UNITAT 7. La dièresi - Barcanova

UNITAT 7. La dièresi - Barcanova UNITAT 7. La dièresi - Barcanova

espaibarcanova.cat
from espaibarcanova.cat More from this publisher
23.04.2013 Views

66 Ull viu! UNITAT 7. La dièresi Una paraula per minut 1 Per parelles, poseu en pràctica la tècnica ortogràfica anomenada Una paraula per minut, que ja coneixeu de les unitats 2 i 5. Cal que seguiu els passos següents: 1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del requadre i l’ensenya a l’altre. pingüí terraqüi peüc aigüeta següent somiï cafeïna traduïa traïdor reduït produïda suïssa conduïssis freqüència eloqüència aqüeducte 2 Aquest la llegeix en veu alta i explica què vol dir. Si cal, consulta el diccionari. Raül heroïna ensaïmada diürn 3 El director o directora fa preguntes d’aquesta mena: Quantes lletres té aquesta paraula?; Quines vocals i quines consonants té?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?; Té alguna lletra que «pugi», com per exemple, la ela? I alguna que «baixi», com ara la jota?; Té consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi d’una manera similar? Aquestes preguntes s’han de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal dedicar-hi més de trenta segons. 4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant, primer del dret i després del revés, i que l’escrigui. Cal fer-ho en un minut. 5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revés, i ben escrita val un punt. Després d’haver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers. Un cop hàgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecció. Es tracta de paraules que ja coneixíeu o bé són «noves» per a vosaltres?

66<br />

Ull viu!<br />

<strong>UNITAT</strong> <strong>7.</strong> <strong>La</strong> <strong>dièresi</strong><br />

Una paraula per minut<br />

1 Per parelles, poseu en pràctica la tècnica ortogràfica anomenada Una paraula per minut, que ja<br />

coneixeu de les unitats 2 i 5. Cal que seguiu els passos següents:<br />

1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del<br />

requadre i l’ensenya a l’altre.<br />

pingüí<br />

terraqüi<br />

peüc<br />

aigüeta<br />

següent<br />

somiï<br />

cafeïna<br />

traduïa<br />

traïdor<br />

reduït<br />

produïda<br />

suïssa<br />

conduïssis<br />

freqüència<br />

eloqüència<br />

aqüeducte<br />

2 Aquest la llegeix en veu alta i explica què vol dir. Si cal, consulta el diccionari.<br />

Raül<br />

heroïna<br />

ensaïmada<br />

diürn<br />

3 El director o directora fa preguntes d’aquesta mena: Quantes lletres té aquesta paraula?;<br />

Quines vocals i quines consonants té?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?;<br />

Té alguna lletra que «pugi», com per exemple, la ela? I alguna que «baixi», com ara la<br />

jota?; Té consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi d’una manera<br />

similar? Aquestes preguntes s’han de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal<br />

dedicar-hi més de trenta segons.<br />

4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant,<br />

primer del dret i després del revés, i que l’escrigui. Cal fer-ho en un minut.<br />

5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revés, i ben escrita val un punt. Després<br />

d’haver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers.<br />

Un cop hàgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecció. Es<br />

tracta de paraules que ja coneixíeu o bé són «noves» per a vosaltres?


1 Vull guanyar!<br />

Correcció<br />

2 Un d’aquells agradables sopars<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Dictats<br />

Unitat<br />

preparats 7<br />

67


68<br />

Unitat<br />

7<br />

<strong>La</strong> <strong>dièresi</strong><br />

Parlem de…<br />

RECORDA QUE…<br />

Fem servir la <strong>dièresi</strong> amb dues finalitats:<br />

A Per indicar que la u s’ha de pronunciar darrere una g o una q. Fixa’t en les paraules<br />

aqüeducte, en què la u sona, i què, en què la u no sona.<br />

B Per indicar que hem de pronunciar separades dues vocals. Fixa’t en la diferència de<br />

pronúncia de les paraules ve-ï-na i bei-na.<br />

1 Indica si aquestes paraules duen <strong>dièresi</strong> perquè segueixen el punt A o el B de l’explicació anterior.<br />

A seqüència B Raül B estudiï A lingüístic<br />

FIXA’T QUE…<br />

<strong>La</strong> <strong>dièresi</strong> en paraules com països indica que en aquest cas la i és tònica. Com que<br />

països és una paraula plana acabada en -os, no ha d’anar amb accent, però si no portés<br />

cap marca es podria interpretar erròniament que cal pronunciar pài-sos.<br />

2 Completa el verboku amb les formes verbals corresponents.<br />

envaït<br />

envaïda<br />

influir<br />

influït<br />

influïda<br />

influïssis influint<br />

obeir<br />

obeït<br />

obeïda<br />

obeïssis obeiré obeint obeiria<br />

intuït<br />

intuïda<br />

intuïm intuiré intuiria<br />

Fixa’t en les columnes de la taula en què les formes verbals no duen <strong>dièresi</strong> i escriu a quins<br />

temps verbals corresponen.<br />

envaïm envairé envaint<br />

produir produïm produïssis produiré produiria<br />

infinitiu (1a), futur (5a), gerundi (6a), condicional (7a)


FIXA’T QUE…<br />

Les formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional no duen mai <strong>dièresi</strong>. Per contra, s’escri-<br />

uen amb <strong>dièresi</strong> les formes verbals que tenen un hiat i que no poden anar accentuades,<br />

com per exemple, traduïssis (plana acabada en -is).<br />

Són molt diferents els significats de be-ne-ït (‘santificat’) i be-neit (‘estúpid’).<br />

3 Escriu la <strong>dièresi</strong> quan calgui en aquestes formes verbals. Justifica cada cas oralment.<br />

reduint pait ¨ treia traduia ¨ trairan<br />

participi hiat i la i no<br />

pot dur accent<br />

4 Escriu el present de subjuntiu del verb estudiar. Fixa’t bé en quina vocal ha d’anar la <strong>dièresi</strong><br />

i pronuncia’n totes les formes en veu alta.<br />

estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn<br />

5 Conjuga oralment el present de subjuntiu dels verbs apreciar i iniciar.<br />

6 Escriu la paraula corresponent a cada definició. Et donem com a pista un prefix en cada cas.<br />

anti imperialista : contrari a la supremacia dels imperis o de les grans potències.<br />

co incidir : situar-se en el mateix temps o espai que una persona o situació.<br />

contra indicació : efecte advers que pot tenir un medicament.<br />

semi intensiu : terme aplicat a un curs que no és totalment intensiu.<br />

Tria una de les opcions que hi ha entre parèntesis i completa la frase:<br />

Els mots derivats per prefixació no porten (porten / no porten) <strong>dièresi</strong>.<br />

7 Escriu la paraula corresponent a cada definició, que hauràs de formar amb un sufix.<br />

Paraula o expressió antiga, arcaica: arcaisme .<br />

Persona que només pensa en ella mateixa: egoista .<br />

Completa ara la frase amb l’opció adequada:<br />

Parlem de…<br />

En els mots acabats amb els sufixos –isme i –ista no cal<br />

(cal / no cal) escriure <strong>dièresi</strong>.<br />

Unitat<br />

7<br />

69


70<br />

Unitat<br />

7<br />

Més dictats<br />

3 Enmig de les ruïnes<br />

Correcció<br />

4 Torno a ser Henry Jekyll<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Abans de corregir el<br />

dictat 4, tingues en<br />

compte el següent:<br />

– Hi ha set paraules<br />

que duen accent<br />

obert i una que el<br />

porta tancat.<br />

– Hi ha una combinació<br />

d’un verb amb<br />

dos pronoms febles:<br />

beure-me’l.<br />

– Vigila amb les grafies<br />

de les paraules provar,<br />

decisiu, descobriment<br />

i en comptes<br />

de.


El punt i coma i els dos punts<br />

1 Llegeix aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació.<br />

Diumenge vam tenir una reunió familiar multitudinària. Hi havia els meus avis paterns,<br />

en Quim i la Tina; els germans del meu pare, en Toni, la Rosa i en Jaume, amb les<br />

parelles respectives i els fills i filles; els meus pares, és clar, i nosaltres, vull dir, els<br />

meus tres germans i jo. L’avi havia sortit a fer una passejada al camp i duia un cistell<br />

ple de rovellons. Quan va entrar al menjador va deixar anar un crit:<br />

–Ostres, tu, si que som colla!<br />

Quin signe de puntuació s’utilitza per introduir les paraules de l’avi?<br />

I per separar els membres de cada branca de la família?<br />

FIXA’T QUE…<br />

El punt i coma (;) indica una pausa més llarga que la coma però més curta que el punt.<br />

S’utilitza per separar les diverses informacions en enumeracions llargues i complexes.<br />

Els dos punts (:) s’utilitzen per presentar les paraules d’una persona en estil directe. So-<br />

len escriure’s en frases amb verbs com ara dir, afegir, demanar, preguntar, pronunciar…<br />

2 Copia aquestes frases i posa-hi els dos punts i el punt i coma on convingui. Tingues en compte<br />

que potser caldrà que hi facis algun canvi.<br />

En Roger va ser molt clar si no ens posem les piles, nois, no aprovarem!<br />

A la reunió s’hi van presentar en Jordi, que és el delegat, i la Fàtima, que és la subdelegada,<br />

de 3r A, en Txus i en Tom, que són els secretaris de 3r C, la delegada de 3r D, que es diu<br />

Joana i el secretari de 3r D, de qui no recordo el nom.<br />

Un punt i coma.<br />

El tutor va deixar anar un crit doncs si que us ho passeu bé durant les vacances!<br />

Tot a punt!<br />

Els dos punts.<br />

En Roger va ser molt clar: «Si no ens posem les piles, nois, no aprovarem!»<br />

A la reunió s’hi van presentar en Jordi, que és el delegat, i la Fàtima, que és la subdelegada,<br />

de 3r A; en Txus i en Tom, que són els secretaris de 3r C; la delegada de 3r D, que<br />

es diu Joana, i el secretari de 3r D, de qui no recordo el nom.<br />

El tutor va deixar anar un crit: «Doncs sí que us ho passeu bé durant les vacances»<br />

Unitat<br />

7<br />

71


72<br />

Unitat<br />

7<br />

Paraules en joc<br />

Anuncis per paraules<br />

1 Aquest podria ser el tauler d’anuncis del centre on estudies. Llegeix els anuncis i respon a les<br />

preguntes que hi ha a continuació.<br />

VENC una flauta<br />

de fusta nova de trinca.<br />

Molt econòmica!<br />

Truqueu al 612.<br />

Demaneu per la Dolors.<br />

On assagen els Karba-sons? Quan ho fan?<br />

Qui fa de cangur?<br />

Vols conèixer l’handbol?<br />

Necessitem nois i noies per completar<br />

els nostres equips infantils de 1r i 2n<br />

any. Prova-ho, no et costarà res! Dt<br />

i dj, de 6 a 8, al Pavelló Municipal.<br />

M’OFEREIXO per fer de<br />

cangur dels teus germans<br />

i germanes petits. Tinc experiència.<br />

Demaneu per la Flàvia, de 2n B<br />

de Batxillerat.<br />

<strong>La</strong> Flàvia.<br />

Quin és el número de telèfon de qui vol comprar una bici?<br />

Quin esport es vol promocionar?<br />

Si t’agrada el rock<br />

i saps tocar una mica<br />

la guitarra, et necessitem.<br />

Som els Karba-sons<br />

i assagem el divendres<br />

a la tarda al gimnàs.<br />

ROCK LIVES 4 EVER!<br />

L’handbol.<br />

COMPRO<br />

BICI DE SEGONA<br />

MÀ. TRUQUEU<br />

AL 634.<br />

DEMANEU PER<br />

EN SERGI.<br />

HOLA, SOM TRES<br />

GATETS ACABATS DE<br />

NÉIXER I VOLEM UNA<br />

CASA. ENS ADOPTES?<br />

DEMANA PEL NOSTRE<br />

AMO, EN MIKI, DE 3R A.<br />

PETONETS!<br />

Al gimnàs. El divendres a la tarda.<br />

De quin curs és l’amo dels gatets? De 3r A. Qui ven una flauta de fusta? <strong>La</strong> Dolors.<br />

2 Pensa tres preguntes més sobre els anuncis de l’activitat anterior i formula-les oralment a un<br />

company o companya. Després, intercanvieu els papers.<br />

3 En un full a part, escriu quatre anuncis nous. Si et cal inspiració, fixa’t en els de l’activitat 1 o<br />

en els que hi ha en el tauler d’anuncis del centre on estudies.<br />

634


Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.<br />

1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).<br />

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.<br />

3 Completa:<br />

Una cosa que he descobert:<br />

Una activitat que m’ha resultat difícil:<br />

Una activitat que m’ha agradat:<br />

Un tema interessant per a un dictat complementari:<br />

Balanç<br />

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES<br />

4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.<br />

Unitat<br />

7<br />

73


74<br />

Unitat<br />

7<br />

Textos<br />

per als dictats<br />

1 Vull guanyar!<br />

Llavors em vaig posar nerviós perquè volia guanyar. Necessitava guanyar i no sabia<br />

per què, com si quedar primer m’hagués de treure tota aquella insatisfacció, aquell<br />

neguit que arrossegava des de feia dies i que em feia estar tan intranquil. Em vaig<br />

posar al cap que havia de guanyar.<br />

2 Un d’aquells agradables sopars<br />

4 Torno a ser Henry Jekyll<br />

Maria Mercè roca: Com un miratge. <strong>Barcanova</strong>.<br />

Al cap de quinze dies, per una excel·lent casualitat, el doctor va celebrar un d’aquells<br />

agradables sopars amb cinc o sis vells amigots, tots homes de prestigi i d’intel·ligència<br />

i amants del bon vi; i el senyor Utterson s’ho va fer venir bé per quedar-se una estona<br />

més, quan els altres van haver marxat.<br />

3 Enmig de les ruïnes<br />

robert L. StevenSon: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. <strong>Barcanova</strong>.<br />

<strong>La</strong> Lluïsa conduí cap als afores. Induïda per un record, s’havia posat en marxa des<br />

que havia obert els ulls. «És increïble», es deia. «Durant tot aquest temps he estat<br />

seduïda per un imbècil indigne de mi!», repetia. «Sóc beneita!», va arribar a cridar per<br />

la finestreta, aturada davant d’un semàfor. Un motorista se la va quedar mirant, amb<br />

un somriure en què s’intuïa una certa admiració. Sense fer-ne cas va arrencar i no es<br />

va aturar fins que va arribar a les ruïnes d’un castell vora un llac. Allà tindria temps i<br />

espai per pensar sobre la traïció d’en Raül.<br />

Em vaig quedar només un moment davant del mirall: encara havia de provar el segon<br />

experiment, el decisiu; faltava veure si havia perdut del tot la meva identitat i calia que<br />

fugís abans de l’alba d’una casa que ja no em pertanyia. Així doncs, vaig córrer cap<br />

a l’estudi, vaig tornar a preparar el producte i a beure-me’l, vaig patir els consegüents<br />

dolors de la desintegració i me’n vaig recuperar amb la personalitat, l’alçada i la cara<br />

de Henry Jekyll. Aquella nit vaig arribar a un encreuament fatal. Si hagués enfocat el<br />

meu descobriment amb un esperit més noble…, n’hauria sortit convertit en un àngel,<br />

en comptes d’un dimoni.<br />

robert L. StevenSon: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. <strong>Barcanova</strong>.


El tatuatge, un costum ancestral<br />

El cos humà és sensible a tota mena d’alteracions: pírcings, pintura, dilatacions, tatuatges…<br />

De fet, exceptuant les ungles i els globus oculars, totes les parts del cos es<br />

poden tatuar. <strong>La</strong> simbologia i la tradició del tatuatge ha existit des de l’edat de la pedra<br />

fins als nostres dies. Algunes troballes fan palès que els caçadors del neolític ja duien<br />

l’esquena tatuada, igual que algunes deïtats de l’antic Egipte. Moltes civilitzacions<br />

relacionaven la pell tatuada amb la màgia, la religió i l’erotisme, i algunes societats<br />

utilitzaven els tatuatges per distingir certes classes socials d’altres. Avui, els tatuatges<br />

s’han convertit en un fenomen de moda i els tatuadors s’han professionalitzat.<br />

Portal Jove.cat. Generalitat de Catalunya (text adaptat).<br />

1 imatge x 1.000 paraules<br />

Dictat<br />

complementari<br />

Unitat<br />

7<br />

75


76<br />

Ull viu!<br />

<strong>UNITAT</strong> 8. L’apòstrof<br />

Textos sense vocals<br />

1 Als textos següents, extrets de L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, els hem tret les vocals. Ets<br />

capaç de llegir-los en veu alta, així, tal com raja? Per ajudar-te, et donem en cada cas pistes sobre<br />

el tema de què es parla. Un cop els hagis llegit en veu alta, reconstrueix cada text en l’espai<br />

corresponent. Compara la teva versió amb la d’un company o companya.<br />

Pista: El narrador llegeix una carta i pensa que qui l’ha escrit s’ha tornat boig, però se<br />

sent forçat a fer el que li exigeix.<br />

L lctr d l crt m v cnvcr q l m cllg hv prdt l sny; pr mntr n qds lgn dbt, m snt mb l’blgc<br />

d fr l q m dmnv.<br />

<strong>La</strong> lectura de la carta em va convèncer que el meu col·lega havia perdut el seny; però<br />

mentre en quedés algun dubte, em sentia amb l’obligació de fer el que em demanaven.<br />

Pista: Més tard, una gran ciutat es va veure afectada per l’assassinat<br />

bestial d’una persona important. No se’n sabia gaire cosa, d’aquest crim.<br />

Grb n ny dsprs, l 18 d’ctbr, Lndrs s v vr trsblsd pr n crm d snglr brtltt q v<br />

dqrr mlt ms mprtnc pr l’lvd psc d l vctm. Ls dtlls rn pcs, sgrrfss.<br />

Gairebé un any després, el 18 d’octubre, Londres es va veure trasbalsada<br />

per un crim de singular brutalitat que va adquirir molta més importància per<br />

l’elevada posició de la víctima. Els detalls eren pocs, esgarrifosos.<br />

Pista: Tot i oferir-se molts diners, va passar el temps sense que se sabés<br />

res de la mort d’un tal Danvers. En Hyde es va fer fonedís.<br />

V nr pssnt l tmps; s vn frr mlrs d llrs d rcmpns, j q l mrt dl snyr Dnvrs v sr<br />

sntd cm n prjdc pblc; pr l snyr Hyd hv dsprgt cm s n hgs xstt.<br />

Va anar passant el temps; es van oferir milers de lliures de recompensa, ja<br />

que la mort del senyor Danvers va ser sentida com un perjudici públic; però<br />

el senyor Hyde havia desaparegut com si no hagués existit.


1 Començaments d’estiu<br />

Correcció<br />

2 <strong>La</strong> declaració de Henry Jekyll<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Dictats<br />

Unitat<br />

preparats 8<br />

77


78<br />

Unitat<br />

8<br />

L’apòstrof<br />

Parlem de…<br />

RECORDA QUE…<br />

De la mateixa manera que quan parlem diem Quin’hor’és? en lloc de Quina hora és?, és<br />

ben habitual l’elisió o eliminació de vocals en determinades condicions. Dir *El Ignasi<br />

me ha dit que no vindrà de excursió perquè se ha torçat el peu: vés-te-en tu sol sona<br />

forçat i poc natural. Cal dir: L’Ignasi m’ha dit que no vindrà d’excursió perquè s’ha torçat<br />

el peu: vés-te’n tu sol.<br />

1 Omple els espais buits d’aquests sintagmes seguint el model dels del costat. Fixa’t en les paraules<br />

destacades i guia’t, sobretot, per la pronúncia. Després, compara el teu resultat amb el d’un<br />

company o companya.<br />

el maig l’ abril de la sala del saló<br />

la tia l’ àvia per la carretera per l’ aire<br />

el conegut l’ amic al restaurant a l’ hotel<br />

estudis de ciències estudis d’ humanitats per al Josep per a l’ Oriol<br />

la Costa d’Ivori l’ Índia de sempre d’ abans<br />

2 Completa aquesta informació sobre l’apostrofació de la preposició i l’article:<br />

<strong>La</strong> preposició de s’apostrofa i es converteix en d davant els mots començats per<br />

vocal<br />

i hac.<br />

Els articles determinats el i la s’apostrofen i es converteixen en l’ davant els mots<br />

començats per vocal i hac .<br />

L’article determinat femení ( la ) no s’apostrofa davant els mots començats per i o u<br />

àtones (la Isabel, la humanitat), però sí que ho fa davant dels mots començats per i o u<br />

tòniques (l’hípica, l’ungla).<br />

Les preposicions a, de, per i per a es poden combinar amb l’article masculí i convertir-se en<br />

al , del , pel i per al<br />

(al bosc, del mar, pel juny, per al Carles). Aquestes<br />

combinacions es desfan davant els mots que comencen amb vocal i hac (a l’Eduard, de<br />

l’avi, per l’oïda, per a l’amiga).


3 Omple els espais buits amb el pronom feble adequat seguint el model de les combinacions de<br />

pronom i verb del costat. Fixa’t en les paraules destacades i guia’t, sobretot, per la pronúncia.<br />

em llenço m’ atreveixo en sent n’ escolta<br />

et menges t’ atipes col·labora amb mi m’ ajuda<br />

la vol l’ admira es tancava s’ obria<br />

4 Substitueix els complements destacats d’aquestes ordres pel pronom corresponent.<br />

Revisa el dictat: Revisa’l. Abriga a tu mateix:<br />

Truca a nosaltres: Truca’ns. Busca el telèfon: Busca’l.<br />

Pensa solucions: Pensa’n. Acompanya a nosaltres: Acompanya’ns.<br />

FIXA’T QUE…<br />

Quan hàgim d’apostrofar dos pronoms febles, col·locarem l’apòstrof tan a la dreta com<br />

puguem: Menja-te’l (no pas Menja-t’el); Me’n vaig (no pas M’en vaig).<br />

5 Completa aquestes ordres amb els pronoms corresponents, tal com es fa en l’exemple.<br />

Tu et quedes el llibre. Queda’t el llibre. Queda-te’l.<br />

Vostè em recull la roba. Reculli ’m la roba. Reculli -me-la.<br />

Tu em busques les ulleres. Busca ’m les ulleres. Busca -me-les.<br />

Vostè em pesa les taronges. Pesi ’m les taronges. Pesi -me-les.<br />

Vostè em pesa taronges. Pesi ’m taronges. Pesi -me’n .<br />

6 Completa les oracions següents amb la paraula adequada. Fixa’t que estan agrupades per parelles<br />

perquè, tot i tenir grafies diferents, es pronuncien igual o gairebé.<br />

m’ha – mà s’han – se’n m’he – me<br />

Dóna’m la mà , que no vull que t’escapis. Jo m’he comprat unes sabates.<br />

Els de 3r B s’han espavilat per fi.<br />

Tu me la vols donar o no?<br />

Els de 4t se’n volen anar a Madrid . Ella m’ha<br />

trobat una feineta.<br />

Parlem de…<br />

Abriga’t.<br />

Unitat<br />

8<br />

79


80<br />

Unitat<br />

8<br />

Més dictats<br />

3 Sabates i més sabates<br />

Correcció<br />

4 El lladre de la classe<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Abans de corregir el<br />

dictat 4, tingues en<br />

compte el següent:<br />

– Hi ha tres paraules<br />

que duen accent<br />

obert i dues que el<br />

porten tancat.<br />

– Vigila amb la grafia<br />

del mot immigrant.


<strong>La</strong> puntuació en els diàlegs<br />

RECORDA QUE…<br />

En els textos dialogats introduïm el que diu cada interlocutor amb un guió (–). El text<br />

d’aquestes intervencions pot anar una mica entrat respecte de la resta.<br />

Les dues amigues van arribar puntuals a la cita. <strong>La</strong> Gina va notar de seguida que pas-<br />

sava alguna cosa:<br />

–Hola, et trobes bé?<br />

–Jo sí. I tu?<br />

Els aclariments que introdueix el narrador per indicar qui parla o per afegir nous detalls<br />

també van encapçalats per un guió.<br />

–Calla d’una vegada! –va cridar en Roy, que semblava enfadat de debò.<br />

Si després de l’incís el personatge torna a parlar, cal escriure un guió de tancament.<br />

–Doncs no vull! –va respondre la Sally–. Estic farta que em parlis així!<br />

Si el narrador reprèn la paraula, l’última intervenció parlada es considera un punt i a part.<br />

–Calla d’una vegada! –va cridar en Roy, que semblava enfadat de debò.<br />

–Doncs no vull! –va respondre la Sally–. Estic farta que em parlis així!<br />

En Roy i la Sally es van mirar fixament l’un a l’altre.<br />

1 Copia aquest text i dóna-hi forma de diàleg. Fes-ho en un full a part.<br />

Escolta, Jordi, pots venir un moment? va<br />

preguntar la Marta. M’estàs parlant a mi?<br />

va demanar ell sorprès. Sí, és clar, a qui si<br />

no? <strong>La</strong> noia somreia. Jo no en sé gaire, de<br />

mates… va confessar en Jordi. I qui pensa<br />

ara en l’insti, ximplet? li va demanar ella<br />

fent-li un gest perquè s’hi acostés. En Jordi<br />

notava com li tremolaven les cames en adonar-se<br />

que la noia més guapa de la classe,<br />

de tot l’institut, li somreia i li demanava que<br />

s’acostés. Què… què vols? va demanar ell<br />

obedient. No et mossegaré… de moment.<br />

Ja he esmorzat va deixar anar ella divertida.<br />

Tot a punt!<br />

Unitat<br />

8<br />

81


82<br />

Unitat<br />

8<br />

Paraules en joc<br />

Un interrogatori de novel·la policíaca<br />

1 Llegeix el text del costat. De quin tipus és?<br />

Periodístic.<br />

TROBEN MORT EL DOCTOR GARCIA<br />

AL SEU DOMICILI<br />

LA POLICIA INVESTIGA EL CAS<br />

<strong>La</strong> matinada de dimarts una trucada<br />

anònima va alertar la policia…<br />

2 Tenim informació de les últimes persones que van veure el doctor Garcia amb vida. Per parelles,<br />

llegiu aquesta informació i decidiu quin és el vostre sospitós número u.<br />

nom: Onofre Oliveras<br />

edat: 75 anys<br />

professió: criat<br />

relació amb el doctor: era<br />

el seu criat.<br />

altres informacions: sempre<br />

renyava el seu senyor<br />

perquè bevia massa.<br />

nom: <strong>La</strong>li Enríquez<br />

edat: 20 anys<br />

professió: model<br />

relació amb el doctor: expromesa<br />

altres informacions: l’havia<br />

abandonada per la Tània<br />

Tresor.<br />

nom: Narcís Huertas<br />

edat: 22 anys<br />

professió: estudiant<br />

relació amb el doctor: nebot<br />

altres informacions: li solia<br />

demanar molts diners<br />

per sortir amb els amics.<br />

nom: Tània Tresor<br />

edat: 19 anys<br />

professió: actriu<br />

relació amb el doctor:<br />

promesa actual<br />

altres informacions: solien<br />

discutir per diners.<br />

nom: Pitu Sorribes<br />

edat: 65 anys<br />

professió: sense sostre<br />

relació amb el doctor: solia<br />

demanar-li diners.<br />

altres informacions: tenia<br />

el rellotge i el mòbil del<br />

doctor a la butxaca.<br />

nom: Helena Tarrés<br />

edat: 35 anys<br />

professió: advocada<br />

relació amb el doctor: li<br />

administrava els béns.<br />

altres informacions: estava<br />

secretament enamorada<br />

del doctor.<br />

Argumenteu les raons que el podien haver dut a cometre el crim i feu una reconstrucció<br />

del que va passar el dia dels fets. Quines serien les preguntes que caldria fer-li per esbrinar<br />

què va passar?<br />

3 Un de vosaltres serà l’inspector o inspectora de policia i l’altre, el sospitós o sospitosa. Redacteu<br />

el que diríeu.<br />

4 Presenteu el vostre treball davant de la classe. Intenteu ficar-vos en la pell del vostre personatge.


Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.<br />

1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).<br />

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.<br />

3 Completa:<br />

Una cosa que he descobert:<br />

Una activitat que m’ha resultat difícil:<br />

Una activitat que m’ha agradat:<br />

Un tema interessant per a un dictat complementari:<br />

Balanç<br />

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES<br />

4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.<br />

Unitat<br />

8<br />

83


84<br />

Unitat<br />

8<br />

Textos<br />

per als dictats<br />

1 Començaments d’estiu<br />

Després de Sant Joan van marxar en Ramon i el seu germà de colònies i no havien<br />

de tornar fins a l’agost i a mi em sabia greu perquè era el primer estiu que marxaven<br />

i que estaria sol. Per entretenir-me, vaig dedicar unes quantes tardes senceres a arreglar<br />

la bicicleta.<br />

2 <strong>La</strong> declaració de Henry Jekyll<br />

4 El lladre de la classe<br />

Maria Mercè roca: Com un miratge. <strong>Barcanova</strong>.<br />

Vaig néixer l’any 18…, amb molt bona fortuna, dotat de qualitats excel·lents i d’una<br />

natural inclinació al treball: cercava el respecte dels savis i era bo amb les persones<br />

que m’envoltaven, de manera que tot em prometia un futur honorable i distingit. De<br />

fet, el pitjor dels meus defectes era certa inclinació impacient per les diversions.<br />

3 Sabates i més sabates<br />

robert L. StevenSon: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. <strong>Barcanova</strong>.<br />

«Cal que em compri unes sabates», anava repetint-me. En volia unes per estrenar-les<br />

per al casament de la tieta Flora. Jo me l’estimo molt, tot i que no ens veiem gaire, i<br />

només pel fet de veure-la ben mudada i ben guapa vaig acceptar de ser-ne el padrí.<br />

Me’n vaig arribar a emprovar! De tots colors, models, materials. Però cap no em feia el<br />

pes. Avorrit, cansat de passejar-me centre comercial amunt i avall, vaig entrar en una<br />

sabateria petita quan estaven a punt de tancar. «Doni-me-les!», vaig ordenar a la dependenta.<br />

«No vol emprovar-se-les?», em va demanar ella. «No cal!», vaig respondre-li.<br />

Mentre els nois i les noies de la classe eren al pati, a la Sabine li han robat una valuosa<br />

ploma estilogràfica. El robatori desencadena sentiments negatius (enveja, menyspreu,<br />

odi) que deterioren les relacions d’un grup aparentment ben avingut. Els adults, pares<br />

i professors, no actuen a temps. Les sospites dels nois i noies recauran en el company<br />

immigrant de la classe, el qual, espantat, fugirà i patirà un accident. Ara és el moment<br />

de la reflexió i de demanar disculpes.<br />

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.


Classes sense fum?<br />

Tot l’alumnat d’una classe, juntament amb el seu professorat, decideix estar sense<br />

fumar durant un curs, per un període no inferior a sis mesos. El compromís implica<br />

mantenir la decisió de no fumar fins al final del concurs i elaborar un eslògan sobre<br />

la prevenció del tabaquisme que els identifiqui com a grup. L’alumnat signa el seu<br />

compromís de no fumar durant aquest temps i n’informa la família. El concurs es basa<br />

en la responsabilitat i la confiança mútues. Aquesta decisió la reforça el professor o la<br />

professora a l’aula, de manera regular, amb debats sobre el tabac.<br />

Programa Classe sense fum. Generalitat de Catalunya.<br />

1 imatge x 1.000 paraules<br />

Dictat<br />

complementari<br />

Unitat<br />

8<br />

85


86<br />

Ull viu!<br />

<strong>UNITAT</strong> 9. L’ús del guionet<br />

Xifres per llegir<br />

1 Llegeix aquest text. Per ajudar-te, et donem algunes equivalències: 7 = a, 8 = s, 0 = r. Fes servir<br />

l’espai que hi ha a sota per copiar equivalències, paraules soltes o alguna oració que se’t resisteixi.<br />

Ecco! Al dente! Deliziosa!<br />

Fid9u8, 98p7gu9ti8, 37n9lon8… Què t9n9n 9n 3omú? 8ón tipu8 d9 p78t7 7mb 9l8<br />

qu7l8 pod9m f90 8op98, 7m7nid98, 9nt07nt8, 89gon8 pl7t8. O0iginà0i7 d’Itàli7 (o<br />

pot890 d9 l7 Xin7), l7 p78t7 p0ové d9 l7 m7887 098ult7nt d9 b7009j70 f70in7 d9 bl7t<br />

7mb 7igu7, 87l i d’7lt098 ing09di9nt8. 9l 098ult7t, 3om tot8 87b9m, 89 8ol 3ou09 9n<br />

7igu7 bullint, i un 3op 983o009gut, 98 3uin7 d9 l98 mé8 div90898 fo0m98. L7 p78t7<br />

é8 un7 font impo0t7nt d’hid07t8 d9 370boni. L98 87l898 i 9l8 3ondim9nt8 div908o8<br />

hi 7po0t9n l7 098t7 d9 nut0i9nt8. 8igui 3om 8igui… é8 d9li3io87! M7mm7 mi7!<br />

Fideuà, espaguetis, canelons... Què tenen en comú? Són tipus de pasta amb els quals podem fer<br />

sopes, amanides, entrants, segons plats. Originària d’Itàlia (o potser de la Xina), la pasta prové de<br />

la massa resultant de barrejar farina de blat amb aigua, sal i d’alguns ingredients. El resultat, com<br />

tots sabem, se sol coure en aigua bullint, i un cop escorregut, es cuina de les més diverses formes.<br />

<strong>La</strong> pasta és una font important d’hidrats de carboni. Les salses i els condiments diversos hi aporten<br />

la resta de nutrients. Sigui com sigui... és deliciosa! Mamma mia!<br />

2 Separa els elements que conformen aquesta tirallonga de paraules. Es tracta de plats i menjars<br />

conegudíssims. Se te n’acudeixen més? Escriu-los a continuació.<br />

Resposta oberta.<br />

espaguetisalabolonyesaarròstresdelíciespizzasushifonduecuscúshamburguesakebabformatgerocafortpernildeglàbistecambpatatessarsuelagaspatxo


1 Era una nit de març…<br />

Correcció<br />

2 Un testimoni de l’assassinat<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Dictats<br />

Unitat<br />

preparats 9<br />

En aquest dictat no et<br />

diran on van els signes<br />

de puntuació. Ho<br />

hauràs de deduir per<br />

les pauses.<br />

87


88<br />

Unitat<br />

9<br />

Parlem de…<br />

L’ús del guionet<br />

1 Escriu aquestes xifres amb lletres. En cas de dubte, consulta la informació que hi ha a continuació.<br />

29 vint-i-nou 888 vuit-cents vuitanta-vuit<br />

46 quaranta-sis 1.474 mil quatre-cents setanta-quatre<br />

93 noranta-tres 2.391 dos mil tres-cents noranta-u<br />

214 dos-cents catorze<br />

72.438<br />

781 set-cents vuitanta-u<br />

175.434<br />

RECORDA QUE…<br />

Separem amb un guionet (-) les xifres que consten de desena més unitat (trenta-vuit)<br />

i d’unitat més centena (set-cents). Per recordar-te’n, pensa en la paraula DUC (D-U-C),<br />

en què D vol dir ‘desena’, U, ‘unitat’ i C, ‘centena’.<br />

Els nombres que van del 21 al 29 els escrivim així: vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-<br />

i-quatre…<br />

2 Llegeix aquestes definicions i escriu la paraula composta a la qual fa referència cada una. Tingues<br />

en compte que es formen a partir dels prefixos següents i que només una porta guionet:<br />

extra- pseudo- neo- ex- ultra- anti- penja- vice- mega-<br />

Persona que va ser futbolista:<br />

Que és poc habitual:<br />

Tendència artística que vol recuperar el classicisme:<br />

Persona que és exageradament conservadora:<br />

Ganxo per penjar peces de roba:<br />

Persona contrària a la democràcia:<br />

Càrrec immediatament per sota del de president o presidenta:<br />

Sala de ball de grans dimensions:<br />

Nom fals emprat per un autor en lloc del seu:<br />

setanta-dos mil quatre-cents<br />

trenta-vuit<br />

cent setanta-cinc mil quatre-cents<br />

trenta-quatre<br />

exfutbolista<br />

extraordinari<br />

neoclassicisme<br />

ultraconservadora<br />

penja-robes<br />

antidemòcrata<br />

vicepresident/a<br />

megadiscoteca<br />

pseudònim


3 Combina elements de les dues columnes per obtenir noms compostos i escriu-los tenint en compte<br />

que tots porten guionet.<br />

xino • • seca<br />

ping • • sol<br />

Coma • • àfrica<br />

Sud • • xano<br />

Vila • • pong<br />

para • • ruga<br />

FIXA’T QUE…<br />

<strong>La</strong> majoria de noms compostos no porten guionet (vistiplau, preromà, capicua).<br />

Sí que en porten, però, els mots formats amb un punt cardinal (sud-est) o amb elements<br />

expressius o repetitius (nyigo-nyigo).<br />

També porten guionet els mots compostos en què el primer element acaba en vocal<br />

i el segon comença amb r, s o x (cara-rodó, poca-solta, para-xocs).<br />

4 Ara que ja ets al final del quadern, demostra els teus progressos i corregeix les 20 errades que<br />

hi ha en aquest text. Després, capgira el full, mira si ho has fet bé i comprova el teu nivell.<br />

<strong>La</strong> plaça, cuan hi va arrivar, era plena de vent i de pols, i els arbres prims del jardi<br />

colpejavan la barana. L’home, que tota la estona habia caminat un parell de passes<br />

mes endevant, ara es va parar al mig del carrer i, malgrat el mal temps, es va treure el<br />

barret i es va eïxugar el front amb un mucador vermell. Ara be, tot i la presa amb què<br />

havía vingut, la suor que s’eixugaba no era fruït del esfors, sinó de una angoixa malaltisa;<br />

tenia la cara blanca, i la veu, quan va parlar, va sonar tremolossa i esquerdada.<br />

Solucions<br />

pressa; havia; s’eixugava; fruit; l’esforç; d’una; malaltissa; tremolosa.<br />

quan; arribar; jardí; colpejaven; l’estona; havia; més; endavant; eixugar; mocador; bé;<br />

Entre 18 i 20: Molt bé. Entre 11 i 13: Regular.<br />

16 o 17: Bé. Menys de 10: Hauràs de practicar durant l’estiu.<br />

14 o 15: Acceptable.<br />

xino-xano<br />

ping-pong<br />

Coma-ruga<br />

Sud-àfrica<br />

Vila-seca<br />

para-sol<br />

Parlem de…<br />

Unitat<br />

9<br />

89


90<br />

Unitat<br />

9<br />

Més dictats<br />

3 Com un miratge<br />

Correcció<br />

4 Antologia poètica de Miquel Martí i Pol<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Abans de corregir el<br />

dictat 4, tingues en<br />

compte el següent:<br />

– Hi ha sis paraules<br />

que duen accent<br />

obert i vuit que el<br />

porten tancat.<br />

– Concebre significa<br />

‘idear’.<br />

– Vigila amb les grafies<br />

dels mots escollit<br />

i profund.


Test final de puntuació<br />

1 Llegeix aquest text i corregeix els 10 errors de puntuació que conté. Després, capgira el full, mira<br />

si ho has fet bé i comprova el teu nivell.<br />

Unes sabates per a una ocasió molt especial<br />

–Bon dia! em permet una pregunta?<br />

–Bon dia senyora. En què puc ajudar-la?<br />

Miri, voldria unes sabates per a una ocasió molt especial perquè<br />

–Ja ho entenc. Com d’especial.<br />

–<strong>La</strong> meva filla que es diu Rosa i ha acabat la universitat amb unes notes excel·lents<br />

es casa i jo voldria anar al casament ben mudada.<br />

–Molt bé. ¿Quin número calça?<br />

–Qui la meva filla?<br />

–No vostè.<br />

–…El 39.<br />

Solució<br />

Unes sabates per a una ocasió molt especial<br />

–Bon dia! Em permet una pregunta?<br />

–Bon dia, senyora. En què puc ajudar-la?<br />

–Miri, voldria unes sabates per a una ocasió molt especial perquè…<br />

–Ja ho entenc. Com d’especial?<br />

–<strong>La</strong> meva filla, que es diu Rosa i ha acabat la universitat amb unes notes excel·lents,<br />

es casa i jo voldria anar al casament ben mudada.<br />

–Molt bé. ¿Quin número calça?<br />

–Qui, la meva filla?<br />

–No, vostè.<br />

–…El 39.<br />

Segons el nombre de correccions ben fetes, tindràs una idea aproximada del teu nivell.<br />

10: Molt bé. 5 o 6: Regular.<br />

9: Bé. Menys de 5: Hauràs de practicar durant l’estiu!<br />

7 o 8: Acceptable.<br />

Tot a punt!<br />

Unitat<br />

9<br />

91


92<br />

Unitat<br />

9<br />

Paraules en joc<br />

Jo seré així<br />

1 Com serà la teva vida quan tinguis exactament el doble de l’edat que tens ara? Aquest treball<br />

t’ajudarà a posar fil a l’agulla. Els passos que cal seguir són els següents:<br />

1 Per parelles, ompliu individualment aquestes fitxes. <strong>La</strong> fitxa A ha de fer referència a la<br />

teva persona (com imagines la teva pròpia vida?) i la B, al teu company o companya (com<br />

t’imagines la seva?).<br />

A<br />

B<br />

2 Intercanvieu informació durant uns deu minuts. Què t’agrada més, la previsió que fas de<br />

la teva persona o la que ha fet de tu el company? Modifica el que creguis necessari.<br />

3 Aprofita la informació obtinguda per crear un perfil de xarxa social. No cal que segueixis<br />

el mateix ordre que a la fitxa. Exemple: Hola, em dic Pau Riera, tinc 31 anys i sóc in-<br />

formàtic de gestió. Visc amb la meva companya, la Rita, i els nostres bessons, en Nils<br />

i la Wanda, als afores d’Estocolm. És curiós que tingui aquesta professió, ja que quan<br />

estudiava odiava els ordinadors…<br />

4 Converteix el teu treball en una minipresentació en format PowerPoint. El pots comple-<br />

mentar amb una imatge teva modificada (seràs una persona adulta!).<br />

5 Presenta el teu perfil a classe. <strong>La</strong> imatge que vols donar, coincideix amb la que té de tu<br />

la resta de la classe?


Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.<br />

1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).<br />

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.<br />

3 Completa:<br />

Una cosa que he descobert:<br />

Una activitat que m’ha resultat difícil:<br />

Una activitat que m’ha agradat:<br />

Un tema interessant per a un dictat complementari:<br />

Balanç<br />

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES<br />

4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.<br />

Unitat<br />

9<br />

93


94<br />

Unitat<br />

9<br />

Textos<br />

per als dictats<br />

1 Era una nit de març…<br />

Era una nit de març, crua i freda com ho solen ser; hi havia una lluna pàl·lida, ajaguda<br />

d’esquena com si el vent l’hagués inclinada, i una massa de núvols, nets i flonjos. El<br />

vent dificultava la conversa i feia pujar la sang a la cara. A més, semblava que hagués<br />

escombrat els carrers de vianants.<br />

2 Un testimoni de l’assassinat<br />

3 Com un miratge<br />

4 Antologia poètica de Miquel Martí i Pol<br />

RobeRt L. StevenSon: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. <strong>Barcanova</strong>.<br />

L’endemà em va arribar la notícia que hi havia un testimoni de l’assassinat, que ningú<br />

no dubtava de la culpabilitat de Hyde i que la víctima era un home de molta estima.<br />

No es tractava només d’un crim, havia estat una tràgica bogeria.<br />

El protagonista d’aquesta novel·la, un noi d’un poble dels Pirineus, espera, com cada<br />

final de curs, amb curiositat, l’arribada dels estiuejants. Però aquest any tot és diferent<br />

perquè arriba la Salut, una noia de ciutat que el fascina i que li fa descobrir alhora el<br />

desig i la traïció. El noi ofereix a la seva nova amiga el seu món, al qual està tan arrelat:<br />

la muntanya, els animals de casa seva, els passejos amb bicicleta, la seva colla<br />

i, sobretot, el seu secret més ben guardat: la cabana al costat del riu. I amb la Salut<br />

viu fascinat, absolutament seduït, les primeres vegades: l’amor, la gelosia, el desig,<br />

l’amistat, el desengany…<br />

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.<br />

Vida, història i temps són les tres paraules que l’autor d’aquesta antologia ha escollit<br />

per definir la poesia de Miquel Martí i Pol, el poeta més llegit, conegut i estimat de la<br />

poesia catalana contemporània. <strong>La</strong> selecció i l’exposició dels poemes d’aquesta antologia,<br />

que respecta el moment en què l’autor els va concebre, vol mostrar i demostrar<br />

l’absoluta coherència interior, humana i poètica d’un home que ha fet de la seva vida<br />

poesia. <strong>La</strong> tria ha estat a cura d’Àlex Broch, prestigiós crític literari i profund coneixedor<br />

de l’obra de Miquel Martí i Pol.<br />

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.


Estudiar a l’estranger<br />

Marxar a estudiar a l’estranger és una<br />

experiència cada cop més valorada en<br />

el mercat laboral actual. Moltes són les<br />

opcions i possibilitats, per això és important<br />

concretar bé quin tipus de projecte<br />

formatiu es vol dur a terme. Abans d’emprendre<br />

un projecte educatiu a l’estranger<br />

és important informar-se bé sobre<br />

el reconeixement acadèmic de títols, el<br />

sistema d’estudis del país de destinació,<br />

la cobertura sanitària, les condicions de<br />

residència, etc. Això varia segons la zona<br />

geogràfica i sempre es recomana contactar<br />

amb el consolat o ambaixada del país<br />

on es vol anar.<br />

PEL TEU COMPTE<br />

L’art de jugar amb les paraules<br />

Què tenen en comú els mots encreuats, els jeroglífics, les sopes de lletres, els<br />

anagrames, els palíndroms, els criptogrames, els jocs de lògica i altres entre-<br />

teniments similars? Doncs que en tots hi ha una voluntat clara de proposar un<br />

repte per a l’enginy, tot jugant amb la llengua. No se n’obté cap benefici aparent<br />

ni immediat, però el cert és que tots els diaris i revistes ofereixen passatemps<br />

lingüístics.<br />

Portal Web de Joventut.<br />

Ajuntament de Barcelona.<br />

Si t’agraden, t’entretenen o hi sents curiositat, pots fer-ne una cerca a Internet.<br />

Hi trobaràs, per exemple, generadors de sopes de lletres i de mots encreuats.<br />

Només cal que utilitzis un cercador i n’obtindràs a cabassos.<br />

Bon enginy<br />

i bon estiu!<br />

Dictat<br />

complementari<br />

Unitat<br />

9<br />

95

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!