IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

d’Àfrica i Europa. Hem de pensar en
els europeus, és veritat, però també
amb els nostres amics de l’altre costat
de la Mediterrània.
El Marroc és a punt d’acabar la construcció
d’un port a Tànger, el port
“Tànger Med”, amb una zona industrial
important i poderosa. Les fàbriques
Renault s’hi desplaçaran. Totes les
mercaderies que van d’Europa a Àfrica,
al Marroc, han de passar ja sigui
pel mar, sigui per carretera o per tren.
Han de travessar la Mediterrània o la
Península Ibèrica. Hem de pensar en
les nostres infraestructures a Europa,
però també en connexió amb la Mediterrània,
amb el nord d’Àfrica. És la
raó per la qual hem de parlar també
dels ports i no només de les infraestructures
terrestres.
En segon lloc, les infraestructures de
connexió entre la Península Ibèrica
i l’altre costat dels Pirineus avancen.
El senyor Follia, coordinador de la Comissió
d’Infraestructures, ens ho acaba
de recordar. S’han construït dos
túnels de carretera, a Vielha i a Somport.
El túnel hispano-francès Figueres-
Perpinyà s’ha acabat. Al nivell de les
extremitats, costat atlàntic, costat mediterrani,
les obres segueixen el seu
curs, encara que no sigui a la velocitat
que hauríem desitjat. Durant una
taula rodona, precisaré l’estat dels
treballs entre Espanya i França. Això
avança, però lentament. Les obres
avancen a les extremitats, però no a
la part central. Els aragonesos o els
navarresos demanen una connexió
amb Aquitània o amb Migdia-Pirineus
i això no avança amb la carretera. La
Comunitat de Treball dels Pirineus ha
de treballar a favor del conjunt dels Pirineus,
no només per les extremitats
sinó també pel pas central.
En tercer lloc, des d’un punt de vista
català, quines són les prioritats?
D’una banda, la Línia d’Alta Velocitat,
el TGV, la connexió Barcelona-Montpeller-Lió,
cap al nord o cap a Torí, cap
a tota Europa ha de ser una connexió
mixta, passatgers - mercaderies. Ha
de comunicar totes les llargues distàncies
(Barcelona – Montpeller, Barcelona
– Lió, Barcelona – París o Barcelona
– Milà), i connexions regionals, les
interciutats. Som favorables a estacions
ferroviàries a Montpeller.
A Perpinyà, Figueres, Girona, Barcelona,
ha d’oferir també la possibilitat
de fer connexions interregionals. Les
llargues distàncies, però també les interciutats
són molt importants per a
nosaltres també. Són idees per la Línia
d’Alta Velocitat, la nostra primera
prioritat.
D’altra banda, dues connexions internacionals
per carretera són a les llistes
de prioritats europees. La connexió
Barcelona-Tolosa de Llenguadoc, l’E9
que demanava el representant d’Andorra,
és prioritària per a nosaltres.
Hem d’avançar la construcció d’una
via doble dues vegades, com en una
autopista. Costat espanyol, costat català,
hi ha un avenç de Barcelona fins
a Berga, hem construït el túnel del
Cadí. Costat francès, hi ha el túnel de
Puimorent.
Però hauríem d’avançar més del costat
català que del costat francès per
acabar aquesta connexió doble. Es
un problema per als francesos que
ens diuen quan parlem de dues vegades
dues vies: «els Pirineus, no es
poden travessar d’aquesta manera!
No obstant això, aquesta idea de dues
vegades dues vies és molt important
per a nosaltres. La connexió Barcelona-Tolosa
de Llenguadoc per Vielha
que l’Estat espanyol està construint
progressa i funcionarà molt bé. Per a
nosaltres és prioritària.
Després: la connexió ferroviària, d’alguna
manera un bucle entre Narbona
i Tolosa de Llenguadoc. Si pensem
que el port de Barcelona està ampliant
el seu territori d’influència, aleshores
hi ha un lloc pel terminal marítim
de Tolosa de Llenguadoc.
Per portar el tren de Barcelona a Tolosa
de Llenguadoc, hem de fer aquesta
connexió. També si fem la conne-
41