IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

Sobre aquests ports, mobilitzem al
màxim els diferents agents regionals
conjuntament per reunir totes les condicions
de l’emergència de les dues
plataformes regionals útils i desenvolupament
econòmic del territori, i
que han d’obrir-se a l’exterior.
Pensem immediatament
al transport ferroviari que ha
de ser el lligam entre els territoris.
Hem tingut debats
aquest matí que han mostrat
que aquest lligam és perfectible.
Les regions, al nivell nacional
a través de la seva associació,
l’associació de regions
de França, han militat sempre
per la unicitat de la xarxa
ferroviària. Existeixen línies
secundàries que no són
rendibles i, davant d’aquesta
situació, l’estat i el gestor estant
temptats de transferir la
propietat a actors locals. Les
regions s’hi oposen i no desitgen un
desmantellament de la xarxa ferroviària
nacional. D’altra banda, allò que
podem veure emergir, és malgrat tot
una xarxa de dues velocitats, amb,
per un costat, l’alta velocitat, les LGV i
després, per un altre costat, les línies
clàssiques que estan abandonades
pel seu gestor i per l’estat. Si raonem
en termes de serveis a oferir, hem de
vetllar per mantenir i desenvolupar la
xarxa històrica, més enllà de la creació
de noves línies d’alta velocitat.
Al Llenguadoc-Rosselló, el debat públic
farà remuntar les pors d’aquesta
natura. No es tracta de fer el debat
actual amb l’objectiu de determinar si
la línia serà mixta o no. Cal escoltar
els diferents actors locals, les xarxes
locals, els cerealistes que ens plantegen
les dificultes del mode ferroviari,
els actors logístics transportistes que
plantegen la seva insatisfacció pel que
fa a la xarxa, els usuaris del TER que
volen més de servei públic. Amb el
punt de vista dels usuaris, hem de definir
un punt de vista regional que integri
millor l’interès general.
Ajornada dos anys cada sis mesos
(per caricaturitzar), l’alta velocitat trigarà
a venir. Més que parlar del tren
d’alta velocitat, tinc ganes de parlar del
port d’alta velocitat, del PGV. El port
de Seta i Port la Novela desitgen obrir-
se a la Mediterrània, Barcelona, València,
Algesires, Tànger. El senyor Nadal
plantejava fa un moment el creixement
excepcional del port de Tànger
que ha estat creat gairebé ex nihilo.
Tenim la convicció que, en aquest joc,
en aquesta estructura d’intercanvis a
escala de la conca mediterrània, tenim
un rol a jugar.
Per això, s’estan organitzant partenariats
amb els ports. El president del port
de Barcelona i el president Georges
Frêche estaven junts, fa uns 10 dies,
per escriure un full de ruta i preparar
el terreny d’un partenariat que s’ha de
construir en la durada. Aquesta iniciativa,
la desitgem tenir amb altres ports
espanyols i després, de manera més
general, amb els ports de la conca
mediterrània.
Si devem fixar una perspectiva, al port
de Seta, al port de Seta, hem de programar
una convocatòria d’ofertes
per tenir un nou gestor. I això, ho farem
en 25 anys, cosa que permetrà
la inversió d’un gestor i de construir
alguna cosa en la durada.
Port-la-Nouvelle - DR
93