IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

Fabrice Levassort, esteu al Consell
Regional del Llenguadoc-Rosselló, a
la Direcció dels Transports. Pels que
vénen de l’altra banda dels Pirineus,
la regió ha obtingut recentment la
competència dels ports, amb una
gestió directa de la regió pel port de
Seta, que és el gran port del Llenguadoc-Rosselló,
i una gestió que sempre
es deixa a la Cambra de Comerç
de Narbona, pel de Port la Novela.
Els dos ports es troben en una entitat
comercial que s’anomena “Ports
Sud de França”. És una responsabilitat
nova per a la regió, una nova iniciativa.
Com inscriviu tot plegat amb
els intercanvis d’ambdós costats
dels Pirineus? Quins són els projectes
per desenvolupar el transport
marítim i sobretot el cabotatge marítim
que ens interessa directament
en l’actualitat?
Fabrice Levassort
La cooperació existeix. Aquest matí
hem escoltat diversos testimonis
que ho demostren. S’han de buscar
d’altres cooperacions. Ens dediquem
en això. A França, les regions constitueixen
d’ara en endavant actors que
poden ser decisius en aquests temes,
com a conseqüència d’una evolució
institucional que ha donat la possibilitat
a un cert nombre d’elles de disposar
de noves competències. La voluntat
política, al Llenguadoc-Rosselló,
conduïda per Jean-Claude Gayssot, el
president Georges Frêche, i els altres
representants polítics, és arribar a estructurar
una oferta logística regional.
Es planteja, per tant, la qüestió de saber
com fer-ho.
Ens recolzem sobre les noves competències.
Efectivament, la transferència
recent de dos ports d’interès
nacional a la regió és una oportunitat
que agafem d’arrel i que dinamitzarem
durant els anys que vindran. Des
de fa dos anys, l’estat ha transferit dos
ports d’interès nacional i ens trobem
confrontats a un triple problema.
En primer lloc, hi ha un efecte de reajustament,
ja que hem heretat infraestructures
portuàries degradades.
L’estat només finança els grans
ports marítims (Marsella i le Havre), els
ports anomenats secundaris han estat
abandonats. En segon lloc, l’única
perspectiva d’un reajustament és políticament
insuficient. Cal immediatament
anar cap al desenvolupament.
Com a actor públic, concebem el desenvolupament
a través d’un programa
d’inversions en 10 anys, en massa,
de les nostres dues plataformes
portuàries. En tercer lloc, la governança
ha d’inscriure els nostres ports regionals
en una perspectiva de resultats i
trencar amb la gestió duta a terme els
darrers anys. Ens trobem en aquesta
triple problemàtica.
Tenim voluntat política en inscriure els
nostres ports regionals en una perspectiva
multimodal. Això es fa activant
les diferents competències de la
regió. En matèria econòmica, la regió
és capdavantera. A través d’aquesta
competència, portem programes operacionals
que aspiren a crear parcs
regionals d’activitat al nostre territori.
Amb l’objectiu del desenvolupament
econòmic, es tracta de fer brotar al
territori del Llenguadoc-Rosselló de 15
parcs d’interès regional.
D’altra banda, estem en converses
permanents amb els professionals del
transport i de la logística. I, per tant,
amb ells, hem fet un contracte de fileres
amb un cert nombre d’accions a
conduir en el temps. Per tornar a les
competències de transports, constatem
que, com a punt de partida, dels
ports, les infraestructures ferroviàries
són d’una qualitat dolenta. La regió
Llenguadoc-Rosselló desitja que hi
hagi més trens que surtin dels ports i
arribin als ports. Des que n’haurem la
propietat, podrem imaginar i construir
noves modalitats d’explotació, més
competents, integrant més d’inici de
ruta i de final de ruta ferroviària, partint
de les nostres plataformes regionals.
91