IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

Jean-Paul Volle, Professor de
geografia i urbanista a la Universitat
de Montpeller III
No sé si podré definir la infraestructura
i el territori però, és cert que la
posició de professor investigador a la
Universitat dóna l’oportunitat d’observar
coses. Observo que moltes apreciacions
han estat fetes aquest matí.
Hem parlat de moltes coses. Per
aclarir una mica, em sembla que caldria
que fóssim d’acord sobre dues o
tres petites coses.
Què és el territori? Si no entenem la
mateixa cosa, obligatòriament tindrem
debat. L’assumpte “infraestructura i
territori” es presta bé a la controvèrsia.
Del territori, he retingut tres coses.
En primer lloc, el territori és un espai
geogràfic. Un espai geogràfic que
interroga o és interrogat cada vegada
més, pel biaix de les problemàtiques
mediambientals. Ho hem sentit
aquest matí en exemples, hi ha manifestament
alguna cosa nova, d’emergent
i que es fa cada vegada més
prement en els valors que atribuïm al
territori en termes d’espai geogràfic.
En segon lloc, el territori és un sistema
de llocs. Són ciutats, unitats de vida
que són arreglades per alguns principis,
entre ells un principi de jerarquia.
Som més o menys grans, més o
menys imponents en termes de funcions.
Al mateix temps, en aquest sistema
de llocs, alguna cosa funciona
sota l’angle de l’intercanvi dels fluxos.
És aquí que trobarem la pregunta de
les infraestructures per saber com realitzem
aquests intercanvis.
En tercer lloc, el territori és un producte
social, és a dir alguna cosa que resulta
de la manera com els homes
han decidit viure a l’espai.
Sobre aquests tres punts, en termes
d’infraestructures, faré dues observacions.
D’una part, la materialitat de
les coses amb les infraestructures de
carretera, ferroviàries, marítimes, ter-
restres, etc., i tots aquests punts d’impacte,
i, d’altra banda, no cal oblidar el
que aixeca avui infraestructures de les
xarxes de l’immaterial, el que és en tot
cas també important ja que allò condicionarà
la manera com un territori se
situarà en les seves trobades amb altres
territoris. “Estic equipat amb fibres
òptiques o no”. Però no és del tot la
mateixa cosa, ni per als individus, ni
per a les empreses.
La nostra primera mirada interrogarà
la relació infraestructures i territori sota
l’angle de la materialitat de les coses,
és a dir de les infraestructures terrestres.
Podria jugar sobre les infraestructures
marítimes, etc., però no és del tot
el mateix raonament i no tenim temps
d’abordar-ho tot. Em sembla que la
relació fonamental porta en primer
lloc sobre dimensions escalars, és a
dir les escales de proximitat. Aquesta
relació territori - infraestructura, la voldria
dialèctica.
Veiem sovint la infraestructura com a
alguna cosa que s’imposa en un territori,
ara bé la infraestructura s’ha de
generar en una relació, anava a dir gairebé,
de col·laboració amb el territori.
Almenys, el geògraf veuria les coses
així, en el punt, el que seria interessant,
de fer de la primera relació mediambiental
l’èxit de la integració. En això, el
pont de Millau és molt significatiu.
En aquesta relació dialèctica, el territori
és un agent i la infraestructura és
una palanca. Cal que les dues coses
s’uneixin per poder donar algunes respostes
satisfactòries en aquesta relació.
Una resposta de tipus infraestructura
pot ser eficaç perquè permet rendibilitzar
certs circuits, etc., però pot no realitzar
aquesta relació.
D’on la importància de situar això, i situar
això, allò què vol dir? Una infraestructura
encertada respon perfectament
al terme mediambiental, a la lògica
dels llocs, a l’hàbitat dels homes
amb l’objectiu de tornar un territori –
potser sobtaré- més competitiu. Som
99