MARCEL J. POBLET ROMEU - Llibres de Matrícula
MARCEL J. POBLET ROMEU - Llibres de Matrícula MARCEL J. POBLET ROMEU - Llibres de Matrícula
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u 1
- Page 2 and 3: 2 Milites c h r i s t i. història
- Page 4 and 5: 4 Milites c h r i s t i. història
- Page 6 and 7: Autor: Marcel J. Poblet Romeu. Il·
- Page 8 and 9: 8 Milites c h r i s t i. història
- Page 10 and 11: 10 Milites c h r i s t i. història
- Page 12 and 13: 12 Milites c h r i s t i. història
- Page 14 and 15: 14 Milites c h r i s t i. història
- Page 16 and 17: 16 Milites c h r i s t i. història
- Page 18 and 19: La creació de les comandes. Partic
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
1
2<br />
Milites c h r i s t i. història i l l e g e n d e s d e l s te M P l e r s
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
Milites Christi.<br />
Història i llegen<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls Templers<br />
3
4<br />
Milites c h r i s t i. història i l l e g e n d e s d e l s te M P l e r s
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
MILITES CHRISTI.<br />
HISTÒRIA I LLEGENDES<br />
DELS TEMPLERS<br />
Marcel J. Poblet Romeu<br />
LLIBRES DE MATRÍCULA<br />
5
Autor:<br />
Marcel J. Poblet Romeu.<br />
Il·ustracions:<br />
Montserrat Alay Suàrez.<br />
Direcció editorial:<br />
Miquel Montoliu<br />
Coordinació:<br />
Magalí Lladó<br />
Direcció <strong>de</strong> la col.lecció:<br />
Joan Santacana<br />
Fotografies <strong>de</strong> l’arxiu <strong>de</strong> l’autor<br />
6<br />
Milites c h r i s t i. història i l l e g e n d e s d e l s te M P l e r s<br />
Assessoria científica.<br />
Dr. Ramon Arnabat. Institut d’Estudis Pene<strong>de</strong>sencs<br />
Dr. Joan Manuel <strong>de</strong>l Pozo. Universitat <strong>de</strong> Girona<br />
Dr. F. Xaxier Hernàn<strong>de</strong>z. Universitat <strong>de</strong> Barcelona<br />
Dr. Xavier Paniagua. UNED.València<br />
Dr. Joaquim Prats. Universitat <strong>de</strong> Barcelona<br />
Dr. Joan Ramón. Consell Insular Eivissa<br />
Dr. Joan Sanmartí. Universitat <strong>de</strong> Barcelona<br />
Dra. Immaculada Socies. Universitat <strong>de</strong> Barcelona<br />
Editorial <strong>Llibres</strong> <strong>de</strong> <strong>Matrícula</strong><br />
ISBN: 978-84-935522-6-8<br />
DL: T-1804-2008<br />
Primera edició: novembre 2008<br />
Muntatge i impressió: Gràfiques Raventós Suau - Calafell
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
INTRODUCCIÓ<br />
Qui eren els templers?<br />
Les fonts àrabs que relaten les croa<strong>de</strong>s ens mostren una visió<br />
particularment negativa <strong>de</strong>ls templers (així com <strong>de</strong>ls altres<br />
or<strong>de</strong>s religiosomilitars cristians). El comportament ferotge<br />
<strong>de</strong>ls monjos guerrers en el camp <strong>de</strong> batalla els comportà l’odi<br />
<strong>de</strong>ls musulmans. Així, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la <strong>de</strong>rrota <strong>de</strong>ls cristians a<br />
Hattin (4 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1187), Saladí (soldà d’Egipte) alliberà<br />
bona part <strong>de</strong>ls presoners, però or<strong>de</strong>nà que els templers i els<br />
hospitalers fossin <strong>de</strong>capitats. Segons Imad ad-Din, Saladí<br />
digué: “Jo purificarè la terra d’aquestes dues races impures”<br />
(Gabrieli, 1984, p. 138).<br />
Amin Maalouf (1996, p. 131), qui ens apropa les croa<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>ls àrabs, es refereix als templers com els<br />
més fanàtics <strong>de</strong>ls cristians que havien arribat a Palestina.<br />
En el nostre temps, i vist <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Occi<strong>de</strong>nt europeu, sovint ens<br />
sorprenem davant les informacions d’actituds d’intransigència<br />
religiosa que ens arriben <strong>de</strong>s d’altres regions <strong>de</strong>l món. Ens<br />
sobta, sobretot, que es pugui fer <strong>de</strong> la religió un motiu per a la<br />
guerra i que hi hagi gent disposada a fer grans sacrificis, fins<br />
perdre la pròpia vida, en nom <strong>de</strong> les seues creences. Aquestes<br />
actituds que resulten tan estranyes als ulls d’un europeu<br />
<strong>de</strong>l segle XXI no ho eren gens per als europeus <strong>de</strong> fa vuitcents<br />
anys; en aquell temps les nostres terres eren el bressol<br />
d’intransigents religiosos disposats a vessar sang en nom <strong>de</strong><br />
Déu. Aquest era el veritable sentit <strong>de</strong>l Temple i <strong>de</strong>ls altres or<strong>de</strong>s<br />
religiosomilitars: fer <strong>de</strong> la guerra santa la seua professió.<br />
7
8<br />
Milites c h r i s t i. història i l l e g e n d e s d e l s te M P l e r s<br />
D’altra banda, el fanatisme religiós <strong>de</strong>ls templers no era<br />
exclusiu d’ells. La societat on van aparèixer, tot i que marcada<br />
per les contradiccions i les pugnes entre els po<strong>de</strong>rs terrenal i<br />
espiritual, vivia el fenomen religiós d’una manera intensa. Així,<br />
s’entén que la crida a la croada provoqués una allau humana<br />
que, proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’Europa cristiana, es precipità sobre<br />
Palestina. Fou en el transcurs <strong>de</strong> les croa<strong>de</strong>s, i a Palestina, que<br />
va néixer l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong>l Temple.<br />
El Temple fou fundat, a partir d’un petit grup <strong>de</strong> cavallers<br />
croats, a Jerusalem pel gener <strong>de</strong> l’any 1120. Va tenir una<br />
existència no gaire reeixida fins al concili <strong>de</strong> Troyes (any 1129),<br />
en el qual obtingué el ple reconeixement eclesiàstic i el suport<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>stacats membres <strong>de</strong> l’Església: es convertí en el primer<br />
or<strong>de</strong> religiosomilitar cristià. Gràcies a la situació assolida pel<br />
nou or<strong>de</strong> i a la receptivitat <strong>de</strong> la societat <strong>de</strong> l’època, la seua<br />
popularitat va créixer ràpidament i va ser capaç <strong>de</strong> captar<br />
un consi<strong>de</strong>rable nombre <strong>de</strong> noves vocacions i <strong>de</strong> donacions<br />
pietoses. Amb aquestes donacions, els dirigents templers<br />
van organitzar una xarxa <strong>de</strong> convents (cases, coman<strong>de</strong>s o<br />
preceptories) tant a Terra Santa com arreu <strong>de</strong> l’Occi<strong>de</strong>nt<br />
cristià.<br />
Amb l’excepció <strong>de</strong>ls Estats <strong>de</strong> la Península ibèrica (on hi va<br />
haver certa activitat militar), les coman<strong>de</strong>s templeres d’Europa<br />
van tenir una existència comparable a la <strong>de</strong>ls or<strong>de</strong>s religiosos<br />
no militars. A Terra Santa, però, la funció <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong>l<br />
Temple va ser fonamentalment militar, van participar en<br />
importants accions <strong>de</strong> guerra i van assolir un paper polític <strong>de</strong><br />
primer ordre.
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
L’octubre <strong>de</strong> 1307, per ordre <strong>de</strong>l rei <strong>de</strong> França, van ser <strong>de</strong>tinguts<br />
tots els frares templers i es van confiscar tots els béns <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong><br />
dins <strong>de</strong>l dit reialme. Se’ls acusava <strong>de</strong> <strong>de</strong>lictes molt greus contra<br />
l’Església. El papa i la resta <strong>de</strong> reis cristians es van resistir a<br />
seguir l’exemple <strong>de</strong> França, però, en un estira i arronsa entre<br />
Felip IV <strong>de</strong> França i el papa Climent V, finalment el Temple<br />
va ser abolit per l’Església l’any 1312. Encara, el 1314, l’antic<br />
mestre <strong>de</strong>l Temple Jaume <strong>de</strong> Molay, juntament amb Jofre <strong>de</strong><br />
Charnay, un altre exdignatari <strong>de</strong>l suprimit or<strong>de</strong>, foren cremats<br />
en la foguera acusats d’heretges relapses.<br />
La fama <strong>de</strong> què gaudí durant dos segles, però sobretot el<br />
sobtat i estrany final <strong>de</strong>l Temple han donat peu a multitud<br />
<strong>de</strong> llegen<strong>de</strong>s. Encara avui dia diverses organitzacions <strong>de</strong><br />
caire esotèric i iniciàtic reivindiquen l’herència d’aquell or<strong>de</strong>.<br />
Qualsevol filiació d’aquestes organitzacions amb el Temple és,<br />
però, una pura invenció. El Temple va <strong>de</strong>saparèixer el 1312<br />
i tots aquells que l’han reivindicat ho han fet molt <strong>de</strong> temps<br />
<strong>de</strong>sprés i sense haver <strong>de</strong>mostrat cap vinculació creïble amb<br />
l’antic or<strong>de</strong> religiosomilitar.<br />
Les relacions <strong>de</strong>l Temple amb suposa<strong>de</strong>s pràctiques màgiques<br />
són igualment elucubracions. Cap investigador seriós n’ha<br />
trobat indicis, tret <strong>de</strong> les acusacions que la Corona francesa<br />
presentà el 1307, les quals avui es consi<strong>de</strong>ren una invenció<br />
amb finalitats polítiques.<br />
Malgrat tot, les interpretacions pseudohistòriques <strong>de</strong>l Temple<br />
es resisteixen a donar-se per vençu<strong>de</strong>s. Hi ha un públic disposat<br />
a consumir misteris templers i una indústria disposada a<br />
guanyar diners donant resposta a aquesta <strong>de</strong>manda. Algunes <strong>de</strong><br />
9
10<br />
Milites c h r i s t i. història i l l e g e n d e s d e l s te M P l e r s<br />
les obres centra<strong>de</strong>s en el suposat vessant esotèric <strong>de</strong>l Temple<br />
han estat grans èxits <strong>de</strong> ven<strong>de</strong>s. L’any 1988 ja fou tractada<br />
la temàtica <strong>de</strong>l Temple i <strong>de</strong> les societats secretes en El pèndol<br />
<strong>de</strong> Foucault d’Umberto Eco, el darrer cas ha estat la novel·la<br />
<strong>de</strong> Dan Brown El Codi da Vinci (publicada el 2003). L’obra<br />
<strong>de</strong> Brown (que <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> la Història és una pocasoltada)<br />
no és altra cosa que una obra <strong>de</strong> ficció, però és més<br />
que probable que hagi confós algun lector. De vega<strong>de</strong>s costa<br />
distingir realitat i ficció: el novel·lista català Carlos Ruiz Zafón<br />
explicava en una recent entrevista la seua sorpresa quan una<br />
lectora li <strong>de</strong>manà amb gran insistència que li donés l’adreça<br />
<strong>de</strong>l fictici “Cementiri <strong>de</strong>ls <strong>Llibres</strong> Oblidats” que dit autor <strong>de</strong><br />
L’ombra <strong>de</strong>l vent situa a Barcelona.<br />
Amb el present llibre pretenem fer una aproximació sintètica<br />
a la història <strong>de</strong>l Temple, situant la seua aparició en el context<br />
<strong>de</strong> la societat cristiana medieval i <strong>de</strong>stacant els aspectes que,<br />
en la nostra opinió, més po<strong>de</strong>n ajudar a entendre què va<br />
ser l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong>l Temple, tot situant-nos <strong>de</strong>s d’una perspectiva<br />
catalana. Així mateix, també hem volgut fer un breu repàs<br />
d’alguns aspectes <strong>de</strong> caràcter esotèric relacionats amb aquest<br />
or<strong>de</strong>, i entre aquests n’hem volgut revisar alguns que han estat<br />
recentment popularitzats pels mitjans d’informació.<br />
Barberà <strong>de</strong> la Conca, setembre <strong>de</strong> 2008.
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
PRIMERA PART<br />
La cavalleria medieval:<br />
<strong>de</strong> l’assassí feudal al cavaller <strong>de</strong> Crist<br />
11
12<br />
Milites c h r i s t i. història i l l e g e n d e s d e l s te M P l e r s
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
LA CAVALLERIA MEDIEVAL:<br />
DE L’ASSASSÍ FEUDAL AL CAVALLER DE CRIST<br />
La cavalleria medieval<br />
Pels volts <strong>de</strong> l’any 1000 tenen lloc un seguit <strong>de</strong> canvis profunds en<br />
la societat <strong>de</strong>l nord i centre <strong>de</strong> l’Imperi <strong>de</strong>ls francs; els mateixos<br />
canvis tindrien lloc al llarg <strong>de</strong>l segle XI en les regions mediterrànies,<br />
entre les quals hi havia els comtats que els francs van instituir en<br />
el que <strong>de</strong>sprés seria Catalunya. Es tracta <strong>de</strong> la “revolució feudal”<br />
(Duby, 1994, p. 171-182; Bonnassie, 1988, p. 38).<br />
Fins que va tenir lloc aquesta “revolució”, i malgrat les enormes<br />
transformacions ocorregu<strong>de</strong>s a partir <strong>de</strong> l’establiment <strong>de</strong>ls<br />
diferents reialmes germànics (visigots, francs, ostrogots, etc.),<br />
el vell món romà i l’ordre que l’havia caracteritzat no havien<br />
<strong>de</strong>saparegut <strong>de</strong>l tot. Un exemple d’aquesta pervivència el trobem<br />
en els codis <strong>de</strong> lleis <strong>de</strong>ls Estats germànics, que incloïen elements<br />
propis <strong>de</strong> les lleis germàniques al costat <strong>de</strong>l dret romà. Així, les<br />
lleis visigòtiques (mantingu<strong>de</strong>s pels reis francs en els comtats<br />
catalans) van donar lloc a una societat caracteritzada per l’imperi<br />
<strong>de</strong> la llei, on el po<strong>de</strong>r públic, representat pel comte i els seus agents<br />
(veguers), garantia la protecció <strong>de</strong>ls drets d’una pagesia que en gran<br />
part era <strong>de</strong> condició social lliure i, en una proporció important,<br />
propietària.<br />
A partir <strong>de</strong> l’any 1000, però, la societat tradicional entra en crisi<br />
i poc a poc es va configurant un nou mo<strong>de</strong>l: la societat feudal.<br />
La violència i la incapacitat <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r públic per aturar-la van<br />
caracteritzar aquesta època <strong>de</strong> canvis. Una <strong>de</strong> les conseqüències<br />
d’aquestes transformacions fou l’aparició <strong>de</strong> la cavalleria en el<br />
sentit medieval (i feudal) <strong>de</strong>l terme.<br />
13
14<br />
Milites c h r i s t i. història i l l e g e n d e s d e l s te M P l e r s<br />
De soldats a cavall ja n’hi havia hagut en l’Antiguitat, però no<br />
seria fins a final segle IX que la cavalleria adquiriria un paper<br />
predominant, gràcies a un seguit d’innovacions tècniques, <strong>de</strong> les<br />
quals en <strong>de</strong>staca l’aparició <strong>de</strong> l’estrep. A partir <strong>de</strong> l’any 1000 la<br />
paraula miles, que en llatí clàssic havia significat soldat en sentit<br />
genèric, passà a ser sinònim <strong>de</strong> cavaller, és a dir, soldat a cavall.<br />
Paral·lelament, la dita paraula miles passava a qualificar una nova<br />
classe social: la classe formada pels guerrers a cavall que exercien la<br />
violència característica d’aquells temps, en nom d’una aristocràcia<br />
que temps enrere havia <strong>de</strong>tentat la representació <strong>de</strong> l’autoritat<br />
pública, però que ara havia es<strong>de</strong>vingut rebel i autònoma. La funció<br />
militar (l’activitat <strong>de</strong>l miles) quedà convertida en monopoli d’uns<br />
guerrers professionals que combatien a cavall i que conformaven<br />
un grup tancat dins <strong>de</strong> la societat: una veritable casta militar. A<br />
partir <strong>de</strong>l segle XI cal interpretar el significat <strong>de</strong> la paraula miles<br />
ja no en el sentit genèric <strong>de</strong> soldat, sinó en el sentit restringit <strong>de</strong><br />
cavaller.<br />
El caràcter classista <strong>de</strong> la cavalleria feudal fou conseqüència directa<br />
<strong>de</strong> les innovacions tècniques que va experimentar la lluita a cavall,<br />
innovacions que (a la vegada) van situar la cavalleria en una posició<br />
<strong>de</strong> predomini dins <strong>de</strong>ls exèrcits. La cavalleria es convertí en la força<br />
militar més important a partir <strong>de</strong> la seua conversió en cavalleria<br />
pesant: l’estrep i la sella <strong>de</strong> muntar amb arçons alts 1 permetien que<br />
el genet tingués més estabilitat damunt <strong>de</strong>l cavall, la qual cosa va<br />
permetre dotar aquest genet d’unes armes <strong>de</strong>fensives (armadures,<br />
casc, escut) i ofensives (llança, espasa) molt més pesants i usarles<br />
<strong>de</strong> maneres diferents i molt més contun<strong>de</strong>nts; a la vegada va<br />
ser necessari l’ús d’uns cavalls més forts que poguessin suportar<br />
el cavaller armat i les proteccions amb què també es guarniren<br />
dits cavalls, els quals, a més, eren sotmesos a un entrenament
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
per habituar-los a les maniobres que caldria realitzar durant la<br />
batalla. Tot plegat va comportar un encariment molt important<br />
<strong>de</strong> l’equipament militar: ser cavaller, dominar l’arma més potent<br />
<strong>de</strong> l’època, només estava a l’abast <strong>de</strong> persones molt riques, <strong>de</strong><br />
manera que els pagesos armats presents en els exèrcits anteriors<br />
a l’any 1000 van <strong>de</strong>saparèixer. La nova cavalleria feudal era una<br />
arma irresistible: cavall i cavaller llançats al galop es<strong>de</strong>venien un<br />
“projectil humà”, aixafaven tot allò que s’interposava en llur camí.<br />
Essent les coses així, els exèrcits <strong>de</strong> pagesos <strong>de</strong>ficientment armats<br />
no tenien res a fer enfront <strong>de</strong> petits grups <strong>de</strong> cavallers armats<br />
segons la manera <strong>de</strong>scrita (White, 1990, p. 17-54.; Contamine,<br />
1984, p. 230-235; Bonnassie, 1979-1981, II, p. 45-46).<br />
En aquesta evolució <strong>de</strong> les tècniques <strong>de</strong> combat van ser <strong>de</strong><br />
particular importància els canvis experimentats per la lluita<br />
amb llança <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dalt d’un cavall. Aquesta arma va guanyar<br />
en longitud i pes, i va passar <strong>de</strong> ser empunyada separant el braç<br />
(per a colpejar l’oponent cap avall) o elevant-lo (per a punxar<br />
o, fins, per a llançar-la a curta distància) a ser duta en posició<br />
horitzontal, dirigida contra l’enemic i subjectada amb fermesa<br />
sota l’aixella, mentre l’altre braç agafava les regnes <strong>de</strong>l cavall<br />
i l’escut protector. Per a po<strong>de</strong>r manejar la llança d’aquesta<br />
manera resultava imprescindible disposar d’estreps, d’una sella<br />
perfeccionada i d’esperons.<br />
La introducció (<strong>de</strong>s d’Orient) <strong>de</strong> l’estrep a Europa es data abans<br />
<strong>de</strong> l’any 1000. Quant a l’ús <strong>de</strong> la llança en posició horitzontal,<br />
L. White (1990) suggereix que es va adoptar quasi a la vegada<br />
que l’estrep; d’altres autors, però, consi<strong>de</strong>ren que la nova tècnica<br />
es va introduir més tard, potser cap a la fi <strong>de</strong>l segle XI (Keen,<br />
2008, p. 40-43). Del nostre punt <strong>de</strong> vista, aquesta cronologia<br />
15
16<br />
Milites c h r i s t i. història i l l e g e n d e s d e l s te M P l e r s<br />
tardana resulta difícil <strong>de</strong> fer compatible amb els canvis socials i<br />
militars que hom constata a partir <strong>de</strong> l’any 1000 i que a Catalunya<br />
comporten la cristal·lització d’una nova organització social cap a<br />
mitjan segle XI; sembla prou clar, doncs, que pels volts <strong>de</strong> l’any<br />
1000 hauria tingut lloc la introducció <strong>de</strong> notables avenços en el<br />
camp <strong>de</strong> la lluita a cavall, que haurien situat els pagesos a mercè<br />
<strong>de</strong> la nova cavalleria. 2 Així mateix, hom constata victòries <strong>de</strong> la<br />
cavalleria catalana enfront d’exèrcits musulmans més nombrosos<br />
a començament <strong>de</strong>l segle XI que no tindrien explicació si no fos<br />
per l’ús <strong>de</strong> les tècniques <strong>de</strong> combat <strong>de</strong> la cavalleria pesant. 3<br />
La “revolució feudal” comportà, entre d’altres coses, un agument<br />
<strong>de</strong>ls efectius <strong>de</strong> la noblesa, a l’antiga i escassa aristocràcia antrerior<br />
a l’any 1000 es van afegir els milites (plural <strong>de</strong> miles), guerrers<br />
privats que foren reclutats entre les capes superiors <strong>de</strong> la pagesia<br />
propietària. Aquests milites o cavallers, guerrers al servei <strong>de</strong>ls vells<br />
llinatges aristocràtics, van néixer com a instrument d’opressió<br />
social: la seua missió consistí fonamentalment a exercir la coerció<br />
i la violència sobre les masses pageses a fi d’obligar-les a pagar els<br />
tributs i exaccions feudals.<br />
Càrrega d’un cavaller. Recreació d’una representació <strong>de</strong>l noble anglo-normand Guillem el Mariscal (1l46-<br />
1219) en la Chronica Majora <strong>de</strong> Mateu París (vers 1215). Guillem el Mariscal, comte <strong>de</strong> Pembroke, fou<br />
consi<strong>de</strong>rat en el seu temps “el millor <strong>de</strong> tots els cavallers”.
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
ÍNDEX<br />
INTRODUCCIÓ 7<br />
Qui eren els templers?<br />
PRIMERA PART 11<br />
La cavalleria medieval: <strong>de</strong> l’assassí feudal al cavaller <strong>de</strong> Crist.<br />
La cavalleria medieval.<br />
L’Església davant la nova cavalleria. Els moviments per la pau.<br />
La visió eclesiàstica <strong>de</strong>l món: els tres or<strong>de</strong>s.<br />
Religiositat cavalleresca.<br />
Cavallers al servei <strong>de</strong> l’Església.<br />
Clergues cavallers.<br />
Po<strong>de</strong>r temporal, po<strong>de</strong>r espiritual.<br />
El sentit <strong>de</strong> la reforma gregoriana i la croada.<br />
Miles Christi. La cavalleria <strong>de</strong> Déu.<br />
La croada.<br />
Un triomf (relatiu) <strong>de</strong> l’Església. La creació <strong>de</strong>ls or<strong>de</strong>s religiosomilitars.<br />
La influència <strong>de</strong>l ribat.<br />
SEGONA PART 63<br />
El Temple, naixement i <strong>de</strong>senvolupament.<br />
Orígens, objectius i organització <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong>l Temple.<br />
De la fundació a l’aprovació <strong>de</strong> la regla.<br />
El naixement <strong>de</strong>l Temple i el seu context històric.<br />
L’organització <strong>de</strong>l Temple.<br />
El Temple a Terra Santa: guerra i política.<br />
El Temple a terres catalanes.<br />
Fra Hug Rigau en la cort <strong>de</strong> Ramon Berenguer III. Les primeres donacions.<br />
El testament <strong>de</strong>l rei aragonès Alfons el Bataller.<br />
La política militar <strong>de</strong>ls comtes catalans: el Temple i la reconquesta.<br />
249
La creació <strong>de</strong> les coman<strong>de</strong>s.<br />
Participació <strong>de</strong>l Temple en les empreses militars <strong>de</strong> la Corona catalano-aragonesa.<br />
El moviment <strong>de</strong> donacions a favor <strong>de</strong>l Temple. L’organització <strong>de</strong>l patrimoni templer<br />
a Catalunya.<br />
Les relacions entre els templers catalans i els càtars.<br />
La vida quotidiana <strong>de</strong>ls frares templers.<br />
El vestit i l’aspecte físic <strong>de</strong>ls templers. L’aixovar <strong>de</strong>l templer.<br />
Elements simbòlics i distintius <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong>.<br />
La professió en l’or<strong>de</strong>.<br />
Compartimentació <strong>de</strong> la jornada en el convent.<br />
Els menjars i el comportament en el refectori.<br />
La salut.<br />
L’ensinistrament militar.<br />
L’administració <strong>de</strong> les propietats.<br />
Altres obligaciones pietoses.<br />
El govern <strong>de</strong> la comanda. La disciplina <strong>de</strong>l convent.<br />
La cultura.<br />
La casa <strong>de</strong>l Temple <strong>de</strong> Barberà, un exemple <strong>de</strong> comanda catalana.<br />
Política administrativa.<br />
Els negocis <strong>de</strong> la casa <strong>de</strong>l Temple <strong>de</strong> Barberà.<br />
TERCERA PART 149<br />
Del fracàs <strong>de</strong> la croada a la fi <strong>de</strong>l Temple.<br />
Corrupció <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> croada.<br />
Les crítiques contra els or<strong>de</strong>s religiosomilitars.<br />
La <strong>de</strong>sfeta <strong>de</strong>ls croats.<br />
La <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong>l Temple.<br />
El procés.<br />
L’origen <strong>de</strong>ls rumors i <strong>de</strong> les acusacions.<br />
Les causes <strong>de</strong> la caiguda <strong>de</strong>l Temple.<br />
La qüestió <strong>de</strong>ls béns <strong>de</strong>l Temple.
Ma r c e l J. Po b l e t ro M e u<br />
La supressió <strong>de</strong>l Temple a Catalunya.<br />
Els templers <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la supressió <strong>de</strong>l Temple.<br />
La llegenda.<br />
QUARTA PART 187<br />
Alguns tòpics (històrics i llegendaris) sobre els templers.<br />
El potencial militar.<br />
Els simbolismes numerològics i el Temple.<br />
Sabers ocults entre les pedres <strong>de</strong>l temple <strong>de</strong> Salomó?<br />
Símbols màgics en el castell <strong>de</strong>l Temple <strong>de</strong> Barberà?<br />
Les interpretacions esotèriques <strong>de</strong>l Temple.<br />
El Priorat <strong>de</strong> Sió: frau històric i èxit literari.<br />
Umberto Cardini i els pergamins <strong>de</strong>l Fons Malnipote,<br />
la propagació <strong>de</strong> misteris templers a Internet.<br />
NOTES 275<br />
IL·LUSTRACIONS 233<br />
BIBLIOGRAFIA 237<br />
251