l'Escala recorda... Josep Vicens Xaxu”.

L’ESCALA RECORDA...
Josep Vicens i Juli,
l’Avi Xaxu
(1870-1956)

L’ESCALA RECORDA...
Josep Vicens i Juli, l’ (1870-1956)
Després de molts anys d’espera i d’il·lusió, finalment veu la llum el primer
disc d’una col·lecció que, amb el títol de L’Escala recorda..., servirà per homenatjar
i rememorar l’obra sardanista dels diferents compositors escalencs.
S’han abocat molts esforços en aquest projecte, però la recompensa i el
fruit valen la pena, i més si tenim en compte que serà un dels llegats de l’Escala
Ciutat Pubilla de la Sardana 2010.
Aquest primer volum és dedicat íntegrament a un dels compositors més populars
de la vila de l’Escala, en Josep Vicens i Juli, entranyablement recordat
com l’Avi Xaxu, del qual el 2010 es compliren els 140 anys del seu naixement
i enguany, 2011, els 55 anys del seu traspàs. Un enregistrament que recull
15 exemples de l’abundosa i, en major part, desconeguda obra sardanista del
mestre Vicens, la qual tingué els seus diferents períodes (inici, assoliment
d’estil, maduresa i consolidació, i fase final) i esperem que aquesta recopilació
en sigui un fidel exemple.
Gràcies a tots aquells que han col·laborat en l’edició d’aquest cd (familiars,
administracions i entitats), però, en especial, a en Vicenç Urpí (epd) i l’Alfons
Chavarre, de Barcelona, i a l’Àngel Capdeferro, de Roda de Ter.
Des de l’entitat que represento, desitgem que sigui del vostre agrat i, com a totes
les audicions de sardanes en les quals es toca una sardana seva, no podem
dir res més que: Visca el Xaxu!
Jordi Gallegos i Córdoba
President
Agrupació Sardanista Avi Xaxu

Parlar de Josep Vicens i Juli, el Xaxu, és parlar d’un
dels escalencs més il·lustres i coneguts de la vila
de l’Escala. Malgrat que la seva professió fou la
de barber, destacà com a músic i, especialment, com
a compositor de sardanes, algunes de les quals, com
Bona Festa, han traspassat amb escreix els límits locals
i provincials i han estat interpretades en indrets
tan llunyans com Atenes o Sydney (Austràlia).
Com a bon escalenc, Josep Vicens Xaxu ha estat homenatjat
en diverses ocasions: en la inauguració del
carrer que se li dedicà al nucli antic (maig de 1968),
en l’edició d’un opuscle i un LP monogràfic de la seva
obra (abril de 1978), durant el VI Aplec de la sardana
(1981), i amb motiu del 50è aniversari de la seva
mort i l’edició d’un Full d’Història Local (2006 i gener
de 2007).
Durant un any (abril 2010 – abril 2011), l’Escala ha
ostentat el títol de 50a Ciutat Pubilla de la Sardana
i no podíem desaprofitar l’ocasió per retre un nou
homenatge a un dels seus més insignes compositors,
de caràcter obert i senzill, com són els escalencs i les
escalenques.
Estanislau Puig i Artigas
Alcalde de l’Escala
Amb aquest disc de la cobla La Principal de
l’Escala fem un especial homenatge a la figura
de Josep Vicens Juli, Xaxu, i a una de les parts
més oblidades de la seva obra.
Com a cobla volem agrair a totes aquelles persones
que, audició rere audició, ens donen suport i ànims
per continuar treballant i poder assolir fites tan importants
com aquest enregistrament. Especialment
a les nostres famílies, amics, excompanys, agrupacions,
escalencs i sardanistes que tot sovint participen
de les nostres interpretacions. Sense vosaltres
aquest treball no hauria estat possible. Especialment
volem dedicar aquest disc a l’Agustí d’Ullastret, que
tot i no haver participat en l’enregistrament, ha estat
una de les peces clau des de la recuperació de la cobla
escalenca. També volem donar les gràcies a en Carles
i en Toni per l’amabilitat a l’estudi.
Aquest treball és el fruit de l’esforç de moltes persones
que, amb paciència i dedicació, han estat capaces
d’elaborar-lo.
Esperem que us agradi.
La Principal de l’Escala

JOSEP VICENS I JULI, l’Avi Xaxu (1870-1956)
Josep Vicens als 30 anys (cedida per Miquel Nicolau)
Josep Vicens i Juli, fill de Leandre Vicens i Maria Juli, nasqué a l’Escala el 14 de gener de 1870.
Professionalment, fou barber i músic. El 1893 emmaridà amb Francesca Mornau i tingueren 3
fills: Josep, Maria i Carme. Els primers 50 anys de vida els visqué a l’Escala, de 1921 a 1931
residí a Malgrat de Mar i llavors es traslladà a Girona, on el sorprengué l’esclat de la guerra civil.
Després d’un penós exili a França de gairebé 3 anys, retornà i passà els darrers anys de vida a
l’Escala, on morí el 18 d’abril de 1956, als 86 anys edat, essent per sempre més estimat i recordat
com a Xaxu o l’Avi Xaxu.
Essent infant, rebé lliçons de solfeig de l’escalenc Rossend Mercader i d’harmonia del mestre Antoni
Agramont de Castelló d’Empúries, encara que la seva formació fou gairebé autodidacta. Tocà
diferents instruments (tenora, flauta, flautí, contrabaix i fiscorn), tot i que fou un enamorat de
la guitarra. En el seu bressol fou membre i director de les cobles L’Aliança (de 1891 a 1901) i La
Principal de l’Escala (de 1906 a 1918), però també fou cofundador, capdavanter o integrant de
formacions com La Principal de la Bisbal, La Principal de Calella, La Principal de Tordera, la Cobla
Xaxu o La Principal de Girona.

Josep Vicens amb la seva guitarra (cedida per la família Astor-Vicens)
Josep Vicens desenvolupà la faceta de professor de música, director de corals o compositor d’altres gèneres musicals,
com obres religioses (avemaries, oficis o himnes), obres escèniques, obres per a cobla, caramelles, obres
corals i d’orfeó, sardanes corals, obres de concert (simfonies i peces d’instrument solista), serenates, melodies,
marxes de cercavila i ballables (ranxeres, jotes, foxs, pasdobles, rigodons, valsos o rumbes).
Això no obstant, on destacà més fou en la composició de sardanes, de les quals se’n compten més de 400, algunes
d’elles revesses i una quinzena de molt conegudes. S’inicià en la composició als 15 anys amb la sardana La
filosa i es consagrà com a mestre compositor als 18, amb El cant del pastoret, però la seva producció musical es
pot dividir en diferents etapes en les quals Josep Vicens s’inicià, desenvolupà, madurà i consolidà el seu propi
estil, sempre fresc i proper al poble.
Biografia i textos: Jordi Gallegos, historiador

Inici i tempteig
(l’Escala, 1885-1920)
Aires de ma terra. Una de les primerenques sardanes
d’un adolescent Josep Vicens que, amb 17 anys,
engipona una melodia popular, la de la coneguda cançó
empordanesa La Pepa Galan, marcant el preludi d’una
sardana de 1888, El cant del pastoret, que li valdrà el
títol de mestre compositor.
Records del Canigó. Fou estrenada el 1906 i enregistrada
el 1909 per la cobla Unión Casanense en un disc
de pedra de la casa Zonophone. Mercès a una partitura
de piano de 1908 s’ha pogut recuperar aquesta sardana
d’aires bosquetans i muntanyencs que respira a Xaxu.
Buscant promès. Una composició, amb curiosos
passatges de flabiol i tabalet (tamborí), que encamina
cap a l’estil de sardanes del mestre Vicens. Estrenada el
1910, aquell mateix any fou enregistrada per La Principal
de Peralada en un disc de pedra de la casa Odeón.
Serra avall. Una de les sardanes que el propi Josep
Vicens preferia i que defuig de llur estil propi, el qual
es consolidarà a Malgrat de Mar. Enregistrada per la
cobla Els Montgrins en un disc de pedra de la casa
Odeón, s’estrenà l’any 1918.
Desenvolupament i consolidació
(Malgrat, 1921-1931)
La Parra d’en Pàtria. Establert a Malgrat, el Xaxu
féu noves amistats, amb les quals es reunia en
aquesta barraca de vinya per fer xeflis i passar bones
estones. Fou estrenada per La Principal de Peralada el
divendres 15 d’agost de 1924, durant el segon dia de
la festa major d’estiu de Malgrat.
Endevina, endevineta [revessa] (1927). Entre
l’obra del mestre Vicens també hi ha, en una reduïda
proporció, la presència de les revesses, que ascendeixen
a una dotzena i que, generalment, foren obres
demanades per algun concurs. Sabríeu endevinar a
quant tira aquesta?
Cants de joventut. Abans de traslladar el domicili
a Girona, el 1930 el Xaxu assistí al 10è aniversari de
la recuperació del cor La Barretina, dirigit pel seu fill, a
qui dedicà aquesta peça, de les darreres fetes a Malgrat
i que s’estrenà a l’inici de 1931.

Maduresa de l’estil
(Girona, 1931-1936)
Els Dansaires del Putxet. Estrenada per la cobla Girona
a la Rambla de la ciutat immortal el diumenge 20
de març de 1932, aquesta alegre i airosa composició
és dedicada als sardanistes d’aquest nucli del districte
de Sarrià-St.Gervasi de Barcelona.
Mirant l’aimada. Popularitzada en versió coral, podria
qualificar-se com a sardana de caramelles, com evidencia
la lletra de la peça. Una sentida melodia en els curts i una
declaració d’amor amb petons en els llargs, tal com ens
n’ofereix aquesta versió per a cobla estrenada el 1934.
La pubilla de Girona. El lletraferit malgratenc Lluís Garriga i
Viadé també posà lletra a aquesta composició, que s’estrenà
el 1935 i que té força i petja, és subtil, airosa i balladora, i té,
com l’anterior exemple, el salt parat, fet que evidencia que
no solament fou exclusiu de la Bona festa, com es creia.
El parèntesi i l’exili
(1936-1941)
La barbàrie de la guerra civil afectà tot el país, però enfonsà
Josep Vicens en un estat d’hivernació pel que fa a
la composició, que continuarà també durant l’exili que
hagué d’emprendre el 1939 cap a França. A les acaballes
de 1941, quan el seu retorn a l’Escala era segur, compongué
La Font del Pi i Rosada, que foren estrenades l’any
següent (1942) per la cobla La Principal de l’Escala.
L’etapa final
(l’Escala, 1942-1956)
La Roca del Frare. Establert de bell nou a l’Escala, el
seu bressol, Josep Vicens és envoltat de la seva gent,
que l’ajudaren en la penúria. Tot i que la producció
sardanista fou menys abundosa, aquesta sardana,
estrenada el 1944 per La Principal de l’Escala, mostra
la inspiració i la força de la musicalitat Xaxu.
La Roca del Cargol. L’única sardana prou coneguda
del mestre Vicens que figura en aquest treball. Estrenada
a l’Escala el 1945 per La Principal de l’Escala i
amb lletra de Lluís Garriga, és dedicada “Gentilment al
bon amic Josep Masset”.
Colla Ganxets Dansaires. L’obra sardanista del
Xaxu es clou el 1953 amb Homenatge a la Vellesa,
però durant els seus darrers anys compongué sardanes
a petició, en gratitud a homenatges o per a amics,
com aquesta peça, dedicada “a l’incomparable amic
Vicenç Quílez” i a la seva colla i estrenada per la festa
major de Reus el setembre de 1946.

Flabiol: Núria Casamort i Llos
Tibles: Marc Hidalgo i Borrell
Coral Puntí i Tortellà
Tenores: Xavier Alsina i Lloret
Judit Ferrer i Recasens
Trompetes: Zoel Codolà i Duch
Pau Costal i Fornells
COBLA LA PRINCIPAL DE L’ESCALA
Trombó: Joan Casals i Solés
Fiscorns: Laia Miralbell i Estepa
Caterina Gómez i Clapers
Contrabaix: Alexa Ruscalleda i Vilà
Direcció: Xavier Alsina i Lloret