De mudances i manipulacions: retorn a "Lo Desengany - Nise

More documents

Recommendations

Info

322 PEP VALSALOBRE Si perpetrem un esquema simplificat com els de l’inici d’aquest paper, la faula ‘sencera’ seria més o menys així: Venus i Mart s’estimen apassionadament, però Venus es veu obligada pel seu pare Saturn a casar-se amb Vulcà, encara que ho fa amb recança, enamorada encara de Mart; el casament mateix amb Vulcà i un malentès entre Venus i Mart fa que ambdós es distanciïn i la relació es deteriori progressivament fins que Venus, en un atac de despit, menysprea Mart i accepta, més per venjança que no de grat, de casar-se amb Vulcà; mentre Venus i Vulcà estan casats, la dea reprèn la relació amorosa amb Mart amb qui ara comet adulteri; l’episodi final escenifica el trencament entre Venus i Vulcà. De tot plegat se n’extreu encara una conclusió interessant: hi ha un argument definitiu que fa inevitable que Venus s’esposi finalment amb Vulcano. Certament en Lo Desengany Venus es casa amb Vulcano primer per obeir la voluntat paterna, després per venjança contra Marte. Però sobretot es casa amb el déu coix perquè altrament contradiria la faula clàssica! * * * Notem, per acabar, la perspicàcia literària del petit dels Fontanella. He dit supra que al dramaturg barceloní li calia triar un episodi conegut, millor si era una faula clàssica, per l’autoritat que tal episodi conferia a la seva obra, i que, per tant, un episodi ex novo, creat per ell, no li feia el mateix servei. Què fa? Les dues coses: utilitza els personatges d’una faula clàssica –amb la qual cosa n’adopta l’autoritat– però crea un episodi nou. Al meu paper, massa vegades citat aquí, quan jo mateix feia la interpretació tradicional de la manipulació de la faula clàssica, vaig abocar tota una apologia de la capacitat creativa de l’autor barroc per tal com havia gosat intervenir tan radicalment damunt d’un argument clàssic (Valsalobre 2006: 309-314). No me’n desdic, és clar, però ara fonamento la llibertat creadora de Fontanella en altres evidències. Amb la nova hipòtesi, la manière inédite de Fontanella es
DE MUDANCES I MANIPULACIONS: RETORN A LO DESENGANY 323 manifesta a través de la creació d’un nou episodi que s’afegeix a la faula clàssica, a la qual precedeix. Un episodi que anuncia la represa dels amors de Venus i Mart. Més exactament: que n’estableix les bases. Però encara n’hi ha més. Com he dit una mica més amunt, que Fontanella coneixia els mecanismes de la comèdia barroca castellana de l’època no es pot posar en dubte. I és comparant aquests mecanismes amb Lo Desengany com podem apreciar encara un nou aspecte de la gosadia estètica fontanellesca. En la comèdia nueva, l’amor és un principi cosmològic, en la línia neoplatònica i italorenaixentista. Per dir-ho amb expressió de José María Díez referida a Lope de Vega i a qui segueixo en aquestes darreres apreciacions (1976: 21) «el amor es la temática medular de su comedia». En efecte, l’amor és en la comèdia nueva una: fuerza total y absoluta que rige, esencialmente, pensamiento y acción del hombre [...] es la fuerza universal que rige el equilibrio de la naturaleza, principio cosmológico y clave de la perduración del mundo [...]. De acuerdo con su poder absoluto, el amor actuará como una fuerza enajenante a la que no puede oponerse ninguna resistencia [...] y anula toda otra actividad, imponiéndose como única preocupación y razón de ser. [...] La fuerza del amor se opone y triunfa sobre verdades y valores incuestionables: honor, patria, alma, que son reductos de la individualidad, ajenos a poderes terrenales. [...] Sólo el amor está por encima de todas las contingencias terrenales y valores espirituales y se impone como destino incontrolable sobre la actividad humana, anulando la razón y consiguiendo por el deseo la transformación de las almas o voluntades. 24 No cal que continuï, veritat? És palpable com Lo Desengany no s’avé amb els fonaments conceptuals de la comèdia lopesca i, per extensió, de la comèdia nueva. L’essència de l’amor natura, de força cosmològica i indefugible, que defensa la comèdia barroca castellana és impugnat 24 Les citacions pertanyen a les pàgines 21-24 de Díez (1976). La cursiva és seva.
Page 1 and 2: DE MUDANCES I MANIPULACIONS: RETORN
Page 19: DE MUDANCES I MANIPULACIONS: RETORN
Page 23: DE MUDANCES I MANIPULACIONS: RETORN

De mudances i manipulacions: retorn a "Lo Desengany - Nise

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?