IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

More documents

Recommendations

Info

52 TOTAL MODES DE TRANSPORT FERROVIARI – FERROVIARI + FERROVIARI – CARRETERA L’any 2006, gairebé 4,5 milions de tones han creuat els Pirineus amb tren. La corba blava que representa 3,4 milions de tones afecta les mercaderies que han creuat la frontera <strong>sobre</strong> vehicles pesants transportats en trens i a França en les obres especialitzades. Font: Observatori franco-espanyol de trànsit als Pirineus La RENFE ha donat elements <strong>sobre</strong> els orígens, les destinacions i la natura de les mercaderies. Sobre aquests tonatges, el 55% eren en intercanvi amb França i el 45% eren en trànsit, principalment cap a Alemanya. TRÀNSITS PORTUARIS (PORTS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA) DURANT L’ANY 2006 Font: Observatori franco-espanyol de trànsit als Pirineus
Pel que fa al transport per mar, l’any 2006, representa gairebé 129 milions de tones entre la Península Ibèrica i la totalitat d’Europa, inclòs Rússia, el més gran soci al nivell dels intercanvis marítims de la Península Ibèrica. L’antiga UE 15 representa el 57% dels intercanvis marítims, els 10 nous països 6%, els països candidats 9% i la resta d’Europa 28%. Bilbao és el principal port de la Península Ibèrica afectat pels intercanvis marítims. La distribució dels països d’origen o de destinació de les mercaderies transportades a través del mar mostra les importacions de la Península Ibèrica i el color negre representen els productes petrolers. Rússia i Noruega són importants exportadors de productes petrolers i no són a la Unió Europea. Durant l’any 2006, el 46% amb la resta de l’UE 15,5% amb els nous països de l’UE 25 et 21% amb la resta d’Europa. EVOLUCIÓ DEL TRANSPORT DE MERCADERIES Des de 1998, en termes d’evolució d’intercanvis entre la Península Ibèrica i l’UE 15, inclòs França, podem constatar que per carretera augmenta la mitjana en un 3,8 per any. És un augment lineal. Per mar, des de l’any 2003, es té tendència a l’estancament. He separat els augments entre intercanvi i trànsit, el trànsit amb l’UE 15 i el 33,9 per any de mitjana, més aviat la carretera. El mar té tendència a estancar-se, acusant també una minva entre 2005 i 2006. Font: Observatori franco-espanyol de trànsit als Pirineus El trànsit entre la Península Ibèrica i l’UE 15, sense França, augmenta sempre, una mica menys, ja que era 3,9% per l’intercanvi per 2,3 de mitjana en 8 ans. De la mateixa manera, el trànsit per carretera augmenta sempre i la mar s’estanca o augmenta menys. Entre 2005 i 2006, el transport per mar no ha evolucionat molt. Entre la Península Ibèrica i la resta d’Europa, els intercanvis augmenten de mane- 53
Page 1: IV a Conferència sobre comunicacio
Page 5 and 6: SUMARI Presentació de la conferèn
Page 7 and 8: viatgers resta a un estat molt embr
Page 9 and 10: Participants: Dominique Salgon, Res
Page 11 and 12: des de 1998. Els intercanvis entre
Page 13 and 14: un projecte competitiu amb la trave
Page 15 and 16: Intermodalitat i transports de merc
Page 17 and 18: Una política voluntarista del dese
Page 19 and 20: i Marsella havien estat les primere
Page 21 and 22: pertoca al territori apropiar-se d
Page 24 and 25: 24 Introducció RETRANSCRIPTION INT
Page 26 and 27: 26 ció és treballar per la finali
Page 28 and 29: 28 el president Georges Frêche la
Page 30 and 31: 30 Les comunicacions amb alta veloc
Page 32 and 33: 32 Aquestes jornades han de mostrar
Page 34 and 35: 34 David Palmitjavila Director de l
Page 36 and 37: 36 Daniel Province, Director d’In
Page 38 and 39: DR 38 tuar-se les nostres properes
Page 40 and 41: 40 trar, a través d’un consorci,
Page 42 and 43: 42 xió central dels Pirineus, quan
Page 44 and 45: 44 Començo per les xifres del trà
Page 46 and 47: 46 tre la Península Ibèrica i Fra
Page 48 and 49: 48 Globalment, a través dels Pirin
Page 50 and 51: 50 Us presento, per tant, la corba
Page 54: 54 ra més important, ja que de mit
Page 57 and 58: Jesús Sánchez, Director delegat d
Page 59 and 60: Podem aspirar un dia a un telepeatg
Page 61 and 62: Tem l’organització de la Línia
Page 63 and 64: mero 3. Aquest projecte preveu que
Page 65 and 66: la darrera de línia única a Montp
Page 67 and 68: AVANÇAMENT DELS GRANS PROJECTES D
Page 69 and 70: En segon lloc, el periple del viatg
Page 71 and 72: Què podeu dir-nos dels passos cent
Page 73 and 74: Però, suposo tanmateix que si hi h
Page 75 and 76: Què pot fer Europa per esperonar e
Page 77 and 78: Didier Hamon La setmana passada ens
Page 80 and 81: 80 Segona taula rodona Moderador: J
Page 82 and 83: 82 Torno a la vostra pregunta : com
Page 84 and 85: 84 dentment, la carretera suporta e
Page 86 and 87: 86 Esperem per vosaltres que no tin
Page 88 and 89: 88 Dominique Salgon, heu entès tot
Page 90 and 91: 90 Podem transportar tot tipus de p
Page 92 and 93: 92 Un altra acció sobre les infrae
Page 94 and 95: 94 El nostre ideal seria federar en
Page 96: 96 Preguntes de la sala És una qü
Page 99 and 100: Jean-Paul Volle, Professor de geogr
Page 101 and 102: els conceptes que han estat donats
Page 103 and 104:
nova, és molt més complicat, és
Page 105 and 106:
Enllacem amb el Nord al sud, l’At
Page 107 and 108:
qüències que sabem. Sí, però é
Page 109 and 110:
Evidentment, els francesos i els es
Page 111 and 112:
Estem a prop de dos grans aeroports
Page 113 and 114:
vessades però, en el marc del Mass
Page 115 and 116:
Preguntes de la sala Philippe Jouvi
Page 117 and 118:
tenir una missió que treballés es
Page 119 and 120:
ple. Abans, quan els nostres avantp
Page 121 and 122:
per Modana, l’única línia actua
Page 123 and 124:
tori dels trànsits. Han aprofitat
Page 125 and 126:
les estacions i dels pols d’inter
Page 127 and 128:
127
Page 129 and 130:
turals, i això també, és tanmate
Page 131 and 132:
Edició 2009 Realització: Comunita
show all

IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?