Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

LA PIPIDA
A
L'ARNA
II Per
D
LA LLUCANA
C3-
BEÇULLA
Entrevista
a Josep Liados
Per Carrr.c Mestre
R A S T E L L
sopar, alls amb
mantega
Pe. iaki Padilla
^ El Berguedà
^^ Per Jaume Huch i Camprubí
Estat i subdesenvolupament:
^Ï^Üm la dramàtica experiència
^ llatinoamericana
Per V/ctor Bretón / Gabriela del Olmo
Portada
La llengua: un patrimoni a heretar.
roto: J. Blanco
- ^ ^
FULLS DEL CONSELL
C3>
LO ROVELL DE LOU
CONÈIXER
CATALUNYA
^
L'excursionisme de muntanya
a Catalunya (1876-1936)
Per Jordi Martí-Henneberg
•*", E/s dialectes a la fi del mil·lenni
Per Ramor\ Sistac
LO VISTAIRE
^
MANAIRONS
yordi Pàmias Grau
L'lnstitut Català de la Dona:
Joaquima Alemany
Per Joan ñíanco
LA MOSQUERA LO CODER VENT DE PORT
•VYy LAGRÍPIA LO CODER LLIBRES / \ CAP DE CASA

I A L
"Els Miracles de Santa María d'Aneu"
Per la diada de les valls d'Aneu, l'I de maig, Santa Maria, centre espiritual del territori, va complir un any
més amb la sagrada missió de congregar aneuencs i simpatitzants. Tots varen poder constatar com, progressi­
vament, es deteriora la coberta, peça fonamental per garantir aquest important conjunt patrimonial.
Continuem, però, utilitzant Santa Maria, llevat d'alguna celebració religiosa puntual, una vegada a l'any i,
així, costa molt de rendibilitzar esforços i d'aplegar voluntats restauradores.
Malgrat tot, s'hi han abocat afanys privats i públics: condicionament del terra, arranjament d'una part del
llosat, separació de la casa pagesa annexa i habilitació d'un passadís d'accés, col·locació de l'enllumenat, nova
distribució i adequació de l'absis (altar major), restauració del cor i de fusteria diversa, adquisició de cadires i,
finalment, construcció d'un mur de tancament i delimitació amb portes d'accés. Totes aquestes intervencions
demostren la preocupació, al capdavall, per embellir i conservar la patrimonial i emblemàtica Santa Maria: la
parròquia d'Aneu.
La signatura, l'any 1993, del Conveni de recuperació i reutilització del patrimoni eclesiàstic de les valls
d'Àneu entre el Consell Cultural, els municipis aneuencs i el bisbat articulava la necessitat de recuperar, con­
servar, restituir i difondre el patrimoni artístic i arquitectònic de Santa Maria; d'ordenar convenientment
l'espai interior i exterior, i d'organitzar i coordinar activitats que, a més de la diada de les valls d'Aneu, i sem­
pre dins de la més respectuosa de les actituds, permetessin una reutilització i una rendibilització de les inver­
sions que s'hi faran.
Es amb aquest propòsit, i en el marc de la IV Trobada d'Escriptors que s'hi pretenia presentar l'obra tea­
tral original de Cisco Farràs i Pep Coll Eh Miracles de Santa Maria d'Aneu., un inimaginable retaule de vida
aneuenca. Doncs no serà possible. Malgrat la signatura del conveni, malgrat que el text manté el decòrum
imprescindible i que no hi ha res que vagi contra Ufe cristiana^ el bisbat no hi ha permès la representació.
Serà capaç Santa Maria de guanyar la batalla contra els elements que l'enlletgeixen? S'alçarà victoriosa
com ho féu sobre aquells que pretengueren desvirtuar-ne l'essència? Continuarà, a partir de la data de presen­
tació de l'obra, fent miracles? Constatarem que així ha estat quan Doctor Músic, que ben aviat l'omplirà de
rebombori, contribueixi a l'embelliment sense voler-la utilitzar; quan tots aquells que, d'una manera o altra, es
beneficiïn de l'esdeveniment del rock, es desprenguin d'algunes engrunes per restaurar-la; quan, finalment, les
valls d'Àneu se la sentin seua més enllà d'un dia a l'any.
Lamentablement, però. Santa Maria no ha estat capaç d'obtenir el nihil obstat episcopal. Ben segur que
aquest hauria estat el primer miracle!!!
Director; Ferran Relia i Foro.
Coordinador; Joan Blanco i Barrilado.
Equip de redacció: Pep Coll, Carme Font, Ester Isus,
Xavier Macià, Carme Mestre. Andreu Loncà,
Ramon Sistac, Albert Turull i Miquel Viladegut.
Producció gràfica; Raül Valls - Disseny; Anna Tor. Árnica fa constar que et contingut dek
Impressió; Arts Gràfiques Bobalà. anides publicats refiecteix únicament l'opinió
D.L.; L-134-1990 de llurs sotasignats.
I.S.S.N.; i 130-5444 Amb fa co/faboracióde to Genero/itot de Catalunya
Adreça de l'editor; Consell Cultural de les Valls d'Àneu. i ta Fundació Pública Institut d'Estudis llerdencs
Carrer Major. 6 - 25580 Esterri d'Àneu, de ta Diputació de Ueida.

LA P I P I D A
Per Carme Mestre
De Cardos al món
Entrevista a Josep Liados Comenge
(Foto: CCVA. Joan Blanco)
Va néixer a Ribera de Cardos. La seua mare aneuenca,
de Llavorre, i el seu pare de Cardos, de Ribera. Hi va estu­
diar fins als 12 anys. Després va anar a Lleida a fer el batxi­
llerat i la carrera de medicina, la primera promoció de
medicina de Lleida. En acabar va anar a Barcelona, a
Madrid i des d'allí va començar el seu itinerari fora de
l'Estat. "En realitat, he passat un terç de la meua vida al
Pallars Sobirà, un altre terç fora del Pallars i un altre fora de
l'Estat."
-Quan de xic et preguntaven què volies ser de gran, ja
deies que volies ser metge?
-La veritat és que no vaig ser de les persones que ho
tenien clar des del principi. La meua decisió va ser més
aviat el resultat d'una evolució, de les circumstàncies que
em van envoltar en aquells moments. De fet, quan vaig
acabar medicina em vaig adonar que volia fer alguna cosa
més, que no estava satisfet només amb la meua formació
com a metee.
LA P I P I D A

Josep Liados amb el president de Sud-àfrica, Nelson Mándela.
-A més, als estius te n'anaves a l'estranger a aprendre
idiomes...
-Vaig estar un estiu a Dublín, abans d'entrar a la uni­
versitat. I durant la carrera vaig estar un estiu a Cam­
bridge, on també vaig estudiar alguns cursos de literatura
anglesa. Ho vaig fer per l'idioma, és clar, però també per
fer altres coses que no estiguessin lligades amb la medici­
na, perquè és una carrera molt absorbent. Aquells estius
van ser importants per a mi, ja que van canviar la meua
trajectòria professional, vaig descobrir que hi havia mol­
tes altres coses. Sempre he estat, ja de xic, una persona
inquieta i encuriosida i allí vaig conèixer gent que treba­
llava en el món de la política i de les relacions internacio­
nals, i tot plegat em va fer plantejar la possibilitat
d'ampliar una mica els horitzons.
-Vas ser de k primera promoció de llicenciats de k fa­
cultat de Medicina de Lleida, de la qual cosa n'estàs ben
orgullós i, una vegada acabada h llicenciatura, et vas estar a
Barcelona estudiant medicina d'empresa. Després de superar
les proves del MIR, et vas especialitzar en endocrinobgia i
nutrició, dins les branques de la medicina interna, a la
Clínica Puerta de Hierro de Madrid. Es únicament en
aquesta etapa de U teua vida que has exercit la medicina,
allò que en diem "fer de metge"?
LA P I P I D A
^ _ ^
l^^_^ ^
-Va ser durant els anys de l'especialitat en medicina
clínica, que vaig "fer de metge", sí. I, des de llavors no m'hi
he dedicat més. Després ja vaig marxar als Estats Units i
vaig decidir d'alguna manera trencar amb la medicina clí­
nica, no amb el món de la medicina, ja que vaig fer algunes
coses relacionades amb la salut pública, tot i que més
orientades a la part econòmica.
-Encarades a k gestió, potser?
-Sí. Vaig fer uns cursos de gestió. Però després em vaig
dedicar més a temes d'economia i relacions internacionals.
Vaig fer un màster a la Universitat de Berkeley una mica
multidisciplinari, aprenent coses de gestió en matèria d'e­
conomia sanitària, d'economia internacional, de relacions
internacionals... En acabar aquest màster, vaig anar a
Washington a fer una especialitat en ciència política. Es
pot dir que el que vaig fer va ser orientar la meua carrera
cap a temes més de relacions internacionals, més globals.
-Et va costar d'adaptar-te a U manera de viure america­
na, 0 no és tan diferent com pensem?
-El que és diferent és el sistema educatiu. D'això me'n
vaig adonar de seguida. Mentre que aquí has de decidir
molt aviat allò que vols ser, el sistema americà et permet
tenir una formació més global quan ets jove i decidir cap
on vols anar quan ja tens una visió més àmplia i més
i

madura en general. Jo vaig anar a Berkeley, la universitat
de Califòrnia, que és una universitat molt oberta, i allí es
valoren molt les aptituds que té una persona amb una
determinada formació per adaptar-se i dedicar-se a altres
camps que poc tenen a veure amb allò que ha estudiat. Es
una mica la concepció de moltes universitats americanes,
la de potenciar la formació de gent amb una visió integral
de les coses. Aquesta manera de fer la trobes també molt
dins la societat americana, en el món del treball, impulsen
la gent a ser emprenedora, a aportar coses noves. Em vaig
trobar en aquesta conjuntura, havia de decidir si em dedi­
cava més a assumptes de sanitat o de política sanitària o bé
em decantava per altres temes. I com que sempre he tingut
esperit aventurer i m'agrada fer coses noves, vaig optar pel
segon camí.
-Quants anys t'hi vas estar, ah Estats Units?
-Estudiant, tres anys. I ara en fa quatre que hi vaig
tornar per treballar. Es pot dir que en total hi he passat uns
set anys.
-L'etapa americana deu haver estat més que important,
definitiva. Com diries que t'ha marcat?
-Es clar que marca. De totes maneres, jo he mantin­
Un moment de l'entrevista, (foto; COIt\. Joan Blanco)
p^
£5==^
gut molt el contacte amb Europa, amb Espanya, amb
Catalunya. Sempre tornava com a mínim dues vegades a
l'any. He volgut seguir el que passava a la resta del món. I
em sento molt català, per descomptat.
No és tan diferent al món d'aquí, ara. Fa uns deu anys
potser sí que era una societat diferent, amb uns ideals i
una forma de vida diferent de com es vivia en aquells
moments a Europa, o a Espanya. Em va agradar viure-hi.
És una societat que de vegades pot ser molt superficial en
les relacions humanes, en el sentit que els americans valo­
ren molt la imatge, valoren més allò que ets, allò que estàs
fent i quines possibilitats tens d'arribar a algun lloc relle­
vant professionalment o socialment en el hitur que no pas
com ets humanament. Però al mateix temps és una socie­
tat amb moltes oportunitats. Jo mai m'hi he sentit estrany,
ni en àmbits universitaris, que com he dit hi vaig trobar
diferències importants pel que fa al sistema educatiu, ni
en d'altres. També cal remarcar que és una societat multi­
cultural, amb gent de procedència diversa. No m'he sentit
estrany en cap lloc. Tinc la capacitat d'adaptar-me a mit­
jans molt diferents: Àfrica, països en via de desenvolupa­
ment...
LA P I P I D A

Després dels anys d'estudiant als Estats Units, amb
una beca va anar a Bolonya, Itàlia, on va fer la segona tesi
doctoral. Explica que va seguir un curs de formació, una
part del qual es feia a Washington i l'altra, a Bolonya, on
s'hi instal·là durant sis mesos. Va ser molt enriquidor en
l'àmbit personal perquè va tenir temps per absorbir una
cultura tan interessant com la italiana, donat que ja era a
la part final d'universitat, de la seua extensa formació
acadèmica. Després ja va començar a treballar a l'ONU,
amb una primera destinació que el va portar a l'Àfrica,
ben bé a les antípodes d'on havia viscut fins llavors.
-Quin contrast de móns, Àfrica i Amèrica...
-Un gran contrast. Va ser anar d'un món a un
altre. L'africà és molt diferent del món americà, de
l'europeu i, a més, val a dir que no era un país pròpia­
ment africà, perquè Angola, antiga colònia portuguesa,
en aquells moments, l'any 1989, es trobava en una
situació conflictiva, immergida en una guerra entre
partits que creava una situació d'inestabilitat total. I la
nostra tasca va ser fer de mitjancers. Al mateix temps al
costat teníem el procés d'independència de Namíbia,
en el qual vam participar fent una feina política una
mica complicada.
Angola és un dels països més pobres. Hi ha uns
recursos econòmics importants, però utilitzats per una
petita part de la població. La majoria viu en condicions
d'absoluta pobresa. Hi ha petroli, minerals... molt mal
explotats, i els beneficis no s'utilitzen per invertir i millo­
rar el país. Des de l'ONU vam treballar en programes
socials i econòmics per a la reconstrucció del país. Va ser
una experiència d'àmbit internacional molt valuosa pro­
fessionalment. Però, a més, és interessant passar d'un país
com els EUA, on ho tens tot, a un altre on veus misèria i
pobresa cada dia. Humanament et fa valorar coses que
habitualment et passen desapercebudes.
Hi va passar un any, tot i que li hauria agradat que-
dar-s'hi més temps. Però aleshores va esclatar tot el procés
de canvi a l'Europa de l'Est i va tenir la possibilitat de tre­
ballar i de dedicar-se a establir la presència de les Nacions
Unides en aquests països. Pensava que era un moment
històric que no es podia desaprofitar. Des de la capital de
Polònia, Varsòvia, va col·laborar en el desenvolupament
L A P I P I D A
1^"
^ ^ ^
de programes econòmics i socials per a la reforma del país
i per a la seva integració a la comunitat internacional.
-Em vaig trobar amb una gent que durant molts anys
havia viscut una època d'opressió, però una gent amb un
nivell de formació molt elevat, amb unes vivències ben par­
ticulars i difícils per a persones amb inquietuds intel·lec­
tuals. Va ser una coneixença extraordinària per a mi.
-Com vas viure aquests canvis tan imprevistos i quina
explicació hi trobes?
-Fins i tot alguns dirigents europeus es van quedar
sobtats de la rapidesa dels esdeveniments. La veritat és que
va ser decisiu el fet que hi hagués un líder a la Unió
Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, que tenia i té uns horitzons
diferents dels que hi havia fins aleshores a l'Europa de
l'Est. Una altra cosa importantíssima que s'ha de tenir en
compte és la informació a la qual tenia accés la població,
cosa que va impedir de mantenir-la aïllada més temps de
tot allò que passava a la resta del món. Les noves tecnolo­
gies i les comunicacions afavoreixen aquest tipus de canvis
i fan que no es pugui amagar res. No obstant això, també
hi havia una voluntat política de canvi, tant a l'Est com a
Occident. Va ser la confluència de tot plegat. Però una
vegada iniciat el procés de transformació, aquest ha estat
menys ràpid del que es pensava. La transició política,
econòmica i social no s'ha estabilitzat. Es complicat, per­
què no es tracta només de fer quadrar l'economia, la polí­
tica... També és una qüestió de mentalitat, dels valors de la
societat. A les botigues ara hi ha de tot, però no tothom
està en condicions d'adquirir-ho. Això crea un estat de
frustració. La gent gran subsisteix amb pensions ínfimes,
mentre que abans tenien assegurats uns nivells mínims. Es
desintegra el teixit social i cal regenerar en aquest sentit,
però amb valors diferents.
A l'hora d'actuar, des de l'ONU es van basar en tres
aspectes: Primer, el procés de democratització, és a dir,
establir institucions que defensessin els valors democràtics
i els drets humans, organitzacions no governamentals. La
segona tasca era donar suport a la reforma econòmica,
passant d'una economia totalment intervinguda per l'estat
a una de liberal, amb iniciativa privada. En definitiva, fer
una economia més competitiva, d'acord amb el model
occidental. 1 tercer, la tasca referent a tot allò que compor-

Josep Liados amb Donna Shaiala (centre), ministra de Sanitat dels EUA, i Sally Conal, ambaixadora dels EUA al World Econòmic
Fòrum, a Davos (Suïssa).
ta millorar el sistema productiu en relació amb el medi
ambient, aleshores basat en tecnologies molt velles i conta-
minants.
Després van treballar als Països Bàltics i a l'antiga
Unió Soviètica i van descobrir que aquests eren molt di­
ferents de països com Polònia, Hongria, Txèquia i Eslo-
vàquia, aquests darrers molt més oberts i relacionats amb
Occident. En canvi, Rússia i els altres Estats de l'URSS
eren móns aïllats, "més sota l'esfera de Moscou i amb una
mentalitat molt difícil de treballar".
-Així, la vostra és més una tasca d'assessorament de com
han d'anar les línies d'actuació per canviar les situacions?
-Sí. Donar suport als processos de transició en països
on s'ha de donar credibilitat a allò que fan els governs, ja
que la gent té molta formació i informació i hi ha moltes
susceptibilitats i desconfiances. Es tracta d'assessorar i
d'ajudar a establir programes actuant directament amb la
societat civil, que és la clau del canvi. Una de les coses que
vam fer va ser ajudar a establir organitzacions no governa­
mentals, tant de dedicades a temes socials com a qüestions
polítiques, donat que no n'hi havia de creades i la societat
civil tenia poques oportunitats de participació. Vam for­
mar gent que ajudés a crear aquest tipus d'institucions.
Vam fer el mateix en associacions econòmiques, en
empreses de molts treballadors... les vam ajudar a rees­
tructurar, a canviar el sistema de gestió per fer-les operati­
ves i que els seus productes es poguessin introduir en els
mercats europeus.
—Com a contrapunt a totes aquestes activitats, hi ha L·
maU premsa que té últimament l'ONU en el sentit que es
mostra poc eficaç en segons quins conflictes, amb actuacions
lentes i amb resultats ben pobres, suposo que per L· mateixa
pressió deh països que tenen més poder dins l'organització. 0
fins i tot a la guerra de l'antiga Iugoslàvia, les acusacions
directes a soldats de les Nacions Unides de violacions, prosti­
tució de menors...
-Hem d'admetre que l'organització ha estat molt cri­
ticada els darrers temps. L'ONU va néixer en una època
en què el món vivia una situació de guerra freda entre el
bloc comunista i el món occidental. Als anys noranta, això
s'ha acabat. Vivim una època en què tot és més global,
l'economia, la política, els mitjans de comunicació. Tot és
universal. Per això l'ONU intenta reestructurar-se i can-
L A P I P I D A

viar. Però portar a terme aquests canvis de manera consen­
suada entre tots els països que la componen no és fàcil.
També cal dir que de vegades s'ha demanat que l'ONU
faci feines problemàtiques que els governs no poden o no
se senten amb forces de fer, sense dotar-la de mitjans per
dur-les a terme. Hem de canviar la manera de treballar.
Ara les àrees de treball són molt fragmentades, perquè en
el seu moment es van crear així. I el moment actual reque­
reix una manera de funcionar totalment integrada. S'ha de
treballar més amb les ONG, amb la societat civil, fent-la
participativa, tenint en compte les individualitats, les
necessitats locals. És complicat gestionar un organisme
internacional global tenint en compte les particularitats i
les necessitats de cada país. Aquest és el gran repte de
l'ONU. Un altre repte és com aconseguir que el món ins­
titucional públic treballi amb el privat, amb les empreses
privades. A part, sorgeixen en tots els àmbits noves institu­
cions, com ara la UE, i cal redefinir el treball i la forma de
fer-lo comptant amb aquestes altres institucions i amb el
paper de cadascuna. Jo he pogut treballar en àrees que
intenten definir la nova organització de l'ONU, la qual
cosa em permet dir que si l'ONU no existís, s'hauria de
crear. Val a dir que qualsevol decisió que es pren en un país
està influenciada per la política econòmica internacional. I
el gran desafiament de l'ONU és vetllar pel desenvolupa­
ment dels països més endarrerits, sobretot d'Àfrica,
d'Amèrica Llatina i d'Àsia ja que, malgrat que l'economia
mundial estigui canviant, la seva va enrere en lloc de
millorar. Mentre a Occident cada cop estan millor, aquests
altres països cada cop estan pitjor. Segurament que els
models seguits per canviar-los no han estat els adequats.
A aquestes altures de l'entrevista, volem fer una petita
confessió. A hores d'ara ja és prou evident que estem par­
lant amb una persona poc corrent, que als seus 36 anys té
un currículum excepcional. I abordar una entrevista amb
un personatge d'aquestes característiques, de la mateixa
generació, provoca una certa inquietud. Però hem de ren­
dir-nos al tòpic que aquelles persones que en diem
"importants" són, gairebé sempre, les més accessibles i les
menys arrogants.
També va estar un temps a la CEE, al Banc Europeu
d'Inversió, a Luxemburg. Va ser una època en què no
sabia ben bé si continuar a l'ONU o passar a la UE. Més
L A P I P I D A
C^^
^ ^
Josep Liados davant l'edifici de l'ONU a Ginebra.
tard, novament a l'ONU, va treballar des de Nova York
en programes de cooperació entre ambdues organitza­
cions, per a l'Europa de l'Est. Actualment viu a Ginebra,
on hi ha una de les dues seus centrals de les Nacions
Unides, i treballa en temes internacionals relacionats amb
l'emptesa privada.
-En què consisteixen i comporteu a terme eh programes
amb l'empresa privada?
-S'intenta que les grans multinacionals no tan sols
treguin beneficis econòmics d'aquests països en via de
desenvolupament, sinó que hi contribueixin implicant-se
en programes socials, sanitaris o d'altres, fent aportacions
de les capacitats, tècniques i recursos que té l'empresa pri­
vada. Per exemple, utilitzant les seues vies de distribució,
els seus recursos humans, intervenint amb actuacions que
s'han fet fins ara des del sector públic. S'ha de procurar
que hi hagi interacció entre l'àmbit públic i el privat, s'han
de buscar formes consensuades... Encara que aquestes
propostes semblin idealistes, és clar que en el món actual
és l'única manera de fer que les nostres societats, els nos-
^

En una roda de premsa a Londres, amb representants del govern britànic i d'agències internacionals de cooperació.
tres països progressin d'una manera equitativa i duradora.
Tot i la tendència a la globalització, vivim en un món en
què l'individu és important. Els nacionalismes, els pobles,
les regions reivindiquen la seua identitat. La creació
d'associacions entre el sector públic i el sector privat pot
contribuir de manera extraordinària a mantenir aquestes
identitats en un món globalitzat. Es contradictori i, per
això mateix, interessant.
-/, donat que tot això dels nacionalismes ens toca de
prop, com es veu el fet català des defora ?
-Penso que tot el que s'ha fet els darrers anys per
donar identitat a Catalunya és molt important. Se'n par­
la. S'ha de continuar promovent i fent-ne difusió en tant
que és diversa, però de manera integrada. Aquesta diver­
sitat és la riquesa d' Europa, el que m'atrau i el que
d'alguna manera em va fer tornar. Als EUA vas d'un cos­
tat a l'altre i tot és uniforme, les mateixes botigues, la
gent és igual, amb els mateixos interessos... Aquí la diver­
sitat és com una altra dimensió. I en aquesta tasca de
projecció és molt important la capacitat i l'actitud de la
gent, tant pel que fa als dirigents com a la resta de la
societat, a l'hora de moure's i de treballar per aconseguir
allò que significa progrés i millora per a un poble. Amb
rot, la gent que no vm una situació com la nostra, penso
que no entén gaire aquesta diferència que per a nosaltres
és indiscutible.
país?
-Tensprevist, a curt o a llarg termini, instal·lar-te al
-Ui! Això és complicadíssim. No ho sé. Estic en un
punt en què he de definir noves orientacions. M'agrada
embarcar-me en projectes innovadors i em deixo portar
per aquest aspecte. Si se'm proposa alguna cosa que em
sembli atractiva, per què no? Estic obert a treballar en
diferents camps i no em sento lligat a cap institució.
—Has rebut alguna oferta temptadora^
-Sempre hi ha ofertes interessants. Em sedueix fer
coses pioneres professionalment i no descarto cap possibi­
litat. La meua manera de fer va molt en relació amb el pro­
cés de globalització que vivim i l'adaptació que cada país,
cada empresa o cada individu ha de confrontar. Més que
aconseguir objectius individuals, m'interessa donar suport
als processos polítics i econòmics que els nostres països
viuen avui, i en particular a la idea de promocionar, vincu­
lar i establir lligams que consolidin aquesta dinàmica. La
meua formació i la meua feina han anat i van en aquesta
direcció. ^
LA P I P I D A

Per Iñaki Padilla
Per sopar, alls amb mantega
»•*»»»« H¡i0r Xr¡^» ftwrt») f^$m »*» ^
^^pí;^
És possible que, llegint aquest títol, es tingui la
impressió que aquesta proposta forma part d'algun
dels nous suggeriments televisius per als amants de
l'art culinari. Tanmateix, aquesta senzilla recepta no
procedeix de cap gastrònom entestat a revaloritzar
l'anomenada cuina de mercat, sinó del menú servit al
comte de Pallars i els seus acompanyants fa més de siscents
anys. Es tracta d'un antic testimoni documental,
L'ARNA
Un exemple dels quaderns corresponents al
llegat de Sibil-la Amat, comtessa de Pallars.
Aquest ofereix una relació de les persones
que, en representació de les universitats del
comtat, s'obligaven a respondre en virtut
dels compromisos econòmics adquirits pel
comte. En aquestes planes apareixen citats
els homes de Ribera, Esterri, Ginestarre i
Arròs, llocs de la vall de Cardós.
procedent del castell de València d'Aneu, que ens
informa dels components d'aquell sopar. Així, el vespre
del 3 de maig de 1346, en una de les sales del castell, a
les nou de la nit segons era costum, els comensals a la
taula comtal dispensaren, a més de pa i vi com a companatge,
un bon brou elaborat amb dues gallines,
l'esmentat plat d'alls tendres i un formatge del país.
Es probable que aquell àpat sobri no es diferenciï

A
gaire dels nostres hàbits actuals, però ben segur que
tenia un regust força diferent de l'actual, no tan sols pel
que fa als productes i a les espècies utilitzats en la seva
elaboració, sinó també per la tènue atmosfera en què es
desenvolupava, sota la claror de la llar de foc i la llum
de les candeles. Aquell senzill plat n'havia substituït un
altre de no menys quotidià, els "ous que meniaren ab
lardenques (cansalada)", que havia estat consumit en
aquell sopar del dia abans i que seria ofert en el
següent. Eren les petites variacions d'una cuina casolana
que Exemeno, coc (cuiner) del senyor comte, amania
i diversificava curiosament, tant en els plats com en
el brou, també elaborat amb moltó salat. Amb tot,
aquesta contenció formal en el sopar era poc menys
que necessària si tenim en compte els components carnis
consumits al migdia.
El dinar del seguici comtal tenia com a base la
carn, preferentment de cabrit o d'anyell, que es consumia
diàriament i en abundància, llevat dels dies d'abstinència.
Per tant, no és estrany que, mentre el comte
va ser a València, se'n servissin diàriament una mitjana
de tres o quatre exemplars per dinar per a un nombre
de comensals que no deuria sobrepassar la desena. La
reducció d'aquell forniment es compensava amb la
compra d'un porcell, d'un moltó o bé de mig vedell,
tot i que mai no deixen d'aparèixer un mínim de dos
anyells. Durant aquells dies de maig no es va consumir
peix, ni fresc ni salat, ni d'altres volàtils que no fossin
gallinàcies. Malgrat tot, aquests productes alternatius,
tot i ser econòmics, eren també apreciats en algunes
ocasions, com ho mostra el requeriment que mesos
abans, a primers de desembre, féu la comtessa perquè li
enviessin a Salàs set dotzenes de truites salades i set
parells de perdius. No hi ha dubte que la taula comtal,
allà on fos, sempre estava ben guarnida.
Hem de suposar que la presència del comte al castell
devia proporcionar potencialment un convit suplementari
als servents. De fet, la dieta ordinària de l'establida,
o cos de servidors que residia permanentment al
castell, es componia de tres elements bàsics: pa, vi i
carn salada, procedents dels magatzems del castell.
Mentre que el pa servit a la taula comtal era normalment
de blat i el vi que abocava el comte era forà, els
servents bevien vi de les tones del castell i menjaven pa
r\
de blat barrejat amb ordi. Les carns abundants, habitualment
fresques, de la taula noble es contraposaven
amb les racions reduïdes de carn salada de vaca, moltó
i, especialment, porc, consumides pels domèstics. La
dieta d'aquests es complementava amb vegetals i llegums
dels horts, i amb ous, de gallines i oques, formatges
i mantega, provinents de les dependències agrícoles.
L'oli, producte aliè a les valls que calia comprar
fora, lluny de dedicar-se a l'alimentació de servei, es
destinava a la il·luminació usual d'esglésies i
dependències del castell. De manera que no s'adquiria
cap provisió específica per a l'alimentació de l'establida,
que es fornia dels propis recursos existents. Només
en les grans festes litúrgiques de Nadal, Carnestoltes o
Pasqua es trenca la monotonia de la dieta i es proporciona
als servents algunes espècies i abundant carn
fresca de porc, vaca o anyell, segons l'estació de l'any.
En tot cas, la desena de persones que componien
l'establida del castell de València gaudien d'un aprovisionament
regular com a centre administratiu del
domini que els permetia assegurar una dieta diversificada.
Tanmateix, i com veurem a continuació, aquella
situació difícilment podia ser equiparable en d'altres
casos. En aquella època, Bort d'Agramunt va substituir
Arnau Serra en el comandament del castell de Puigllorenç
(Borén), que tenia quatre servents. El sou acordat
per als serveis en aquell castell havia de ser subministrat
per l'administrador de València i consistia
globalment en els mitjans bàsics per al manteniment
del servei. A cadascun dels components se li assignava
diàriament una partida per a provisió i ració d'un sesters,
mig de forment i mig d'ordi, mentre que per al
forniment del vi i el companatge, Bort d'Agramunt
rebia, per ell mateix, dos diners, i per cadascun dels
altres, tres mealles. En definitiva, cinc sesters de gra i
vuit diners de pressupost diari per mantenir cinc persones.
Es a dir, pa abundant i companatge reduït, si
tenim en compte que una truita salada costava un
diner o, per exemple, la lliura de vaca ascendia a 4 i la
de moltó a 6 diners. Es clar que el pa constituïa l'aliment
bàsic, no únicament en aquest cas, sinó també en
la majoria de les llars pageses.
Aquest ràpid esbós de les pautes alimentàries de la
taula comtal i les seves ostensibles diferències davant la
/\
L'ARNA

.fj„ p
4
-f • '•*f!'
^«^..\ ^ S^-|3 ·.^'
1, w i««V" '*
p.tS>,
V ,"(í« •>•••« Y^" -V?-í--''" '^'
r
·*>!>JWH· -wy.*»»*» »-4jrK»
Ribera de Cardos (1345). A mà esquerra, es registren les despeses del diumenge I I de setembre de 1345. S'hi anota l'arribada del comte i
el seu seguici al castell i es comptabilitzen una quinzena de persones per dinar i sopar. Per a aquesta ocasió, l'administrador adquirí un moltó
de 10 lliures, un quarter de moltó salat, una lliura de carn salada, un parell de pollastres, un fetge i salsa. Es van distribuir quatre canades
de vi de taverna i dues del castell, mentre que el comte va beure vi forà. Es consumiren mitja lliura de cera per a candeles i diversos sesters
de civada per a les cavalleries.
dieta deis domèstics, serveix de bona mostra de
l'interès que susciten alguns dels temes continguts en
la documentació comptable que actualment estem
estudiant. Aquestes dades, i d'altres de diversa índole
sobre l'organització de l'explotació agrària o l'administració
de les dependències del domini comtal a les valls
d'Àneu, han arribat a les nostres mans a través d'un
registre comptable de mitjan segle XIV. En aquest cas,
es tracta d'un dels diversos quaderns de comptes que
Joan de Berros, administrador del castell de València,
ret en l'exercici del seu càrrec davant els oïdors de la
cort comtal.
Com era habitual, els responsables de cadascuna
de les principals dependències castráis havien de retre
comptes regularment dels ingressos i les despeses en la
seva àrea d'actuació per tal de controlar la seva gestió
econòmica i liquidar les possibles responsabilitats en
què haguessin incorregut. D'aquesta manera, durant
la primavera de 1346, Joan de Berros transmetia a
Sort, com ja ho havia fet en d'altres ocasions, una relació
de les despeses fetes durant els darrers mesos en la
seva circumscripció. A diferència d'altres quaderns de
comptes coetanis, que habitualment contenen la relació
de les rebudes i la llista de les despeses realitzades
durant l'exercici, el quadern de l'administrador de
València només registra els apunts comptables de les
despeses d'un període de set mesos, del 22 d'octubre
de 1345 al 19 de maig de 1346. El mateix passa en el
quadern de comptes del castell de Ribera, a la vall de
Cardós. En aquest cas, la relació és una mica més
extensa i abasta del 12 de juny al 22 de febrer, juntament
amb d'altres anotacions esparses de finals de
maig de 1346. Es a dir, tenim dues relacions comptables
coetànies que provenen dels principals centres
neuràlgics en què s'estructura el domini comtal a l'Alt
Pallars.
•i^

A
Aquests quaderns de comptes presenten un encapçalament
que informa de l'administrador, de la raó
d'aquests comptes ("que faz jo Johan de Barros, de les
dades, despeses e liurades... en lo castell de València ne
en altres lochs"), i ofereix una indicació cronològica
sobre el període que comprèn la declaració comptable.
A continuació, i en cas que n'hi hagi, hi trobem la relació
de despeses diàries seguint un ordre cronològic.
Cada apunt comptable és vinculat normalment a una
data i especifica la raó i el concepte de la despesa, com
també el seu muntant i valor. Tanmateix, la relació no
és uniforme, car fa referència a molts més aspectes que
els relatius a l'aprovisionament de la taula comtal. De
manera que l'administrador registra igualment la civada
que serveix de manteniment al mul d'algun personatge
resident temporalment al castell que les reparacions
fetes en la cambra comtal o els jornals dels homes
de lloguer que han treballat a la vinya d'Elins (Linse).
Aquesta diversitat temàtica confereix a aquests documents
inèdits un valor inqüestionable, no únicament
perquè ens permet aproximar-nos a alguns dels aspectes
organitzatius de les dependències castráis, fins ara
desconeguts, sinó perquè també ens ofereix un panorama
revelador sobre l'entramat de la vida quotidiana. Es
per això que estem preparant l'edició i l'estudi d'aquests
quaderns de comptes, la lectura dels quals ben
segur sorprendrà més d'un lector per la seva vitalitat.
La informació d'aquests quaderns permet reconstruir,
per exemple, una part important de l'itinerari
comtal durant aquest període. Aquests aspectes, com
es podrà comprovar a continuació, són igualment interessants
pel fet que aporten referències precises als continuats
desplaçaments del comte pel territori i a la seva
prolongada separació de la família comtal.
És probable que Sibil·la Amat s'allotgés en el castell
de València durant alguns dies del mes d'agost de
1345. Tanmateix, a primers de setembre tornaria a la
seva residència, al castell de Sort. Es allà on romandria
durant el període que registren els nostres comptes,
amb esporàdics desplaçaments a Salàs els mesos de
desembre, febrer i març. Tot i la reduïda mobilitat dels
seus desplaçaments, la comtessa no es troba reclosa
entre els seus domèstics ni allunyada de l'esdevenir diari
del comtat. Des de la seva residència, transmet mis­
satges amb ordres precises als diversos administradors,
en uns casos perquè li remetin provisions i diners, en
d'altres, perquè, per mandat seu, s'adquireixin els elements
necessaris per reparar les instal·lacions de la
mòlta o per proveir, per exemple, de la tela necessària
per vestir i "fer calces" els seus servents de València.
Aquella dona enèrgica, nascuda a la casa de Cardona,
tenia en aquells moments prop de quaranta anys i la
seva marcada personalitat s'entreveu a través de les
diverses cartes personals que en coneixem. Sabem que
abans de la mort del comte (pels volts del 1357), havia
engendrat un mínim de deu fills. Un any abans dels
esdeveniments que relaten els quaderns de comptes
(1344), celebra la boda del seu primogènit, Hug Roger
I, amb Gerarda de Cruïlles. Tanmateix, la comtessa
Sibil·la va sobreviure al seu hereu, mort el 1357, i també
al següent comte, el jove nét Arnau-Roger III, que
morí el 1369. Malgrat haver renunciat als seus drets
sobre el comtat, continuarà utilitzant la titulació de
comtessa de Pallars fins a la fi dels seus dies (cap al
1373).
Aquests esdeveniments semblen indicar que en
aquesta època la comtessa es troba lligada al seu entorn
familiar, essent probable que aquesta situació no li permetés
més mobilitat. Per contra, el comte es desplaça
sovint pel territori amb un reduït seguici dels seus homes
i s'allotja en les seves principals dependències administratives.
Sens dubte, l'anys 1345 fou força atrafegat
per a Ramon Roger II que, després de llargues
controvèrsies amb son germà, Roger Bertran de Pallars,
podia per fi prendre possessió del comtat. D'aquesta
manera, a finals d'abril subscrivia a Barcelona els
acords adoptats sobre la transmissió i el repartiment de
l'herència paterna. Un mes i mig després, durant el
mes de juny, es convocava els homes del Pallars en successives
reunions per donar públic coneixement en
cadascuna de les circumscripcions de la presa de possessió
i per procedir al jurament de fidelitat al nou
comte i al seu hereu. La primera convocatòria es fa a
Ribera, el 14 de juny, en presència del comte, que
havia arribat a Cardós el dia anterior. L'endemà marxa
cap a Escaló, on rep l'homenatge dels seus habitants, i
és probable que el dia després es convoqués els homes
d'Aneu. Tres dies després, el 18 de juny, eren convocats
L'ARNA

^...^^í, «^
- 1 í61lt« •>•* '^ *i-;-,
T" , ft> . I»..
,/ ,• f-
•4 f
, , , . . , , ; ^ - ' - - ^ ^ >»-•""•• V
f*
, ^ - V-.. ^' ^ •^· •• ;
Ribera de Cardós (1345). A mà esquerra, apareixen algunes anotacions curioses com el pagament per mandat de la
comtessa, que es troba al castell de València, de certa quantitat de seda blanca de la Seu I d'una important quantitat
de llana de Tírvia, així com el pagament de tres-cents sous per Pere de Castelló, juglar del rei. A mà dreta, el diumenge,
14 d'agost, es registren les despeses del dinar de quaranta persones amb motiu de l'arribada del comte i del
seu seguici.
els habitants del terme de Llavorsí i l'endemà juraven
els homes de Sort. Dies després, rendiren homenatge
els homes d'Espot i Salàs.
Amb el material documental utilitzat no és possible
reconstruir l'itinerari complet del comte durant
aquells mesos, tot i que podem precisar algunes
referències. L'estada al castell de Ribera sol ser habitualment
d'uns tres dies, per exemple, del 13 al 15 de
juny o del 14 al 16 d'agost de 1345. L'estada més prolongada
se situa en la primera quinzena del mes de
setembre d'aquell any, tot i que sabem que s'absenta de
Ribera durant una jornada, probablement, per traslladar-se
fins a Tavascan. Per contra, l'estada del comte a
Escaló sol reduir-se a un dia i serveix més com a base
per als desplaçaments que no pas com a residència
temporal (15/06/45; 21/05/46). A finals de setembre,
quan avança la tardor, el seguici comtal abandona l'Alt
Pallars i es disposa a passar l'hivern a Sort.
Amb l'arribada de la primavera, la comitiva comtal
recomença els desplaçaments. Els darrers dies del mes
d'abril, el comte arriba al castell de València, on ro­
L'ARNA
J^-
.,:=íïf
A
mandrà durant deu dies (26/04-5/05/46). Desconeixem
la direcció que pren els dies següents, tot i que és
possible que es desplacés fins a Espot, ja que set dies
després ja havia retornat al castell (12-20/05/46). El
dia 21 de maig el trobem a Escaló, de viatge en direcció
a Ribera, i hi pernocta els dies següents (22-23/05/46).
En aquestes dates acaben les referències documentals
de què disposem. Els cicles de residència indiquen amb
claredat el pes específic de cadascun dels centres jeràrquics
en què s'estructura el domini del poder comtal
en aquest territori. Encara que ens pogués semblar
estrany, la presència del comte és permanent durant
gran part de l'any; només l'estació hivernal imposa una
pausa obligada als desplaçaments.
D'alguna manera, l'estudi d'aquesta documentació
és la millor resposta a una demanda que més d'una
vegada m'ha fet la gent d'Aneu sobre la necessitat de
donar color i vida als testimonis arqueològics. Sens
dubte, estem convençuts que la difusió d'aquestes
fonts és la millor manera de rescatar del passat la
memòria històrica d'aquest país. fi\

-,?^-'*^|lV
LA L L U C A N A
Per Jaume Huch i Camprubí
El Berguedà
De Berguedan, cella q'ieu teing plus car
vuoill mil aitans mais amar desamatz
c'ab autra far totas mas volontatz.
Guillem de Berguedà
(De Berguedà, m'estimo més amar
la que no em vol, malgrat tots els malgrats,
que amb l'altra satisfer mes voluptats.)
Trad. de Climent Forner
Enguany que es compleixen els vuit-cents anys de
la mort del trobador Guillem de Berguedà (1138-
1197), fóra una bona ocasió per mobilitzar la societat
civil d'aquesta comarca que, des de fa massa temps, a
parer meu, roman en una mena de letargia difícil de
superar. Tot i que no resulta fàcil, certament, de parlar-ne
-com no ho és de fer-ho de la pròpia ciutat, del
propi país o d'un mateix-, intentaré d'insinuar, si més
no, allò que tal vegada podria ser una possible, però no
per a tothom plausible, radiografia de la situació en
què es troba ancorada aquesta comarca de la Catalunya
central.
M'he referit al nostre insigne trobador no per pur
caprici, ni per aprofitar tan sols la conjuntura de l'escaiença
de la commemoració al·ludida. Més aviat, per
fer notar l'absència, actualment, a casa nostra, de cavallers
de tremp semblant que fossin capaços de qüestionar,
remoure i capgirar l'actual status quo que, de
La vall berguedana. La Validan, la serra de Nuet i Avià al fons. (Foto: Jaume Huch)
temps ha, manté les institucions anquilosades, i tantes
i tantes iniciatives de tot ordre guardades en el potet
d'un cloroform implacablement corrosiu. (Fóra interessant,
per exemple, de poder bastir una llista de les
persones, entitats i associacions de tota mena que, al
llarg dels darrers quinze anys, pam més pam menys,
han anat desistint de participar en qualsevol activitat
cívica i, allunyades de tot, s'han quedat a casa per fer
honor a frases celebrades del tipus: "Al Berguedà ja no
hi visc, només m'hi estic")
Al bon amic lector, que gosa mirar a través d'aquesta
llucana, li pot semblar, probablement, un bon
xic atordidora semblant introducció. Oimés si el paisatge
que beslluma -aquest que pretenc dibuixar-li- és
més proper al desert inhòspit que als turons amables
del baix Berguedà. El cas és, però, que el fet de viure
-malgrat tots els malgrats- en aquesta terra, i amb una
certa dosi d'implicació a distints nivells, no permet de
LA LLUCANA

,/
Santa Maria d'Avià. (Foto: Jaume Huch)
cap de les maneres de limitar-se a descriure la bellesa
dels paisatges, o a oferir només tot un seguit de dates
històriques, dades estadístiques, etc., i quedar-se tan
ample... Tot això, ja és fàcilment a l'abast de tothom.
Tot i que voldré introduir algunes xifres, es poden consultar
diaris, anuaris, bases de dades, enciclopèdies, o
revistes a l'ús -com la recentment apareguda Descobrir
Catalunya, dedicada, curiosament, al Berguedà.
Més que crisi, depressió
Recordo ara el títol d'un article que, en referir-se al
cinquantè aniversari de les Nacions Unides, resava:
"Entre la crisi i la consolidació". M'és útil per fer la
remarca següent, tot contradient les velles inèrcies que
ens arrosseguen: la comarca del Berguedà, més que
patir la crisi tan repetidament anunciada, crec que està
greument deprimida. Sí, psicològicament afectada per
una manca de confiança creixent en ella mateixa,
agreujada, és clar, per la desil·lusió ferotge que comporta
tota depressió. A veure, hi ha hagut, en efecte, la
crisi del tèxtil i de la mineria. Però repetir-ho fins a la
sacietat em sembla la cançó de l'enfadós. I a la fallida
industrial berguedana, encara, podríem afegir-hi -cal
LA L L U C A N A
D'^
recordar-ho?- els duríssims incendis de l'estiu del
1994, els quals -bàsicament al baix Berguedà- assotaren
una bona part de la nostra massa forestal. No
foren, precisament, és clar, un bon antídot per superar
el desencís.
Enfront de tot això, però, quines han estat, i quines
són, les actituds dels agents polítics, econòmics,
socials...? Només des de la vessant política, caldrien
moltes llucanes per dilucidar la qüestió. I, sobretot
pensant en el lector allunyat de la realitat berguedana,
resulta massa arriscat de ventilar-ho a corre-cuita.
Però, diguem-ho sense embuts. I, si cal, invocant
l'esperit del nostre trobador. Durant anys i panys, no
hi ha hagut voluntat política per afrontar els problemes,
no hi continua havent voluntat política per superar
les crisis anunciades, per fomentar la integració
comarcal i treballar per a una necessària interrelació
intercomarcal. I, sobretot, un hom té la sensació que
no interessa recuperar la il·lusió per anorrear la depressió
galopant que ens embarga. Lluny de tot això,
l'actuació política i la gestió econòmica de les principals
institucions no ha estat, precisament, modèlica.
Aquesta crítica, que pot ser d'àmbit més general, pot
;í#

ecaure en bona part dels ajuntaments del Berguedà,
començant pel de la capital de la comarca, que està
endeutadíssim. (Cal recordar, només, a tall d'exemple,
que l'ajuntament de Berga deu més de 600 milions de
pessetes als comerciants de la ciutat i als seus proveïdors.
Vegeu el diari Regió 7, 22-3-97). I pel que fa al
Consell Comarcal del Berguedà...? Tot i tenir un
pressupost de més de 900 milions de pessetes, no sembla
que resulti gaire efectiu, i menys encara per
fomentar la comarcalitat.
Potser té raó l'autor de Mossèn Tronxo quan afirma
que al Berguedà "cada vila és un món i Berga és un
país gairebé tan independent com Andorra", però cal
convenir que fins avui ningú no s'ha preocupat seriosament
de "fer comarca". Els baganesos o els gironellencs,
per exemple, poden titllar els berguedans de
centralistes i, en molts aspectes, segurament amb
bones dosis de raó. Fins i tot, la festa berguedana per
excel·lència, la Patum, no ha estat posada al servei
d'una veritable integració comarcal.
Pèrdua constant de població
Mirem ara un instant les dades dels padrons
municipals de 1996, facilitades per l'Institut d'Estadística
de Catalunya, per veure que, certament, el
Berguedà és una de les deu comarques catalanes que
ha perdut més pes de població. Alerta! Us poden dir
que Berga ha crescut. Oi tant! Respecte de l'any 1991,
Berga i els primers contraforts prepirinencs. (Foto: Jaume Huch)
ü D
ha passat de tenir 13.905 habitants a 14.207. Però a
costa dels pobles de la comarca. A causa de la reforma
educativa (tancament d'escoles rurals...), d'una banda,
i d'una major precarietat en els pobles d'infraestructures
sanitàries (l'Hospital Comarcal de Sant
Bernabé és a Berga), de l'altra, la capital ha guanyat
habitants a mesura que s'ha anat despoblant el món
rural. Puig-reig ha perdut 168 habitants (en té 4.578),
Guardiola de Berguedà en té 240 de menys (resta amb
1.014), i la Pobla de Lillet, l'any 91 tenia 1.772 habitants
i el 1996, només 1.566. Si observem les xifres
d'increment, doncs, respecte de l'any 1991, sobretot
les dels nuclis més petits, no cal dir res més: Montclar
(-44,80%), Sagàs (-16,49%), Vallcebre (-11,04%),
Cercs (-10,15%), Gisclareny (-6,25%), etc.
Actualment, el conjunt de la comarca suma
38.606 habitants.
Tot això és important d'acotar-ho, és clar, al costat
d'altres dades i d'altres qüestions d'interès. Pel que fa
als índexs demogràfics, cal tenir present, per tant, que
mentre el Berguedà retrocedeix, el Solsonès i la Cerdanya
han anat vivint un augment significatiu de la
població, amb un 3,51% i un 2,73% més, respectivament,
de l'any 1991 ençà.
Pel que fa a la xarxa educativa, fa poques setmanes,
el quadern d'ensenyament del diari Avui "La Pissarra"
(25-2-1997) definia el Berguedà com "un imperi per a
la xarxa pública". Però el cas és que, dels trenta-un mu-
LA LLUCANA

px
nicipis de la comarca, n'hi ha catorze que no disposen
de cap centre educatiu. (El diari citava trenta municipis
i tretze pobles sense escola, però s'oblidaren, incomprensiblement,
de Castellar de n'Hug, el municipi més
septentrional i més turístic del Berguedà, on hi ha
enclavades les impressionants Fonts del Llobregat.)
Temps que passa, trens que es perden
Malauradament, no puc estendre'm com voldria
per tractar a fons aspectes importants. Voldria, això sí,
emfasitzar alguns projectes positius que no han pogut
obtenir el suport que es mereixen. Continuant en el
camp de l'ensenyament, cal dir que el Berguedà ha posat
de manifest la seva vocació universitària, amb la
convicció que la implantació d'estudis a la comarca
fóra un projecte de desenvolupament de primer ordre.
L'any 1993, després del desmantellament de la caserna
de Berga, es posà en marxa aquest projecte de la
mà de l'Associació Intercomarcal Pro Universitat a
Berga. Tot i tenir una visió prospectiva de major abast,
es reivindicà la transformació de les antigues infraestructures
militars en nous espais universitaris. Arran
d'una primera campanya de sensibilització, aquesta
proposta va obtenir el suport de més de 12.000 signatures.
D'entrada, però, les principals institucions s'hi
plantaren d'esquena. Veien en els promotors d'aquest
projecte -per les obsessions que genera el poder- un
equip a témer si entrava en la palestra política.
Com sigui, amb l'intent de fomentar la intercomarcalitat,
l'Associació Pro Universitat va començar
difonent els seus objectius a les comarques veïnes, començant
pel Solsonès.
Resultat? L'any passat -després d'haver observat la
total inoperància política berguedana- fou inaugurat a
Solsona el Centre Tecnològic Forestal adscrit a la Universitat
de Lleida. Felicitats!
Després de molts esforços, fou possible de constituir,
l'any 1995 -i a les portes de les eleccions municipals-,
la Fundació Universitària del Berguedà. Fins
ara, s'ha convertit en una entitat col·laboradora de la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i és l'entitat
organitzadora de la Universitat Catalana d'Estiu de la
Natura (UCEN), la qual és una activitat acadèmica de
la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Amb
LA LLUCANA
o
Salt de Maces. La Patum de Berga. (Foto; Luigi)
una mica de sort, aquest proper estiu arribarà a la
quarta edició. Malauradament, però, no podem parlar
de cap projecte consolidat.
Una certa vitalitat cultural
Tot i que, generalment, cadascú va a la seva, i difícilment
poden sumar-se esforços -com s'evidencia en el
camp musical-, podem parlar d'un cert dinamisme
cultural que, si es donés una vertebrado més gran
entre les diverses iniciatives, fóra realment important.
Voldria recordar l'existència d'Edicions de l'Albí,
fundada l'any 1986 amb la publicació, precisament, de
l'obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors.
La literatura berguedana crec que té una gran vitalitat
i, en general, manté una dignitat indiscutible.
Ultra el tan celebrat trobador, noms com Ramon Vinyes
("el sabio catalán" de García Márquez), Josep Armengou,
Climent Forner, etc., ho posen de manifest.
L'editorial berguedana, des de fa tres anys, coedita amb
Columna Edicions, i això li ha permès una major flexibilitat,
obrint-se a altres gèneres i temàtiques, sobretot
en els camps de la història i de la cultura popular.
També cal esmentar entitats com el Centre d'Estudis
Baganesos o l'Àmbit de Recerques del Berguedà,
editora de la revista L'Erol. L'Àmbit va promoure l'edició
de \a Guia del Berguedà, i també publica llibres

X
n
Ball de Gegants. La Patum de Berga. (Foto; Luigi)
monogràfics, amb els quals ha incidit en diversos
temes de caràcter històric, geogràfic, mediambiental,
etnogràfic, etc.
De cul-de-sac a lloc de pas
Amb l'obertura del túnel del Cadí, el Berguedà
deixà de ser un cul-de-sac. Però des d'aleshores, lluny
de beneficiar-se com fóra desitjable de les millores de
la xarxa viària, la comarca viu impassible el fet que
s'hagi convertit -sobretot a l'hivern- en lloc de pas per
excel·lència, el corredor principal de la metròpolis a les
pistes d'esquí. En efecte, el concorregut i obsolet eix
del Llobregat -la seva inefable C-1411-, és la ruta de
la neu: simplement un lloc de pas, al llarg del qual el
Berguedà hi posa, com a teló de fons, els decorats
esplèndids dels seus paisatges prepirinencs.
El Berguedà té unes possibilitats enormes. I és una
llàstima que encara no les haguem sabut explotar com
\
caldria. D'una banda, la seva forta personalitat,
demostrada en el camp cultural, i gràcies també a la
força integradora de les seves festes, tradicions i costums
molt arrelats, així com l'originalitat de la seva
cuina, li dóna un gran atractiu. De l'altra, és evident
que la bellesa del paisatge, la diversitat geogràfica, la
riquesa geològica, etc., són el millor aval per a un
munt de projectes relacionats amb la natura i amb el
medi ambient. Una visita al Parc Natural Cadí-
Moixeró, per exemple, ho corrobora.
Dues propostes recents, la creació d'un parc temàtic
de natura i la d'una xarxa fluvial al llarg del Llobregat
seguint les antigues colònies tèxtils, podrien
contribuir també al desenvolupament necessari
d'aquesta comarca, culturalment inquieta, malgrat
tots els malgrats, però que avui no pot recordar-nos la
bella dorment mentre espera el príncep que pugui alliberar-la
del malfat del son cruel que la subjuga, D
LA LLUCANA

B E Ç U L L A
Per Víctor Bretón Solo de Zaidívar i Gabriela del Olmo Carmen
Estat i subdesenvolupament: la dramàtica experiència
llatinoamericana
"Otra materia de la Facultad de Impunidades trata de los políticos y el Estado. Los mismos políticos que impune­
mente han exprimido al Estado hasta la última gota, han descubierto ahora que el Estado es iniítil y merece ser arrojado a
la basura. A lo largo de muchos años, ellos han convertido los derechos de los ciudadanos en favores del poder, han puesto
al público al .servicio del servicio público y han hecho del Estado un laberinto lleno de parásitos que deambulan hacia
ninguna parte. Seguramente Franz Kafka hubiera cambiado de tema si hubiera conocido a la democracia latinoamericana,
en estos países nuestros donde de día falta agua y de noche falta luz, los teléfonos no funcionan, las cartas no llegan y los
expedientes tienen hijos. Y ahora, los políticos tradicionales que hicieron al enfermo, nos venden el hospital: devueltos al
gobierno tras el ocaso de las dictaduras militares, ellos entonan salmos a la gloria del dinero libre y sacrifican, en los altares
del mercado, a las empresas públicas. Impunidad de los dueños del mundo. Hágase la voluntad de los países ricos, aunque
los países ricos .son ricos precisamente porque predican la libertad económica pero no la practican"
L'any 1990, i en un suggerent article titulat Los
cursos de la Facultad de Impunidades, Eduardo
Galeano descrivia d'aquesta manera tan àcida la transició
a l'Amèrica Llatina d'un model d'organització
social i econòmica fonamentat en la intervenció de
l'Estat (un Estat, per cert, sovint corrupte i ineficient)
a un altre basat en el seu replegament de l'esfera de
l'economia i en la lliure actuació de les forces del
mercat. La cita sintetitza, així, els darrers trenta anys
de les polítiques econòmiques de la regió i, al mateix
temps, la trajectòria del marc institucional en què
s'han anat desenvolupant les successives polítiques
socials. La moderna teoria neoliberal postula que la
redempció dels pobres del món vindrà, amb temps,
del creixement econòmic sostingut, veritable requisit
sine qua non del futur benestar social. Aquest creixement,
però, arribarà amb el replegament estatal
esmentat i amb el lliure arbitri del mercat en l'esfera
econòmica. No deixa de ser curiós que el paradigma
dominant avui de les teories del desenvolupament se
situï a l'extrem oposat d'on era fa solament vint-i-cinc
anys, quan s'argumentava i es concloïa amb arguments
suposadament irrefutables -val a dir, cientí-
B E Ç U L L A
El pvoyccfc de V\acor

C3-
^bV'"
Les polítiques d'ajustament estructural imposades pels
organismes financers internacionals vistes per un il·lustrador
polític (Font £/ dibujo político para una nuevo sociedad, Caracas, 1988,
pàg. AO).
de desenvolupament. Tot això suggereix que l'Estat
(el seu contingut, la seva orientació), tant avui com
ahir, ha estat instrumentalitzat a l'Amèrica Llatina
d'acord amb els interessos canviants dels grups
hegemònics.
Al llarg dels darrers decennis, els teòrics més
crítics del subdesenvolupament llatinoamericà han
remarcat com les condicions en què els països de l'àrea
es van inserir en el mercat internacional han determinat,
del segle XIX ençà, el caràcter depenent d'aquesta
inserció. La incapacitat, després de la independència,
de competir amb una burgesia industrial i financera
àmpliament consolidada a Europa Occidental i a
l'Amèrica del Nord, va limitar extraordinàriament el
marge de maniobra de les burgesies de les joves repúbliques
emancipades, i va definir en gran manera el
seu rol en la divisió internacional del treball: el
d'exportadores de matèries primeres cap als països del
centre del sistema econòmic. Finalment, la gran
depressió dels anys trenta i l'estrangulació consegüent
dels mercats internacionals va trencar la viabilitat del
vell model agroexportador. Per tal de superar la crisi,
alguns estats llatinoamericans (l'exemple paradigmàtic
fóra el Mèxic de Lázaro Cárdenas) van apostar per
iniciar un procés industrialitzador endogen mitjançant
la promulgació de mesures proteccionistes.
Aquest model, però, no es va estendre al conjunt de
l'àrea fins ben entrats els anys quaranta.
En el context del nou ordre internacional sorgit
de la Segona Guerra Mundial, i amb l'inici de la
guerra freda com a teló de fons, les qüestions relatives
al desenvolupament van adquirir una rellevància geoestratègica
sense precedents. Des del punt de vista
dels interessos del bloc occidental, era absolutament
imprescindible desactivar el potencial revolucionari
que suposava la situació de misèria generalitzada i de
subdesenvolupament que afectava la major part
d'Amèrica Llatina. En la mesura que en aquell
període era freqüent identificar desenvolupament
amb industrialització, aquesta opció va ser l'única
que van tenir en compte els organismes internacionals
(Banco Interamericano de Desarrollo, Comisión
Económica para la América Latina, etc.). Lògicament,
s'argumentava des d'aquests organismes, la
industrialització llatinoamericana només era possible
en el marc d'uns estats forts i intervencionistes, capaços
d'endegar tot un seguit de polítiques socials
(des de la reforma agrària moderada fins a la creació
de la seguretat social i la protecció dels preus dels productes
bàsics) orientades a augmentar el nivell de
consum de les masses populars amb el propòsit de
permetre l'expansió permanent del mercat interior i,
amb ell, la retroalimentació de la nova política de
substitució d'importacions.
Aquest model va transformar, efectivament, el
conjunt de l'economia llatinoamericana: a l'inici dels
anys seixanta, la indústria nacional produïa el 95% i
el 98% dels béns de consum de Mèxic i el Brasil; i
entre 1950 i 1980, la producció industrial total de
l'àrea es va multiplicar per sis. En l'apartat del desenvolupament
social, la mortalitat infantil va disminuir
B E Ç U L L A

C3- —ZA
La marginació continua essent més intensa al camp, on més de la meitat de les llars estan encara sota el marge de la pobresa.
(Foto; Viaor Bretón)
del 107 per mil (1960) al 69 per mil (1980), incrementant-se
paral·lelament l'esperança de vida dels 52
als 64 anys.
En aquest període, la durada del qual varia segons
el país, les polítiques estatals van servir de paraigua
protector per tal de consolidar un teixit d'industrials
que, beneficiant-se de la política de subsidis i d'incentius
fiscals desenvolupada per l'Estat, van anar escalant
posicions hegemòniques en els respectius mercats
nacionals. Serà una part d'aquest sector social, consolidat
i engreixat a l'empara d'un Estat paternalista i
protector, el mateix que, davant del canvi de conjuntura
dels anys vuitanta i noranta, estarà en condicions
de comprar les empreses públiques que es privatitzin
i, més enllà d'això, d'especular amb el deute extern.
Amb el pas dels anys es van evidenciar i accentuar
B i Ç U L L A
les contradiccions generades pel model de desenvolupament
substitutiu d'importacions. A causa de la crisi
fiscal recurrent, de la balança de pagaments negativa i
de la incapacitat de l'Estat per mobilitzar l'estalvi
intern i la inversió, el recurs permanent al capital
estranger per conduir el procés industrialitzador va
posar els fonaments del que va ser , després de la
caiguda dels preus del petroli i de la moratòria de
Mèxic al pagament del seu deute a l'inici dels anys
vuitanta, la gran crisi del deute extern. Com a sortida
a la crisi es van generalitzar en tots els països de la
regió un seguit de reajustaments de caire neoliberal.
El replegament de l'Estat, l'obertura comercial i
l'aixecament de tots els entrebancs que dificulten el
lliure desenvolupament de les forces de mercat són les
noves coordenades del paradigma que actualment

..A
mm ^
0Ï \ o
11982
LA ECONOMÍA DE NUESTRO PAl'S PASO' A DEPfKDEK DEL MANEJO
HI5 CONOÍCÍOHES.T;^ ^,^,^£3
-^ M 5EGUÍR
E5TAS" RECOMENDACIONES"
PARA AJUSTAR TU
ECONOMÍA V
ASI PUEDAS REGARNOS
La moratòria de Mèxic de l'any 1982 va suposar la renegociació del deute extern deis països llatinoamericans i el
començament de la tristament cèlebre dècada perduda (Font Este muerto no ¡o cargo yo. Deuda externa, Quito, 1991, pàg. 20j
domina en les polítiques econòmiques llatinoamericanes.
Una línia d'actuació que, òbviament, segueix literalment
i fidelment les pautes dictades pel capital
transnacional mitjançant institucions tan cèlebres
com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
En termes generals, és evident que els programes
d'ajustament estructural i les polítiques d'estabilització
del decenni dels vuitanta han tingut un efecte
negatiu en la pobresa i en les condicions de vida d'una
bona part de la població. Les polítiques d'ajustament
s'han traduït efectivament en un increment del nivell
de la pobresa en la mesura que es reduïa la despesa
pública en assistència social, en subvencions als aliments
bàsics i altres serveis. Prenent com a punt de
referència les xifres aportades per la mateixa Comisión
Económica para la América Latina (CEPAL), el que
s'havia guanyat durant els anys seixanta (i que es concretava
a escala de tot Amèrica Llatina en un descens
C3
del 5% de les llars pobres i d'un 1% dels grups residencials
en situació d'indigència) es va perdre durant
la gran crisi dels vuitanta: entre 1980 i 1990, els índexs
globals de pobresa i d'indigència es van tornar a
situar gairebé al mateix nivell que al 1970. Per sectors,
i fruit del transvasament poblacional i de l'assignació
dels excedents de força de treball als suburbis metropolitans,
la pobresa urbana ha crescut en els darrers
vint anys en un 8% (26% el 1970 i 34% el 1990), al
mateix temps que ha disminuït la rural en un 9%.
Malgrat tot, la marginació continua essent més intensa
al camp, on més de la meitat de les llars (el 53%)
continuen, en la dècada dels noranta, sota els marges
de la pobresa. Dels països pels quals la CEPAL aporta
informació de l'any 1970 i del 1990, la tendència
general apunta cap a un augment de la misèria. En un
grup de quatre països (Xile, Hondures, Veneçuela i
Panamà), es constata un increment paral·lel de la
pobresa urbana i de la rural tot i que, com a conse-
B E Ç U L L A

c^
Cil·
qüència de l'emigració, les taxes de creixement de la
primera són, en tres d'ells, considerablement superiors
als de la segona: a Xile, el creixement de la pobresa
urbana era d'un 22%, enfront de l'I 1% de la
rural; a Hondures, les magnituds respectives són d'un
25% enfront d'un 9%, i a Veneçuela són d'un 13%
enfront d'un 2%. L'increment espectacular de la
pobresa i de la indigència a Xile (es van duplicar entre
1970 i 1987) és altament significatiu, ja que mostra ~
l'altra cara de la flamant expansió econòmica de la
política neoliberal del règim militar. Una política, no
ho hem d'oblidar, en aquell moment pionera a
l'Amèrica Llatina. En paraules de J. Sheanan, el de
Xile és un excel·lent exemple de les conseqüències
socials "d'una estratègia econòmica deliberadament
antiigualitària". El Perú i Guatemala, amb un subsector
camperol sotmès a grans convulsions socials i
econòmiques, continuen mantenint alguns dels percentatges
de pobres i d'indigents més elevats de la
L3~ ~«.^
regió. Al Perú, el 64% de les llars rurals són pobres, i
el 39% se situaria sota la línia d'indigència (dades del
1986). Més extrema és la situació del camperolat guatemalenc,
amb un 72% dels seus grups residencials
enfonsats en la pobresa i un 45% en la indigència
(1990). L'únic país de l'Amèrica continental que
supera aquestes magnituds és Hondures, on el 84% i
el 66% de les famílies del seu medi rural són, respectivament,
pobres i indigents (1991).
Aquest gran retrocés en les condicions de vida de
les classes populars és una conseqüència directa
-insistim- de la priorització, durant els anys vuitanta,
del pagament dels interessos del deute extern, disminuint
els recursos destinats, per exemple, a la salut i
l'educació. Així, es va passar d'una política social de
caràcter més aviat reformista (amb moltes limitacions,
contradiccions i timidesa), a una altra d'eminentment
benèfica i caritativa. En aquest context, les organitzacions
no governamentals (ONG) es van convertir en
Panoràmica de la Ciutat de Mèxic. L'èxode rural i el desorbitat creixement urbà van ser algunes de les conseqüències més
importants de la industrialitzazió llatinoamericana dels anys cinquanta i seixanta. (Foto: Víctor Bretón / Gabriela del Olmo)
B E Ç U L L A

~ 7 Z3r C3
Mare aymara passejant amb el seu fill petit al mercat de Cochabamba (Bolívia). El dels indígenes és, en consonància amb la resta de
la població rural, un dels sectors socials que més pateix els efectes de les polítiques neoliberals. l'Foto; Viclor Bretón i Gabriela del Olmo)
una peça clau del nou engranatge de les polítiques
socials, en la mesura que van passar a substituir l'Estat
en esferes d'actuació que, fins en aquell moment,
estaven sota la seva jurisdicció. Amb la finalitat que
l'Estat no incrementés la seva burocràcia (i amb ella la
despesa pública), una bona part de les polítiques
socials van passar a ser controlades directament per les
ONG i, massa sovint, per ONG en col·laboració amb
institucions financeres multinacionals.
Malgrat els costos socials dels processos de liberalització,
les condicions dictades des de les institucions
financeres internacionals als països llatinoamericans
continuen en la mateixa línia. Shahid Javed Burki,
vicepresident del Banc Mundial, reconeixia en unes
declaracions recents {ElPaís. Cataluña, 15/03/97,
pàg. 5) la necessitat d'incrementar la despesa pública
per eradicar la pobresa i la violència urbana d'una
bona part de l'Amèrica Llatina. Això sí, solament
després de l'aplicació de les polítiques de reajustament
macroeconòmic: "Un cop acomplides les reformes
estructurals, hem d'abordar els canvis socials". A més
a més, l'argumentació que fa servir és totalment determinista,
molt en la línia del pensament únic que considera
l'economia com una mena d'ens autònom que
funciona amb unes regles pròpies, independentment
de la voluntat dels humans: "No hi ha cap altre camí
-argumenta Burki-. Abans de ser economista, vaig ser
físic i li dic que si vostè agafa una pedra i la deixa,
actua la gravetat i cau a terra. En economia, si vostè
s'endeuta en excés, a la llarga ho paga amb un pressupost
públic amb passius elevats". Així, i llastimosament
per als qui la pateixen, la pobresa és en gran
manera, des d'aquesta perspectiva, una situació transitòria/conjuntural,
la quota de desigualtat i d'injustícia
que s'ha de pagar per tal de sanejar l'Estat i poder
assolir una societat més justa. cj.
B E Ç U L L A

: : : ; i ^ ^ |
LA MOSQUERA
Per Jordi Gassó
Manairons, treballs i utopies
Eh vans esforços de la humanitat per intentar evitar la maledicció del treball
La pagesia, un treball sacrificat. (Foto: CO/^. ¡. Fons MAITP)
Una de les càrregues que la humanitat suporta amb
més dificultat des de l'inici dels temps és la maledicció
del treball: "Et guanyaràs el pa amb la suor del teu
front", sentencià l'Altíssim en veure's desobeït per la
primera parella -i única, fins avui- que va conèixer el
paradís terrenal. A partir d'aquell dia nefast, els homes
han de treballar penosament i les dones han de parir
amb dolor {els treballs del part, com en diuen en alguns
llocs). Tot i que Adam, quan encara estava al paradís, ja
havia posat nom a totes les coses i bestioles de la creació,
segurament no va preveure que la seva situació podria
canviar i potser va haver d'inventar-se una nova paraula
per al seu nou estat de treballador en actiu. Probable­
ment, doncs, el Primer Home va ser també el primer
LA MOSQUERA
que es va veure en la penosa tasca de posar nom al que
en català anomenem "treball". El primer d'una tirallon­
ga de persones humanes que han viscut i treballat al
planeta Terra i que, des de la confusió de les llengües de
la Torre de Babel (al meu entendre, una de les maledic­
cions més fructíferes que Déu ha llençat sobre la terra),
han hagut d'inventar-se més i més noms per designar el
fet de guanyar-se el pa. Amb alguns exemples d'aquestes
denominacions veurem quina és l'actitud dels treballa­
dors envers la seua obligació.
Començant per la nostra llengua mare, direm que
la paraula /«¿or designa el treball, especialment el
treball esforçat, penós i ingrat, mentre que opus fa
referència a l'obra feta, és a dir, al resultat d'aquella

labor. Si ens fixem en les llengües \
romàniques modernes (les que
procedeixen del llatí), observa­
rem que només l'italià ha man­
tingut l'arrel, més o menys
neutra, del mot llatí amb la
paraula lavoro, mentre que la
resta de llengües neoUatines han
adoptat unes formes diferents:
treball {cdiX..), trabajo (císt.),
írat/d//(francès), etc., procedents % .'• .
de la paraula llatina tripalem,
que és el nom que rebia un ins­
trument de tortura consistent en
tres pals, col·locats com en una
porteria de futbol, on penjaven
les víctimes lligades pels canells.
El grec modern expressa la
r?"-
tasca diària amb el mot ÒOVXEIO, que, en grec antic, sig­
nificava "esclavitud". Es podria creure que aquesta visió
negativa del treball és pròpia dels pobles llatins i
mediterranis, més mandrosos i menys disciplinats que
els alemanys, per exemple. Doncs bé, si analitzem l'eti­
mologia de la paraula alemanya Arbeit, que es tradueix
per "treball", ens adonarem que aquesta llengua, malgrat
la fama que s'atribueix als germànics, no reflecteix una
actitud gaire positiva pel treball. Arbeit procedeix de
l'alt-alemany antic ar(a)beit, que pròpiament significava
"gran fatiga, treball feixuc o turment". D'altra banda, no
és difícil adonar-se del sarcasme morbós que es desprèn
del rètol que donava la benvinguda als camps d'extermi­
ni del règim nazi: ''Arbeit macht freï\ "el treball et fa
lliure".
Aquella primera maledicció s'ha mantingut vigent
des de sempre i fins ara, sense que ningú no hagi pogut
fer gran cosa per evitar-la; i si algú se n'ha escapat, ha
estat perquè ha cedit "generosament" al pròxim la part
que legítimament li corresponia de l'herència dels Pri­
mers Pares. Em refereixo a aquells que -vés a saber
com- s'ho han manegat per tal de fer creure als seus
semblants que són d'una altra/'tíító, com si el Creador
els hagués fet de porcellana fina i no de la terrissa barata
amb què va pastar la resta de mortals. (En realitat, la
Bíblia dóna entenent que Jahvé-Déu va modelar el
/'%«
.M
í^
Què farem, què direm... cantaven els infatiga­
bles manalrons. (Dibuix de Sebastià Tamarit)
« ' • Primer Home -del qual descendim
\
tots- amb una sola gavetada de
pasta que va fer amb una escopina­
da a terra). Aquests s'han autoano-
menat de diverses maneres: nobles,
purs, hidalgos, etc., i sempre han
concedit als plebeus el privilegi de
treballar per a ells. Al llarg dels
darrers segles, han sofert un cruel
procés de reconversió pel qual han
passat del "viure de renda" de les
seues millors èpoques, a la dura
competència per la venda d'ex-
clusives de la seua vida privada.
Sigui com sigui, aquells autoano-
menats "nobles", que abans presu­
mien de tenir la sang blava, ara
continuen fent-nos beure a galet
inventant-se paraules com jet set i gUmour per vendre'ns
casaments i divorcis amb denominació d'origen.
El resultat de tot això ha estat, adés i ara, que men­
tre la minoria privilegiada gaudia de l'abstinència la­
boral, la majoria condemnada només podia somiar-hi.
Potser sigui així com van néixer les fantasies i els mites
sobre el que podríem anomenar genèricament la Terra
Promesa, en la qual els homes i les dones podran viure
feliços, lliures de penes i dolors. Gairebé totes les cultu­
res i civilitzacions han desenvolupat, d'una manera o
d'una altra, la creença en una situació de benestar -ja
sigui en aquest món o després de la mort- que es podrà
assolir mitjançant l'observació de determinades
normes. Així, per exemple, el Déu d'Abraham va pro­
metre a Moisès que deslliuraria el seu poble del poder
dels egipcis i que el faria pujar "des d'Egipte cap a un
país bo i espaiós que regalima llet i mel", Israel (que és
stricto sensu la "terra promesa"), pel qual encara batallen
avui. Els guerrers germànics morts en combat tenien
assegurada l'estada al Valhala, la mansió del déu Odin,
on el seguici de valquíries els servia l'aiguamel.
A part d'aquestes tradicions, també hi ha hagut lle­
traferits que, descontents de la realitat que els ha tocat
viure, s'han inventat un món ideal en què tot funciona
com a ells els agradaria. D'aquests, el més conegut és
Thomas More, que al s. XVI va fer la descripció d'un
LA MOSQUERA

país imaginari anomenat Utopia
-paraula que, al seu torn, ha donat
nom genèric a altres projectes de
govern ideal-. Pel que fa al tema
que tractem, Thomas More ens pre­
senta una República amb una
jornada laboral de sis hores diàries
(tres al matí i tres a la tarda), que ja
es considera suficient per abastar les
necessitats del país i per produir
excedents. Amb sis hores n'hi ha
prou, perquè a la República d'U­
topia treballa tothom: homes i
dones; i també perquè no hi ha gent
ociosa: capellans i religiosos, lati­
fundistes, captaires... Així doncs,
sembla que avui, a les portes del s.
XXI, encara ens sobren hores per
aconseguir la utopia.
Però a la vora d'aquests sistemes
transcendentals, trobem les ronda­
lles populars, que, malgrat que so­
vint siguin titllades d'ingènues, han
estat transmeses per generacions i
generacions de persones que han
après a tocar de peus a terra. Aques­
tes, persuadides que aquesta vall de
llàgrimes no té remei, només
aspiren a pal·liar parcialment els
seus esforços quotidians: es conformarien amb tenir un
o dos o un milió d'esclaus obedients (n'hi ha que no s'hi
posen per poc!) que els facin la feina més feixuga en un
obrir i tancar d'ulls.
La pietat popular ha fet que aquestes "entitats"
actuessin sovint en cas d'extrema necessitat, com en el
conte del sabater que ens expliquen els germans
Grimm: un sabater de mala mort se n'anà a dormir una
nit amb la desesperació de pensar que només li quedava
cuiro per fer un sol parell de sabates, però amb la cons­
ciència tranquil·la de ser un home honrat. L'endemà al
matí es trobà, sorprès, que algú li havia passat al davant
i durant la nit li havia estat fent la feina: un parell de
sabates molt ben cosides i boniques de debò, que de
seguida trobaren un comprador generós. Amb els diners
LA MOSQUERA
L'uixebti de Tutankhamon, "el qui
respon".
de la venda, el sabater pogué
comprar cuiro per fer dos parells de
sabates més, que deixà retallats i
preparats per cosir-los l'endemà. El
pobre sabater es llevà ben de matí
per posar fil a l'agulla i mirar
d'enllestir les sabates noves com
més aviat millor -necessitava els
diners com el pa que es menjava-.
Però vet aquí que es tornà a trobar
les sabates fetes i eren tan boniques
que, de seguida que les posà a l'apa­
rador, ja tenien comprador. L'home
anà a encarregar més cuiro i nova­
ment es va trobar la feina feta
l'endemà al matí. Ell i la seua
esposa se'n feien creus: no se'n
sabien avenir. Veritablement sem­
blava que havien trobat la gallina
dels ous d'or... (però aquesta és
d'un altre conte). Una nit d'advent
de Nadal, de tan intrigats que
estaven, decidiren vetllar tota la nit
per tal d'esbrinar l'autor d'una tal
meravella. Deixaren un llum d'oli
encès a la botiga i es van amagar.
Cap a mitjanit aparegueren un
parell d'homenets despulladets que,
sense badar boca es posaren a fer
anar els ditets tan rabents i amb tanta traça que amb un
no-res acabaren tot el cuiro que hi havia -feina feta no
fa destorb!-; i tal com van venir, se'n van anar. Els
humils botiguers es compadiren de la nuesa dels dos
follets i del fred que devien passar. Per això decidiren
fer-los uns vestidets, amb mitjonets i sabatetes, perquè
poguessin anar ben abrigadets. L'endemà a mitjanit
aparegueren els homenets fabricadors de calçat que,
desconcertats de no trobar cuiro per elaborar, sinó els
vestidets fets a mida, se'ls van emprovar i van començar
a cantar i a ballar d'alegria. Tot cantant i ballant sortiren
al carrer i no van tornar mai més. "Músic pagat fa mal
so!" -devia pensar el sabater-; però de tota manera els
estava agraït perquè l'havien tret de la misèria i li havien
deixat la botiga ben assortida de gènere, de manera que

Cínic lema nazi a la llinda d'entrada del camp de concentració de Terezin: "El treball us alliberarà".
mai més no hagué de patir per la seua subsistència.
Altres civilitzacions, més místiques, han preferit passar
privacions durant la vida terrena si, a canvi, se'ls oferia una
eternitat gloriosa. Això és el que creien els antics egipcis:
treballaven esforçadament els camps d'ordi i estalviaven
tota la vida (segons les possibilitats de cadascun) per poder
construir-se una "casa d'eternitat" -o sigui, una tomba- en
la qual es feien posar tot allò necessari per portar una "vida"
digna: vestits, mobles, menjar, etc. Quan l'egipci moria,
momificaven el seu cos i, just abans de lliurar-lo a la tomba
per sempre més, un sacerdot li practicava el ritual Cobertu­
ra de k boca, amb el qual aquell cos inert havia de recuperar
els sentits i el do de la pada, imprescindible durant el judici
final davant d'Osiris, sobirà del reialme dels morts: Si es
demostrava que el seu cor havia dit la veritat, era declarat
"justificat", cosa que volia dir que passava a formar part de
la munió de benaurats que tenien el privilegi de cultivar els
camps de cereal d'Osiris. "Com s'entén això? Tota una vida
treballant per guanyar el descans, i ara ens diuen que hem
de ser esclaus eternament?" -devia exclamar-se més d'un.
Per sort, a algun terrissaire intel·ligent se li va acudir una
solució que es va escampar com la pólvora. Va modelar una
figurera de fang que representava una mòmia, i li va posar
per nom uixebti o xauabti -en escriptura jeroglífica:
"el qui respon".- Aquest ninotet tenia l'encàrrec de respon­
dre totes les ordres d'Osiris i de substituir el seu amo en
totes les feines que li encomanessin. Així els difunts egipcis
pogueren descansar en pau in saecuh saeculorum.
El nostre Pirineu també té els seus follets, coneguts amb
el nom de manairons o minairons. Són aquells éssers menu-
dets que habiten a milers dins un canutet, del qual només
surten per treballar com a desesperats per a qui els ho mani.
Diuen que quan els avien del canut es posen a cridar i xisclar:
"Què direm, què farem?" tot reclamant feina; i, si no els en
donen, poden arribar a escabetxar qui dnguin més a prop.
Aquestes mateixes preguntes -què direm, què farem?-
potser ens les hem fet cadascun de nosaltres, però no per a
què ens facin pencar, sinó per mirar d'escapolir-nos-en. De
les respostes que hi ha donat la humanitat al llarg de la histò­
ria, n'acabem d'explicar alguns exemples; però em temo que
per molt que hi puguem dir, no farem pas gran cosa de dife­
rent més que continuar patint aquella primera maledicció.
En fi, què hi farem... ?! '#^
LA MOSQUERA

juny 1997
FULLS DEL CONSELL
L excursionisme de muntanya a Catalunya
(1876-1936)'
El títol pot semblar reiteratiu,
car l'excursionisme s'assimila
amb l'exploració, més o menys
agosarada, de pics, serralades i
pujols. Però resulta que aquesta
activitat, si atenem als seus orígens
i a la seva evolució històrica,
recull una gran diversitat de components.
Bàsicament hi ha hagut dues
tendències. Per a la primera, l'excursió
és un mitjà per aconseguir
un millor coneixement de la naturalesa,
l'art o la història d'un
país; per a la segona, l'excursió es
converteix en una finalitat en si
mateixa pel seu component esportiu,
lúdic, educatiu i romàntic.
Actualment, les societats
d'excursionistes promocionen
aquest segon vessant, i el primer,
de caràcter clarament investigador,
s'ha reduït als especialistes en
els seus àmbits respectius.
Però, inicialment, fa ja més d'un segle, les primeres associacions
d'excursionisme van pretendre agrupar aquest conjunt
d'inquietuds. Com veurem, a partir d'aquí, sorgiren
discrepàncies fins que no se n'aclarí definitivament la funció,
'Amb el suport de CAICYT PB95-0050
ja entrat el segle XX. En tot cas, a
les associacions excursionistes se'ls
pot atribuir amb tota justícia el
mèrit d'haver iniciat un procés
sostingut de coneixement directe
del país per part d'un conjunt de
la societat també cada cop més
ampli. D'aquesta manera es va
ampliar i enriquir un component
de la vida tan important com
l'espai vivencial personal.
Cal valorar l'inici d'un procés
que avui ens sembla del tot evident,
ja que es coneix des del lloc
on es va a esquiar o a buscar rovellons,
fins a les platges de la Costa
Brava o el parc natural del Delta
de l'Ebre. Aquest àmbit geogràfic
al nostre abast conforma un mapa
mental propi, molt més enllà de la
ciutat i la seva rodalia, i lluny del
nostre espai de vida quotidiana.
Recordarem que aquest procés es
va començar a configurar en la
nostra societat ara fa un segle, i ha significat la incorporació
de la muntanya en la nostra geografia cultural.
© Conte// Cu/tura/ de les Valls é'Aneu ' Editor: Jordi Marti-Hertneberg • Disseny: Raül Valls
ELS fULLS DEL CONSELL fa constar «fu* el contingut dels articles publicats reflecteix
únicament l'opinió de llurs sotasignmts.
U N
Jordi Martí-Henneberg

- 0^ ^
~\íd^ 0 < ^
- ^
Estat de la qüestió
Centrarem aquest treball en el període 1876-1936,
que abasta el llarg procés de transformació del moviment
excursionista. Una de les seves aportacions fonamentals,
i de la qual ens ocuparem preferentment, é- la contribu­
ció pionera a incorporar un espai geogràfic de vivències
molt més ampli en la societat urbana que li donà vida.
En aquest sentit, la muntanya del país ja no és un àmbit
imaginari, que es recrea a partir de la poesia romàntica,
sinó que és motiu de relats de viatge, de guies i descrip­
cions, dibuixos i fotografies. Aquest conjunt d'informa­
ció de primera mà va ser decisiva perquè d'altres
excursionistes s'aventuressin en aquests paratges. L'ob-
jectiu d'aquest article és esbrinar com es va integrar l'àm­
bit geogràfic del Pirineu, el més inaccessible, en les
inquietuds de la societat urbana de Catalunya. La pri­
mera qüestió que es tractarà en aquest apartat és quina
de les dues línies de l'excursionisme que definíem al
principi va contribuir-hi més clarament. En segon lloc,
veurem quins són els arguments que ens permeten afir­
mar que els centres excursionistes van ser els primers a
articular una xarxa personal i d'informació per penetrar
i conèixer el Pirineu.
Com se sap, la primera societat amb continuïtat va
ser l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques
(ACEC), fundada el 1876, que sofrí una escissió dos
anys més tard per constituir l'Associació d'Excursions
Catalana (AEC) i que finalment es retrobaren el 1891 en
l'actual Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
L'ACEC, en l'article primer del seu reglament, exposava
un conjunt ampli d'objectius idèntics als de l'AEC.
Textualment, aspiraven a "recórrer el territori de Catalu­
nya a fi de conèixer, estudiar i conservar tot el que li ofe­
reixin de notable la naturalesa, la història, l'art i la
literatura en totes les seves manifestacions, a més dels
costums característics i les tradicions populars del país;
propagar aquests coneixements i fomentar les excursions
per la nostra terra per aconseguir que sigui degudament
coneguda i estimada". Com es veu, els seus joves funda­
dors eren realment ambiciosos. Pretenien impulsar des
les ciències naturals a l'etnologia, abraçant totes les ma­
nifestacions culturals del país. Però, per a ells, no tot me-
^ -^5i^ 0 ^
O ^
- ^
Avenc d'Ancosa, Pontons (Alt Penedès). Preparatius per
entrar a la cova. (foto:¡M. Co de Trióla. 1907. CEC)
teixia la mateixa urgència. Donaren prioritat a un pro­
grama minuciós de catalogació, estudi i conservació dels
elements d'interès arqueològic i artístic a Catalunya.
Però, al mateix temps, d'altres associats sentiren la neces­
sitat de sortir al camp i pujar a la muntanya per fruir de
la naturalesa i admirar els paisatges. Antoni Massó fou el
principal exponent d'aquesta segona línia, minoritària al
principi, però que s'aniria imposant i acabaria essent
hegemònica.
En el si de l'ACEC, la tensió no trigà a manifestar-
se en forma d'un enfrontament amb la posició oficial,
que concebia l'Associació com una acadèmia d'estudio­
sos i, d'altra banda, una concepció popular de l'excursio­
nisme, que subradla el valor moral, estètic, esportiu i
patriòtic del muntanyisme; és a dir, practicar aquesta
activitat regeneradora per plaer. De manera que entre els
primers impulsors de l'ACEC, i en bona mesura també
entre els de l'ACE, eren majoria els qui consideraven que
tenien una missió a complir i entenien que el motiu de
les sortides era aportar dades per al coneixement del país.
34 u N

^ ÍO© ^ í!©
^ ^ ' " ^ © - ^ 0 - :u& ^
Per tant, s'oposaven a la constitució d'una nova secció a
l'entitat, la Pintoresca, proposada per Antoni Massó,
perquè consideraven que s'allunyava del camí traçat.
L'enfrontament es feu palès amb la publicació, el
1878, a les Memòries de l'ACEC, de dos articles -fet del
tot insòlit- d'una mateixa excursió oficial a Sant Llorenç
del Munt. D'una banda, el secretari de l'entitat s'admi­
rava, com no podia ser menys, davant el paisatge, però
dedicava molta atenció a la crònica històrica. Per contra,
Massó, en el seu relat, posava èmfasi en l'atracció que
sentia per la muntanya, les sensacions que experimenta­
va durant l'ascensió i la sublim experiència al cim. La
consolidació d'aquesta segona via de l'excursionisme és
la que havia de permetre la seva popularització, ja que és
el punt de vista de qui admira però desconeix la mun­
tanya. Massó fou el primer d'una creixent línia de sepa­
ració de l'excursionisme erudit, en considerar que les
raons de ser de l'associació eren unes altres: la valoració
estètica de la naturalesa i la regeneració de la joventut.
Si fins aquí s'ha volgut aclarir aquest doble planteja­
ment és perquè la preponderància creixent del punt de
vista lúdic, esportiu i estètic, encarnat pel muntanyisme
com a manera d'entendre l'excursionisme, és el que per­
met un avenç més ràpid de la incursió en el Pirineu i la
popularització del seu coneixement i la seva visita. Efec­
tivament, la influència de l'alpinisme europeu fou deter­
minant en la transformació de l'excursionisme català.
Entre el 1856 i el 1876, s'havien consolidat els potents
clubs alpins de la Gran Bretanya, Suïssa, Itàlia, Alemanya
i França, que es donaven a conèixer a través dels seus res­
pectius butlletins i practicaven un muntanyisme del tot
engrescador. De la seva importància, se n'adonà plena­
ment Ramon Arabia i Solanes, que havia estat secretari
de l'ACEC i el primer president de l'AEC, la societat
introductora del muntanyisme. Arabia havia viatjat a
Suïssa per conèixer de primera mà el moviment alpinis­
ta, i havia facilitat la relació de l'entitat amb distingits
pirineistes francesos. En tornar, pronuncià una sèrie de
conferències a la seu de l'AEC, també publicades de
forma resumida en el seu butlletí. D'aquesta manera, els
aficionats a l'excursionisme van rebre la primera infor­
mació àmplia i directa sobre les característiques del mo­
viment alpinista, on en aquell moment ja predominava
l'afició al muntanyisme i l'aproximació lúdica a la natu­
ralesa. A partir d'aquí, els espais predilectes seran els del
Pirineu i els de la serralada Prelitoral.
El Pirineu va protagonitzar el primer model de mun­
tanyisme per influència de dos pirineistes amb qui els
nostres excursionistes faran ràpidament amistat i que
seran nomenats socis delegats de l'AEC. Es tracta del
comte de Saint-Saud, a Bordeus, i de Maurice Gourdon,
a Luishon. Saint Saud va venir a Barcelona, convidat per
l'AEC, a relatar en unes conferències dues de les seves
excursions: la de Gavarnie a Osca i la de Lourdes a
Montserrat. Sengles resums van ser publicats amb tota
solemnitat en el volum de 1879 del Butlletí de l'Associació
sota el títol de Duas excursions d través dels Pyrineus de
Catalunya y Aragó. En el segon volum, li publicaren
ïAscensió al Pich de Sant Gervds. Excursió desde l'riu
Noguera-Ribagorçana al riu Noguera-Pallaresa (provincia
de Lleida). En el tercer volum anual, publicat el 1880, a
la labor pionera de Saint-Saud se n'hi afegeixen d'altres.
En primer lloc, Maurice Gourdon, amb el relat de
l'ascensió al Pich de la LUnsa (2.665 metres), a la vall
d'Aran. Com el baró, Gourdon dedica el seu relat a mar­
car un itinerari precís, assenyala els perills i les precau­
cions, informa de les fondes i inclou valoracions sobre el
paisatge, els costums dels habitants i l'espectacle de la
naturalesa. Viure aquestes experiències i propiciar que
d'altres també en gaudissin era llur objectiu compartit.
És curiós comprovar que el primer a deixar constàn­
cia de la pràctica del pirineisme a l'AEC fou el polític
Valentí Almirall, que publicà el 1880 el seu relat Una
excursió al poble de Puigcercós y á Andorra, on també es
Preparant el terreny per a la instal·lació d'una estació
meteorològica. (Foto: CCVA)
U N
.ilotas
35

^ a^ j ^
^ ^ ^ "^^^2-^ .cí^
^ , ^ ^
^ o

o ^
^ ^ ^
'^fij^ c ^
^ ^
Documents í testimonis
. ^
^ ^
TAULA 1 Excursions oficials a Lleida empreses per l'ACEC i l'AEC entre 1876 i 1891.
^ ^ ^
Població Nombre d'excursions Població Nombre d'excursions
Àger 1 Mur 2
Agramunt 1 Pobla de Segur, la 1
Avellanes, les 2 Pont de Suert, el 2
Belianes 1 Sant Llorenç de Morunys 1
Bellpuig d'Urgell 2 Seu d'Urgell, la 6
Bescaran 1 Solsona 2
Borges Blanques, les 2 Talarn 1
Castellbò 2 Tàrrega 2
Castelldans 2 Tírvia 1
Castellserà 1 Torre de Capdella, la 1
Cervera 2 Tremp 1
Cogul, el 2 València d'Àneu 1
Esterri d'Aneu 1 Vallfogona de Balaguer 3
Gerri de la Sal 3 Vallbona de les Monges 4
Gósol 1 Vielha 5
Granja d'Escarp, la 1 Vilanova de Meià 2
Isona 2 Vinaixa 2
Lleida 3 Viu de Llevara 1
Font: Budletins de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i de l'Associació d'Excursions Catalana.
La Taula 1 ens mostra la relació completa de la destinació
de les excursions oficials -les decidides en junta
directiva- empreses des dels centres excursionistes de
Barcelona a Lleida fins que s'unificaren, el 1891, en
l'actual Centre Excursionista de Catalunya. La seva distribució
per la província de Lleida és significativa de les
preferències i les limitacions dels primers excursionistes.
La majoria de sortides se centraren a la seva zona
sud, que era la que tenia un millor accés amb el mitjà
de transport preferit pels excursionistes: el tren. El
1860, es podia accedir a Lleida des de Barcelona i, el
1879, des de Reus. La majoria d'excursions s'organitzaven
segons els horaris de tren per anar i tornar el
mateix dia, de manera que no s'allunyaven gaire de les
línies ferroviàries. De tota manera, hi ha un conjunt
considerable de sortides al Prepirineu i fins i tot a l'alt
Pirineu. Es destacable la concurrència a la Seu d'Urgell
i a Vielha i les visites al Pont de Suert, València i Esterri
d'Àneu, entre d'altres.
u N 37

^cí^
^ ^
^ ^ ^
- \ Ío

^s©
" ^
- ^S5 ^ - ^^i& ^ - c^ ^
^ 3 5 -^ ^
TAULA 3 Cròniques d'excursions al Butlktt de Centre Excursionista de Lkida (1908-1936).
AUTOR TÍTOL ANY
ARDERIU, Enric Excursió a Verdú 1908
L'excursió a Torrefarrera i Rosselló 1909
L'excursió a Menàrguens i Castelló de Farfanya 1909
ARDERIU, Benigne Excursió a Soses, Gebut i Aitona 1910
ESTADELLA, Josep L'excursió a Agramunt 1909
ESTEVE, Ferran Excursió a Seròs, Avinganya i Granja d'Escarp 1910
FONTANALS, Ramon Excursió a Monçó 1916
GODÀS, Frederic L'excursió a Torrefarrera i Benavent 1909
De Figuerola d'Orcau a Viella 1911
HERRERA, Manuel Viatge a Vallbona de les Monges 1908
Al Cogul!! 1908
Os de Balaguer: Ciérvoles, Forich, monestir de les Avellanes 1910
IZQUIERDO, Lluís Excursió a Camarasa 1908
PEREÑA, Alfred Excursió a Poblet 1908
PORTELLA, Ricard Caldes de Boi: apunts i impressions 1910
SERRA, Manuel Excursió a Camarasa 1908
Font: Budletí del Centre Excursionista de Lleida.
Una excursió científica, (foto. CCV/k-Fons CEC)
- ^oa© ^
La relació anterior de les cròniques
de les excursions considerades
emblemàtiques en el CEL mostra
clarament que els seus promotors no
eren precisament muntanyencs agosarats,
sinó que es mantenien en
l'antiga línia d'excursionisme cultural.
El 1908 havien arribat a Camarasa.
Després d'això, els relats
d'una sortida a Vielha i d'una altra a
Boi és el que trobem de més allunyat.
La resta d'excursions oficials o dignes
de ser relatades en el Butlletí es refereixen
a visites de caràcter artístic o
històric en l'àmbit territorial a l'abast
des de Lleida.
F U L L S D E L C O N 39

"^^Si^
^ - ^ ^
Bibliografía comentada
^ ^
^ o ^
^ ^
^
^ ^
segle XX l'aportació dels excursionistes al coneixement
geogràfic i de la història natural, comparant el cas de
Catalunya amb el de la Suïssa francesa.
• ACEC. Àlbum Pintoresch-Monumental de Catalunya.
Aplech de vistas dels més notabUs monuments y paisatges • PLEYAN DE PORTA, Josep. Guia geogràfica, histó­
d'aquesta terra, acompanyades de descripcions y noticias rica, monumental y estadística de Us comarcas que ha de
históricas y de guias pera que sian fàcilment visitats. Pau
Riera. Barcelona 1878.
El títol ja descriu el contingut d'una obra que consideraven
urgent per cridar l'atenció sobre la necessitat de
preservar Poblet, Montserrat i Santes Creus.
• ARABIA i SOLANAS, Ramon. Los clubs alpins y las
associacions d'excursions, conferència del 31-III-1879 a
l'AEC. La Renaixensa. Barcelona 1879.
Es la primera referència directa a l'activitat dels clubs
alpins europeus i un document d'interès historie per als
orígens del muntanyisme.
• / Congrés Excursionista Català (Deliberacions). Sol i
Benet. Lleida 1913.
En el seu primer congrés, celebrat a Lleida el 1911, els
excursionistes posaren de manifest les seues principals
inquietuds i els camps d'acció a impulsar.
• GANAU CASAS, Joan. Els inicis del pensament conservacionista
en l'urbanisme català (1844-1931).
Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona
1997.
Una obra fonamental per entendre la història del pensament
urbanístic a Catalunya i que tracta àmpliament
la contribució dels excursionistes en la labor de conservació
monumental.
• IGLESIES i FORT, Josep. Enciclopèdia de
l'Excursionisme. 2 vols. R. Dalmau Ed. Barcelona 1964.
Es la més completa relació de totes les societats excursionistes
que han existit a Catalunya, amb un resum de
les seves activitats i els trets més distintius.
• MARTÍ-HENNEBERG, Jordi. L'excursionisme científic
i la seva contribució a les ciències naturah i a la geografia.
Alta Fulla. Barcelona 1994.
Un recorregut pel que va ser fins al començament del
atravesar el ferro-carril del Noguera-Pallaresa. Impr.
Francisco Carruéz. Lleida 1885.
Descripció des de Lleida del curs del riu amb els seus
principals elements d'interès, amb la finalitat de donar
arguments a la sol·licitud del ferrocarril transpirinenc.
Un exponent d'excursionisme pràctic, però curull
d'erudició.
Observatori meteorològic d'Ulldeter. Setcases (Ripollès).
(Foto; CEC)
40 u N

LO ROVELL DE L'OU
Per Ramon Sistac
Els dialectes a la fi del mil·lenni
"El poble, és ver, tramuda, altera les paraules, però seguint regles fixes, fatals, precisament perquè no són regles
apreses ni sabudes, sinó instintives, que un les compleix sense adonar-se'n. A la ciència toca veure, trobar, formukr 3.quei-
xes regles. I la ciència no té altre medi, per fer això, que estudiar ckfets de la llengua, això és, la llengua parlada, precisa­
ment tal com la parlen els més exempts de tota influència estranya; els il·literats, els analfabets, els inconscients, que diuen
les paraules sense raonar-les, sense reflexionar-les, sense conèixer llur valor gramatical. Estudiant la ciència una llengua
d'aquesta manera, podrà aclarir /kcí«a/;tóf d'aquesta llengua. Per això nosaltres, per conèixer l'actualitat àt la llengua
catalana, anam de poble en poble, recorrent aquests serráis pirinencs, i les havem amb homes vells i dones velles i
minyons, i, si mos servim de gent il·lustrada, si mos empram d'homes de lletres, és per aclarir, per constatar lo què els
il·literats i analfabets parlen."
El context d'un problema
Intentar de definir què és llengua i què és dialecte
ha estat sempre terriblement problemàtic, donada
l'ambigüitat inicial d'ambdós termes. Efectivament, al
llarg de la història en veiem un valor semàntic inconstant,
àdhuc actualment. Aquesta ambigüitat ve donada
pel fet que són termes més susceptibles de ser interpretats
des d'un punt de vista sociopolític que no pas des
d'una òptica pròpiament lingüística. Tant és així que,
per tal d'evitar tota mena de connotacions, hom fins i
tot parla de varietats lingüístiques i de variants dialectah,
amb un ús clarament eufèmic.
El terme dialecte es popularitzarà durant el segle
XIX a partir del naixement de la dialectologia i, molt
especialment, a partir de la consolidació dels estatsnació
moderns, de la difusió de l'escolarització massiva
i dels primers mitjans de comunicació de masses. I
tindrà evidents connotacions ideològiques, clarament
discriminatòries, de les quals les concepcions populars
encara pateixen les conseqüències. Podríem dir, doncs,
des d'una perspectiva històrica, que el primer ús que es
fa del terme -ús present encara en la nostra educació
franquista- és un ús absolutament colonial: el dialecte
és una corrupció popular de la llengua, i se situa com un
LO ROVELL DE L'OU
Mossèn Antoni M. Alcover
Eifidú comnoeniontiva
dd cin(}i>uitè inivcoÉii de k mott
de Mn. Amoni M. Aleovet
Antoni M. Alcover (1906)
satèl·lit en la periferia d'aquesta ("l'espanyol és una
llengua que té tres dialectes: el català, el gallec i el basc"
o bé, més modernament, "el català és una llengua -la

C3>
de Catalunya- que té dos dialectes: el valencià i el
mallorquí").
Així, doncs, dialecte té tradicionalment una connotació
pejorativa, força coincident amb la que expressa
el terme hancès pato is. Ho podem constatar encara,
per exemple, en l'àmbit escolar, en molts llibres espanyols
i de llengua espanyola que inclouen l'aragonès
i l'asturià o lleonès entre els dialectes del castellà,
mentre que des d'un punt de vista genètic és evident
que només ho són del llatí (no és debades que els
darrers anys s'han popularitzat, també en l'àmbit de
l'ensenyament, les denominacions ^¿/tí i bable, respectivament).
A escala popular, entre els catalanoparlants,
aquest esquema és viu encara pel que fa al valencià
i el mallorquí (i potser fins i tot al lleidatà i el
pallares). El tractament que les ràdios i les televisions
catalanes fan del català occidental n'és bona mostra (o
potser n'és la conseqüència).
Arribats ací, caldrà definir què és, doncs, un dialecte.
Primerament, i donada la dificultat objectiva -en
la ciència, com en la vida, tot és relatiu-, cal considerar
que qualsevol definició serà arbitrària. Però, així i tot,
el concepte ens interessa, perquè ens és força útil a
l'hora de descriure la nostra realitat lingüística. Potser,
millor que definir-lo, caldrà descriure'n una sèrie de
característiques a la llum de la lingüística. Tal com ho
fa Joan Veny (1), el caracteritzarem així:
- Tot dialecte és llengua. Si hi apliquem la definició
tradicional de "sistema lingüístic propi d'una comunitat",
és evident que l'ús d'ambdós termes els converteix
en sinònims. La diferència, doncs, serà comparativa:
- Dialecte és menor que llengua. Hi ha una relació
de subordinació (o millor, d'inclusió) entre tots dos
conceptes: el dialecte és un subconjunt de la llengua, i
aquesta es realitza en els seus dialectes. Dit d'una altra
manera: la llengua és el tot, el dialecte n'és la part.
Però, al capdavall, aquesta definició també valdria per
a les varietats lingüístiques socials o funcionals (el llenguatge
tècnic, els argots, el parlar familiar, etc.). Cal
aportar-hi encara un altre element:
- Dialecte, varietat espacial de k llengua. En aquest
sentit, el dialecte no és res més que una de les diferents
realitzacions geogràfiques de l'idioma; dins la piràmide
lingüística, un subconjunt horitzontal, constatable en
tiUiícIAJcK
CATALUNYA
Els parlars
Síntesi de dialectologia catalana
Joan Veny
el pa el pa es pa
kánti kántu kánt
pére pére pére
peiré pelete pikepedré
1
duna
1
1
donà
duna
1
r
múske móske
mi ral
la dimensió espai. I ara finalment sí que ja som en condicions
d'assajar-ne una definició: El dialecte és un
sistema lingüístic menor, caracteritzat en l'espai, inclòs
dins un sistema major, anomenat llengua.
Tanmateix, és possible que això resulti enfarfegós i
difícil de pair. Sortosament, hi ha maneres més senzilles
d'exposar-ho, tal com va fer en el seu dia Francesc
de B. Moll (2):
"Tal vegada qualcú dirà: Com quedam? El mallorquí
i el menorquí i l'eivissenc, què són? Idiomes o dialectes?
Jo li contestaré: Són totes dues coses; i no solament
els nostres parlars insulars, sinó tots els del món.
Entre llengua i dialecte no hi ha diferència essencial,
sinó únicament diferència de punt de comparació. Tot
sistema natural de parlar és, al mateix temps, llengua i
dialecte: és llengua si es considera com un sistema de
signes orals d'evolució històrica ben caracteritzada, en
relació amb un altre sistema que té característiques
essencialment diferenciadores; és dialecte si es conside-
LO ROVELL DE L'OU

Els dialectes com a satèl·lits de la llengua.
ra com un sistema de signes orals que no es distingeix
sinó accidentalment d'un altre, amb el qual, per tant,
forma una mateixa llengua o idioma. Així podem dir,
per exemple, que el castellà de Burgos és una llengua si
es compara amb el castellà que es parla a Santander o a
Cuenca. Anàlogament, el mallorquí és una llengua si el
miram en relació al castellà, al francès o a l'italià, i és un
dialecte si el consideram en les seves peculiaritats respecte
al gironí o al valencià."
L'objectiu
Un cop vistes les fonts d'informació, passo a la definició
de l'àrea observada. Malgrat les reticències populars
de vella escola, basades en el trinomi català-valencià-mallorquí
(recordeu el pi de les tres branques o
l'eximpli de la mata de jonc), sembla un fet universalment
acceptat (si més no des del punt de vista científic,
0 més exactament de la filologia romànica), que el
català presenta dos grans dialectes o varietats o blocs
dialectals principals: oriental\ occidental. De fet, es fa
prou evident que les diferències d'ordre foneticofonològic
que separen un català de Llevant i del nord d'un
altre de Ponent i del sud són les més constatables en la
consciència dels parlants. Així, a Lleida, hom tendeix a
identificar una persona de qualsevol comarca oriental,
ja sigui de Reus, de Sabadell o de Ripoll, per posar un
LO ROVELL DE L'OU
C3>
exemple, com "de Barcelona"; mentre que, recíprocament,
a Barcelona s'identifica una persona d'Esterri, de
Fraga, d'Amposta o fins i tot d'Alcoi com "lleidatà" i,
manta vegades, "valencià". "Els uns parlen amb la e i
els altres amb la a", diu l'expressió popular. I tenim
constància que en són ben conscients fins i tot als
pobles de frontera.
Centrant-nos, doncs, en el català occidental, direm
que la divisió entre nord-occidental i valencià (o sudoccidental,
o català meridional) resulta, al meu parer,
arbitrària, si més no des del punt de vista estrictament
lingüístic. De fet, ambdós parlars no compleixen el
requisit imprescindible per ser considerats dialectes (o
subdialectes) diferents: no tenen una frontera clarament
marcada, ni tan sols una àrea de transició mínimament
definida. Denominacions com tortosí o valencià
septentrional corresponen a un criteri més
geograficoadministratiu que no pas dialectològic; tant
és així que no se sap ben bé fins on arriba l'un i on
comença l'altre. Sigui con sigui, hi ha una continuïtat
regular, sense estridències, que s'estén de les Valls
d'Andorra a Guardamar, trencada tan sols per dues
àrees que podríem considerar ///«lingüístiques: la ribagorçano-pallaresa,
a l'extrem nord-oest, i la corresponent
a l'anomenat valencià apitxat, al centre del País
Valencià -pel que fa a la primera, haig d'aclarir que,
més que com a dos subdialectes {pallares i ribagorçà),
prefereixo considerar-la com un únic continuum dialectal,
ja que ambdós parlars comparteixen bona part
dels seus trets específics definitoris-. Tot plegat, i en resum,
el català occidental conforma un únic diasistema
caracteritzat per contrast amb l'altre gran dialecte (l'oriental),
amb una justificació històrica que no convé
detallar o debatre ací.
I tanmateix alguna cosa falla. Justament el fet que
tradicionalment hàgim discriminat el català nord-occidental
del valencia ja és un fet per ell sol prou significatiu.
I és que potser no és gaire agosarat d'afirmar que
els parlants occidentals d'administració catalana viuen
-i veuen- el fet lingüístic autòcton de manera sensiblement
diferent als companys de dialecte d'administració
valenciana. I això malgrat les tendències igualadores de
l'evolució cultural, que va en la mateixa direcció a tot
Occident. Ara sí que hem tancat el cercle i hem arribat

C3> c3> C3>
a allò que tots sabem i que, sovint, oblidem: la incidència
dels condicionants externs sobre el fet lingüístic. Es
prou evident que ni tots els dialectes tenen la mateixa
consideració social, ni tots els parlants dels diversos
idiomes s'enfronten d'igual manera davant la pròpia
realitat dialectal, ni tots els usuaris d'un mateix dialecte
entenen de la mateixa manera les connexions del seu
amb els altres dialectes de la mateixa llengua. Així, no
sembla que, en general, interpreti per igual la relació
amb sa pròpia llengua un parlant del valencià {valencià
català) que un parlant de l'andalús {andalús espanyol) o
del való {való francès). Tota aquesta, diguem-ne,
"relació impúdica" a tres bandes català/català
NO/valencià conforma una dinàmica perversa que, a
més a més i en molts aspectes, arrossega els parlants
d'administració aragonesa. Segons això, doncs, definiríem
el català nord-occidental com "català occidental
parlat en terres d'administració catalana i, per extensió,
aragonesa", i el valencià com "català occidental parlat
en terres d'administració valenciana". Evidentment, i
una vegada més, aquestes són definicions extralingüístiques.
Arribats ací, em centraré en el català occidental
del nord i, especialment, en el que es parla en la regió
de Lleida. Grosso modo correspondria al territori del
pallares i ribagorçà i, molt especialment, al d'allò que
habitualment entenem per nord-occidental estricte.
Personalment prefereixo parlar de lleidatà, terme
avalat per la tradició i paral·lel a d'altres utilitzats
habitualment en dialectologia catalana que també
són, de fet, gentilicis d'una ciutat: tortosí, valencià
(altrament, ens hauríem de plantejar si pallaresos i
ribagorçans són nord-occidentals no estrictes). Fóra
discutible la inclusió en aquest grup del tortosí, ja que
l'ús del català a les comarques meridionals del
Principat i de la Franja, al marge de les relatives
diferències dialectals, no és susceptible d'ésser analitzat
necessàriament amb els mateixos paràmetres aplicables
als parlars lleidatans. La regió de Tortosa,
diguem-ho així, es troba al mig d'un eix que bascula
de nord a sud. La consciència difusa de catalanitat, en
el sentit que es vulgui entendre, atribuïda tradicionalment
als tortosins, ha provocat una sèrie d'actituds
força diferents de les dels seus compatricis lleidatans o
Els dialectes com a subconjunts de la llengua.
ponentins. El tortosí se. sap a mig camí; el lleidatà se
sent fora de context. Efectivament, Barcelona és
capital en la Marina i Lleida en la Terraferma. Sempre
ha existit l'eix lingüístic Pirineu-Lleida-Tortosa-
València, però no és menys cert que hi ha un altre eix
que tradicionalment tira molt més: el que passa per la
Panadella, autèntic melic del nostre país. Les terres de
Ponent -especialment l'agre- han estat sempre profundament
catalanistes, sense una consciència excessivament
clara del fet diferencial intern, però prou clara
de l'extern. Això ha provocat que el fet dialectal es
visqui com un anacronisme, com una molèstia, com
els vuits i nous i cartes que no lliguen. Com a conseqüència,
les terres de l'Ebre mantenen, en general,
molt més vius els trets occidentals que no pas les terres
de Ponent, abocades a Barcelona, on el lleidatà és un
clar signe extern dt pagerolia i de marginalitat. Sens
dubte us estic venent una caricatura, però tots sabem
que les caricatures capten el posat del personatge, i no
el seu retrat fidel. Valgui doncs com a una primera
clau d'interpretació.
Les transformacions
Ara ja ens podem donar per situats en aquesta àrea
geogràfica, les terres de Lleida, conegudes en les darreres
dècades amb el nom de Terres de Ponent (em
LO ROVELL DE L'OU

C5> C3> C3>
Els infants: el futur de la llengua. (Foto. J. Garcia)
remeto als treballs de Miquel Pueyo) (3) i, més pròpiament,
de Ponent i de l'Alt Pirineu, on l'accés del català
oral als àmbits d'ús formal ha tret a la llum el problema
del model de llengua estàndard. Sense entrar en cap
altre tipus de consideracions direm que, lentament i a
pesar de la distorsió provocada per la presència aclaparadora
del català central (popularment barceloní) en els
mitjans de comunicació, s'hi va congriant i a poc a poc
imposant (tot i que amb moltes vacil·lacions) la versió
autòctona de l'estàndard, única alternativa en uns
espais on el castellà era fins ara omnipresent. Aquesta
versió ponentina de l'estàndard manté bàsicament, per
bé que suavitzats, els principals trets fonètics i tonals
del diasistema dialectal i, lògicament, en molt menor
grau els morfològics, sintàctics i àdhuc lèxics.
Aquí encetem un altre tema cabdal: fins a quin
punt les òbvies transformacions que ha patit el nord­
LO ROVELL DE L'OU
occidental són fruit de Y impacte de la normalització o
bé són susceptibles d'ésser analitzades des d'altres paràmetres.
En síntesi, crec que aquest canvi lingüístic
operat a Ponent i que penso que estarem d'acord a considerar-lo
molt important (potser el més important del
segle), unidireccional (convergint o atansant-se la
llengua parlada a la varietat central) i producte de
causes bàsicament externes (explicable a partir de la
sociolingüística i no pas de la gramàtica històrica);
aquest canvi, com ja he dit en un altre paper (4), és,
doncs, justificable per tres motius diferents:
a) efectivament, l'impacte anivellador de la normalització
lingüística;
b) el procés generalitzat d'interferència de l'altre
dialecte, de major pes demogràfic i de major potència
econòmica i social, i
c) l'aculturació o, dit d'una altra manera, el procés
de transformació d'una societat tradicional agrària en
una societat urbana modernitzada.
Sense aventurar-nos a dir quin d'aquests tres factors
és el preponderant, heus ací tres exemples, trets del mateix
paper, vinculats respectivament a cada un d'ells:
a) la canalla de Ponent aprèn a cantar, a classe de
música, en català oriental, ja que gairebé tota la música
tradicional, o folk, o infantil, que ensenya l'escola (ja
que se n'ha perdut la transmissió oral en el si de la família)
està gravada en cassets i discs de grups (para)barcelonins;
tot això reforçat pels reeixits discs, dibuixos
animats i jocs del Club Super3;
b) tots els catalanoponentins tenim plena competència
passiva en català oriental, llengua, juntament
amb el castellà, de la ficció televisiva i de la propaganda
audiovisual, fins i tot de la local, i
c) a parer dels etnòlegs, les terres del Pirineu i bona
part de les terres planes, en poc més de cinquanta anys
han passat de l'agricultura neolítica al més absolut
desenvolupament tecnològic. Segurament ens falta encara
prou perspectiva històrica per valorar l'impacte
de, per exemple, la fàbrica Trepat de Tàrrega o el Big
Ben de Mollerussa.
Les desigualtats
Amb tot, aquest impacte ha estat, com també era
previsible, geogràficament desigual. La nova qüestió

C3>
Üil^"-'
El català occidental.
OCCJTÀ
Àrea rltjagorçano-pallaresa
Araa lleidatana
Àrea tortosina I valenciana septentrional
Àrea valenciana central
Àrea valenciana meridional
que vull plantejar és fins a quin punt l'estàndard, teòricament
difós pel procés de normalització i exercint la
funció de model que li pertoca, afecta l'estructura del
dialecte dels parlants nord-occidentals fins i tot en els
registres no formals. Dit d'una altra manera, més des de
l'òptica dialectològica, fins a quin punt els catalans
nord-occidentals conserven llur dialecte o bé aquest es
perd. I, molt especialment, si podem descriure diferències
geogràfiques en la resposta a aquesta pregunta.
Insisteixo encara: ja no es tracta de descriure'n les
característiques dialectals, sinó de veure'n la seua intensitat.
Partirem d'aquesta altra hipòtesi de treball: al
marge dels factors pròpiament generacionals o de nivell
cultural, o de la dicotomia poble/capital (o poble
petit/gran), el Pallars, la Ribagorça i la Franja de Ponent
i, en menor grau, les Garrigues, constituirien avui
per avui la zona menys permeable a influències diguemne
externes, mentre que tota la vall del Segre (la
Segarra, el comtat d'Urgell històric i el Pla de Lleida)
conformaria la part més permeable. És veritat que tot
això és molt relatiu i pot ser distorsionar per molts
factors, però crec que l'apreciació general és vàlida.
Diversos elements hi contribueixen: el medi muntanyenc,
l'aïllament, etc.; però molt especialment la
consciència/orgull diferencial d'aqueixes terres. I també
els prejudicis, especialment en el cas dels pobles
d'administració aragonesa (5).
El model
I ara ja es tracta d'entrar en els aspectes més pròpiament
descriptius. En principi -i en final- no tinc gaire
cosa nova a dir que no hagi dit ja en altres contextos.
Per això no seré gaire original i em remetré a altres treballs
meus (6) sobre els quals introduiré tan sols alguns
matisos. D'antuvi diré que em sembla més fàcil descriure
què és allò que es conserva que no pas relacionar
allò que s'ha perdut. I és més fàcil per la senzilla raó que
allò que es conserva és perquè està arribant a un estat de
fixació. Sense voler-ho, i gairebé sense proposar-nosho,
hem arribat a trobar la fórmula de la llengua estàndard.
En un moment que tot el sistema de vida s'estandarditza
-tinc un nebot a set hores de distància, però
comptades amb fusos horaris, que menja el mateix que
menjo jo, fa gairebé els mateixos horaris i mira les
mateixes pel·lícules-, seria impensable pretendre una
fossilització del que podríem anomenar les formes
alternatives de l'idioma (un eufemisme més, una altra
vegada, per tal de no dir-ne dialectes), sempre que no
hi hagi clars motius polítics, és clar. Partint d'aquesta
base, no fóra gaire agosarat de dir que el dialecte
perviu, o sobreviu, en l'estàndard; i que el mateix estàndard
genera els neodialectes. Deixant de banda les
qüestions purament estilístiques, diria que allò que
abans consideràvem dialecte ara ja és una relíquia, i el
que ara considerem dialecte abans ho hauríem considerat
estàndard.
Passo, doncs, a fer un cop d'ull a allò que el dialecte
manté. En el treball adés citat escrivia: "Tot plegat, i en
síntesi, es tracta de descriure a grans trets allò que cal
mantenir o simplement ja manté el dialecte en els
àmbits d'ús formals partint de quatre criteris:
1) que sigui diasistemàtic (o prou diasistemàtic, o
força diasistemàtic),
2) que sigui realment un punt de referència col·lectiu
amb el qual s'identifiquin els parlants de la comunitat
dialectal.
LO ROVELL DE L'OU

Mil. ANTONI M^AlCOVER
3) que d'alguna manera respecti una certa simetria
amb les relacions dels altres dialectes amb la llengua
d'ús formal, i
4) que sigui mínimament útil o, dit de manera més
col·loquial, que realment valgui la pena.
Tot això, bo i tenint en compte que ningú no demana
pas la lluna i que estripar-se les vestidures de manera
massa ostensible per unes quantes variants fóra un acte
de dubtosa normalitat tn una societat progressista."
Doncs bé, crec que el mètode pot ser vàlid a l'hora
de fer-ne la descripció, encara que la intenció en aquell
moment era diferent. Es tracta en definitiva de mirar
una fotografia o el seu negatiu, però la imatge és la
mateixa.
Comencem, doncs, per la normativa, que enfoco
des d'un punt de vista dialectal, sense entrar en disquisicions
d'àmbit més general.
Pel que fa a h fonètica i a \ortografia, tan sols hi veig
un camp realment conflictiu: l'accentuació de les ee. En
principi, això no hauria de ser un problema greu, al
capdavall ningú no es planteja si pronuncia "anglès" o
LO ROVELL DE L'OU
C3>
bé "anglès" a l'hora de posar-hi l'accent, però hi ha un
greuge comparatiu. El fet que els ponentins accentuem
d'una manera i els valencians d'una altra, tot i pronunciar
les mateixes ee tòniques, constitueix, al meu parer,
un greu impediment a la unitat simbòlica i formal del
català, inconcebible en un país tan petit.
La morfologia també es mou en paràmetres similars.
Hi ha tot un seguit de formes dialectals que els
mateixos parlants ja consideren com a tais, per la qual
cosa no poden aspirar a l'ús formal: així l'article lo, els
subjuntius en -o {no cantos) i els incoatius en -ix {patix)
i en -isca {patisca), marcats com a rurals, tot i que els
darrers dos casos ja han estat "despenalitzats" per
rinstitut d'Estudis Catalans. Però hi ha un seguit de
trets, prou vius fins i tot en l'àmbit formal, que no es
poden escriure al Principat {de fet, és clar; de dret fóra
més discutible) i són tanmateix els habituals de la producció
escrita valenciana (àdhuc a les obres gramaticals).
Em refereixo a les formes, no totes proscrites però
sí ignorades, dels plurals del ú^ns jóvens, als subjuntius
en -a o en -e {diga, canté), als infinitius tindré i vindré i,
no hi podia faltar, el meua, teua, seua, últimament
(re) introduït amb èxit per alguns escriptors lleidatans,
prova de la seua viabilitat com a forma pancatalana.
El camp de la sintaxi és, paradoxalment, menys
conflictiu en aquest sentit. Hi ha pocs trets que es
puguin considerar diasistemàticament nord-occidentals.
Fins i tot l'ús dels pronoms febles pot ser localment
més pròxim al paradigma normatiu (així a bona
part de l'àrea se sent a dir encara dóna-k-hi o // ho daré
o lïn daré en comptes del més general l'hí). Igualment
encara és prou viva la distinció per /per a, tot i la seua
extensió geogràfica i generacional irregular. Tan sols
són potser exclusives del nord-occidental les construccions
del tipus enguany arribarà molts forasters, però la
seua vitalitat, especialment en ambients urbans o
semiurbans, és més que dubtosa.
La llengua literària, entesa com a llengua dels
escriptors, és en certa forma aquella que menys ens
interessa, ja que té una repercussió social més petita,
però és innegable que encara funciona com a model i
referència en alguns aspectes, i que pot ser perfectament
la via d'entrada a la llengua estàndard de moltes
formes lèxiques i d'estereotips. No entraré ací a analit-

C3>
Foto: R. Sístoc
zar cas per cas, però és interessant de pensar en la
incidència que entre el jovent pot tenir la lectura
d'autors locals que utilitzin variants lèxiques, locucions
i frases fetes pròpies del dialecte, especialment d'ençà
de l'entrada massiva de la literatura juvenil catalana als
instituts de batxillerat.
Les perspectives
Entrem ara a l'iiltim punt, aquell en què de debò ens
juguem els calers: la llengua estàndard oral. Ja no parlem
ara de llengua codificada o codificable, sinó de llengua
de la comunicació formal, a la qual en principi haurien
de tenir accés tots els parlants, en una societat desitjablement
participativa i democràtica.
Durant els darrers anys han canviat algunes coses, a
les nostres terres. La consolidació dels estudis universitaris
a Lleida, la presència del català a les escoles i instituts
de totes les comarques, l'ús de l'idioma com a
llengua preferent de l'administració local i autonòmica
i com a llengua de la política en general... Hi ha un ús
públic formal de l'idioma que abans no hi era, i ja és
hora, més que no pas de dictar-hi normes, d'analitzar
com es fa aquest ús públic. El cas és que, en qualitat
d'usuaris, una part diguem-ne lingüísticament privilegiada
dels parlants del dialecte, ni que sigui a espentes i
redolons, ha fornit un model d'ús formal a la població
en general. I tot això s'ha fet no gràcies a, sinó malgrat
els mass-media catalans, que han difós un patró lingüístic
monocèntric amb el qual no sempre ens sentim
totalment identificats. No és debades que els més reticents
a acceptar aquest nou model nord-occidental són
precisament els professionals de la comunicació, especialment
la radiofònica; molts d'ells entestats encara a
utilitzar una mena àtpatois dialectal o, en el millor dels
casos, un barceloní aproximatiu.
En què consisteix, doncs, aquest estàndard regional
o, millor encara, aquesta interpretació regional de
l'estàndard general, d'ús entre la gent culta i en expansió
constant entre el jovent (professionals, universitaris,
professors, etc.)? Bàsicament comparteix les carac-
LO ROVELL DE L'OU

Foto.]. Cama
C3 C3> C3>
terístiques morfosintàctiques i, en bona mesura, lèxiques
de la variant més difosa, però està muntat sobre
l'estructura fonológica i, en menor grau, tonal del dialecte
occidental. Simbòlicament, crec que això és
important, perquè en última instància la diferència
entre tots dos dialectes (oriental i occidental) sempre
ha estat descrita des d'un punt de vista gairebé exclusivament
fonològic. També perquè, amb petites diferències,
és la mateixa estructura de la variant sud-occidental
o valenciana.
Què cal fer, doncs, a hores d'ara, si és que cal fer
alguna cosa? Em torno a citar a mi mateix: "Al meu
entendre, la capacitat d'intervenir-hi és mínima. És
prou evident que, l'estàndard, el fa l'ús, i no les
normes. Conscients d'això, crec que el més important,
ara per ara, és que les autoritats lingüístiques despenalitzin
el dialecte, especialment en tots aquells aspectes
en què s'acosta a la seua variant germana del sud, per
facilitar-ne la confluència i la transdialectalització. La
LO ROVELL DE f O U
resta està en mans dels mitjans de comunicació de
masses, els únics capaços de saltar fronteres administratives."
(1) VENY, J. "Dialecte i llengua". Els Marges 30.
Barcelona 1984.
(2) MOLL, F. de B. Llengua o dialecte? Català o
mallorquí? Ba\ea.Ts 1978.
(3) PUEYO, M. Lleida, ni blancs ni negres però
espanyols. Barcelona 1984.
(4) SISTAC, R. "El pallares i la fibra òptica". Ressò
de Ponent \4l.Lk\d3 19%.
(5) SISTAC, R. "El factor d'intensitat en català
nord-occidental". Escola Catalana 293. Barcelona
1992.
(6) SISTAC, R. "El dialecte nord-occidental en els
àmbits d'actuació formals". Jornades de la Secció
Filològica de l'Institut dEstudis Catalans a Lleida (1 i 2
de juny de 1991). Barcelona-Lleida 1992. ca

LO V I S T A I R E
Jordi Pàmias i Grau
M^
tSPAN..
Record escolar, curs 1947-48.
Jordi Pàmias Grau va néixer a Guissona (la Segarra)
el 12 de febrer de 1938.
Va estudiar el batxillerat com a alumne lliure. Un
oncle seu, Salvador Barceló (mestre nacional), el va
orientar molt bé en aquest aspecte. S'examinà a
l'Institut de Lleida (l'antiga "Escuela del Trabajo"),
amb professors que, més tard, esdevingueren companys
seus a l'institut Màrius Torres: Jordi Sirera,
Manuel Portugués, mossèn Guallart i d'altres.
Dos anys d'indecisió els omplí amb estudis de
peritatge mercantil. Però, amb l'afany d'introduir-se
en el món de la literatura, i sense oblidar la perspectiva
de l'ensenyament, va decidir estudiar la carrera de
Filosofia i Lletres (en l'especialitat de Filologia
Romànica). Primer, ho féu com a alumne lliure (anys
1957-59); després, es matriculà com a alumne oficial
a la Universitat de Barcelona (anys 1959-62). La tesi
de Llicenciatura (sobre el parlar de Guissona) la presentà
l'any 1963.
Mai no oblidarà el mestratge d'homes com Martí
de Riquer, Antoni Badia i Margarit, José Manuel
Blecua, Joan Bastardes, Francesc Marsà, Joan Petit...
LO VISTAIRE

^ ^
La família al complet: Jordi, Maria i els tres fills. 1974.
Les lliçons que va rebre influïren, sens dubte, en la
seva trajectòria professional. I li ensenyaren a analitzar,
amb rigor, tot allò que es refereix a la llengua i a
la literatura.
Li fou concedida una beca per a obtenir el Certificat
d'Aptitud Pedagògica. I li assignaren l'institut
Milà i Fontanals de Barcelona, on la seva estada com a
becari havia de durar dos anys (1963-65).
Juntament amb set companys, va estar a les
ordres dels professors Josep Garcia López i Carme
Pleyan: assistí a les seves classes, participà en reunions
de tipus pedagògic... Fou una experiència molt enriquidora
per a la seva formació professional; sens
dubte, constituí un complement pràctic de tot allò
que havia après a la universitat. Entre els alumnes
que va tenir a l'institut Milà i Fontanals, cal esmentar-ne
un que, més endavant, assolí una notable fama
com a filòsof: Norbert Bilbeny.
LO VISTAIRE
Acabada l'etapa barcelonina, treballà com a professor,
durant dos anys, al col·legi lliure adoptat Sant
Tomàs, de Bellpuig. En aquesta vila urgellenca,
impartí un curset de llengua catalana per a adults
(any 1967), amb motiu del qual va conèixer la qui és
avui la seva esposa: Maria Massana (amb la qual ha
tingut tres fills).
L'any 1968 participà en unes oposicions per a
professors d'institut, en la modalitat de llengua i literatura
espanyoles, i obtingué la plaça que hi havia
vacant a l'Institut Masculí de Lleida.
L'any 1969 és un any molt significatiu en la vida
de Jordi Pàmias: el mes de setembre, aconseguí el
premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per l'obra La
meva casa; al cap d'uns quants dies, va contraure
matrimoni i, finalment, a primers d'octubre, va
començar a donar classes a l'Institut Masculí de la
ciutat del Segre.

^ X
Premi de poesia Vila de Martorell, 1984.
Cal remarcar que, per dificultats amb la censura,
La meva casa no aparegué, en forma de llibre, fins a
l'any 1972 (Col·lecció Les Quatre Estacions de l'editor
Josep Pedreira).
Durant els cursos 1971-72 i 1972-73 va compaginar
les classes a l'Institut amb l'ensenyament de la
llengua catalana a l'Estudi General de Lleida. Fou
una nova i interessant experiència didàctica, en un
nivell més alt: alumnes universitaris.
A finals del 1971, en una festa literària que va
tenir lloc al Pavelló de Vidre dels Camps Elisis, va ser
guardonat amb el premi de poesia Màrius Torres per
la seva obra Fantasia per a ús de la gent sàvia (que,
més tard, juntament amb altres poemes, va ser publicada
a la col·lecció Les Quatre Estacions).
Entre els anys 1970 i 1972, va escriure el Quadern
de tres estius, un assaig en què tracta una gran
varietat de temes i que, l'any 1986, fou publicat per
l'Editorial Laia.
A les darreries del 1975 (coincidint gairebé amb
la mort del general Franco), Jordi Pàmias va proposar
el nom de Màrius Torres per a l'institut de batxillerat
més antic de Lleida; la proposta fou acceptada pel
claustre de professors, però no obtingué el vistiplau
de l'ajuntament de la ciutat. Aquesta negativa desencadenà
una reacció popular i una campanya de premsa
favorables al nom del gran poeta de Ponent; al cap
d'unes setmanes, l'ajuntament rectificà la seva actitud
i donà via lliure a la proposta. Ara, Màrius Torres senyoreja
en la façana de l'institut que porta el seu
nom.
L'any 1978 resultà decisiu en la trajectòria
poètica de Jordi Pàmias. La seva obra Flauta del sol
obtingué el premi Carles Riba (un dels més valuosos
de la literatura catalana). Apareguda l'any següent,
fou ben rebuda per la crítica (llibre publicat per
Editorial Proa).
L'any 1979 li portà altres fets significatius. Jordi
Pàmias donà a conèixer la seva única obra teatral:
Camí de mort (Edicions 62), basada en un lamentable
accident, un succés real que havia tingut lloc en un
pas a nivell, al terme de Castellnou de Seana, i del
qual fou víctima un noi de quinze anys: Ramon
Pubill.
El doctor Antoni Badia i Margarit (que havia
prologat La meva casa) li demanà si volia formar part
d'un Tribunal d'Oposicions: el que havia de concedir,
per primera vegada, places de professors de llengua i
literatura catalana als instituts de batxillerat. Naturalment,
la resposta fou afirmativa. També foren designats
per a aquesta comesa Aina Moll (presidenta del
Tribunal), Joaquim Mallafrè, Jaume Cabré i Antoni
Seva. Les sessions es prolongaren durant tot l'estiu
del 1979.
L'any següent, aparegué a Manacor (dins la collecció
Tià de Sa Real) una altra obra poètica: Cançons
de la nit benigna. Cal recordar que l'autor del pròleg
va ser el famós novel·lista Miquel Àngel Riera (amb el
qual Jordi Pàmias se sentia unit per una antiga amistat).
Hem de dir també que el cantant ponentí Miquel
Àngel Tena ha posat música a alguns poemes
d'aquest llibre (juntament amb d'altres de Joan
Barceló), en un disc que duu el mateix títol que el
poemari.
LO VISTAIRE

^ ^
Els anys 1981 i 1983 va concórrer al Certamen
de l'Acadèmia Mariana de Lleida. Amb la Flor Natural,
li fou guardonat el poema ^«zV^^, tots plegats, a
la Seu Vella. Va obtenir encara altres premis amb els
poemes Lloem, en fosca nit, la Donzella de l'alba i
Anunciació.
L'editor Ramon Pinyol (capdavanter de Llibres
del Mall) es mostrà interessat en la publicació de
l'obra poètica completa de Jordi Pàmias. El primer
volum, titulat El foc a la teulada, el constituïen tres
reculls de poemes i aparegué l'any 1982. El segon,
format per quatre reculls, duia com a títol La nit en el
recordi fou publicat l'any 1986. Els pròlegs anaven
signats, respectivament, per Isidor Cónsul i Miquel
Maria Gibert (due.s joves promeses de la literatura
catalana a les terres de Lleida).
Un altre fet important en la seva vida és l'obtenció
de la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona
(any 1984). El poema guardonat es titulava Ronda
Felicitació de Pere Quart en el lliurament del premi de poesia
Joan Salvat-Papasseit. Ripoll, 1969.
LO VISTAIRE
dels dies, i, en certa ocasió, va merèixer els elogis del
poeta Pere Quart (que digué que era "un poema floralesc
que donava llebre per gat"). Cal recordar
també que Jordi Pàmias, l'any 1987, va guanyar la
Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona amb
el poema Suite del silenci, i que l'any 1988 obtingué
LEnglantina, al mateix certamen, amb el poema
L'hora amagada, un text sobre la dissort del comte
Jaume d'Urgell, que relaciona amb el mil·lenari de
Catalunya.
El 1984, l'obra titulada Lluna d'estiu va merèixer
el premi de poesia Ciutat de Martorell; al cap d'uns
mesos, fou publicada per Editorial Proa, amb un
pròleg, magnífic, de Jaume Pont.
El 1985, la poesia de Jordi Pàmias travessa les
fronteres de la Catalunya estricta i obté un important
guardó a València: el premi Vicent Andrés Estellés
(per l'obra úivAdiàdi Àmfora grega, que veu la llum
pública en la col·lecció de l'editorial Tres i Quatre,
amb un pròleg d'Isidor Cónsul, un crític literari molt
lúcid).
L'any 1990 apareix un altre llibre. El camí de
Ponent (en la col·lecció Els llibres de l'Escorpí
d'Edicions 62). I, amb motiu del desè aniversari de la
mort de Joan Barceló, l'ajuntament de Menàrguens
publica un opuscle titulat/o^« Barceló. Obra i retrat.
el constitueixen una sèrie d'articles escrits per Jordi
Pàmias, que fou un bon amic del jove poeta de
Menàrguens.
El premi Ciutat de Palma 1991 li és concedit pel
recull de poemes Entre el record i el somni. L'any
1992, Editorial Columna publica L'alegria velada. I,
finalment, el 1994, Editorial Pagès dóna a conèixer
La plana verda, amb pròleg de Xavier Macià.
No hem d'oblidar tampoc que ha conreat la
crítica literària, en articles apareguts al diari Avui i a
la premsa de Lleida. Gairebé sempre feien referència
a algun escriptor de les terres de Ponent.
Al llarg de més de dues dècades, ha procurat
d'establir lligams entre la seva activitat creadora (en el
camp literari) i les seves tasques de professor. I ha
estimulat la imaginació i la sensibilitat dels joves
alumnes que sobresortien en el món incipient de les
lletres. Podem esmentar alguns noms: Miquel M.

^ ^
Pasqual Maragall atorgant el premi als Jocs Florals de Barcelona. A la dreta, el mantenidor Joan Perucho. 1988.
Gibert (autor teatral i crític literari), Ignasi Ribes
(guanyador del premi de poesia Amadeu Oller),
Miquel Àngel Tena (cantant de Balaguer, amb dos
discs en el mercat), Josep Borrell i Francesc Pané (que
han publicat llibres de poesia i de narrativa), Josep
Lluís Roig (jove promesa de les lletres valencianes)...
En llengua castellana, han publicat poemes esparsos
Juanjo Manau, Carlos Segura, Anna Sàez i algun altre.
Fora de l'aula, ha tingut també deixebles. Esmentem,
sobretot, el nom de Jordi Casals (que s'estrenà, a
Mallorca, amb La tardor del taronger).
Aqueferat amb les classes, quan acaba el curs
dedica els mesos d'estiu a la creació literària. A la seva
casa de Guissona (gran i fresca, al peu del campanar),
evoca els dies de la infància llunyana i, amb la delicadesa
dels records, assoleix aquell estat d'esperit (tran­
quil i lúcid) que fa possible la creació de nous poemes
o la revisió d'obres antigues... El sentit del rigor i de
l'autocrítica l'empenyen a aquesta darrera tasca.
Primmirat i exigent, li costa de reconèixer que una
obra ja és acabada del tot...
Al costat de la lectura, una de les seves grans aficions
és la música. Quan tenia quinze anys, va descobrir
Mozart, i la seva puresa, la seva gràcia alada,
l'han acompanyat sempre a l'hora d'escriure versos.
Indubtablement, la música (de Mozart i d'altres
compositors) ha influït en la seva poesia.
Jordi Pàmias ha tendit sempre a l'eufonia, a la
subtilesa dels jocs sonors, a les paraules amb capacitat
de suggeriment... En resum, dia rere dia ha
buscat la perfecció formal en la mesura de les seves
possibilitats.
LO VISTAIRE

)i
Un turó alt, ventejat
Albert: ahir, a la tarda, al Parc Güell, les teves
paraules eren tan sinuoses com l'art de Gaudí. Cosa
estranya, en tu: semblaven un joc de la fantasia, una
combinació capriciosa de formes i de colors —com la
ceràmica del banc on estàvem asseguts-. Es retorcien,
volaven enlaire, apel·laven a la meva imaginació
jove... Però no em podien convèncer. En definitiva,
deies que havíem d'interrompre, per un temps, les
nostres relacions. Que el cansament i la rutina ens
amenaçaven... 1 movies les mans sàviament, com si
volguessis fascinar-me, amb un gest hipnòtic.
Aquest matí, a l'oficina, veia els clients com
darrere d'un vel. Xecs, transferències bancàries, cobrament
de rebuts... Tot era una teranyina que em
cobria el cap. 1 les veus dels companys sonaven com si
vinguessin d'un altre món...
Baixava les escales del Metro, i només veia la
negror del túnel. He arribat a casa, caminant com un
autòmat, i la mare se n'ha adonat de seguida:
LO VISTAIRE
A
-Què et passa, fill?
He somrigut a contracor, mentre fingia una gran
sorpresa per la pregunta. I, a l'hora de dinar, la televisió
m'ha salvat. No volia parlar de coses banals...
La meva vida és com una magrana esberlada
-que avui, tot d'una, han partit per la meitat-. Vull
refer-la, en la seva unitat primitiva; i ara necessito
prendre consciència dels fets -i de mi mateix. Per
això escric aquestes ratlles.
Com ja saps, sóc un enamorat de la poesia; i
admiro, especialment, aquell savi artista del llenguatge,
aquell refinat esteta que es deia Oscar Wilde...
però ni tu ets un lord anglès ni jo t'escriuré mai una
carta que s'assembli al seu De profundis. Deixem en
pau Alfred Douglas -frívol, superficial, incapaç de
comprendre el geni...
"Després d'apoderar-te de la meva vida, no sabies
què fer-ne. No ho podies saber. Era una cosa massa
meravellosa per a tenir-la aferrada. L'hauries d'haver
deixat caure de les teves mans i hauries d'haver anat a
jugar amb els teus companys. Però, dissortadament,
eres obstinat i, per tant, trencares la joguina".
També tu -home raonador i lògic- has tingut a
^

^ )i
les mans una joguina meravellosa. I no la podies
aferrar, com pretenies...
Jo no vull l'ordre ni la submissió. Sóc com un
estel, en un dia de vent: cal deixar-lo volar, al seu
albir... Vull sentir-me lliure, encara que només sigui
una aparença de llibertat: desitjo que tu no obris mai
la mà, que no abandonis el llarguíssim cordill...
Ara faré una pausa. Em ve al pensament un
record llunyà... Jo era petit, i sovint anàvem a veure
els avis, que vivien a l'antiga vila de Gràcia, en una
casa de planta baixa, al Torrent de les Flors. Sempre
m'ha fascinat, el nom d'aquest carrer... Hi solíem
anar els diumenges, al matí; l'avi m'agafava de la mà, i
empreníem una alegre caminada, en direcció al
Putxet. Era molt traçut, l'avi, i havia construït un
estel, per a mi: amb unes canyes, com a armadura,
amb un tros de roba que la recobria i unes cintes virolades,
per a la cua... Alt i ventejat, el Putxet era un
lloc ideal per a fer volar estels. Hi havia altres nens; i
el cel blau del matí s'omplia de viatgers multicolors...
Em dolia haver de tornar al pis de l'Eixample, amb
el sostre estucat i les parets d'un color fosc, empaperades
amb motius florals, de línia estilitzada, amb clara
tendència a la simetria... Era un pis travessat per un
llarg corredor; la sala i el menjador romanien sempre
en la penombra. Finíssimes cortines, als balcons, tamisaven
la llum; però no impedien que arribés el so
metàl·lic, estrident, i el campaneig dels tramvies que
baixaven, a gran velocitat pel carrer Muntaner. Les
portes de les habitacions eren sempre tancades; per mi,
aquelles cambres fosques guardaven algun misteri...
Però la mare era inflexible: el rellotge ja marcava
la una del migdia i la cuinera havia de posar l'arròs al
foc. Decidida i enèrgica, amb els rulls negres i el vestit
de blonda, la mare assenyalava el camí de tornada,
amb un gest autoritari. El pare, gris i pacífic, deia que
sí, com sempre. Jo hauria volgut que s'hi oposés, que
allargués una mica l'estada a casa dels avis... Però les
meves súpliques eren inútils.
Sempre m'han desagradat els horaris preestablerts,
la rigidesa d'un programa, els fets rutinaris i previsibles...
En mi, hi ha una tendència a l'anarquia, al joc
de les sorpreses... Em coneixes bastant, Albert, i saps
que els meus regals no coincidien mai amb els aniver­
saris o amb les festes de Nadal. En el fons, ens agradava
d'estar a l'aguait, quan érem a casa teva: posàvem
discs compactes, a la cadena de música, i esperàvem
que la teva mare anés de visita, a mitja tarda... Mai no
sabíem quan ens deixaria sols. Anar al llit junts era la
festa desitjada, el regal incomparable... Per fi, ens
podíem fondre, en l'abraçada de l'amor.
Ja saps com valoro la llibertat creadora, que és
l'arrel i la condició de l'art. Hi ha unes regles, mínimes,
que cal conèixer; però l'artista, quan ja domina
l'eina expressiva -el so, els colors, el llenguatge...-,
supera traves i imposicions, i es deixa endur
per l'alegria de la pròpia creació. Només llavors és
capaç de produir un veritable objecte autònom, irreductible
a la raó i a la moral: l'obra d'art, signe i irradiació
de bellesa...
Però vivim en una època plena de terboleses. Tot
és relatiu i paradoxal. Hem oblidat la mesura clàssica,
la serenitat de la Grècia antiga.
Aquell gran poeta del tombant de segle
-Konstandinos Kavafis- "en la calda d'un juliol
diví", ens parla del "goig de la carn / entre vestits mig
descordats". Sembla que li faci por, la nuesa total... I
es troba amb l'amic "en un racó de la taverna, /
darrere de la partió de fusta". No hi ha cap testimoni
de la seva follia amorosa: afortunadament, "a la porta,
el cambrer dormia, curt de son"...
LO VISTAIRE

^ )i
Kavafis s'havia d'amagar, com un malfactor. Però
nosaltres volíem alliberar-nos de la consciència pecaminosa.
Quan la teva mare era al pis, no ho aconseguíem
del tot, ja que mai no hauríem gosat esplaiarnos,
prop d'ella.... A l'aire Uiure -en la solitud de la
platja-, era molt diferent.
Sense adonar-nos-en, volíem el contacte amb les
forces elementals de la Natura... Ara, Albert, pensaràs
que intento commoure't amb l'evocació tardorenca de
moments agradables. No és ben bé això: tinc la necessitat
de fixar-los per escrit, abans que la ventada del
temps s'endugui els pètals de les roses marcides... No
puc caminar, sense tu, per les avingudes desertes del
parc, sentint el cruixit de les fulles seques!
Anàvem a la platja d'Altafulla, una tarda d'estiu, i
caminàvem junts, mar endins -amb els braços encreuats
damunt l'espatlla-, fins que l'aigua, lentament,
ens cobria. Semblava que el mar ens volia
posseir, en una abraçada interminable...
I un altre dia, enjogassats, ens adreçàvem a la cala
de l'Home Mort, a Sitges. Era una delícia, prendre el
sol -damunt l'arena, flanquejada pel roquissar- en
l'absoluta nuesa... Companys nostres hi feien cap,
somrients. De tant en tant, sentíem el xiulet del tren
que passava, a una certa altura, ran de l'espadat. I ens
imaginàvem que els viatgers, en un besllum ràpid,
admiraven, embadalits, els nostres cossos d'atleta...
La cala de l'Home Mort era el triomf del sol i de la
vida; només el nom de l'indret podia enfosquir una
mica el nostre goig, en un contrapunt inquietant...
Oscar Wilde, a la presó, enyorava el desplegament
de les forces elementals: l'aire tebi i lleuger, la saba de
la primavera, la pura alegria de la Natura:
"Tremolo de plaer en pensar que, quan surti de
presidi, la ginesta borda i la lila floriran als jardins..."
Un esteta i un dandi com ell, que propugnava
"l'art per l'art", hagué de conèixer l'odi i la humiliació,
el menyspreu i la ira dels mediocres... Oscar
Wilde féu l'experiència total de la vida humana:
l'amor i la glòria, la solitud i la baixada als abismes del
dolor. La seva ànima va madurar, en la penombra del
calabós.
I una altra vida, lenta i rutinària -la de Kavafis,
funcionari de l'administració, a Alexandria-, conegué
LO VISTAIRE
llampecs de joia que el rescabalaven de les hores perdudes
... En un poema, recorda "els anys que vaig ser
jove, la meva vida dedicada al goig". En un altre, ens
parla del "plaer anòmal" que assaboria. "Que inútils,
els penediments, que vans..."
Es aquest el mot decisiu, al voltant del qual gira
tota la seva vida: el plaer. I no hi renuncia, malgrat els
desenganys soferts. Més d'un cop ho hem discutit: jo
també crec en un sa hedonisme -no desenfrenat-, en
un savi aprofitament de les hores felices... El temps
corre, imparable. La vellesa i la mort ens amenacen,
encara que semblin llunyanes...
Albert: estic segur que la teva consciència del pas
del temps és, encara, més aguda que la meva. I no em
baso en una sospita -o en una apreciació subjectiva-,
per creure-ho. Hi ha un fet irrefutable: una dada
objectiva. Em costa de parlar-te'n. L ben mirat, només
aquest fet justifica la teva actitud d'ahir a la tarda,
al Parc Güell. Ara sé que estimes un adolescent...
Amb aquest amic tan tendre, no et sortiran arrugues,
a la cara? Vols retornar a la primera joventut?
Et van veure, fa pocs dies, abraçat a ell -quasi a les
fosques-, en un bar del carrer Avinyó. Jo vaig dir que
era impossible, que hi havia un malentès... Somrient,
el meu company d'oficina em va assegurar que era
veritat. I ahir, abatut, vaig haver de donar-li la raó.
Em sentia tan deprimit, que no vaig gosar retreure't
res... Per això, t'escric ara aquestes ratlles.
Però no estic disposat a llençar la tovallola. No
puc renunciar a tu, Albert... T'enviaré un poema
d'amor, que guardava en un calaix. Et telefonaré per
concertar una cita...
Només em sap greu d'haver estat, per a tu, un
caprici, una joguina trencadissa. Coneixes l'alt valor
que dono a la llibertat, i per això ara em deixes volar,
com un estel, al meu albir... Som en un turó alt, un
matí ventós; l'estel s'allunya, es va empetitint, i esperes
perdre'l de vista aviat... Amb traïdoria, has
deixat anar el cordill.
Sense pressa, has girat l'esquena i, amb les mans a
les butxaques, has emprès el camí de baixada...
Setembre de 1993 5^

...¡ui
M A N A I R o N S
Per Joan Blanco, text i fotos
L'Institut Català de la Dona: Joaquima Alemany
Un moment de la conferència.
El dia 4 de març, vetlla de Santa Águeda, vàrem
poder comptar amb la presència a les valls d'Aneu de la
senyora Joaquima Alemany, vicepresidenta de l'Institut
Català de la Dona, que, convidada per la Comissió de
Santa Águeda i pel Consell Cultural, va oferir una
xerrada col·loqui en un paller de Casa Gassia ple de gom
a gom. Aquesta xerrada, pensada com un acte comple­
mentari de les activitats lúdiques que es varen portar a
terme per celebrar el dia de la patrona de les dones, ens va
servir per poder conèixer una mica més què s'està fent des
de les institucions del país en el món de la dona.
Aprofitant la visita de la Sra. Alemany, vàrem fer-li
una entrevista ràpida al voltant de la dona i de la seua
situació actual al nostre país. Joaquima Alemany, llicen­
ciada en dret, fa molts anys que treballa pels drets de la
dona i en la lluita per la igualtat entre els sexes, primer
com a senadora, més tard com a diputada i, d'un temps
ençà, des de l'Institut Català de la Dona.
-Ens podríeu fer cinc cèntims de les principals Unies
d'actuació i de la tasca principal de l'Institut Català de la
Dona?
-Podríem dir que hem tingut quatre etapes ben dife­
renciades. D'una banda, una primera etapa que ha con­
sistit, bàsicament, en la modificació de la legislació. Amb
l'arribada de la democràcia i l'aprovació de la Constitució
i de l'estatut d'autonomia, es van derogar moltes lleis que
atemptaven contra els drets de la dona, alhora que sobria
una via per modificar la legislació i aconseguir que fos
igualitària per a homes i dones. Aquests canvis positius
han anat donant fruits. En aquest sentit, per exemple, fa
poc hi ha hagut una sentència d'un jutjat de Girona, en
un procés de separació matrimonial, segons la qual el
marit ha de compensar econòmicament la seva cònjuge
per quaranta anys de treball dedicats a la família. Jo en
dic la sentència de la normalitat, una sentència en català i
dictada per un home. Una segona etapa, d'altra banda.
H A N A I R O N t

Joaquima Alemany amb la comissió de Santa Águeda de les valls d'Àneu.
consisteix en la promoció de les dones per fer-les sortir
del silenci i de l'anonimat, de la invisibilitat. Una tercera
etapa engloba els diversos plans d'actuació de la
Generalitat de Catalunya com a eina per aconseguir la
igualtat d'oportunitats i per establir unes bases sòlides per
edificar una societat més igualitària. Amb això es pretén
que aquesta voluntat política dels governs i els partits
polítics esdevingui una realitat a la pràctica. Finalment,
ara, estem en una etapa nova, en la qual es tracta d'acon­
seguir que els homes i les dones comparteixin les respon­
sabilitats dins i fora de casa.
Aquests són els grans eixos i les grans línies. Cal
entendre, però, que no són etapes correlatives, ja que en
alguns àmbits els esforços encara s'han d'encaminar cap a
un punt o cap a un altre dels que hem esmentat. Per tant,
hem de dir que són quatre grans etapes que han de tenir
una continuïtat, han de ser simultànies i de treball diari.
-De quina manera s'articula l'Institut dins de la
Generalitat?
-Tenim una comissió interdepartamental, presidida
pel president Pujol -properament la presidirà el conseller
Trias i l'Institut el presidiré jo-, i l'Institut és només un
braç executor d'aquesta comissió, un organisme que
dinamitza els diversos plans en coordinació amb tots els
M A N A I R O N S
departaments implicats, que han de prendre les seves res­
ponsabilitats.
-Hem vist quines eren les directrius generals, però
quines serien les finalitats més concretes de l'Institut?
-Una de les finalitats és fomentar i coordinar la pres­
tació de serveis a totes les dones a través de convenis amb
entitats públiques i privades: universitats, consells
comarcals, ajuntaments, etc. De la mateixa manera,
necessitem estudis i informes per conèixer de primera mà
què és el que està passant, ja que hi ha molts canvis a la
societat i hem de mirar de quina manera afecten la situa­
ció de les dones i dels homes, la igualtat d'oportunitats.
L'institut també té la missió de divulgar les activitats, els
serveis, les feines de les dones, a més de donar suport a
través de fires, congressos, etc. Igualment, cal potenciar
la participació de les dones en les decisions i les mesures
que les afecten, fomentant l'associacionisme com a eina
per defensar l'aportació de les dones a la societat. En el
moment en què les dones s'associen, tenen la possibilitat
de, solidàriament, tenir una opinió i manifestar-la. Un
altre dels objectius és recopilar informació, documenta­
ció sobre la situació de la dona a Catalunya; vetllar per
l'acompliment dels convenis, dels acords internacionals,
tot allò que afecta la participació de les dones, recuperar

^ á? ^ á? ¿?
Durant la xerrada a Casa Gassia.
el paper històric, el seu treball, l'experiència, o donar ajut
i assessorament a les dones que tenen problemes.
-I pel que fa al treball de col·laboració amb altres
països, a compartir experiències i projectes^
-L'Institut és a Catalunya i treballa pels homes i les
dones de Catalunya, però també pertany a una xarxa
internacional on hi ha representades les institucions que
treballen per les dones al món. Crec que és molt impor­
tant destacar que tenim una responsabilitat històrica pel
que fa al marc de la Mediterrània. Què passa? Doncs que
en aquests moments l'integrisme és un dels fenòmens
que més afecten la societat, com passa, per exemple, a
Algèria. Hem de mirar de treballar amb la comunitat
europea fent una mica de pont entre el nord i el sud. Un
altre exemple d'aquesta tasca és el treball que des de fa
temps es porta a terme amb les dones de Tunísia, perquè
a Tunísia no hi ha democràcia, encara que hi ha un insti­
tut de la dona molt important. També estem treballant
amb Israel, tot i que amb el conflicte que viu el país és
una mica més dificultós. De la mateixa manera, treba­
llem amb el Marroc. Aquests països tenen unes pro­
blemàtiques socials importants, però els interessa molt
evitar l'integrisme. Per això, entre altres mesures, estan
fent polítiques a favor de les dones d'una manera impor­
tant. A mi em sembla que és bo que treballem dins
aquestes xarxes per aconseguir programes específics.
-Abans heu parlat de fomentar l'associacionisme a
Catalunya. Està donant resultats?
-Des del Consell de Dones de Catalunya, que és
l'organisme que acull les associacions i entitats de les
dones, i ara ja consultor de les Nacions Unides, hem
pogut constatar que hi ha una presència important de les
associacions de dones, 600 en total. Quan vàrem co­
mençar, fa 10 anys, hi havia 200 associacions. Preci­
sament aquest mes hi ha una reunió per a la revisió dels
acords de la Conferència de Pequín, a la qual nosaltres
assistirem.
—Abans heu fet esment d'una sentència judicial que pot
tenir una gran transcendencia per al futur del reconeixement
pràctic dels drets de les dones, però no trobeu que encara hi
ha massa sentencies que sembla que posin país a les rodes?
-Bé, és que els jutges són com els ciutadans en
general. Com a totes les professions, reprodueixen els tics
masclistes, i és clar, fins que la gent no agafa conscièn­
cia... De totes maneres, el país s'està normalitzant i això
és una feina de tots, d'homes i dones. Per això és molt
important potenciar tot el que representa treballar con­
juntament homes i dones. Hi ha homes que tenen por de
perdre el lloc de treball. Si la dona guanya més que ell, ja
no se sent segur. Tampoc no són ells els veritables respon­
sables, sinó la societat que ha dividit el treball dient "tu
treballaràs a casa i l'altre a fora". Hem dit, però, que es­
tem en un moment de canvi i això ens ajuda, en una con­
juntura així és més fàcil canviar. D'altra banda, però, els
canvis també poden afectar d'una manera negativa. Per
exemple, el teletreball, que per a comarques com aquesta
pot ser un sistema important, ja que des de casa es pot fer
la feina. Quan parlem de les dones, ens fa molta por que
comencin a treballar en aquesta modalitat i, alhora, a
cuidar-se soles de la casa una altra vegada. I que un cop
més es quedin tancades a casa.
-I, ja per acabar, hi ha tanta diferència entre L· situació
de U dona d'aquí i U del "mític " nord d'Europa?
-Les diferències no són tan importants. On sí que
veiem veritables diferències és amb els països africans o
asiàtics. Però quan parles del nord, aquestes diferències
no hi són. En tot cas, són unes diferències degudes a
moviments polítics, si l'aportació de les dones a la socie­
tat s'ha tallat o s'ha deixat fer amb normalitat, etc., però
això són petites reestructuracions. A França, fa divuit
anys que fan polítiques per a la igualtat, i França i nosal­
tres estem igual, més aviat nosaltres hem avançat, tant des
del punt de vista polític com de treball. Nosaltres hem
agafat el tren més tard, però l'hem agafat bé. O
M A N A I R O N S

LA G R I P I A
Per Carme Mestre
LA G Ri PI A
• Processó dels armats - 28 de març
Com ja és tradició, el Divendres Sant, la Processó dels Armats va
recórrer els carrers d'Esterri d'Aneu, al matí i a la nit, amb un
gran nombre d'assistents.
• Fira de Pasqüeta - 6 d'abril
Amb olor de primavera, es va celebrar la primera fira de l'any, la
de Pasqüeta. La plaça de l'Areny es va omplir de firandants i els
aneuencs vam poder gaudir dels seus productes.
• Santa Maria d'Àneu, diada de les valls - 1 de maig
Com cada any, l'Aplec de Santa Maria va reunir els habitants
d'Aneu per celebrar la diada amb germanor.
• Els Veïnats d'Esterri d'Àneu - del 2 al 9 de juny
Any rere any, la celebració de l'octava de Corpus vesteix de gala
Esterri i els seus barris. Una especialíssima festa que duu el singular
nom dels veïnats.
• Presentació del dossier fotogràfic "Falles d'Isil, 1957" de
Pere Català i Roca - 21 de juny
Memòria fotogràfica de la màgica festa de les Falles d'Isil, realitzada
el 1957 per l'historiador i fotògraf Pere Català i Roca. Tot
plegat, un atractiu exemple de recuperació patrimonial.
• Falles d'Isil, nit de Sant Joan - 23 de juny
Isil es vestirà de festa per rebre els fallaires en una de les vetllades
més màgiques de l'any, en què el foc serà el protagonista absolut.

• IV Trobada d'Escriptors a les valls d'Aneu - del 27 al 29 de juny
Escriptors, actors i professors d'arreu dels Països Catalans, participaran
en la IV Trobada. L'objectiu és la familiarització del territori
aneuenc. Enguany presenta un dens programa d'activitats
literàries dedicades al teatre.
• Els Miracles de Santa Maria d'Àneu - 28 de juny
Presentació per primer cop a les valls d'Àneu, en el marc de la IV
Trobada d' Escriptors, de l'obra teatral Els Miracles de Santa
Maria original de Pep Coll i Cisco Farràs. Dirigida per Joaquim
Vila i Folch i escenificada pel grup Triangle Teatre de Cornellà de
Llobregat i actors d'Aneu.
• X Pujada al port de Salau - 3 d'agost
Enguany celebrem el desè aniversari de la trobada occitano-catalana
a la mateixa ratlla fronterera. Un esdeveniment especial en
aquesta dècada de retrobaments.
• Aplec de la Mare de Déu de les Neus d'Arreu - 5 d'agost
L'ermita de la Mare de Déu de les Neus aplegarà la tradicional
festa en honor a la seua patrona.
• Dansàneu - del 3 al 10 d'agost
Un cop més, quan la calor apunti, les valls d'Aneu es convertiran en el
centre de la dansa de Catalunya per celebrar els VI Tallers de dansa
tradicional. El Dansàneu constitueix un dels eixos, juntament amb el
teatre de màscares i titelles d'Olot, les músiques de seguici i rua de
Vilanova i la Geltrú i els jocs populars i tradicionals de l'Horta de
Sant Joan, de la I Escola d'Estiu de Cultura Tradicional que promou
el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
LA C R i P I A

Per Andreu Loncà
C o D E R
"El segle de la llum": la novel·la històrica sobre el Pirineu
Des de la publicació
d'El pont de Mahoma, una
novel·la densa, afeixugada
de símbols filosòfics i
religiosos, Pep Coll ha estat
batallant pacientment
amb una obra que, segons
el criteri del seu editor, és
la més ambiciosa de la seva
ja prou dilatada i reeixida
carrera literària.
En efecte, es compleixen
onze anys de la publicació
del seu primer
llibre -Quanjudes era fadrí
i sa mare festejava (1986)i
la seva obra ha tingut una
acceptació per part del
públic que no podem
considerar sinó inaudita en
aquestes latituds. S'han
iV|i (:,,íi
El ^oíi'le (\e k lli]]]
1 !• \m- •• 1 H.irrai.',
publicat deu edicions à'El secret de la moixarnera
(1988), només comparable en la mateixa col·lecció
a Matilda de Roald Dhald, un clàssic de la literatura
juvenil, i una colla d'edicions de Què farem, què
direm? (1992), un altre gran èxit, molt especialment
en el món escolar. Muntanyes maleïdes (1993) també
va ser un llibre molt llegit i un succés d'estime per a
alguns lectors, com ara Joan Perucho.
I ara, totes les previsions apunten que El segle de
U llum tornarà a ser un best-seller amb totes les de la
llei, si més no tenint en compte les dimensions del
mercat català.
Pep Coll ha anat desenvolupant la seva literatura
amb una constància exemplar, tot prenent com a
Pirineu occidental català i
les històries orals que li
han anat demanant tanda,
segons l'expressió de l'autor.
Els lectors avesats a
llegir-lo no se sentiran decebuts
amb la nova obra.
Conté una novel·lització
extensa d'una obertura de
compàs que abraça un
segle, amb alguns dels
leitmotiv i de les preocupacions
que ja són part
la seva obra i que ja eren
presents al Secret de la
moixarnera: la cultura
tradicional del Pirineu i la
seva transformació en
mans del progrés.
La novel·la El segle de U
llum és la seva aportació
més genuïna, de més ampli abast, de més ambició, a
això que hem anomenat la novel·la del Pirineu. El
mateix escriptor digué en la presentació que el
volum podia considerar-se una mena de girella, un
embotit pirinenc fet amb materials de poca qualitat.
(L'Alcover diu que és una botifarra feta d'arròs, pa i
saïm ficat dins el païdor d'un moltó).
La lectura d'aquest llibre ens remet a un teixit
constituït per històries, llenguatge i vivències
populars, rotundament populars, que l'autor teixeix
amb un posat de qui compon un jersei nou amb
llanes velles, ja usades.
El fil conductor de la història el du Manel Gavarri,
un personatge especial que ha viscut tot el
pedrera temàtica tota la diversitat etnográfica del segle i que va comentant oralment unes foto-
L O

grafies a una pretesa infermera en un llarguíssim
viatge de Sydney a Catalunya. Pep Coll li fa viure
intensament totes les vicissituds històriques que
ha sofert el Pirineu i la seva gent. Es un personatge,
però també té elements de símbol.
En algun sentit podem considerar El segle de la
llum com una mena de novel·la històrica amb
molts empelts etnogràfics de tota llei. També podria
ser entesa com la història d'un home de classe
Pallars, Alt Urgell, Alta Ribagorça
baixa que puja els esglaons socials fins a esdevenir
un burgès adinerat, que l'autor presenta com un
espavilat més aviat cínic que sap trampejar totes
les èpoques històriques fins al punt de concedirse-li
la medalla de Sant Jordi, en una burla
benhumorada de l'autor. L'acabament m'ha
semblat previsible i innecessari. La novel·la serà
un best-seller que complaurà amb escreix el públic
atent i seguidor de l'obra de Pep Coll. U
•Joan AMADES, El Pirineu. Tradicions i llegendes. Il·lustracions d'Enric • Teresa AUBETS et al., Isona i Conca Dellà, Col. Imatges i records,
Oistòfol Ricart. Col·lecció Biblioteca pirinenca, 24. Tremp: Ciarsineu edi­
cions 1997.
• Eugeni CASANOVA, L os del Pirineu. Crònica d'un extermini. Col.
Guimet, 17. Lleida: Pagès editors 1997.
• Jaume BONAVENTURA et al., 25 itineraris de BTTper Catalunya,
vol. .3. Barcelona: ACNA 1994.
• Santi FLAQUER, En cotxe per la muntanya. Pallars Sobirà, Col.
L'ocell de paper, 7. Barcelona: Proa 1996.
Agustí JOLIS et al., Mont-roig - Certascan - Broate - Sotllo (Valide '-•dicions 1997
Cardós), Col. Guies del Centre Excursionista de Catalunya, 2.
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1996.
• Joan BELLMUNT I FIGUERAS, Pallars Jussà, II, Col. Fets,
costums i llegendes, .32. Lleida: Pagès editors 1997.
pirinenca, 23. Tremp: Garsineu edicions 1997.
• Agustín FAUS, Montarías del Sobrarhe y Bigorre (Aragón y Francia.
Barrosa, Cinqueta, Troumouse, Midi de Bigorre, Néouville, Turhón y • Joan GRAELL I PIQUÉ, Un llapis com el vent. Col. Ex-libris, 1.3.
(¡uara. 36 itinerarios, Barcelona: Editorial Juventud, S.A. 1996.
• Antoni ARAGÓN et al.. El Montsec, la serra d'Aubenc i serres properes. • Joan SANTAMARÍA, La roda de la fortuna, Lleida: Institut
ceiona: rroa I vvo.
17. Barcelona: Viena-Columna 1995.
• Ajuntament de Baix Pallars, Baix Pallars, Col. Imatges i records, 44.
Barcelona: Viena-Columna 1996.
• Josep COMA I LLORENS, Sort cjue érem joves! Confidències d'un
mestre de poble. Col. Guimet, 16. Lleida: Pagès editors 1997.
• Sebastià PONS, Josep LEÓN, Josep de LAMOGA, A'fl deixeu mai
de miraries balenes i altres narracions (Recull del premi literari interco-
marcal Anton Navarro 1996), Col. Ex-libris, 15. Tremp: Garsineu
• Joan BELLMUNT I FIGUERAS, L 'Alt Urgell. III, Col. Fets,
costums i llegendes, 29. Lleida: Pagès editors 1997.
• Ignasi ROS I ¥OWÍK^ih, Aquelles muntanyes se n'han anat al cel. L·i
memòria col·lectiva a la valide Castellbò (Alt Urgell), Col. Biblioteca
d'Estudis Ilerdencs 1997.
LO C O D E R

LO CODER LLIBRES
Per Andreu Loncà i Miquel Viladegut
Hereus de la casa cremada
Josep A. Chauvell • Teatre de butxaca, 5, Pagès editors, Lleida, 1997
Un fet històric esdevingut a la vila d'Alcampell el desembre de 1933 serveix de pretext per a aquesta primera incursió de
Josep A. Chauvell al gènere dramàtic. En essència, la relació entre un grupet de ¡oves anarquistes -de la classe dels desposseïts,
hereus del no-res- i una certa situació límit es desplaça, progressivament, cap a un enfrontament entre dos
dels protagonistes, el Manel i l'Andreu, per l'amor a una companya de revolució, la Maria. Aquesta trama tan simple
posa en joc una sèrie de reflexions sobre el mateix fet revolucionari -passar d'un món caduc a un de «nou, sa i fort»-, les
contradiccions inherents a la condició humana -odi, gelosia...- o la necessitat o no que la revolució tingui màrtirs.
Pel meu gust, Chauvell no ha sabut traure prou profit dels fets que conta, perquè utilitza un llenguatge dramàtic poc
elaborat, mancat de força, no gaire convincent i, a voltes, un pèl ingenu. Els personatges mateixos se'n ressenten i
resulten poc rodons. Malgrat això, l'autor sap trobar un desenllaç inesperat per a l'obra i té el coratge d'estrenar-se,
dins la seua trajectòria literària, en un nou gènere que, probablement, també és nou per a la literatura catalanòfona
de la Franja. Per a afeccionats al gènere teatral i curiosos de l'evolució de la literatura en la zona de parla catalana de
l'Aragó. M.V.
Migdiada
HEREUS DE\A
CASA CREAAADA
Traïdors i covards
Emili Bayo • Narrativa, 64. Editorial Empúries. Barcelona, ¡997.
En un dels millors fragments de la novel·la, al final del capítol setè, s'incendia la casa on Fidel Agustí viu des que ha
sortit de la garjola. S'han cremat els llibres i apareix un cos carbonitzat que el narrador-protagonista creu que és el del
Fidel. Aquest hauria estat un bon final de la novel·la, on el foc actuaria d'element purificador del passat i, alhora, de
força generadora d'un mite. Però Bayo s'ha proposat, precisament, de desmitificar i de construir un antiheroi. Fidel
Agustí, republicà, lluitador antifeixista, gran lector i escriptor, és també un mesquí -traïdor i covard- per al qual
l'única sortida és el suïcidi. És una novella moralista que expressa un doble desencís: el del Fidel i el del mateix narrador-protagonista.
Segurament s'hauria pogut narrar tot això amb menys pàgines -i aleshores haver optat per la història
del Fidel o per la del narrador- o, per contra, s'hauria pogut eixamplar sense por, sempre que l'autor hagués donat
més consistència als personatges i als fets que els passen, hagués passejat amb més calma el seu mirall pels escenaris de
la novel·la -especialment el del barri obrer; hi ha un salt massa brusc entre la infantesa i l'adolescència del narrador;
massa esquematisme en els seus anys d'institut, universitat, lluita contra el sistema, relació amb el Fidel-, i hagués treballat
més -el contrast amb el personatge del Fidel hauria estat llavors més impactant!- la figura càlida del vell
Perramon. Hi ha, en fi, alguna història com la del trobador Bornelh col·locada una mica amb calçador; algunes incoherències
dialectals -hòmens/homes, seua/seva- en els diàlegs del Perramon; algunes frases on el català grinyola:
"...per reprimir unes em sembla que justificades mostres d'entusiasme"; etc.
Tot i els defectes, la trama enganxa i té el mèrit de ser -cosa que els lectors curiosos agrairan- la primera novel·la
urbana de Lleida -en aquest cas, de la Lleida tardodictatorial i de la transició- des de l'any 1940. M.V.
N liria Garcia i Quera • Ex-libris, 14, Garsineu edicions. Tremp, 1997
Tres excursionistes barcelonins, tibats, .saberuts però orgullosos obren i tanquen aquesta primera novel·la de Ntiria
Garcia: una història que pretén descriure, mitjançant quadres o petites peces -a vegades autònomes-, el mosaic de la
vida d'un poble pallares de vuitanta habitants en la segona meitat del segle passat.
L'autora té traça de narradora, però no sempre les històries queden del tot arrodonides. Diria que és a partir de la segona
meitat del llibre que el relat pren força, tot just quan el lector retroba tipus i històries que ja han sortit en la primera
meitat: la gent de cal Carií, la Venturera i el Tonet, el Dot, ei Guerau, els de cal Fuster, la bruixa de cal Reig, la curandera,
els padrins, les velles...; la canalla entremaliada, la història de desig amorós de la Venturera, el pes de les pors i de les
supersticions, el sentiment de buidor i d'odi, la vida d'escarràs de les dones, la misèria. Sobre el conjunt plana la mort,
una de concreta -la del jove Dot- i una altra de simbòlica -la quierud del poble a l'hora de la migdiada.
Em sembla excessiva la versemblança dialectal dels diàlegs -«axplicar», «angreixat», «dive»...-, a part d'alguns mots que
sonen postissos o senzillament mal triats. Alhora es nota una certa voluntat enciclopèdica o documentalista que fa que
alguns fragments resultin poc novel·lescos. M'han agradat especialment els capítols V, XII -potser el millor-, XIV, XV,
XVIII i XX.
Per a afeccionats a reconstruccions literàries d'un Pirineu que ja no és. M.V.
LO CODER

E.R.
Josep Maria Benet i Jornet • Edicions 62. Barcelona, 1996
Aquesta obra recent de Benet i Jornet, un dramaturg amb una carrera literària extensa i densa, amb guions per a TV3
com ara Poblenou o Nissaga de poder, ha tingut una especial difusió gràcies al fet que ha estat portada al cinema en una
versió digníssima de Ventura Pons amb el títol més explícit à'Actrius. En l'obra només hi intervenen dones que són, o
volen ser, actrius. Se'ns mostra una noia tímida que estudia a l'Institut del Teatre i vol aconseguir el paper d'Empar
Ribera, una famosíssima actriu ja traspassada. Per aquesta raó intenta una entrevista amb tres actrius famoses que la van
conèixer; Glòria Marc, Assumpta Roca i Maria Caminal. L'obra serà un pretext per mostrar-nos tres sensibilitats envers
el teatre i tres històries diferents tot just insinuades que tenen en l'acte segon -el sopar de les tres actrius- un dels elements
més reeixits de tota l'obra. El desenvolupament i el desenllaç no són a la mateixa altura de la presentació, que és
excel·lent. De fet, a penes hi ha acció sobre l'escenari, però els parlaments estan ben trenats, fets per al lluïment de les
actrius i referits a l'època de la seva formació, a la mort inesperada d'una companya dita Anna i a la preparació d'una
obra tràgica que esdevé una pedra de toc en la formació i en la vida de les actrius: Ifigenia a Aulida, de Sófocles.
Totes tres actrius, que mostren algunes semblances amb Núria Espert, Rosa Maria Sardà i Anna Lizaran, mostraran una
diversitat de sensibilitats i de maneres de veure el fet teatral i la vida, que senten de manera lligada, indissoluble.
Mostraran, en definitiva, tres etiquetes ben diferenciades, però en cap cas no li serviran de gaire, a la nova actriu -Mercè
Pons, en el film-, que no aconseguirà el paper desitjat ni tampoc se sentirà emparada per aquestes actrius consagrades.
Haurà de cremar el teatret simbòlic per poder fer el seu camí, l'iinic possible. A.L.
Salobre
Estremida memòria
Jesiis Moneada • Edicions de k Magrana. Barcelona, 1997
La nova novel·la de l'autor de Camí de sirga és una rememoració apassionada d'uns fets luctuosos esdevinguts el 1877 a
Mequinensa, entre agost i novembre. Els fets poden ser contats de manera simple i esquemàtica: un robatori amb l'assassinat
d'un recaptador d'impostos i dos guàrdies civils i, acte seguit, l'afusellament a la vila dels bandits. Ara bé, excel·leix pels
recursos amb què relata la història i per la llengua extraordinària que et deixa meravellat. Moneada continua incorporant el
llenguatge més popular de ponent amb una tal gràcia que només et resta treure't el barret. Aquests mots i girs populars
lliguen perfectament en una història consttuïda com si fos una polifonia, pas a pas, amb paciència d'orfebre.
Al meu entendre, la novel·la presenta, d'una part, una notable capacitat de matisar, de copsar detalls i, de l'altra, el narrador
actua retardant el desenvolupament de la narració en una mena de constant coitus interruptus només pel delit d'allargar el
plaer i sostenir el suspens. Moneada, infatigable, amb un idioma que a les seves mans és argila dúctil, s'entrega a una extenuant
perspectiva múltiple de les reaccions que els fets provoquen en els vilatans i algun foraster fins a teixir una apassionada
polifonia de personatges a l'estil de Camí de sirga.
Estremida memòria encara presenta una troballa tècnica impecable, extraordinària: el doble punt de vista. D'una part, el
narrador, que amaga l'ou perquè el lector el segueixi per pàgines i pàgines de boira i d'esglai i, de l'altra, el punt de vista
epistolar d'un padrí i la seva filla que arrodoneixen, contrapunten, completen, ironitzen els capítols que escriu l'esgratapapers.
La novel·la avança amb un ritme sincopat. La tècnica de la contínua demora acaba posant nerviós el lector. El narrador
crea una enorme expectativa creixent que no li cal aconduir cap a un clímax firtal. Un llibre sensacional per als gurmets
Ponç Pons • Editorial Proa. (1997). Premi Carles Riba 1996.
Ponç Pons és un vell conegut dels lectors de la revista Árnica, ja que hi va escriure un bon article a propòsit de la seva
estada a la segona Trobada d'Escriptors a les valls d'Aneu. Ponç Pons és un poeta que vam descobrir a Esterri d'Àneu recitant
els seus bells versos de posat classicitzant. El llibre que ha editat ara, guardonat amb el prestigiós premi Carles Riba,
respon a una crisi personal produïda per la mort de son pare. El seu prologuista explica molt bé com la mort del pare el fa
confrontar amb la pròpia mort.
El llibre presenta molts tons i registres diferents. Dos temes el travessen de cap a cap: el deteriorament físic i ecològic de
Menorca, la seva illa, que li produeix una gran ràbia i desesperació, i l'acabament de la pròpia infantesa i el seu plàcid
record, atès que tots els noms i els paisatges de la seva infantesa han estat fets malbé pel turisme salvatge i els polítics pesseters.
Aquesta infantesa és doblement irrecuperable: perquè el temps ha fugit i perquè li han canviat la fesomia a l'illa, on
ni els morts, diu, no parlen la llengua que ell escriu. El poeta no es rendeix a l'elegia i prova tota llei de recursos tot remarcant
un tema que ja apareixia en altres poemaris: la companyia dels llibres i dels versos. Silenci i treball, com deia
Samarago, escriu. La poesia li serveix de purificació, de puntal per donar sentit al món enmig de tota mena d'esglais. Em
sembla una poesia honesta, humana, comprensible i ben escrita. Al meu entendre, hauria de tocar més el to irònic i fins
humorístic. Potser en tant que poemari complet no sembla prou sencer. Potser hauria valgut la pena deixat-lo madurar
més i arrodonir-lo. Diuen que Horaci recomanava deixar passar vuit anys fins que el poeta no donés els seus versos al
públic, o a la impremta, que diríem ara. Però no vivim en els temps d'Horaci. Ara tot és més tàpid i apressat! A.L.
lectors de novel·les. A.L.
LO C O D E R

VENT DE PORT
Per Maria Barbal
Muntanya estimada
Vaig dormir d'una tirada damunt l'encoixinat veU
que la mare havia cosit quan érem xics. Llavors ella tenia
la vida per davant i posava il·lusió en qualsevol cosa,
afegia feines a les obligatòries només per gust. Els bancs
resultaven durs i pelats i havia triat una franel·la floreja­
da, de rosa i verd, amb fons crema.
Sentia els ossos entumits. Havia obert els ulls, però
no em gosava bellugar i em vaig estar una mica observant
a la quieta. El meu germà semblava ben adormit a l'altre
banc. La claror il·luminava la sala, però ho feia de forma
desigual: les cendres de la foguera quedaven a l'ombra:
l'aigüera resplendia sota la llum matinal. Els vidres de la
finestra es veien Uepats, però no tan bruts com el llarg
temps d'abandó hauria fet suposar; els marcs de fusta
color cafè aparentaven un òptim en resistència. Vaig
incoporar-me i vaig consultar el rellotge. Dos quarts de
nou. No havíem quedat amb el paleta fins a les deu.
Amb l'anorac cordat damunt el pijama i les botes calça­
des, vaig acostar-me a mirar cap a fora.
Al fons, el campanar lluïa la seva caputxa enllosada
mentre una campana adormida deixava veure més de
mig cos, coronada del cap per l'arquet de la finestra allar­
gada i amb el buit al davant dels peus. Les cases, pedra
fosca i gest reservat, se superposaven, encara que la
mirada sabia l'espai entre elles. Ben a prop, a l'altra ban­
da del carrer, una xemeneia de coll de merlet amollava
glopades de fum blanc com l'escuma juganera; bon tros a
sota, un filat de forats generosos deixava al descobert una
reunió de crestes i plomes flonges, que s'animava amb els
crits d'escatainar i alguns cloc-cloc. Vaig obrir la finestra
i em van arribar dues veus del carrer.
porta.
Teresa.
-Que hi són, els de la Teresa?
-Algú hi ha. Fixa't quin cotxe vermell al davant de la
-M'estranya, perquè no vénen gaire, els fills de la
VENT DE PORT
-Des que ella no hi és... ja se sap.
-Tants farts de treballar que s'hi havia fet, la pobra,
en aquesta casa!
-Això els últims anys... que quan va arribar en
aquest poble, la Teresa era una finolis.
casar?
-Era prou bona xicota!
-Al Joan li hauria convingut una dona més ferrenya.
-Dos fills ben certs i adrets que va tenir!
-La nena deu ser una mossarda. Que ho saps si es va
-Bé ha pujat amb un home unes quantes vegades,
un de xicotet i pelut, molt simpàtic.

Caries.
La Marta somrigué en sentir aquella versió del
-Ella tampoc no és gran dimoni.
-Quina dona! Ja et dic que ell és molt simpàtic i la
Marta és una bona mossa, i treballadora que era! Sa
mare m'ho deia sempre, "sort en tinc d'aquesta filla!"
-Les mares, ja se sap.
-Les mares! Jo t'he dit mil camins que la meua nena
no és bona per a re.
-I del xic, què en saps?
-De Joan?
-No es diu com el seu pare, el van bateiar d'una
altra manera.
-Josep?
-Em sembla que sí. Com se digui, em vinc a referir
al germà de la Marta.
-Fa temps que no l'he vist.
-Era igual que son pare, el xicot.
-Jo em crec que com la mare, ben pastat a la Teresa.
-Però dona, que no veus que s'assembla amb aquell
que surt a la tele, aquell de dos quarts de set, que porta
bigoti?
-Qui vols dir?
-Però, que no veus la teletrès?
-Sí, i també en veig d'altres, però no ho entenc, a
qui s'assembla Josep? al seu pare o al de la tele?
-Tots tres són un de sol! Et vull dir aquell que porta
molta gent i parlen de tot i molt, perquè abans érem uns
ignorants, però ara no queda res per dir, que fins de ve­
gades en fan un gra massa, de segons què enraonen a jo
se'm fa pesat i tot... (les veus se superposen i la Marta
tanca la finestra).
Coneixia totes dues dones, però de la veu amiga
n'havia oblidat el nom. La memòria és injusta, vaig dir-
me. Mon germà, despreocupat de la semblança que el
podia fer saltar a la fama i del misteri de la trinitat, con­
tinuava dormint com un soc. Vaig recórrer la casa. Cada
racó era un enfilall de records i, al mateix temps, tot ho
veia diferent. De sobte, al pis de dalt, on hi havíem
tingut els dormitoris, davant la finestra que dóna al
nord, em vaig veure amb setze anys. En aquell temps jo
baixava cada dilluns per estudiar al col·legi del cap de
comarca i tornava al poble la tarda de divendres. La
mare no volia que em desapartes de la casa i, quan arri­
bava, em manava feines que jo feia a desgrat. Aquell dia,
amb el drap de la pols a la mà, vaig mirar la meva mun­
tanya estimada i li vaig demanar que acabés aquella ru­
tina, que canviés la meva vida, qui sap com ho devia
resar. Ara no podia apartar els ulls de la muntanya, blava
en aquella hora del matí. Ni verda ni marró, ben blava i
quieta, com el dia dels setze anys, quan ja estava tan
cansada de la vida que duia. El meu pare va morir al cap
de poc, el meu germà era un nen encara i la mare va
acabar acceptant un lloc que un cosí li va buscar en una
fàbrica de Sabadell. Vam traslladar-nos a viure-hi amb
els quatre mobles, entre els quals, els llits. Tot havia
passat sense que jo hagués tornat a pensar en aquell
fervor amb què havia parlat a la muntanya, d'aquella
manera, com si em pogués sentir i escoltar. Fins alesho­
res mateix no hi havia pensat. Uns tremolins a l'esquena
van acompanyar l'impuls de tornar a expressar un desig.
Llavors la veu del paleta va ressonar al cap de l'escala i
vaig anar a rebre'l, amb una revolada, tot pensant que
l'home arribava abans de temps. ?^
VENT DE PORT

•::k:
CAP DE CASA
CAP DE CASA
Panoràmiques dels Avets l'any 1944 (port de la Bonaigua). (Fotos. Joon Tous)