IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

litzador que, des de Brussel·les, es
vegin aquestes projectes pirinencs,
dels quals n’hem parlat aquest matí,
amb tanta clarividència. Efectivament,
cal desenvolupar també aquests dos
projectes d’una banda i l’altra dels Pirineus.
És en aquest enfocament que els
nostres esquemes de la Comunitat
de Treball dels Pirineus s’han establert.
Cal desenvolupar aquests dos
projectes litorals i, a continuació, treballar
sobre un pas per un túnel de baixa
alçada cap a la meitat de la serralada.
L’enfocament del senyor Luque Cabal
que afecta el lligam Pau-Canfranc és
del tot just. Aquest lligam podria ser
el precursor d’aquest gran projecte,
per inicialitzar els trànsits. No és tan
simple portar al sistema ferroviari els
trànsits que existeix actualment. Pau-
Canfranc, per completar el seu propòsit,
fins i tot, si són 2 milions de tones,
no és més car la tona transportada
que el projecte dels Alps.
Caldria fer comparacions xifrades,
però ho veureu prou ràpid, en relació
a Lió-Torí, Pau-Canfranc és totalment
raonable en termes financers. Després,
evidentment, es tracta només de
2,5 milions de tones. Però 2,5 milions
de tones, és també el que tractem en
l’actualitat per la façana atlàntica, ja
que per a nosaltres és una duplicació.
Això seria ja una duplicació de la nostra
activitat ferroviària sobre aquest eix
és ja molt important per a nosaltres.
Som feliços de veure aquest projecte
d’Y basca desenvolupar-se. Sabem
que és l’aferrissament del Govern
d’Euskadi i l’organització del pla
de transport ferroviari espanyol que es
tradueix aquí, concretament, sobre el
terreny pe obres. És també el que activat
potser el llançament d’estudis del
costat francès. Aquitània ha estat sovint
una zona d’ombra en els esquemes
ferroviaris francesos.
Estudiem la idea de anar més enllà
de Bordeus, cap a Espanya, pel camí
natural que és Hendaya per anar a
Madrid. Finalment, tindrem estudis
concrets per saber tot el que podem
fer. Estan en procés, hi ha hagut un
debat públic. Hi ha hagut una decisió
molt positiva de Réseau Ferré de
France sobre aquests diferents aspectes.
Veurem respostes, fins i tot, a
curt termini perquè calia organitzar-se
al voltant de la taula i decidir un futur
per la façana Atlàntica. Crec que ja
s’ha fet.
87