IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

70
Voldria tornar-hi, estem concentrats
en aquesta via per la Mediterrània,
perquè recordo tanmateix que havíem
d’anar amb la nova línia a Barcelona
pels Jocs Olímpics del 92,
ja fa temps que en parlem! Això
no es pot oblidar, fins i tot, havia estat
anunciat fa temps per la SNCF.
Sempre he tingut els documents de
l’època. Desgraciadament, això no
ens rejoveneix!!
Podeu, senyor Luque Cabal, fer balanç
del costat Atlàntic, vist des
d’Europa i també pel que fa als passos
centrals dels Pirineus.
Vicente Luque Cabal
De la banda Atlàntica, hi ha dos
grans parts. D’una banda, Vitoria-
Dacs i, de l’altra, la línia de Bordeus
a Tours. A França, les obres avancen
progressivament principalment
al nus de Bordeus que representa
un obstacle important. La part Tours-
Angoulême, Angoulême-Bordeus
sembla allargar-se d’una gran secció.
França ha fet ofertes públiques. Tres
empreses són en competència. Les
meves informacions provenen de l’informe
del coordinador europeu, però
em sembla que la decisió es podrà
adoptar cap al mes de juny. És el que
figura en l’informe.
Pel que fa a la part Bordeus-Dacs i la
secció internacional entre Irún i Dacs,
de la banda espanyola, els treballs
progressen a partir de Valladolid. Les
seccions Valladolid-Vitoria i Vitoria cap
a Bilbao estan funcionant. Gairebé totes
les seccions estan en activitat. Ens
resta la part de Bergara cap a Donosti-
Irún. El gestor de la part de Bilbao és
el Ministeri de Foment. Per la banda
de Bergara, Donosti-Irún, s’ha trobat
un acord amb el Govern basc perquè
aquest gestioni aquesta part més
complexa i difícil, per les raons que
potser molts de vosaltres coneixereu.
La data de fi d’obra per arribar a Irún
està prevista per l’any 2013. És la darrera
data anunciada en l’informe del
coordinador i pel Govern espanyol.
De la banda francesa, com el representant
de la regió del Llenguadoc-
Rosselló ho ha dit, encara que l’arribada
a Dacs està prevista per a l’any
2020 – i jo crec que és la data que figura
en les orientacions sobre les xarxes
transeuropenques – el problema
és menys greu, ja que l’amplada ja és
UIC. Ens quedarà una qüestió difícil,
és la secció internacional per la qual
Espanya i França constituiran una Comissió
Intergovernamental que s’ocuparia
de la definició tècnica d’aquest
projecte. Contribuïm, amb el nostre
programa xarxa transeuropenca, als
estudis i als treballs.
Sobre la qüestió del trànsit de mercaderies
entre Espanya i França a través
de l’eix Atlàntic, el transport de mercaderies
és un sistema competitiu per
les llargues distàncies, però per això,
hem de concebre l’eix a partir de Valladolid,
Madrid, o també el sud d’Espanya,
o també d’Àfrica si desenvolupem
les infraestructures de connexió
entre Àfrica i el sud d’Espanya. Hem
de concebre un únic corredor, planificat
per al transport de mercaderies,
amb una presa en compte dels pendents,
de les estacions de formació
de trens, etc.
El coordinador europeu proposa que
la Comissió Intergovernamental no
s’ocupi només de Vitoria-Dacs, sinó
també de les seccions que són en un
costa i altre. Cal veure una visió de
conjunt de tot el corredor de mercaderies
perquè, insisteixo, la Y basca és
també una infraestructura per la qual
els serveis són tan importants com les
infraestructures previstes per als transports
de passatges i de mercaderies.
Tenim una mica la sensació que la Y
basca es desenvolupa com un sistema
interregional, ara bé per a la Comissió
Europea, deu ser un veritable
corredor transeuropenc. Cal preveure
les connexions, per exemple amb el
port de Bilbao i potser amb els altres
ports. Cal preveure tot el sistema logística,
plataforma, etc.