IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

Enric Benages, Port de Barcelona
En primer lloc, cal dir que heu plantejat
moltes coses. L’estratègia
del port de Barcelona preveu organitzar
nous terminals per permetre passar
de 2,7 milions de contenidors a 10
milions, de passar de 50 a 130 milions
de tones. Caldrà a continuació omplir
aquestes instal·lacions, trobar les mercaderies
perquè siguin rendibles.
L’estratègia del port de Barcelona passa,
d’una banda, per allò que tothom
fa, treballar correctament i donar un
elevat nivell de qualitat però també i
sobretot, per allò que anomenem, el
port en xarxa, és a dir, la instal·lació de
plataformes a l’interior de les terres.
És el que hem fet, per exemple, en
primer lloc a Madrid, després a Saragossa,
una tercera a Tolosa de Llenguadoc
que ja heu esmentat, després
a Perpinyà a l’estació de mercaderies.
Fins i tot, en temps de crisi, cal llançarse
i fer com el tren Port de Barcelona-
Vénissieux-Lió que surt tres cops per
setmana, va i torna de Lió al port de
Barcelona.
És important comprendre que establir
aquesta xarxa, construint molt bones
infraestructures logístiques permeten
recolzar i desenvolupar l’economia
d’un territori. Aquest gran territori podria
anar de la meitat nord d’Espanya
cap a tota la meitat sud de França.
Organitzant bones estructures logístiques,
realitzem el nostre objectiu que
és transportar mercaderies des de el
fabricant fins al consumidor, proposant
un sistema de creixement econòmic
per tots aquells que es troben
als territoris. A fi de comptes, el nostre
objectiu no és desplaçar les mercaderies
sinó millorar les nostres condicions
de vida.
Creieu al desenvolupament del cabotatge
marítim entre tots els ports?
Entre tots els ports, potser no. Però
en certes condicions, entre certs ports.
Això ens porta a una qüestió de cost.
Fer partir un vaixell de Barcelona per
fer 10 km no és rendible, evidentment.
Jo he visitat el port de Seta des de fa
una vintena d’anys.
Estic persuadit que amb aquests canvis,
les coses evolucionaran favorablement.
No he tingut molt d’èxit durant
els quinze primers anys, és potser
culpa meva, però una col·laboració
és possible i la primera pedra ha estat
posada. El futur és prometedor.
Haurem d’analitzar les possibilitats de
col·laboració amb d’altres ports, tant a
tot allò que és Mediterrània nord-occidental
com al nord d’Àfrica.
Comprem hectàrees a Tànger Med
on el port de Barcelona hi és present.
Tota aquesta xarxa d’infraestructures
s’ha de compartir. S’ha de compartit,
fins i tot, si són els uns o els altres que
han iniciat el projecte. És fonamental
que tinguem una política d’aliances,
que siguem tots col·laboradors. Diria
també còmplices.
Us ho agraeixo.
95