De mudances i manipulacions: retorn a "Lo Desengany - Nise

DE MUDANCES I MANIPULACIONS: RETORN A LO DESENGANY 307
Pel que fa a la tria concreta de la faula de Venus, Vulcà i Mart, i
no una altra, podem conjecturar algunes raons. 4 Una: que l’episodi
i els saborosos personatges del triangle eren ben notoris al públic, el
qual, a més, podria valorar molt més adequadament les innovacions
que hi aplicava Fontanella que no pas si es tractava d’un episodi poc
o gens conegut. Dues: que el tradicional fal·licisme del personatge
de Vulcà 5 permetia a Fontanella erigir-lo com a representant
paradigmàtic de l’amor carnal que és rebutjat en l’obra. Tres: que
el personatge de Venus, símbol universal de l’amor passió, s’avenia
al propòsit denigrador de Fontanella contra aquesta modalitat de
sentiment amorós. I quatre: que construir una representació grotesca
de tot plegat, poblada d’antítesis i contrastos, cars a l’esperit barroc
–i que ja li venia donada pels models clàssics–, era una proposta
molt llaminera per a un autor com Fontanella.
* * *
Però anem cap a les qüestions que he triat per comentar avui.
¿Com justifica dramàticament Fontanella els canvis d’actitud
dels personatges per legitimar el capgirament radical de l’episodi
clàssic? O dit d’una altra manera: a Lo Desengany es desplega el
conflicte de la relació amorosa entre Venus i Marte, i Fontanella
ha de resoldre el desenvolupament dramàtic d’un episodi nou,
inexistent en l’argument clàssic. La qüestió és: se’n surt? Com
justifica el trencament? Just aquí hi havia un punt de discrepància
amb la visió que Jaume Pòrtulas ha ofert sobre l’obra fontanellesca.
El mateix Pòrtulas ho deia així en el resum de la seva intervenció
presentada al VI Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de
Literatura Catalana Antiga: «Francesc Fontanella en el seu temps»:
«Només discrepem a propòsit del punt clau de la inconstància, o
inconseqüència, dels dos amants, Venus i Marte. Valsalobre la
interpreta com una mudança subtilment, sàviament motivada;
4 Veg. les que esmentava a Valsalobre (2006: 309-310).
5 Cf. Pòrtulas (2007: 20).