Sobrevalorem lo efimer: la
joventut, la novetat, la moda, els diners,
la fama i despreciem lo etern: Deu, la
naturalea, l'art, la sabiea, la vida.
En esta frenetica cultura de parcs
tematics i deports de risc ens hem
oblidat que la contemplacio d'un
quadro de Van Gogh pot fer-nos plorar.
I que eixa secrecio d'adrenalina ve del
fondo del ser huma, es mes duradora i
engrandix l'esperit.
Es mes legitim el vertic que sentim a
l'aguaitar-nos a la mirada de Velázquez
que el d'una montanya russa.
Per a ser capaços d'accedir a eixe nivell de
percepcio hem de cultivar l'interioritat,
una cosa que mai s'ha fomentat des del
Poder.
Lo seu son les distraccions mentres
que la “intraccio”, el dialec interior, es
lo especificament huma. Es la
“abstraccio” ortegia enfront de l'estat
“alterat”, fora de si, propi dels animals.
Una “bienalcomunicacionentrelasartes”
nomes pot tindre el pervers proposit
de, camuflada en lo estetic, idiotisarnos
encara mes, endurir la nostra
sensibilitat per a que nomes responga
davant dels estimuls de tipo primari.
En l'exposicio -barraco de fira - “el cos
de l'art” hi ha deposits de rovell i bilis,
videos de gent masturbant-se o avions
que choquen. Fora, un cartell ens avisa
que certes imagens “poden ferir la
susceptibilitat de l'espectador” (diuen
be, susceptibilitat, puix sensibilitat ens
queda poca, anticipen el nostre enuig).
De totes maneres es una alerta inutil
despres de les images que hem devorat
en els mijos de comunicacio des del 11
de setembre.
L'ignorancia es el germen de l'odi que
desemboca en la violencia. I la guerra es
l'espectacul maxim per a l'embrutiment
huma.
Per aixo es rendible als Governs. Trau
lo pijor de l'animal que som, ens
convertix en turba, en informe massa,
en bestiar, en carn de cano. ¿Sera la
penultima fase d'un proces d'involucio,
de primitivisacio, d'autoextincio
imparable?
LR.......78

lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......79
Cine
..........................................................................................
¡Per fi
Peris Aragó!
Francisco Alcantud Carreño
E
n ocasio de la mostra del Mediterraneu
Vicent Raga Talamantes de Valencia, el nou director Jorge
Berlanga, fill del nostre prestigios
director de cine Luis G. Berlanga, va a
homenajar al gran cartelliste valencià Peris
Aragó, pintor que forma junt a Rafael Raga
Montesinos i Josep Renau, una trilogia de
cartellistess valencians que omplien d'art els
carrers de les nostres poblacions dels anys
30, 40 i 50, per atra part una epoca
d'esplendor dels cartells de cine.
LR.......80

Cine
..........................................................................................
LR.......81
Cine
..........................................................................................
Som coleccionistes de programes
de cine, lo que de chiquets diem
cartelleres; lo que començà com
un entreteniment es hui en dia
una bona coleccio en la que destaquen
les cotisadissimes, valioses i dificils
d'encontrar, els programes de Peris
Aragó, la majoria de la productora
valenciana CIFESA, l'antorcha dels exits.
Sabem que s’ha editat un llibre, en
motiu de la Mostra d'enguany, pero
tambe sabem que hi ha tan sols unes
setze reproduccions dels seus cartells.
Han vist la llum ya exposicions de
Renau -l'ultima en l'universitat
d'Alacant-, un llibre completissim d'un
cartelliste catala Soligó i una recent
exposicio en l'Universitat Politecnica
de Valencia d'un atre cartelliste
d'excepcio Rafael Raga Montesinos,
conegut com a Raga o Ramón, est ultim
seudonim en els seus anys de censura.
¡I ara per fi Peris Aragó! Pero
arribem tart. En el seu numero de
setembre de 1999, en una gran
revista de coleccionistes de cine
A.G.R. li dedicava un monografic en
unes reproduccions d'una gran
qualitat. Esperem que el llibre que
edite la Mostra, creem que escrit pel
mateix autor del citat articul siga del
mateix nivell.
Els seus
cartells es van
caracterisar
per la practica
d'un dibuix de
llinia dura, per
estar realisats
en tintes
planes
Peris Aragó va treballar al
voltant de vint anys com a
cartelliste de cine per a
l'empresa cinematografica
valenciana CIFESA i es varen imprimir
cartells en diferents imprentes de la
ciutat de Valencia com: "Grafiques
Vicent", "Grafiques Valencia" i
"Litografia V. Mirabet". Els seus cartells
es van caracterisar per la practica d'un
dibuix de llinia dura, per estar realisats
en tintes planes, en colors primaris
com el roig i el negre per a resaltar les
imagens dels protagonistes (impresos
en el sistema litografic, el que permetia
obtindre masses de color uniformes i
molt ben contrastades), sobre els que es
superponien tipograficament el titul de la
pelicula i els noms dels protagonistes per
a resoldre els aspectes de la representacio
dels actors dels films, l'us de l'oli per a
tractar el color i accentuar el cromatisme.
Afortunadament el nostre admirat
cartelliste es un jove de 94 anys, que
seguix eixercint. Un dels seus ultims
treballs ha segut l'ilustracio de la gran obra
de Blasco Ibáñez La Barraca, que va
repartir entre els veïns l'ajuntament
d'Alboraya, els seu poble.
Esperem que l'homenage siga un exit i
que el cartelliste reba l'estima i l'admiracio
dels coleccionistes i dels amants de l'art.
LR.......82

LR.......83
“
Als valors arquitectonics i artistics en general,
s'afig la seua historia, unida indefectiblement
als origens del Regne de Valencia
“
Art i Patrimoni
..........................................................................................
Real Monasteri
de Santa Maria
d'El Puig
E
l Real Monasteri de Santa Maria
d'El Puig, no llunt de la ciutat de
Valencia pel noroest, constituix
per a la majoria del valencians el
prototip de fundacio cenobitica de
l'Edat Mija en el seu territori.
Als valors arquitectonics i artistics en
general, s'afig la seua historia, unida
indefectiblement als origens del Regne
de Valencia: la troballa prodigiosa,
segons tradicio, en 1237, de l'image de
la Verge titular per Sant Pere Nolasco,
fundador i gran maestre de la Merce, la
proclamacio per En Jaume I el
Conquistador de la dita image patrona
de naixent regne valencià, ordenant
alçar oratori el mateix any 1238 de la
conquista, etc.
La construccio definitiva, està cimentada
sobre un tossal rocos, lo que aumenta
l'aspecte de fortalea, i conforma un
complex arquitectonic de forma
quadrangular en quatre torres grosses en
els cantons, compost de sellars de divers
calibre i tallat. Dins d'este conjunt
destaca el Santuari de la Verge d'El Puig,
Fernando Pingarrón - Esaín
edificat en el segle XIV en estil gotic,
sobre l'iglesia primitiva, per manament
de Roger de Lauria, i el monasteri
mercedari, la part migeval del qual fon
reconstruida en llenguage de predomini
renaixentista a partir de finals del segle
XVIII.
Te l'iglesia planta de tres naus, en voltes
de creueria simple, la central mes alta
que les laterals, capelles en les cinc
tramades i cor als peus. L'estructura fon
revocada interiorment entre 1739 i
1745, enlluit que fon despullat en
l'ultima restauracio del temple. A
l'exterior s'ha de destacar la portada
d'este, que prove del santuari
primigeneu, obra de transicio entre el
Romanic i el Gotic. Ad este flanc recau el
campanar en entaulellat cos de
campanes del segle XVII.
L'image titular que presidix la capella
major, està llaurada en relleu granitic, i
es relaciona en obres del primer
Renaiximent italia mes que en prototips
d'epoques anteriors, com tambe alguns
autors havien sugerit.
Del monasteri sobreix el claustre (cap a
1667), obra transitoria entre l'ultim
classicisme del XVII i l'incipient Barroc,
en rajola en pilastres superiors en
capitells composts de doric i corinti, que
recorden a les de l'exterior de l'actual
basilica de la Mare de Deu dels
Desamparats de Valencia. Tambe
despunta el bell refectori (1670), de
volta rebaixada d'arcs apainelats i socul
ceramic. A partir de 1835, en
l'exclaustracio, el monasteri entra en
una etapa degradatoria.
En 1842 fon cedit a l'Ajuntament de la
vila d'El Puig, que l'utilisà en diverses
destinacions, allojant-se tambe una
fabrica de sedes. En 1936 es va habilitar
per a carcel i despres per a reformatori
de dones. En 1948 fon encomanat una
atra vegada a l'orde mercedaria, la qual
reanudà la concurrencia en la decada de
1960, sent restaurat i fon declarat
Monument Artistic Nacional en 1969.
El monasteri alberga, especialment en
els corredors que donen al claustre, mes
de doscentes obres depositades pel
Museu de Belles Arts de Valencia.
LR.......84

LR.......85
Arquitectura
..........................................................................................
Porta vintinou anys de professio.
Ha fet obres de tota classe, pero
pot ser la mes important ha segut
el seu treball de rehabilitacio del
Monasteri de la Valldigna. Tambe està
treballant en la restauracio del Palau
dels Trenor, del sigle XIII, en la ciutat
de Valencia, que passarà a ser la nova
seu de Lo Rat Penat.
-¿Com va la recuperacio de la
futura seu de Lo Rat Penat?
-Molt be. Calcule que a finals de l`any
2002 tant els socis de Lo Rat Penat com
la ciutat de Valencia ya podran gojar
d’este monument historic.
Entrevista
Salvador Vila
-¿Pot explicar un poc l’historia del
Palau?
-L'edifici era el Palau on vixque la
familia dels Trenor, en el segle XVI,
pero hem trobat restes del XIII, encara
que les ultimes remodelacions son del
segle XIX. es remonta al segle XIII.
Abans de la rehabilitacio estava en
condicions molt roïnes. La seua riquea
monumental es importantissima. El
Palau te superposicions de cultures:
romana, gotica. Quan estiga acabat
volem que la decoracio siga la mateixa
que en l’epoca dels Trenor.
-¿A on es troba?
“
Pau Segarra
“
En el centre historic de Valencia n’hi ha molts
monuments que no s’aprofiten.
En la part mes antiga de la ciutat de
Valencia. En el carrer Sant Joan de
l'Hospital. Pertany a la Valencia del segle
XIII. Hem trobat recialles arqueologiques
d’eixa epoca. L’edifici acabarà sent molt
funcional per a Lo Rat Penat. Durant la
restauracio hem trobat recialles durant
una excavacio arqueologica. Aixo tindra
un valor molt important.
-La Comunitat Valenciana ¿està
conservant correctament el seu
patrimoni historic?
-Crec que va per etapes. En 1998 es va
fer un gran esforç per eixemple per a
commemorar els 700 anys del
LR.......86

Arquitectura
..........................................................................................
Monasteri de la Valldigna, despres es va
oblidar un poc, ara es torna perque està
la Fundacio. Va un poc per intervals.
-Les ajudes institucionals ¿son
suficients?
-Sempre se necessita mes, pero està clar
que els presuposts no poden destinar
tots els diners que voldriem. Pense que
per eixemple en les restauracions
d’Esglesies els propis parroquians
deurien aportar una part de la
financiacio. En el centre historic de
Valencia n’hi ha molts monuments que
no s’aprofiten. Crec que es podrien fer
restauracions en palaus que despres
poden ser, per eixemple, museus i
aixina l’Ajuntament podria recuperar
part de les inversions.
-¿Que opina de la Ciutat de les Arts
i les Ciencies?
-Deuria anar a vore- la mes voltes per a
analisar-la en profunditat. Crec que es
una obra molt monumental, gran,
faraonica, pero considere que li falten
mes continguts. Per eixemple, el
Guggenheim de Bilbao te molt mes
LR.......87
continguts interiors. Espere que la
Ciutat de les Arts vaja incorporant-los a
poc a poc.
Hui en dia, es poden trobar arquitectes
polifacetics, com Miguel Angel
o Leonardo da Vinci, que tambe
pintaven, feyen escultures,...
Ara n’hi ha molt pocs. L’arquitecte ara
està molt introduit en el mon
comercial. He de reconeixer que els
arquitectes estem perdent un poc la
faceta d’artiste. Pero sempre conservem
l’esperit creatiu.
-¿Quines son les ciutats mes boniques
del mon, en la seua opinio?
-Crec que la majoria dels arquitectes
coincidim en el gust per les ciutats
italianes, Florencia, Roma, Venecia,
Siena. En quant a les ciutats modernes
em van impressionar tant Chicago com
Nova York, que es impactant.
-¿Que pot portar a un ser huma a
destruir obres d’art com els
“Budes” d’Afganistan o les “Torres
Bessones” de Nova York?
L`arquitecte ara
està molt introduit
en el mon comercial.
He de reconeixer que
els arquitectes estem
perdent un poc la faceta
d`artiste.
-Una carrega d’odi impressionant. Que
un pilot, un home preparat, a una
velocitat altissima, choque just en el
nucleu central d’un edifici, ha de tindre
molt d’odi dins.
-La societat, en general, ¿respecta
l’art arquitectonic?
-Crec que en Espanya no es respecten
els edificis. Quasi tota la gent fa
reformes en els edificis. Les plantes
baixes cada una es d’una manera. En
els Estats Units es respecten els edificis
des de fa anys tal com estaven. Aci la
gent, quan mostra la seua casa, a soles
ensenya la part de dins. Mai mostren el
edifici en si mateix o l’apartament.
-¿En quina obra li haguera agradat
treballat o dissenyar?
-Estic un poc frustrat per no poder
concloure la volta de la sala capitular
del Monasteri de la Valldigna, que la va
fer Aleixandre VI, perque tenim moltes
peces, pero no me resigne a poder
acabar-la alguna volta.
Arqueologia
..........................................................................................
Excavacions
arqueologiques
En el
Palau
dels Barons
D´Alaquas
Habitacio A
Detall dels Canalets
M.G.Díez
Arqueolec
D
Des del 14 de maig al 22 de juny del 2001, es va portar a efecte l'excavacio
arqueologica previa a l'inici de les obres de rehabilitacio del Palau dels
Barons d'Alaquas, com a nova seu de l'associacio cultural “Lo Rat Penat”.
L'immoble, propietat en el passat de la familia Trenor i proxim a l'esglesia de
Sant Joan de l'Hospital de Valencia, va a mantindre en posterioritat a la seua
restauracio, la major part de l'entramat constructiu intern, per la qual cosa els
treballs arqueologics es van centrar unicament en aquells llocs de la planta baixa on
la profundisacio en el subsol era necessaria per a les obres que s'anaven a efectuar.
En l'objecte d'una millor comprensio
de l'espai en que anavem a intervindre,
es va dividir este en distints ambients
dels quals es van obtindre desiguals i
interessants resultats:
- Habitacio A.
Situada en la part dreta del vestibul, en
ella s'havien allojat en els ultims temps
i fins a la seua desaparicio les
dependencies de la Banca Trenor.
Durant la retirada de tota la terra de
farcit que ocupava esta zona es va posar
al descobert un complex sistema de
canalets (Lam. 1) que discorrien
ortogonalment a les parets est i oest de
l'habitacio, el mateix, cronologicament
pertanyent al segle XIX-XX, pareix que
tindria per objecte l'aïllament
d'humitats del sol existent.
- Habitacio B.
Separada de l'anterior dependencia
unicament per un pilar de rajola, en
ella es van localisar les restes
incompletes d'un possible arc apuntat
de pedra. Hi ha la possibilitat que el
mateix haguera format en el passat,
junt en atres construccions hui
desaparegudes o ocultes en edificis
moderns, part del complex religiosassistencial
de Sant Joan de l'Hospital
iniciat en la presa de Valencia per part
de Jaume el Conquistador.
L'excavacio davall este element
arquitectonic va posar al descobert un
sellar de pedra calcaria de grans
proporcions, aixi com tot un entramat
de desaigües contemporaneus que
aporten una cronologia molt recent.
Entre tot este confus embolic de
canalisacions es va arreplegar una
ingent quantitat de ceramica,
majorment fora de context, d'epoques
que oscilen entre els segles XIV i XVI.
LR.......88

Arqueologia
..........................................................................................
Zona est adossada al pati central.
Igual que les habitacions A i B, el lloc es
trobava sobreelevat respecte a la resta
de l'edifici per mig de farcit compost
per terra, rajoles rectangulars, sellars
solts i atres elements diversos de
construccio.
En la seua paret est tambe es va poder
identificar, encara que en millors
condicions, l'arc ya localisat en
l'habitacio B (Lam. 2). Baix el mateix es
va obrir una estreta sanga que va posar
al descobert i ens va permetre analisar
les caracteristiques del seu basament,
format en la seua majoria per pedra
sellar compactada en argamassa. La
continuacio de la profundisacio en el
lloc va donar en la troballa d'un tram
de mur que en direccio norest-surest
estava construit igualment en pedra
sellar unida en escassa argamassa. El
seu estat deficitari era possiblement
conseqüencia del reaprofitament dels
seus materials com a elements per a la
formacio de les sabates del citat arc.
En est ambit es va localisar igualment
un empedrat irregular i destruit en
distints punts a causa d'intrusions
contemporanees (Lam. 3), aixi com
tota una serie de peces (fragment d'un
fust de columna, fragment d'una lapida
de marbre, sellar de pedra tallat i dos
solcs discoïdals en doble creu inscrita
en el disc), que si be es van trobar
reutilisades, no cap el menor dubte que
la seua presencia en el lloc hem de
posar-la en relacio en la proximitat de
l'Esglesia de Sant Joan de l'Hospital.
LR.......89
Zona sur adossada al pati central.
Durant l'excavacio practicada en
distints punts d'este sector, es van
identificar novament les conduccions i
desaigües propis d'una vivenda del
segle XIX. Provinents del pati obert de
la casa, aquells discorrien cap a la zona
del vestibul d'esta en l'objecte
d'alcançar el sanejament public del
carrer.
Tambe es va constatar en esta zona la
presencia de dos pous d'aigua, en
l'actualitat secs.
Zona oest adossada al pati central.
En ella es van recuperar com a peces
importants, dos sellars de gran tamany,
adequadament tallats i encoixinats
(Lam. 4), utilisats com a base d'una
roïna i moderna construccio de rajoles
en argamassa.
Zona est
adossada
al pati central.
Detall sabata de l’arc
Es van arreplegar
dos fragments de fust de
columna d'alabastre aixi
com dos sellars reutilisats
com a elements d'una
canalisacio.
““
Zona est adossada al pati central.
Detall d’empedrat
Zona nort adossada al pati central.
La prospeccio arqueologica practicada
en este entorn va donar com a principal
dada l'existencia d'un mur construit a
base de pedra sellar unida en terra que
a pesar de posseir tan feble nexe d'unio
es mostrava ferm i resistent.
Com a elements sigulares i quasi a
nivell superficial es van arreplegar
dos fragments de fust de columna
d'alabastre aixi com dos sellars
reutilisats com a elements d'una
canalisacio.
Material ceramic.
Cronologicament es molt homogeneu
(comprén des del segle XIV i el segle
XVI), destaquen les peces destinades a
almagasenage de productes alimentaris
tant solits com liquits (gerres, vaixells,
...), a la cuina (olles, cassoles, ...), a la
taula (plats, copetes, gerres, ...), aixi
com una serie de cresols i atres
recipients d'us comu i quotidia.
lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......90

lo Rat Penat
..........................................................................................
en temps de
La reforma
de l'albereda
José Fco. Ballester-Olmos i Anguís
l'intendent Caballero
LR.......91
Jardins Valencians
................................................
D
espres de la guerra de
Successio, que havia deixat
sense treball a un important
numero de ciutadans,
l'intendent corregidor Rodrigo Caballero
Llanes propicià en 1714 unes millores
en L'Albereda que donaren lloc a
l'acondicionament de les seues
depauperades zones ajardinades i de la
seua ret de sequies per a rec; ordenant
de la mateixa manera plantar oms,
palmeres, ciprers i frondoses, a la
vegada que es complementava l'ornat en
diferents elements ornamentals
escultorics i arquitectonics.
LR.......92

Jardins Valencians
..........................................................................................
D
espres d'eliminar les aixares que
cobrien aquell prat antic, i
aplanat el terreny, es
construiren amples i espayosos
carrers en calçades als costats. Dos
d'estos mes principals, per a passeig de
carruages, foren traçats en 825 metros
de llongitut i 15 d'amplaria, vorejant-se
en un menut mur baix de selleria; i
l'atre, un espai més estret, es va
construir de 7 metros d'amplitut. Les
calçades estaven decorades de tirada en
tirada en piramides de calç i rajola
pintades d'almagra i llistes blanques,
rematades en boles de ceramica
vidriada blava. Poc despres es va obrir
un tercer carrer que discorria tambe
llongitudinalment, flanquejant el jardi
anex nomenat Plantío en aquells anys.
En la vora d'eixa calçada s'edificaria
mes tart l'ermita de la Soletat, que
donaria nom ad aquella via o cami.
La zona del pla enfront del palau i
jardins del Real fon urbanisada,
donant-se-li forma d'un circul inscrit
en un quadrat, en plantacio d'arbres en
el seu interior i una piramide en el
centre. Aquell “oval del Real” es va
rodejar d'una barana en boles de pedra
i un banc corregut fet de canteria per
Juan Escrivá.
En motiu de la visita a Valencia de
Felipe V i Maria Luisa de Saboya en
1719, es van erigir en l'oval del Real
dos grosses columnes de marbre de
Carrara, en els reals busts en la seua
part alta, situant-se en l'atre extrem del
passeig una columna de pedra
marmorea negra en l'estatua en marbre
blanc del princip chiquet Luis I.
Aquelles escultures foren encarregades
a Leonardo Julio Capuz (1660-1731),
que les va esculpir en la colaboracio
d'Antonio Salvador (1685-1766),
conegut per “El Romà” per haver vixcut
en la capital d'Italia.
Salvador havia naixcut en Ontinyent i
havia començat el seu aprenentage de
l'ofici d'escultor en el taller xativi de
José Artigues. Despres va passar a
l'estudi de Capuz, on va residir fins a
complir 17 anys, edat en que va anar a
Roma, on va treballar en José Rusconi,
escultor del Papa. Despres de romandre
treballant per al Vatica durant uns 15
anys, fon elevat a la dignitat de Comte
Palati i armat Caballero de la Cruz
Dorada en 1716. Estant Salvador a
Roma, el seu germa Luis li va fer
arribar la solicitut de Capuz, per a
colaborar en ell en la realisacio de les
escultures per a l'Albereda. Despres
d'acabar dos Crists de boix que tenia
encarregats en Italia va vindre a
Valencia i va treballar com a oficial per
a Capuz en les estatues abans citades.
El terreny que l'Intendent Caballero va
deixar sense urbanisar al costat de
l'Albereda fon ocupat pels religiosos
Franciscans Descalços del proxim
convent de Sant Joan de la Ribera, que
el tancaren en espesses tanques
d'arbusts espinosos, dedicant-lo al
cultiu d'hortalisses.
Son d'eixe moment les dos torres
blasonades en teulada piramidal de
color blau, nomenades de Santiago la
de l'esquerra i de Sant Felip la de la
dreta, que foren construides per a
allojament dels guardies i que encara
romanen en l'entrada al passeig des del
Aquell “oval del Real”
es va rodejar d'una
barana en boles de
pedra i un banc
corregut fet de
canteria per Juan
Escrivá.
LR.......93 LR.......94

Jardins Valencians
..........................................................................................
Pla del Real. En vida del P. Teixidor es
dedicaven a menesters de lo mes divers
i curios: “La una de estas torres es
tienda o botillería de vinos resolis,
aguas, etc.; la otra es figón”.
Originalment cada torre estava situada
rematada per una estructura de fusta
piramidal recoberta a quatre aigües per
planches de plom que es van fondre al
rebre la primera insolacio estival,
despres d'aixo es van substituir per
teules blaves, colocant-se en l'apiç de la
teulada de cada torre una veleta,
dorada i de forma curiosa.
Estes torres seguixen en el
començament de L'Albereda, vigilants
de la llarga historia del vell passeig.
Sobre les seues fronteres principals
destaquen cinc blasons que
corresponen a les armes reals, les
municipals i les propies de l'Intendent
Caballero (una ma oberta que empunya
una espasa, i una atra que soste un
llibre obert), en la creu de Santiago
acolada en l'escut.
Sobre els balcons del pis principal de
cada torre hi ha una inscripcio
commemorativa que diu: “Reinando en
las Españas Felipe V El Animoso
mandó hacer estas torres, estos
jardines, y restablecer la pública
recreación de este paseo D. Rodrigo
Caballero y Llanes, Caballero del
Hábito de Santiago, del Consejo de
S.M. y Superintendente General de
Justicia, Policia, Guerra i Hacienda en
este Reino de Valencia. Año de 1714”.
Un recòrt en pedra que rememora a
aquell personage que ha passat a
l'historia de la jardineria valenciana per
la seua magnifica obra en L'Albereda,
que va portar a que aquell parage fora
considerat com un dels passejos mes
suntuosos d'Europa. Obra d'un
Regidor el mandat del qual va estar
esguitat de greus contenciosos, sobre
tot el que va mantindre en l'Esglesia i
que el va portar a l'excomunio, que va
haver de porgar construint l'ermita de
la Soletat al costat del seu volgut
passeig de L'Albereda.
LR.......95
“
Son d'eixe
moment les dos torres
blasonades en teulada
piramidal de color blau,
nomenades de Santiago
la de l'esquerra i de Sant
Felip la de la dreta, que
foren construides per a
allojament dels guardies
i que encara estan en
l'entrada al passeig des
del Pla del Real.
“
lo Rat Penat
..........................................................................................
LR.......96

LR.......97
lo Rat Penat “Fent Cami”
..............................................................
Preguntes personals:
Alicia Giner
i Castelló
Regina del Jocs Florals 2001
E n la seua opinio
¿Els valencians som gent...?
-Molt oberta.
-Voste es considera una persona...
-Prou normal.
-¿Quin es el seu principal defecte?
-A voltes soc massa cabota.
-¿Una virtut?
-Crec que no m'enfade mai, o quasi mai.
-¿Li agrada cuinar?
-M'encanta.
-¿Quin es el seu plat favorit?
-La paella, per supost.
-¿De marisc o de carn?
-De verdures.
-¿Mar o montanya?
-Mar.
-Una pelicula
-Chocolat.
-Un actor
-Robert Redford.
-Un cantant o grup musical
-Paulina Rubio m'agradava, pero
em va defraudar un poc el
concert. Preferixc a Chayanne.
-¿Te algun hobbi o aficio?
-Abans anava molt a esquiar, pero
ya fa temps que no me'n vaig.
Ya tinc ganes de tornar.
-Un llibre
-El Caballo de Troya.
Pau Segarra
LR.......98

lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
LR.......99
En esta tasca he de
destacar al president
Enrique Esteve,
que sempre m’ha
acompanyat a tots els
llocs.
Pero en general
tota la gent
es magnifica.
L'ofrena a la Mare de Deu em va emocionar molt. Crec que la Geperudeta
es una verge molt especial
-¿Com et vas vore vestida de dona
valenciana...?
per als valencians.
-Alicia, ¿com resumiries el teu Regnat?
-Es molt dificil, perque han segut a
monto d'actes tots molt bonics. Sempre
n'hi ha algun moment en cada acte en
que t'emociones.
-¿Quins, per eixemple?
L'ofrena a la Mare de Deu em va
emocionar molt. Crec que la Geperudeta
es una verge molt especial per als
valencians. Un atre gran moment va ser la
presentacio.
-Destacaries algun mes,...
He de reconeixer que l’acte d’agost en
el meu poble em va arribar al cor. En
Vallada tinc molta gent volguda. Tambe
eren molt bonics els actes de
presentacio de llibres, l’apertura dels
cursos de valencià,...la clausura. En
realitat ha segut un any maravellos.
-Molt be perque sempre m'ha agradat
posar-me trages antics. Crec que em
quedaria en un trage del segle XVIII,
groguet, decorat en flors de diferents
colors. Era realment precios.
-¿Com es la gent de Lo Rat Penat?
-Maravellosos. He fet moltissims amics
i amigues que espere poder conservar.
Sempre m'han ates perfectament,
ajudant-me en tot lo que neccesitava.
En esta tasca he de destacar al
president Enrique Esteve, que sempre
m’ha acompanyat a tots els llocs. Pero
en general tota la gent es magnifica. No
en tinc cap queixa.
-¿Ara, que vols fer?
-He acabat la carrera de dret. Estic fent
practiques.
-¿Que preferixes, ser fiscal o
advocada defensora?
““
-No ho se, he de pensar-m'ho un poc
mes,... (entre rialles) fiscal acusador
pot ser. No, realment no se si
començare a opositar o fare un master
d'especialisacio,...estic un poc indecisa.
-¿Per que?
-Bo, realment lo que m’agradaria es
introduir-me en el mon de la politica.
-¿Per a seguir els passos de ton pare?
-Clar, la politica sempre l’he vixcuda
molt de prop i m’apetix. Crec que soc
molt extrovertida i m’agrada el debat.
Pero bo, encara he de decidir.
lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
En la
GENTILEA FLORAL
El passat dia 31 d´agost, Lo Rat
Penat es desplaçà a Vallada per
tal de celebrar la Gentilea
Floral en honor de la CXVII
Regina, Alicia Giner i Castelló. La Junta
de Govern de Lo Rat Penat, el Cor
Popular i el Grup de Danses acodiren a
la magnifica i historica casa senyorial
de la Familia Giner- Castelló per tal
d´arreplegar a la Regina i acompanyarla
pels carrers de Vallada fins a la plaça
on en desenrollà l´acte. A la porta de sa
casa el Grup de Danses oferi a Alicia
Giner un ball de cortesia que fon
llargament aplaudit pel public que
omplia la plaça de l´Iglesia.
La Regina, acompanyada per les seues
Dames d´Amor va ser rebuda en
l´escenari en tots els honors. Ocupaven
les taules del consistori dels Jocs
en honor
D´Alicia Giner i Castelló
es tanquen els
CXVII Jocs Florals
Florals, l´Honorable Sr. Enric Esteve i
Mollà, President de Lo Rat Penat,
L´Excm. Sr. D. Fernando Giner i Giner,
Alcalde de Vallada i President de la
Diputacio de Valencia, Pere Delmonte i
Hurtado, Josep Climent i Barber i Rosa
Bartual Oliver, Vicepresidents de Lo
Rat Penat, Vicent Xavier Navarro
President dels Jocs Florals, tots ells
acompanyats pels poetes premiats en la
CXVII edicio dels Jocs Florals de la
Ciutat i Regne de Valencia: Josep Lluïs
García Ferrada, Rafael Meliá Castelló,
Anfos Ramon i Garcia i Ernest Olmos i
Sabater.
Obrí l´acte el President dels Jocs Florals
saludant al poble de Vallada i agraint la
massiva assistencia a l´acte en honor
d´Alicia Giner, filla de la vila. Començà
l´acte lliterari en la llectura del poema
Vicent Xavier Navarro,
President dels Jocs Florals
guanyador del premi de Poesia Festiva
a carrrec d’Ernest Olmos. Seguidament
el llorejat Anfos Ramon donà llectura al
poema premiat en l´Englantina d´Or
"Desfent la negra nit" -en el que es
premia al millor poema que exalte les
virtuts i la grandea del poble valencià- i
que fon premiat en una gran ovacio pel
public assistent; seguidament llegi un
poema dedicat al poble de Vallada. El
poeta Rafael Melià llegi el treball
premiat en la Viola d´Or "Com yo vos
he volgut", aixina com un poema
dedicat als patrons de Vallada: el
Santissim Crist del Mont Calvari, la
Mare de Deu de Gracia i Sant Bertomeu
que va agradar amplament al public
que omplia la plaça. Pere Delmonte i
Hurtado, guanyador de la Flor Natural
i que ya llegi el seu treball en la nit dels
LR.......100

lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
LR.......101
Com un somi i
fugaçment ha anat
transcorrent l'any que
he vixcut en tota
l'intensitat propia
d'una experiencia
inoblidable.
Jocs Florals va dedicar un sonet a les
Dames de la Cort d´Amor: Lidia, Alicia,
Lourdes, Maria Josep, Anna i Sara. El
poeta Josep Lluïs García Ferrada,
guanyador de l´Accessit a la Flor
Natural va llegir el seu inspirat poema
que va emocionar al public assistent i
acabà en un sonet dedicat a la Regina.
Tancà l´acte el President de Lo Rat
Penat, Enric Esteve i Mollà, qui agrai
a Alicia Giner Castelló l´haver
representat tan magnificament a Lo Rat
Penat a lo llarc de tot l´any per la seua
simpatia i per la gran valenciania que
ompli el seu cor. Tambe va agrair a sos
pares, Fernando i Alicia, l´haver-se
volcat completament en la seua filla i
en el seu regnat, i al poble de Vallada
per haver-nos donat tan magnifica
Regina:
"...Vullc aprofitar esta oportunitat
per a agrair a tots els valladins la bona
acollida que sempre haveu dispensat ad
esta centenaria entitat cultural. En el
recòrt tenim tots l´acte de la Demanà i
tambe el magnific acte poetic en honor de
la Mare de Deu dels Dolors, patrona dels
poetes valencians, que celebrarem el
passat mes d´abril en la vostra iglesia de
Sant Bertomeu Apostol i que va constituir
un gran exit tant de participacio del poble
de Vallada, com per la gran calitat dels
poemes oferits i de la glossa de l´acte,
aixina com per les paraules del vostre
rector D. José Estellés.
Gracies tambe a la Familia Giner-
Castelló que s´ha volcat en la seua filla i en
el seu valencianissim regnat. Gracies
Fernando per la teua amistat i per la teua
colaboracio en Lo Rat Penat, que estem
segurs continuarà en el temps, perque
persones com tu compromeses en la seua
terra i la seua cultura, sabem, com
nosatres, de l´esforç, de la constancia, de la
lluita diaria per esta la nostra Patria
Valenciana. Sempre recordare les teues
aclaridores paraules en reivindicacio i
defensa de la llengua valenciana del teu
discurs en la parroquia de Santa Maria
del Mar de Valencia. Gracies per haver
passat a formar part de l´Honorable
Consistori de Mantenedors dels Jocs
Florals. Encara tenim en la memoria el
teu magnific discurs en la magica nit dels
Jocs Florals, ple d´amor a Valencia, ple
d´emocio i amor a la teua filla i Regina
nostra, Alicia, que va fer brollar no sols les
seues llagrimes, si no les de molts dels que
ompliem el Teatre Principal de Valencia,
en eixa magica nit que sempre quedarà en
el nostre recòrt. Gracies Alicia Castelló,
mare de la nostra Regina per haver estat
sempre al nostre costat. Gracies com no als
teus yayos, Alicia, perque sabem, que
lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
estan molt orgullosos del teu regnat.
Gracies per sempre Alicia, per haver estat
en nosatres, gracies perque la teua
presencia nos ha donat mes relleu i nos ha
dignificat cada u dels actes que has
presidit. Enhorabona per haver segut tan
magnifica Regina.
En Lo Rat Penat i en la nostra anima
quedarà per sempre el recòrt del teu regnat,
i te preguem que Lo Rat Penat i els que hem
estat en tu quedem tambe per sempre en un
raconet d´eixe, el teu gran cor."
Trencant el protocol, Alicia Giner i
En Lo Rat Penat i en la nostra anima quedarà
per sempre el recòrt del teu regnat, i te
preguem que Lo Rat Penat i els que hem
estat en tu quedem tambe per sempre en un
raconet d´eixe, el teu gran cor.
““
Castelló volgue dir unes paraules
plenes de sentiment i agraïment per les
emocions vixcudes com a reina de la
cultura valenciana:
"Com un somi i fugaçment ha anat
transcorreguent l'any que he vixcut en tota
l'intensitat propia d'una experiencia
inoblidable. L'haver segut la Regina dels
CXVII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de
Valencia ha supost per a mi la possibilitat
de reafermar-me en les meues conviccions
i en l'orgull de ser i sentir-me
valenciana.Des de la Demanà, passant
pels Jocs Florals, la celebracio dels Dolors
en l'Iglesia Parroquial de Sant Bertomeu
de Vallada -el meu poble-, els distitns actes
culturals als que he assistit en
representacio de Lo Rat Penat com a
Regina, la Batalla de Flors i aixina fins
arribar a la Gentilea, han omplit -tots ellsel
meu cor de goig i d'alegria.
Res d'aixo havera segut possible sense la
confluencia de l'esforç i de la voluntat de
moltes persones a les que sincerament els
ho vullc agrair. La meua gratitut, en
primer lloc a Lo Rat Penat, al seu
president Enric Esteve, a Marivi
Ferrandis, a Vicent Xavier Navarro, a
Enric Marti, al Dr. Gil Barberá, ... en fi, a
tota la gent que treballa per lo Rat. Com
no al Cor Popular i a la seua Directora
Rosa Bartual i al Grup de Danses i a la
LR.......102

lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
LR.......103
lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
seua Directora Ampar Simarro. ¡Que
emotiva va ser la representacio en el
Teatre Principal de la Simfonietta
Valenciana!, i especialment entranyable el
recórt per al gran poeta i benvolgut amic
Pere Delmonte.
I com no als meus pares, a Chema, a les
meues Dames d'Amor, i a tots els que
m'han recolzat fent possible esta vivencia,
que m'acompanyarà tota la vida.
A tots agraixc el gran regal i tesor de la
nostra amistat, que anirà sempre
acompanyat del meu carinyo i
reconeiximent ad eixa entitat centenaria
valenciana i valencianista que es Lo Rat
Penat a la que sempre me sentire
vinculada."
Despres d´estes sentides paraules que
van fer brollar llagrimes d´emocio dels
seus ulls, el poble de Vallada la va
premiar en una gran ovacio.Acabat
l´acte lliterari que fon clausurat pel
President dels Jocs Florals fent la
tradicional crida als poetes, escritors i
investigadors per a participar en la
CXVIII edicio dels Jocs Florals, fon
novament representat l´espectacul
"Simfonietta valenciana". Est espectacul
-dedicat al poble de Vallada- fon estrenat
la nit dels Jocs Florals, el 18 de
decembre de 2000, en el Teatre
Principal de Valencia, i fon tan gran
l´acceptacio del public, que a peticio de
la Regina i de la seua familia es tornà a
representar la nit de la Gentilea per tal
d´oferir aixina la possibilitat de que tots
els valladins pogueren gojar d´est
espectacul interpretat pel Cor Popular,
dirigit per rosa Bartual i Jesus Madrid, i
pel Grup de Danses dirigit per Ampar
Simarro. Alli poguerem escoltar diverses
cançons de Vallada: "L´Aurora", "La
tocata dels bous" i "La jota de Quintos",
acabant l´espectacul en la canço
patriotica "Cant a la terra".
En un gran aplaudiment acabà esta
magnifica velada de la Gentilea Floral.
En acabant, tot el public fon obsequiat
en el llibre dels CXVII Jocs Florals,
editat gracies a la nostra Regina i a sos
pares, el qual conté el discurs del
Mantenedor i els poemes premiats en la
Flor Natural, l´Englantina d´Or i la Viola
d´Or. Tots els socis que ho desigen
poder passar per la seu de Lo Rat Penat
i retirar gratuïtament un eixemplar
d´esta publicacio en que nos ha
obsequiat la nostra Regina.
Esta Gentilea Floral a segut un magnific
colofo dels CXVII Jocs Florals de la
Ciutat i Regne de Valencia que en tan
gran exit es celebraren la nit del 18 de
decembre de 2000.
Vullc acabar esta cronica en les paraules
en les que el Mantenedor dels Jocs
Florals, L´Excm. Sr. D. Fernando Giner i
Giner, acabà el seu valencianissim i
patriotic parlament la magica nit dels
Jocs Florals:
"... Valencians i valencianes: Fem Patria
Valenciana. Fem-la en llengua valenciana.
Que l´ombra de la Senyera del Regne
marque eix anhel patriotic d´una
Valencia forta, unida i plena de llegitim
orgull.
Una Valencia que des de l´aval del seu
historic passat, salude al sol novell d´un
futur esperançador.
Una Valencia de tots i per a tots."
LR.......104

LR.......105
“ Una persona extrovertida, en un caracter obert.
“
lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
Preguntes personals:
Elvira
Selva Catalá
Regina dels CXVIII Jocs Florals
E n la seua opinio
¿Els valencians som gent...?
-Som normals, un poble obert.
-Voste es considera una persona...
-Molt amiga dels seus amics i amigues.
Una persona extrovertida, en un
caracter obert.
-¿Quin es el seu principal defecte?
-A voltes tinc poca autoestima.
-¿Una virtut?
-Crec que soc molt fidel.
-¿Li agrada cuinar?
-Sí, molt.
-¿Quin es el seu plat favorit?
-La llangosta.
-¿Li agrada la paella?
-Sí.
-¿De marisc o de carn?
-De carn.
-¿Mar o montanya?
-Mar.
-Una pelicula
-Notthing Hill.
-Un actor
-Ben Affleck, el de Pearl Harbor.
-Te algun hobbi o aficio?
-Sí, m’agrada molt ballar.
-Un llibre
-El ocho, es de misteri.
-Un personage historic?
El Cid.
Pau Segarra
LR.......106

lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
LR.......107
Elvira Selva te una
sonrisa molt bonica, es
una chica molt amable
que se sent molt
orgullosa de la seua
familia i de ser
valenciana.
-¿Estas contenta de ser Regina dels
Jocs Florals de Lo Rat Penat?
-Moltissim, es un gran honor i espere
estar a l’altura. M’està agradant tot
perque soc una enamorada de les festes
valencianes. Yo me sent molt valenciana.
-Ademes, seguixes la tradicio familiar...
-Sí, es cert. Fa cent anys que la meua
yaya, Rafaela Selva, (marquesa de
Torrefranca) tambe va rebre el
nomenament de Regina dels Jocs
Florals. A la meua familia li fa molta
ilusio. Ademes es un honor ser regina
i compartir carrec en personages tan
historics como Maria Teresa de
Borbón, la germana del Rei Alfons
XIII o la filla de Franco.
-¿Te vas emocionar en la "demanà"?
-Molt. Inclus mon pare m' ho digue. Va
ser en un moment en que el president,
Enrique Esteve, estava llegint unes
paraules i reconec que em vaig
emocionar, quasi vaig plorar i tot. Les
poesies, els sonets,... poden provocar
estos sentiments.
-Les dames de la Cort d’Amor, ¿son
amigues teues?
-Sí, he elegit a quatre amigues i a dos
cosines germanes. Elles tambe estan
molt contentes i ya esperen posar-se els
trages de la dona valenciana.
-¿T’agraden les festes tradicionals
valencianes?
-Molt, soc fallera de Gravador Esteve-
Cirilo Amorós. M'ho passe molt be en
el casal i sobre tot en la semana de
Falles fruixc molt. Tambe m’agrada
posar-me vestits. Sempre m’he provat
trages en la fabrica de vestits valencians
del meu yayo.
-¿Que estudies?
-Enguany he començat a anar a
l’Universitat i estic estudiant Arquitectura
d’Interiorisme en Peris Torres.
-¿Aixo tambe te ve de familia, no?
-Sí, pero es distint. El treball de mon
pare es mes tecnic i el meu mes artistic.
Sempre m’ha agradat la decoracio.
Ademes, reconec que tenia prou
problemes en les Matematiques.
-¿Tens germans o germanes?
-No, soc filla unica. Pero crec sincerament
que els meus pares no m’han ‘mimat’
molt, lo just unicament. Tambe es cert
que de chicoteta pujava molt a casa
dels meus cosins a jugar, ya que ells
viuen en esta mateixa finca. Tambe tinc
un gos molt bonic.
Sopar de
Sant Donis 2001
Vicent Xavier Navarro
E
l passat dia 8 d´octubre, Lo Rat Penat celebrà el tradicional Sopar de Sant
Donis. Un any any mes es feu realitat el dit popular "de la festa la vespra".
La Junta de Govern de Lo Rat Penat decidi novament tornar a celebrar-lo
en l´historic i simbolic marc del Monasteri d’El Puig, i la decisio fon totalment
acertada: vora doscentes cinquanta persones participaren activament en el Te Deum
i posterior sopar de germanor en esta data tan senyalada. Els socis, amics i
simpatisants que acodiren se n’anaren gratament complaguts tant pel solemne
Te Deum en la capella de la Mare de Deu d’El Puig, com pel magnific sopar que tots
poguerem gojar, tal com nos han confirmat les moltes felicitacions rebudes.
A les 21.15 h. se congregava la Junta de Govern als peus de l’escalinata al monasteri
junt a la Senyera de Lo Rat Penat i fea la seua solemne entrada en la capella de la
Patrona del Regne de Valencia, mentres cantava el Cor Popular de Lo Rat Penat. La
nostra Senyera ocupà el lloc d’honor en l’altar i ocuparen els primers bancs el
President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Junta de Govern, acompanyats per la
LR.......108

lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
LR.......109
El sopar
fon magnific,
afirmacio
feta per molts
comensals.
“
Regina dels CXVII Jocs Florals, Alicia
Giner i Castelló i per la que sera la
CXVIII Regina, Elvira Selva Català,
acompanyada per sos pares Elvira
Català i José Mª Selva, aixina com per
les Dames de la Cort d’Amor.
Oficià el Te Deum, mossen Josep
Climent i Barber, qui en unes emotives
i sinceres paraules va pregar a la Mare
de Deu d’El Puig per tots els valencians.
El Tedeum en musica tambe de Josep
Climent -el mateix que al dia següent
fon cantat en la Seu de Valencia- fon
cantat pel Cor Popular de Lo Rat Penat,
Una volta finalisat, en els cafens, prengue la paraula
l´Honorable Sr. President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà
baix la direccio de Rosa Bartual i Jesus
Madrid, finalisant-se en els Gojos de la
Mare de Deu d’El Puig, cantat per tots
els fidels que omplien la capella,
mentres les nostres dos Regines, Alicia
Giner i Elvira Selva, feen una ofrena de
flors a la Patrona del Regne de Valencia.
Seguidament tots els assistents
acodiren al Restaurant Del Real, als
peus de l’escalinata, on foren rebuts en
un coctel de benvinguda. El sopar fon
magnific, afirmacio feta per molts
comensals, acabant en un gelat de llima
i mandarina servit en tulipa en
“
chocolate que va complaure gratament
als assistents. Una volta finalisat, en els
cafens, prengue la paraula l’Honorable
Sr. President de Lo Rat Penat, Enric
Esteve i Mollà, qui pronuncià un
reivindicatiu discurs llargament
aplaudit pels participants. Va
rememorar l’historica data del 9
d’octubre i la figura del Rei D. Jaume:
"... Esta data ha de ser motiu
d’orgull per a tots els que formem este
poble -tant els naixcuts com els que un dia
decidiren viure en ell-, perque el 9
d’octubre de 1238 entrava en Valencia el
lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
rei que nos donaria entitat juridica -per
mig dels furs- com a un regne independent
dins de la Corona d’Arago.
Eixa decisio del rei D. Jaume de crear un
regne en furs propis i no cedir davant les
pressions d’uns i d’atres -catalans i
aragonesos- per a fer-se en el control
d’estes terres es lo que fa que este rei siga
un dels referents d’este poble, perque en
eixos furs ell va decidir la nostra majoria
d’edat, va dotar-nos de les nostres propies
lleis per a que poguerem seguir el nostre
cami..."
Igualment reclamà la reforma de
l’Estatut d’Autonomia per a dotar-nos
Lo Rat Penat no pot
sino reafermar-se en la
voluntat de seguir
en la llinea d´estricte
valencianisme i
de continuar la labor
d´ensenyança,
promocio i difusio
de la llengua
valenciana.
de major autogovern:
"... els valencians disponem d’un Estatut
d’Atonomia que cal reformar per a dotarnos
de major autogovern i poder de decisio
i que se nos reconega com a una comunitat
historica que es lo que som. Els valencians
hem d’ocupar el lloc que nos pertoca en una
Espanya i en una Europa unida, culta i
solidaria, a on totes les llengües i cultures
siguen protegides, potenciades i respectades
com a garantia de diversitat i valios
patrimoni rebut dels nostres antepassats
per a ser transmes a les noves generacions."
Condenà el terrorisme i exigi
respecte i proteccio a la nostra
irrenunciable llengua valenciana:
"... condenem les conductes i actuacions
radicals i fanatiques, puix poden ser
l’orige del terrorisme mes irracional del
que tots patim, d’una manera o d’una
atra, el seu cruel atac. Expressem la
nostra solidaritat en totes les seues
victimes, en estos moments de tensio belica
que està patint el mon.
...d’una forma molt especial cal
exigir respecte i proteccio a la nostra
irrenunciable llengua valenciana,
reconeguda en el nostre Estatut. Els
valencians hem de recapacitar en el fet de
cóm es possible que una minoria estiga
qüestionant la personalitat propia i
diferenciada de l’idioma valencià, que
conta en un Sigle d’Or, el primer de les
lletres hispaniques, i en el qual els seus
autors dien expressament que escrivien en
llengua valenciana. ¿Com es possible que
es qüestione lo inqüestionable?
Lo Rat Penat ha fet sabedor al poble
valencià de la seua preocupacio, vista la
composicio final de l’Academia Valenciana
de la Llengua, ya que entenem que eixa
composicio no garantisa la personalitat
propia i autoctona de la llengua
valenciana. En estes circumstancies Lo Rat
Penat no pot sino reafermar-se en la
voluntat de seguir en la llinea d’estricte
valencianisme i de continuar la labor
d’ensenyança, promocio i difusio de la
llengua valenciana, treballant des de
l’unio de tot el mon valencianiste en la
defensa del nostre idioma. Lo Rat Penat
continuarà -des del dialec i la tolerancia,
des de la seua independencia politica i
ideologica i sense renunciar a res de lo que
nos fa ser i sentir-nos valencians- en el seu
mestrage i quefer cultural."
Igualment tornà a denunciar
l’incomprensible actitut de la
Conselleria de Cultura i Educacio en
relacio als tituls de llengua valenciana
de Lo Rat Penat:
" cent vintitres anys de treballar per la
nostra cultura i mes de cinquanta anys en
LR.......110

lo Rat Penat “Fent Cami”
..........................................................................................
l’ensenyança de la llengua valenciana son
avals mes que suficients per a exigir que se
nos tinga en conte en tema tan
trascendental.
...cinquantados anys ensenyant el nostre
idioma -inclus en moments molt dificils- a
generacions i generacions de valencians que
en ells han depres a valorar i a voler una
senya d’identitat d’especial importancia.
Per aixo, des d’esta centenaria institucio,
respectada i volguda pels valencians, nos
costa d’entendre l’actitut de la nostra
actual Conselleria de Cultura, fent oits
sorts, a la reivindicacio que venim fent des
de 1983 per a que se torne l’oficialitat als
Tituls de Valencià de Lo Rat Penat, que els
va llevar el llavors Conseller Sr. Ciscar."
Seguidament es va obsequiar a totes les
dones en la tradicional “Mocadorà”, i
tots els assistents foren obsequiats en
l’ultima de les publicacions de Lo Rat
Penat, el llibre La passio i l’angoixa de
pintar d’Ernest Barrera i Sánchez, Premi
Adlert de Novela dels CXVII Jocs
Florals.
Com a brillant colofo del Sopar de Sant
Donis es celebrà el sorteig entre tots els
assistents dels obsequis que gentilment
han donat artistes, empreses i
comerços que colaboren tots els anys
en la seua donacio a fer mes emotiva
esta festa de germanor valencianista:
JUAN BOLUDA S.A., ENCARNA
ALBARRACIN, RAFAEL CATALA S.A.,
LLADRO, CARBONELL, AMPAR
FABRA, ESTELLÉS, CARMEN MESAS,
GUAITA, CAMILO MIRALLES, TAPIA,
ALMACENES ESPAÑA S.L., NASSIO
BAYARRI, RICARDO JOYEROS, LLUÏS
LLUCH, ABANICOS JULIA, M.
RODRIGUEZ TALENS, JULIÀ FRIAS,
GUILLEM BAUSET, PEPE MORENO,
CASTELLO & CASTELLO, ERNEST
BARRERA, ARTESANIA LLOBE,
RELLONGERIA
CARLES BORI I
MANUEL ROS RUIZ.
En l’Himne Valencià
es tancà un magnific Sopar de Sant
Donis que perdurarà en la nostra
memoria.
LR.......111
Junt a la Senyera de Lo Rat Penat
i fea la seua solemne entrada en la
capella de la Patrona.
lo Rat Penat “Cor Popular”
..........................................................................................
A
ra que la revista Lo Rat
mampren una nova etapa, el
Cor vol participar als socis i als
amics que no ha deixat en tot
este temps les seues activitats i que
seguix preparant-se per a proxims
events.
En proximes comunicacions vos
contarém en detall les incidencies del
magne concert que hem oferit en motiu
del “Dia de la Patria Valenciana” en el
Palau de la Musica, pero referint-nos a
les activitats mes destacades de l’any
passat hem de destacar el viage que el
Cor feu a Roma i que alli va tindre
l’honor de cantar una missa en la
Basilica de Sant Pere; que alli, en la
Basilica plena de gent, va sonar, cantat
per nosatres, l’Himne de la Coronacio
de la Mare de Deu dels Desamparats;
que despres de la missa se’ns acostaren
molts valencians i, en llagrimes en els
ulls, nos dien fort: ¡Nosatres som
valencians! ¡Vixca la mare que ...!; que
despres forem rebuts en audiencia pel
Sant Pare; que visitarem els grans
monuments de la ciutat eterna,
entre ells la Catacumba on està
l’impressionant tomba de Santa Cecilia,
al patrona dels musics; que varem
conviure en un grup de valencians que
nos feren l’estancia inoblidable ... Unes
vivencies maravelloses.
..............................................................
El Cor vol ampliar la plantilla de la seua rondalla. Si vols
formar part d’ella i tens temps per a ensajar els dilluns i
dimecres de cada semana a partir de les 20.00 h., no
dubtes en posar-te en contacte en nosatres.
..............................................................
Cor popular
Tambe en esta comunicacio volem
recordar-vos els tituls del catalec de les
nostres gravacions que estan a la vostra
disposicio en la seu de Lo Rat i que nos
agradaria que les difonguereu.
- Cassettes
Cançons Festives
Arraïls I i II
Missa Valenciana
Mosaic de Cançons Valencianes
Contar i Cantar
Canço de Lluita
Cançons de Nadal
- Compactes
Mosaic de Cançons Festives
Cançons de Pasqua i Festa
Cançons de Nadal Fa 2000 Anys
Cançons de Llar i Treball
El Conte de la Yaya
Cançons d’Ofici
Simfonietta Valenciana
Corona Lirica a la Mare de Deu
Arraïls (Doble C.D.)
Cants a al Patria
Dos Misses Valencianes
(Tambe tenim les partitures)
- En preparacio
Cants religiosos
en llengua valenciana
- Colaboracions
Hem participat en la gravacio
de 4 edicions de “Canço Popular
nadalenca” que edita la Federacio
de Folclor de la comunitat Valenciana.
de LO RAT PENAT
.............................
El proxim 23 de
novembre es celebrarà el VII
Concurs d’interpretacio al
piano “Mestre Serrano”.
Va dirigit a tots els
pianistes que estiguen cursant,
o hagen finalisat els seus
estudis, en Conservatoris o
Escoles musicals de la
Comunitat Valenciana.
Els interessats poden
posar-se en contacte cridant
a Lo Rat Penat.
.............................
LR.......112

lo Rat Penat “Cor Popular”
..........................................................................................
Reivindicacio,
memoria
historica,
proyeccio de futur,
festivitat i ilusio
de colectivitat.
Lo Rat Penat, dins dels actes
commemoratius al voltant del 9
d’octubre, celebrà el passat dia
7 d’octubre, un Concert
Extraordinari en motiu del Dia de la
Patria Valenciana. El concert estigue a
carrec del Cor Popular de Lo Rat Penat,
baix la direccio de Rosa Bartual i de
Jesus Madrid i es celebrà en la Sala
Rodrigo del Palau de la Musica.
La commemoracio del 9 d’octubre ha
segut una constant en la vida de Lo Rat
Penat. En certs moments l’Associacio
d'Amadors de les Glories Valencianes
era l'unica que recordava i
commemorava la reincorporacio de les
terres valencianes al mon de la cultura
occidental. Hui en dia est es el dia triat
per les institucions valencianes com a
festa nacional valenciana i es celebrada
per tots els valencians com al dia de la
nostra Patria.
LR.......113
Gran exit en el
Concert Patriotic
Vicent Xavier Navarro
Cor Popular
de Lo Rat Penat
lo Rat Penat “Cor Popular”
..........................................................................................
Per a Lo Rat Penat esta data historica -que enguany a les celebracions habituals ha
afegit este concert patriotic- significa reivindicacio, memoria historica, proyeccio de
futur, festivitat i ilusio de colectivitat.
El concert, com a prolegomen de la festa, fon un exit total. El public omplí la Sala
Rodrigo del Palau de la Musica i el Cor Popular preparà el concert en tot el seu
carinyo.
Obrí l’acte el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, en unes paraules de
salutacio al public assistent i de la significacio d’esta data historica per al poble
valencià, seguides de paraules d’agraïment al Cor Popular:
"... gracies com no a tots els components del Cor Popular de lo Rat Penat que tanta
valenciania fan en les seues cançons per tot lo Regne de Valencia, per Espanya i pel mon,
i d’una forma molt especial als seus
directors, Rosa Bartual i Jesus Madrid per
la seua dedicacio en cos i anima ad este
pilar fonamental de Lo Rat Penat..."
Sentirem una seleccio de cançons -
moltes d’elles gravades en el compact
disc "Cants a la Patria"- i tambe unes
noves adaptacions per a cor preparades
per Jesus Madrid de l’Himne a l’Alegria
de Beethoven, de "La Casa Vella" d’Anfos
Ramon, del tema "Valencia" del mexicà
Agustin Lara i del "Himne a Valencia" de
Padilla, estos dos ultims en traduccio a
la llengua valenciana de Rosa Bartual. A
lo llarc del concert es varen sentir molts
vitols i en acabar l’Himne a l’Alegria tot
el public en peu va aclamar en grans
aplaudiments al Cor Popular de Lo
Rat Penat.
En el concert s’interpretaren els temes:
Canço de Lluita, Cant a la Senyera, Cant
a la terra, Himne Valencianiste, L'hora del
sacrifici, Cant Regionaliste, Cant de
Renaixença, Llibertat, Himne a l'Alegria,
La Casa Vella, Valencia i Himne a
Valencia.
Finalisat el concert i enmig dels
aplaudiments del public, visiblement
emocionat per la carrega patriotica de
les seues lletres i de la seua musica, el
President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i
Mollà, acompanyat per la que sera la
CXVIII Regina dels Jocs Florals, Elvira
Selva Català, pujaren a l’escenari per tal
de felicitar el Cor Popular i oferir un ram
de flors a la seua directora Rosa Bartual.
El public demanà un bis del tema "La
Casa Vella", basat en el famos poema
d’Anfos Ramon -qui finalisat l’acte va
rebre numeroses felicitacions- i en
musica de V. Savall, adapat per a cor per
Jesus Madrid. Interpretant este tema el
component del Cor Popular Vicent
Hurtado, potser embargat per l’emocio,
va patir un desfalliment i va caure en
redo, havent de ser auxiliat per meges
que es trobaven entre el public i dut en
ambulancia a l’hospital. Afortunadament
ya es troba molt recuperat i ya està
novament ensajant en el nostre Cor
Popular.
En resum, un dia ple de valenciania i un
gran exit del Cor Popular de Lo Rat
Penat que continúa escampant les
nostres cançons i el nostre folclor per tot
lo Regne de Valencia.
LR.......114

lo Rat Penat “Grup de Danses”
..........................................................................................
Va ser la culminacio d’un any
d’esforç de tot el Grup de
Danses, esforç que va ser
recompensat en el
reconeiximent del public
assistent, al que de nou volem
expressar la nostra gratitut.
U
n dels actes mes importants
que el Grup de Danses de Lo
Rat Penat va dur a terme el
passat any 2000 va ser, sense
dubte, la presentacio del seu ultim
espectacul, “Final de segle”. No es que
buscarem decididament celebrar d’una
manera especial l’acabament d’una
intensa i vertiginosa centuria per a
l’humanitat, pero la Fortuna volgue
que aixina ho ferem.
Com tots sabeu, est acte tingue lloc el
dia 29 de novembre de 2000, en la Sala
Rodrigo del Palau de la Musica de
Valencia, i contarem en la presencia de
l’Honorable Sr. President de Lo Rat
Penat, Enric Esteve, de la CXVI Regina
del Jocs Florals de la Ciutat i Regne de
Valencia, de Encarna Albarracín, i
destacats membres de la Junta de
Govern de Lo Rat Penat.
LR.......115
Un
“ Final de Segle ”
diferent
Palau de la Musica de Valencia
Ramon Martínez i Miñana
Secretari del Grup de Danses de Lo Rat Penat
lo Rat Penat “Grup de Danses”
..........................................................................................
“
Durant molts anys, el Grup de Danses
no havia tingut l’oportunitat de
presentar un dels seus espectaculs com
cal. Aço va fer que l’expectacio de
molts socis de la nostra entitat i del
public en general fora gran, i que
rapidament s’esgotaren les invitacions
per a accedir a l’estrena del nostre nou
“
Es va confeccionar indumentaria del segle
XIX propia de les tasques del camp
espectacul. Des d’estes pagines, el
Grup de Danses de Lo Rat Penat vol
donar les gracies a tots aquells que ens
acompanyaren en una ocasio tan
especial, i tambe demanar disculpes a
aquelles persones que, no per la nostra
voluntat, es quedaren a les portes del
Palau de la Musica.
Baix la coordinacio de la seua Cap de
Seccio, Ampar Simarro, el Grup de
Danses de Lo Rat Penat va preparar
durant mes d’un any esta nova posada
en escena dels nostres balls i la nostra
musica tradicional, en la que es donen
a coneixer costums dels pobles i ciutats
valencianes en les darreries del segle
XIX. D’esta manera, les masurques, els
llancers, les polques i els valsos es
mesclen en el ball de la jota, les
seguidilles i els fandangos tan
difosos per tots els nostres pobles, tots
ells acompanyats per una breu
argumentacio teatral que servix de fil
conductor de tot l’espectacul.
“ Durant molts anys,
el Grup de Danses no
havia tingut l’oportunitat
de presentar un dels seus
espectaculs com cal.
“
Cal remarcar que, per a la presentacio
d’esta produccio del Grup de Danses,
es va confeccionar indumentaria del
segle XIX propia de les tasques del
camp, aixina com l’utilisada en els
nucleus rurals i urbans d’eixa epoca
intentant diferenciar clarament estos
dos ambits reproduint models originals
antics propietat de la Sra. Mª Victoria
Liceras, assessora d’este Grup de
Danses. La confeccio d’esta roba ha
supost un gran esforç per al Grup de
Danses, de la mateixa manera que
l’aprenentage de nous balls i cançons.
Sense dubte, l’estrena de l’espectacul
FINAL DE SEGLE va ser la culminacio
d’un any d’esforç de tot el Grup
de Danses, esforç que va ser
recompensat en el reconeiximent del
public assistent, al que de nou volem
expressar la nostra gratitut.
LR.......116

lo Rat Penat “Escola de Danses”
..........................................................................................
Comença
un any mes
els seus cursos
de ball,
tabal i dolçaina
i cant d’estil.
L’Escola de Danses
Mª Teresa Oller
Es ben conegut per tots els socis
l’existencia d’una escola de ball
en Lo Rat Penat, pero en realitat
esta escola es molt mes. L’Escola
de Danses Mª Teresa Oller va naixer fa
vint anys al sí del Grup de Danses de Lo
Rat Penat, sent, per tant, una important
part del mateix.
La nostra escola no se llimita a donar un
coneiximent practic de les diferents
materies, el seu objectiu primordial no
es atre que donar a coneixer la nostra
cultura tradicional en totes les seues
branques, difondre tot el saber i totes les
tradicions dels nostres antepassats,
perque nomes coneixent-les podrem
apreciar-les en la mida que es mereixen.
El compliment d’estos objectius te com
LR.......117
a conseqüencia immediata l’obertura de
l’Escola de dansa Mª Teresa Oller a tot lo
mon que compartixca els nostres
interessos, tant chiquets com majors; les
nostres portes estan obertes a totes les
edats, mai es tart per a ensenyar-se un
ball, una tocata o un cant.
Les classes de Ball estan dividides en tres
nivells diferents, sent impartits cada u
d’ells per membres del Grup de Danses.
Aixi mateix les atres materies seran
impartides per reconeguts coneixedors
de cada una d’elles, avalats pels seus
anys d’experiencia tant en la propia
Escola de Danses com en el mon de
folclor.
Pero les activitats no es queden nomes
en les classes practiques habituals ya
que volem despertar (o afermar)
l’interes dels alumnes pel conjunt de la
nostra cultura i de les nostres
tradicions, tambe oferim un cicle de
conferencies que son el complement
teoric a les sessions semanals de
practica. Estes conferencies comprenen
temes des de l’indumentaria propia de
cada segle fins als diferents ritmes i
escoles de ball que troben a lo llarc de
la nostra Comunitat, passant, com no,
pels instruments mes caracteristics del
folclor valencià.
La matricula per a totes les disciplines
permaneixera oberta fins al 15 de
novembre, i se pot formalisar en la seu
de Lo Rat Penat els dijous i dimarts de
huit a nou i mija. Vos esperem en
l’Escola de Danses Mª Teresa Oller.
lo Rat Penat “Cant d’Estil”
..........................................................................................
Grup de
cant
d’estil
valencià
El primer que naix
en el nostre Regne, i ho
fa dins de la societat
Lo Rat Penat.
N
ingu desconeix ni dubta, sobre
tot en el nostre antic Regne de
Valencia, l’esforç i interes que
la nostra volguda Associacio
Cultural Lo Rat Penat està realisant, des El
de fa un grapat d'anys, per tot lo que
significa elevar i posar en el lloc que li
correspon, a tot lo relatiu a la nostra
benvolguda, pero no suficientment
dignificada cultura valenciana. Aixina
puix, la nostra Entitat treballà i
continúa treballant per mantindre i
divulgar la nostra autentica llengua
valenciana, i tot aço per a que la nostra
cultura i les nostres tradicions no
perguen el menor interes i actualitat.
S’esforça per a que no falte ni minve,
tot lo relatiu a la cultura general del
nostre ancestral poble. Tot aço i molt
mes, se li deu a l’intens i constant
esforç que Lo Rat Penat, realisa en pro
de tot lo valencià.
Puix be, una mes d'estes defenses es la
que fa referencia al Cant d'estil,
activitat recentment mampresa per esta
Associacio. Es tracta, ni mes ni menys,
de donar a coneixer de manera
practica, tot lo referent al nomenat cant
a l’aire o cant d’estil valencià.
Ad esta ultima Seccio creada dins de la
nomenada Associacio Cultural Lo Rat
Penat, s’han acostat un gran numero
d’aficionats i simpatisants al dit cant,
per a formar el millor i unic grup que
se dedicarà a la seua correcta i mes
ajustada interpretacio. Tot este treball,
va dirigit a difondre el millor i genuï
Cant d’Estil, aixina com, tambe, a que
la seua conservacio siga una satisfactoria
realitat.
El dit Cant d’Estil o Cant a l’Aire com
tambe se'l coneix, comprén 5 classes o
estils d’interpretacio, a saber: l’U; l’U i el
Dos; l’U i el Dotze; les Riberenques i les
Albades. Es de significar que l’U i el Dos
tambe se'l reconeix com a la “cançoneta
de l’horta” o per "la valenciana”.
El Grup de Cant d’Estil Valencià de Lo
Rat Penat, a partir d’estos moments,
treballarém en la major entrega i
generositat en benefici de tot lo
valencià com, des de la seua fundacio,
ha segut el lema de Lo Rat Penat, i
d’esta manera, aportar el nostre
chicotet pero “important” granet de
terra en benefici de tot lo referent a la
nostra volguda terra valenciana.
No nos consta que en tot el nostre
Regne existixca un atre grup de
persones dedicades al Cant d’Estil com
el que ara presentem. Sí sabem i nos
consta, que existixen grups de ball en
cantadors d’estil; associacions de cant
..............................................................
Grup de Cant d’Estil Valencià, necessita nutrir-se de musics de corda, de
vent i de dolçaina i tabal. Si saps tocar algun d’estos instruments i vols
formar part d’esta nova seccio de Lo Rat Penat, per tal de difondre i
conservar el nostre dolç Cant d’Estil no tens mes que dirigir-te a nosatres
els dimarts a les 20 h.
Aci en la Seu de Lo Rat Penat. C/ Aparisi i Guijarro 10, o be cridar al
telf. 963910992 i preguntar per la Seccio de Cant d’Estil. T’ESPEREM.
..............................................................
d’estil i cantadors /ores d’estil per lliure,
sí sabem que existixen, pero no com un
grup purament de cantadors en
exclusivitat. Per tot aço, este grup ara
presentat, podem afirmar que, es el
primer que naix en el nostre Regne, i
ho fa dins de la societat Lo Rat Penat.
Aprofitem la conjuntura de presentacio
per a demanar de tots els valencians
l’ajuda valenciana per a que esta nova
iniciativa conseguixca els millor fruits
en benefici de tot lo valencià i de tots
els bons valencians.
LR.......118

lo Rat Penat “Cultura Tradicional”
..........................................................................................
El Raconet
de la
cultura
tradicional
LR.......119
L’oportunitat de
desvelar tantes i
tantes coses que
faran que, a poc a
poc, retrobem
l’orgull de ser
valencians
Enric Martí i Mora
Es per a nosatres un motiu d’alegria trobar-nos en una
nova seccio d’una revista que fa obrir una finestra cap
al mon de la cultura tradicional, donant-nos la
possibilitat d’anar desempolsegant totes i cada una de
les facetes que, pel temps, han anat arraconant-se i
quedant-se en l’oblit.
E
s puix el moment de que els
valencians prengam l’iniciativa
de recuperar cada una de les
nostres costums i tradicions
aixina com de les festes, dels menjars,
de la forma de vestir, de la forma de
cantar, de ballar, etc, es a dir, retrobarnos
en la nostra ancestral cultura per a
sobre ella posar els peus i espentar cap
a dalt, cap a la nova Europa que nos
espera en els braços oberts i en el la
qual devem colocar-nos en el lloc que
nos correspon, com una nacionalitat
historica que som, que conta en una
base solida i ben formada historica i
culturalment, per lo que animem a tots
lo Rat Penat “Cultura Tradicional”
..........................................................................................
els llectors a que nos facen arribar totes
les seues inquietuts, tots els seus
dubtes, interrogants que sobre
qualsevol dels aspectes de l’ample
palmito de la nostra cultura tradicional
puguen tindre per a que , si ho sabem,
contestar-los i si no, buscar a les
persones idonees que nos puguen
aclarir tots eixos punts obscurs que
s’han quedat ya en l’oblit i que foren
quotidians dels nostres antepassats.
Com diém, este raconet vol anar
descobrint a poc a poc tots aquells
punts de les nostres festes, costums i
tradicions que a lo llarc del temps han
anat evolucionant, apareixent o
desapareixent depenent del moment
sociologic, historic, politic, etc. O siga,
tot allo que ha anat imprimint un
caracter nou a tots els aspectes
tradicionals i que han arribat a nosatres
en un sentit totalment distint al que en
un principi tingueren.
Estudiarém puix, cóm es possible el
canvi religios i devocional dels sants,
cóm fon possible que les festes paganes
se convertiren en religioses, cóm les
distintes invasions, canvis de
monarquia, etc, fan que les nostres
festes arrepleguen un caracter nou i
distint, cóm evolucionà la moda
influenciada pels distints moviments
que van sorgint a lo llarc de l’historia i
que fan que el nostre poble es
caracterise en unes formes molt
concretes d’utilisar unes peces
universals. Tambe vorem de quina
manera, per l’introduccio de nous
cultius i importacio de productes, els
nostres menjars evolucionen cap a
l’actual gastronomia. En fi, que tenim,
com diem abans, l’oportunitat de
desvelar tantes i tantes coses que faran
que, a poc a poc retrobem l’orgull de
ser valencians perque pertanyem a un
dels pobles que mes han aportat i han
d’aportar dins del mon tradicional.
Tambe volem recordar que els
valencians hem tingut la sort de trobarnos
en diferents cultures que des de
l’estranger nos han anat introduint
formes noves i distintes i que nosatres
hem adaptat al nostre sentiment en
quant al gust i la forma sense que, fins
ara, nos feren capgirar del sentiment
que com a poble nos dona l’orgull.
Farem un repas en el nostre calendari
de festes tant religioses com politiques
i que des del Senia al Segura trobem
com a representants del sentiment
popular de cada u dels nostres pobles
que aniran barrejades junt a les
tradicions religioses i politiques dels
distints menjars caracteristics de cada u
dels nostres pobles i que algu d’ells
aprofitarà per a la curacio d’alguna
malaltia, sense oblidar les formes
caracteristiques de la vestimenta de
cada una de les comarques i dins de
cada poble d’alguna festivitat concreta
donant com a resultat la riquea de
l’indumentaria tradicional que
Junt a les tradicions
religioses i politiques
dels distints menjars
caracteristics de cada u
dels nostres pobles
““
embolicada entre la moda, el sentir
religios i social del moment donen
l’explosio del sentiment mes pur del
caracter barroc dels valencians, junt en
la seua forma de cantar i ballar que hui
en dia està impressionant a tota la resta
del mon.
Es puix esta una crida a tots els lectors
per a que nos remeten ad esta redaccio
tots aquells dubtes aixina com
informacio de tots aquells punts
tradicionals que pensen oportuns i
entre tots treballar per a una major
difusio de la nostra cultura tradicional..
Esperem de tots vosatres la
colaboracio, deixem per al proxim
numero d’esta, encara que antiga, nova
revista, el fet d’introduir-nos en este
maravellos mon, creant un raconet per
a la cultura tradicional.
LR.......120

lo Rat Penat “Inquietuts”
..........................................................................................
LA RUTINA
“
I la rutina es va vore alterada i l'angoixa reaparegue
Beatriz Rabasa
A
La rutina assossega l'angoixa, la
calma, la dete, encara que no
l'evita. Aquell home certament
era coneixedor de tot aço. La
seua vida estava perfectament
quadriculada i el ritual de gests
repetitius que l'acompanyaven era tan
complex que constituia sa propia vida.
La seua dona feya temps que, agobiada
per aquell asfixiant ritual, havia
abandonat l'immaculada llar. Tot net,
tot ordenat, tot milimetrat pero al
mateix temps d'una monotonia
absolutament insoportable.
El nostre home eixia tots els dies
laborables al carrer exactament a les
6:47 i es dirigia en un pas veloç cap a la
proxima estacio per a agarrar el tren que
eixia a les 7:01. Eren quarantados
minuts de tracaleig per barris periferics
sense cap d'interes, monoton discorrer,
passagers endormiscats, pero en aquell
tren la neteja del qual deixava molt que
desijar, vivia tal vegada el millor
moment del dia, el mes plaenter. Estava
immers en un chicotet mon exacte
que es posava en marcha a les 7.01
i arribava al seu desti a les 7:43,
puntualment, sens alteracions.
Per supost el quefer d'acomodar-se en
el tren de rodalies tampoc estava
desproveit del seu secret ritual. El
nostre home buscava assent en el segon
vagó escomençant per davant. Colocarse
en el vagó que inicia la marcha havia
llegit, i guardava el retall de prensa ya
engroguit que aixina ho advertia,
suponia un risc de sinistralitat molt
superior a la mija. D'un atre costat, es
podia deduir, o aixo es lo que ell
pensava, que el risc d'ocupar l'ultim
vagó, en un choc posterior, tambe havia
LR.......121
de ser considerable. Descartats puix el
primer i l'ultim, en este cas el quart, en
quedaven nomes dos. La rao d'ocupar
el segon i no el tercer es una cosa que
no encertava a explicar i aixo era un fet
que no el tranquilisava especialment.
La jornada en el treball es prolongava
fins a ben entrat el vespre. La tasca
encomanada, contabilisar llarcs, molt
llarcs, casi infinits llistats no
incomodava al nostre home i pot dir-se
que en l'eleccio de la professio havia
segut especialment lucit i des de la mes
tendra infancia la seua vocacio no
admetia dubte.
Esta rutina la va mantindre
invariablement, durant tots els anys
“
posteriors a l'abandonament de la seua
dona. Pero les desgracies aguaiten en tot
moment i aixo es lo que li va passar al
nostre home. En una epoca d'especial
tranquilitat, sense baticors, passà que
un bon dia, encara que no tan bo, s'alçà,
cóm no, a les 5:56 i diligentment
despres de complir el ritual matuti,
agarrà el pom de la porta, prengue la
clau per a pegar dos voltes al forrellat
superior, cap a la dreta per supost, i la
mija volta al forrellat inferior, cap a
l'esquerra cóm no, i quan anava a
complir fervorosament este tramit, un
so li va gelar la sanc, un so no
reconegut, apremiant. El so es repetia i
a poc a poc un pensament ana aplegant
a la ment angoixada del nostre home: El
lo Rat Penat “Inquietuts”
..........................................................................................
telefon, l'abandonat i obscur telefon
estava sonant, exigint una resposta, a les
6:46. Transcorreguts uns segons que
pareixien no tindre fi, va procedir a
despenjar l'aparat. De l'auricular eixia
una estranya veu, mecanica, encara que
d'aixo es donà conte posteriorment, que
el convidava a passar unes excelents
vacacions en un perdut complex de la
costa, en regim de multipropietat per a
la familia completa. El nostre home,
sempre tan correcte, va agrair l'atencio,
pero mire voste el treball m'impedix
gojar d'esta oportunitat, que moltes
gracies, que si estic a soles, que si la
dona, Deu sap a on està. Pero la veu
mecanica, una cinta programada es
supon que per a hores menys
intempestives, proseguia la seua
dissertacio. Mirà el rellonge, i el panic
s'apoderà totalment d'ell. ¡Nomes
quedaven huit minuts per a l'eixida del
seu tren! Va eixir afanyant-se de la casa,
no sabria dir si tancà pegant les dos
voltes convingudes al forrellat superior
o si be alterà l'orde i fon una unica
volta, tal vegada a l'esquerra. Va eixir en
tanta rapidea que fins el paraigües
pergue en el replanell.
La pluja el calava, pluja no tan fina, que
banyava el seu no tan impecable trage
obscur. La cama li fea mal, la coixera en
l'humitat pareixia agravar-se, pero calia
agarrar el tren i aliviat pogue pujar a
l'ultim vagó quan el cap d'estacio es
calava la gorra i pito en ma estava
preparat a donar l'eixida ad est
atormentat conjunt de ferros, chicotet
mon que hui volia eixir sense el seu mes
perseverant passager. Pujà pantaixós. el
pit pareixia afonar-se baix un pes sense
llimit, pero havia alcançat el seu tren i
res pareixia haver-se trencat. La rutina
continuava.
Un moment de debilitat, aixo es lo que
fon, aixo es lo que es digue una i una
atra vegada quan mes tart recordava
esta estupida situacio. Un moment de
debilitat el dugue al primer vagó de
l'endormiscat comboi, i en un gemec
s'assentà. I la cama que pareixia venjar-
se no descansà. I la pluja mes densa
seguia assotant els cristals, hui mes
opacs i les peretes en el sostre casi no
allumenaven i les taques, els insectes
sense nom, pareixien mes visibles.
I la rutina es va vore alterada i l'angoixa
reaparegue, incapaç de poder-se
controlar. I la tragedia va irrompre. I
aquell dia, exactament a les 7:23,
prengue complit conte d'esta dada, el
tren de rodalies de les 7:01 chocà
contra un turisme que detengut
inexplicablement en la via pareixia
esperar eixe cruel abraç i els passagers
del primer vagó foren les principals
victimes.
El nostre home fon declarat invalit totat.
Ya no pogue agarrar el tren de les 7:01
del mati pero va continuar alçant-se, no
podia ser d'una atra manera, a les 5:56.
S'arreglava pronte i assentat en el pesat
sofa que li facilitava la visio de la finca
proxima, darrere de les cortines, ara ya
totalment ennegrides, procedia a
l'anotacio minuciosa de les entrades i
eixides dels seus ilustres veïns. Els
numeros inesgotables del seu treball
anterior s'havien vist substituits pels
anonims llogaters de l'edifici proxim.
Cada llogater un numero, cada
encontre entre ells un signe, cada eixida
un apunt; sí, realment tampoc havia
canviat tant el seu treball. I aixina un
dia darrere d'un atre, respectant el
mateix horari que en la seua ocupacio
anterior, pacientment, anava omplint
aquells grossos llibres d'anotacions tan
inutils com ho eren les predecessores. I
aixina la rutina esmortia la seua
angoixa, que no vencia, i unicament
quan el crepuscul s'aproximava
lamentava l'absencia d'aquell tren que
el deixà invalit pero que tambe havia
segut el seu compliç puntual durant
tants matins.
I un estremiment recorria el seu cos, i la
por a la propia por. Pero aço durava uns
pocs instants i respirant profundament,
en prontitut, tornava al seu mon
tranquilisador i rutinari, i les anotacions,
en lletra minuscula i casi illegible,
seguien tacant les voluminoses pagines.
I el temps es prolongava i en la repeticio
infinita es diria que ya no alvançava.
LR.......122

Deports Valencians
..........................................................................................
Pilotejant
Aureli López
Comentariste de la 97.7
LR.......123
E
n un “retorn a la fidelitat valenciana” com anotara Miquel Adlert i que yo desige
llarc i profitos per a Lo Rat revista, no podia ni devia faltar el deport nacional
valencià com a ver fonament, un mes entre tants, de la nostra cultura en sa
propia llengua valenciana, tan qüestionada pels secessionistes que la volen
desapareguda com inqüestionable per al poble que li donà vida i l’evolucionà com ho
han fet totes les llengües vives.
Escriure de pilota, seguir fruint la sort
de sentir-se-la en les mans cada
dissabte, perdent mes que guanyant en
jocs i resultats de les partides pero
sempre vencedor en el goig profunt
de jugar en vells amics, de fer
creixer l’aficio al mes valencià dels
deports en la gent jove que s’acosta,
poregosa primer per la negra llegenda
dels colps que ferixen les mans,
ficionada despres, i crec que ya per a
sempre, quan comproven que s’ha
d’escomençar en pilotes dolcetes i
molletes de badana, de pocs grams de
pes que aniran aumentat en la practica i
que ya demanaran els nous chicons -i
tambe chicones- que han tastat l’emocio
de colpejar i dirigir la pilota en les
propies mans, sense cap de ferramenta.
Vindra mes avant l’art d’arreglar-se les
mans a la valenciana manera (art i estil
que nos demanaren aprendre els
holandesos i en el que nos guanyaren “A
llargues” en sa casa, el passat Agost).
Deports Valencians
..........................................................................................
Es tot un espectacul l’aprenentage i
l’interes que demostra tota la jovenalla
en la manera de posar-se l’esparadrap,
de protegir-se els dits, cobrint-los be i
arrematant en la subjeccio de l’artistic
guant de pell ben assaonada per a que
siga flexible i deixe que la ma, les mans,
puguen pegar-li a la pilota lliures d’una
excessiva rigidea.
El delegat del Club Paterna de Pilota
Valenciana, Rafael Damian Polo, està
anant a tres coleges publics des de fa
alguns anys, per a que coneguen el
tesor cultural que tenim en el nostre
deport; sincerament crec que te ben
mereixcut el chicotet reconeiximent al
I
la pilota de vaqueta, l’obra d’art
del poble valencià que no coneix
competencia en perfeccio i
originalitat fins ara; en esta, que
n’hi ha des de 30 i pocs grams al maxim
de 48-50, el pes establit per a les grans
competicions professionals fon el de 40
grams, en una tolerancia de 2 per baix o
per dalt. En ella es juga a RASPALL, A
TRINQUET O PER DALT CORDA, A
GALOCHA i A PERCHA abans tambe es
“
La pilota de vaqueta, l’obra d’art del poble valencià que
no coneix competencia en perfeccio i originalitat fins ara
seu treball en esta renovada revista; per
sort per a Valencia i sense cares ni noms
coneguts, molts pares duen als seus fills
a jugar a pilota per dotzenes de pobles,
enamorats d’esta tradicio ben nostra.
En les escoles de pilota valenciana
solem utilisar tres tipos de pilotes; la de
badana que pot ser de 22, 30 o 40
grams de pes i de diferents colors;
l’ultima citada de 40 grams i blanca en
este cas, es l’aprovada per la Federacio
Internacional, presidida pel valencià
jugava A LLARGUES i A PALMA o A
Curtes que ara, per motiu de
l’internacionalisacio, han passat a la
blanca de badana, com ades vos dia.
A banda i en tot el merit del mon, està la
GALOCHETA DE MONOVER que te la
seua propia pilota, tambe artesanal, mes
grossa i de poc de bot que encara solen
fer-se alguns jugadors.
En proximes revistes anirem parlant-
“
Josep Lluïs López, per al joc “A llargues”
a on prenen part varies nacions d’Europa
i d’America del Sur.
La tambe blanca de Fronto Valencià,
coneguda com la de “toc”, en la que hi ha
diversos pesos segons les edats, aplegant
als 45-50 grams per als campeonats
d’adults; d’uns anys en arrere es va
arribar a l’acort de jugar competicions en
navarros, vascs, riojans, etc., en pilotes
de 70 grams, pes intermig entre les
ultilisades per les distintes aficions.
vos de les noves instalacions escolars
per al joc de pilota; de la Ciutat de
la Pilota; del JOC AL CARRER de
Junta Central Fallera; del valencia-NO
que seguix utilisant la renovada
Federacio de la que tant esperavem i
que, com qui mana, ha seguit els
dictats de la “molt cientifica romanistica
interplanetaria” contra l’Estatut i el
valencià viu i cult de jugadors, aficionats
i poble pla.
LR.......124

lo Rat Penat “Excursionisme”
..........................................................................................
LR.......125
Seccio d’excursionisme
La Seccio
d’Excursionisme,
realisa en el mes
d’ octubre una
nova eixida.
En cami
Victoria Moreno
D
espres del viage organisat
per les terres de Requena en
el passat mes de febrer i
degut a l’exit obtingut,
anem a tornar novament a posar-nos en
cami, i a la vegada obrir-nos a la nostra
gent i a les nostres terres.
La Seccio d’Excursionisme, realisa en el
mes d’octubre una nova eixida. En esta
ocasio visitarém el monasteri de Sta.
Maria de la Valldigna i despres farem un
recorregut per la poblacio d‘Alzira sense
deixar-nos la visita al Santuari de Santa
Maria del Lluch i a l’Ermita de la Murta.
Esperem que totes les eixides que
organisem siguen tot un exit, com
aixina ho ha segut en els atres viages
anteriors.
Circul Cultural
VICENT
BLASCO IBAÑEZ
J.L.León Roca
Hem creat
un circul
d'amics i
admiradors
del
noveliste.
E
Activitats
i Programes
stem parlant de Blasco Ibáñez des de fa molts anys, celebrant el
centenari de les seues noveles valencianes, la primera, Arroz y
Tartana en 1994; Flor de Mayo en 1895; La Barraca en 1898; Entre
Naranjos en 1899; i la proxima que es celebrarà el 3 de novembre de
2001, Sonnica, la Cortesana; i a pesar de tot no ha trobat el Circul
Blasco Ibáñez, l'espai necessari per a prendre el vol que per la
grandea de la figura lliteraria que portem al front, li correspon.
“
LR.......126

Pinzellades
..........................................................................................
Hem creat, aixo sí, un circul d'amics i
admiradors del noveliste, que nos
acompanya en molta fidelitat en les
tertulies que fem en la Casa Museu de
la Malvarrosa, en el Circul de Belles
Arts o en l’Ateneu Mercantil.
Les tertulies, que titulem "Las
Vesperales", han tingut un exit
apoteosic, com mai creïem. En estes
tertulies llegim un conte de Blasco
Ibáñez, i despres de la seua llectura,
tot lo mon te llibertat per a
expressar el seu pensament
i opinar sobre el conte
llegit. I en veritat, les
intervencions aporten
criteris respectuosos
per al recòrt i la labor
lliteraria del noveliste.
Fomentem dins de les
possibilitats nostres el
tradicional respecte a la
figura de Blasco Ibáñez, tractant
d'ampliar la credibilitat i les vicissituts
de la vida del noveliste.
El Circul Blasco Ibáñez ha fet durant
dos anys quinze exposicions, per
encarrec de la Seccio de Cultura de
l'Excelentissim Ajuntament, a on
mostrarem les fotografies intimes i
LR.......127
particulars de la vida del noveliste al
temps que mostravem la produccio
lliteraria, o siga l'obra completa de
Blasco Ibáñez.
Un acte de supervivencia,
digne de tindre en conte, fon
la fundacio d'un periodic
especial, dedicat a enaltir la
figura de Blasco Ibáñez. El primer
numero aparegue el dia 3 de maig de
2001 i desvelava importants notes
d'informacio dels valencians
que anaren a l'Argentina
acompanyant a Blasco
Ibáñez en la seua
colonisacio.
A p r o f i t e m
l'oportunitat per a
dir ben clar que
l'abandonament no
fon culpa de Blasco
Ibáñez, sino mogut per
la crisis que paralisà l'ajuda
necessaria per a continuar
treballant. No obstant, en Corrientes
quedaren les plantacions de taronges
que en l'actualitat encara existixen.
El periodic, al que hem titulat Art i
Llibertat, en recòrt del subtitul que
Sempere posà als llibres que edità de
Blasco, contà en el nº 6 en l'acontenyiment
de celebrar el centenari de la novela Entre
Naranjos en Alzira, en colaboracio en una
Comissio formada per l'Alcalde, la
Delegada de Cultura i una activa i ilustre
comissio de personages que en les seues
idees i proyectes, donaren realç i
importancia ad este aniversari blasquiste.
Fon esta una brillant ocasio per a
repondre el monument que Blasco Ibáñez
tenia en la montanyeta de Sant Salvador
des de l'any 1981.
Donar conte de lo que hem fet des del
"Circul cultural Blasco Ibáñez" no crec
que siga un acte de vanitat. Lo que me
crida l'atencio i crida l'atencio mes encara
a les persones, simpatisants, amics i
coneguts, que han participat en les
"vesperals", en les exposicions i les
conferencies, que se pregunten cóm hem
pogut organisat tanta cosa i a mes, un
periodic que repartim gratuït.
Volem ser en Valencia una societat
cultural que puga defendre el bon nom de
Blasco Ibáñez, i subsanar els errors i les
mentires que sobre ell s'han dit. una tasca
molt digna de cara al noveliste de fama
universal i al valencià insigne que escrigue
les millors noveles valencianes.
Est es el nostre programa i la nostra
intencio.
“ Subsanar els
errors i les
mentires que
sobre ell
s'han dit ”
lo Rat Penat
..........................................................................................
Feliu
Pizcueta i Gallel
1837-1890
LR.......128
F
Ampar Ros
Fill d’En Sebastia Pizcueta i Na Maria Gallel, naixque en la ciutat de Valencia,
el dia 20 de novembre de 1837. imers estudis en les Escoles Pies. Cursà
l’Universitat de Valencia primer la carrera de Filologia passant despres a la
Facultat de Medicina a on es va llicenciar.
LR.......128

Els Nostres Presidents
..........................................................................................
Escritor i politic. Feu els seus
primers estudis en les Escoles
Pies. Cursà la carrera de
Filologia en l’Universitat de
Valencia, passant despres a la Facultat
de Medicina a on es va llicenciar, sen
mege forense del Grau de Valencia.
Pero en realitat la seua professio
l’eixerci en contades ocasions. La seua
idologia progressista i la seua aficio al
periodisme l’impulsaren a colaborar en
“Los Dos Reinos”, orgue del partit
progressiste de Valencia, en 1864.
Participà activament en la revolucio de
1868, eixercint de secretari de la Junta
Revolucionaria de Valencia i despres
ocupà el mateix carrec en la Diputacio
de Valencia.
Amic del gran Eduart Perez Pujol i d’En
Josep Peris i Valero, sent en est ultim en
qui es va traslladar a Madrit en 1871, a
on treballà en la Direccio de Sanitat del
Ministeri de Governacio, al mateix
temps que dirigia el periodic “La
Nación”.
En 1874 tornà a Valencia en la seua
activitat periodistica treballà en el
LR.......129
“
semanari politic festiu “Don Manuel”
escrit en Llengua Valenciana, del que
fon el principal redactor. Tambe el
mateix any entrà a formar part de la
redaccio del “Mercantil Valenciano”, a
on arribà a publicar gran numero de
noveles, com La insurrección de
Alahuar y Gabriela, en les que tracta el
problema dels moriscs i la seua
expulsio,El administrador de la
baronesa, En la marona: historia de
una volatinera i Historia de un reo de
muerte, en les que analisa el
costumbrisme burgues. Uns atres tituls
tambe de tematica valencian, son: El
robo de la juderia, Centelles i
Vilaraguts, Un estudiante de 1808,
Memorias de un ciego, Vida intima, La
mejor nobleza, El critico y la cantante,
El violinista, , La heroina del amor, El
medico del lugar, La ilusión de un
artista, Las mariposas i L’ultim roder.
Tambe publicà un llibre de contes en el
titul de Noches de invierno.
Cultivà la poesia tant en Llengua
Valenciana com en castellana i obtingue
premis en el diversos certamens poetics
en els que va participar, principalment
“
A pesar de la seua ideologia progressista, la seua actitut dins
del moviment de la Renaixença fon d’un gran valor reconegut
tant d’amics, com d’enemics.
La Flor Natural dels Jocs Florals de Lo
Rat Penat, celebrats en 1880.
Fon elegit per tres vegades President de
la societat de Lo Rat Penat, la primera
d’elles en 1878, any de la seua
fundacio, per lo que fon el primer
President de l’Entitat, manifestant en
l’acte inaugural que la societat no
obedia a cap mira d’exclusivisme
provincial ni cap idea separatista. Fon
mantenedor dels Jocs Florals de la
Ciutat i Regne de Valencia en 1879,
aixina com novament Predident de la
Societat entre 1884 i 1886.
A pesar de la seua idologia progressista,
la seua actitut dins del moviment de la
Renaixença fon d’un gran valor
reconegut tant d’amics, com d’enemics.
En 1884 fon elegit Concejal de
l’Ajuntament de Valencia i en este
mateix any fon nomenat croniste de la
Ciutat. Entre uns atres carrecs,
desenrollà tambe el de vicepresident de
l’Ateneu Cientific i Lliterari.
Va morir en la Valencia que ell tant havia
amat, el 19 d’agost de 1890. Anys
despres, la ciutat li va dedicar un carrer.