IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

le de l’Aragó i aprofitar de la creació
d’aquesta infraestructura com element
dinamitzador de la regió, el territori
aragonès i el nord-est d’Espanya.
La xarxa de transport té limitacions a
nivell ferroviari, però, en aquest lloc,
hem volgut aprofitar sempre de la intermodalitat
que ens ofereix la situació
privilegiada de Saragossa.
Les 1.300 hectàrees del lloc són limitades,
el perímetre del lloc està constituït
d’infraestructures de transport
molt poderoses, com l’aeroport de
Saragossa, la Nacional 2 que enllaça
Barcelona a Madrid i la infraestructura
ferroviària pròpiament dita, tant per al
transport com per al tren d’alta velocitat.
En conseqüència, la majoria de clients
i dels operadors logístics que actualment
estan situats a la plataforma
operen per la carretera, però estem
preparant tota la infraestructura del
lloc al llarg dels 100 km disponibles
que es beneficiaran de la intermodalitat
ferroviària/carretera i que estan en
límit de la parcel·la pròpiament dita.
Preparem, doncs, tota la infraestructura
perquè, quan els estudis i les energies
dedicades a la potencialització
del tren hauran arribat a bon terme,
les empreses ja instal·lades puguin
beneficiar-se’n i portar el transport de
la carretera al tren.
Si us respongués als dos, gairebé
per provocació, heu desenvolupat
una eina magnífica, una eina important,
i no teniu cap pas dels Pirineus
que comuniqui amb vosaltres. En
darrera instància, que us aportaria
de més? En teniu necessitat? Us he
provocat de manera expressa sobre
aquest punt.
Simón Casas Mateo
Aquest debat existeix a l’Aragó. L’aposta
de Plaza, sense el pas central, és
aconseguida. Actualment, considerem
que és una realitat, amb 10.000
persones que hi treballen.
L’economia regional ha estat diversificada
i és veritat que no ha explotat en-
cara totes les seves possibilitats. Encara
no hem acabat de construir-la.
Seríem capaços d’ampliar-la encara
més si la necessitat es fes sentir.
Desitgem d’altres connexions, però la
nostra talla com a plataforma és correcta,
pel ara, i el nostre desig, com a
govern regional és la diversificació i la
creació de llocs de treball. La superfície
de la plataforma està ben consolidada
i, a partir d’aquí, s’oferiran d’altres
possibilitats.
A l’Aragó, les mercaderies passen,
però no s’hi queden.
La nostra posició és estratègica, i hem
d’assumir les responsabilitats que se’n
deriven. Així mateix, esperem que
aquest treball tindrà els seus fruits, si
som prou intel·ligents per treure’n profit,
una mica més lluny, a Osca o en
altres llocs.
Desitjaria demanar a la senyora Gil
d’explicar-nos una mica la història de
la creació de la plataforma d’Euskadi-Aquitània.
Com ha nascut? Quins
són els criteris que han portat a la
creació d’aquesta plataforma i on us
trobeu actualment? Per així dir-ho,
qui són els membres fundadors?
Virginia Gil, Directora de la plataforma
logística Aquitània-Euskadi
Bon dia. En primer lloc, agraeixo als
organitzadors d’haver-me invitat. De
fet, tots coneixem el context de globalització
actual en el qual vivim, on
els intercanvis comercials s’han multiplicat.
Al nivell de la Unió Europea, les
polítiques de liberalització han permès
un augment dels fluxos comercials.
En xifres, això es tradueix actualment
al País Basc per 2.391 milions d’euros
que representa el sector del transport
i de la logística, és a dir, el 4,6%
d’aquesta riquesa que correspon al
PIB. A Aquitània, es tracta d’un 1%,
aproximadament. El sector del transport
apareix, doncs, com un sector
fort. Però aquestes xifres, de fet, no
corresponen a una distribució modal
equilibrada, com ho hem vist prece-
83