IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

la darrera de línia única a Montpeller-
Perpinyà. Es podrà considerar com
una accés a la secció internacional,
cosa que hauria de permetre mobilitzar
més fons europeus dels de l’Estat
francès i les col·lectivitats locals.
La circumval·lació Nimes-Montpeller
és el primer projecte que té com a
objectiu suprimir l’obstacle, augmentant-ne
les capacitats ferroviàries. El
segon projecte afecta la secció Montpeller
Narbona.
Abans d’interrogar novament el senyor
Luque Cabal, fa un moment
sobre els enllaços ferroviaris, de la
banda atlàntica i també als Pirineus,
m’agradaria tenir el punt de vista del
representant de la Generalitat de Catalunya,
el senyor Nadal. Escoltarem
la reacció del senyor Festor, representant
del Llenguadoc-Rosselló al
que acabem d’escoltar, sobretot les
informacions donades pel senyor
Cabal, representant de la Comissió
Europea.
Manel Nadal Farreras, Secretari de
mobilitat a la Generalitat de Catalunya
Les informacions del representant
de la Comissió Europea són molt
realistes. Les obres han començat i
el Govern espanyol té previst arribar
a la frontera l’any 2012. Nosaltres
construïm un tercer rail entre Figueres
i Girona que permetrà anar del port de
Barcelona fins a la frontera, conservant
l’amplada internacional. Espero
que ho haurem aconseguit l’any 2010.
Totes les obres estan en procés.
De la banda francesa, estaria encantat
si poguéssim finalitzar les obres
Nimes-Montpeller l’any 2015 i Montpeller-Perpinyà
l’any 2020. Però, aquestes
dates han estat molt modificades.
L’ambaixador francès a Espanya ha
anunciat una data posterior a 2020
per Montpeller-Perpinyà. Pel que fa
als prefectes, han mantingut la data
de 2020. Espero que aquest termini
serà definitiu perquè ja portem molt
de retard en aquesta decisió.
Malgrat el risc de semblar incorrecte,
diria que a França, el debat públic és
evidentment necessari per decidir les
grans infraestructures. No obstant
això, al corredor del Roine i l’arribada
del tren fins a Perpinyà, ja en portem
dos, i tinc la sensació que el debat públic
és també una manera d’endarrerir
les preses de decisió.
65