IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

36
Daniel Province, Director d’Infraestructures
i de transports del
Consell Regional d’Aquitània
Presentaré la façana Atlàntica. Senyor
Ministre, el quadrat de l’altre
costat que voreja l’oceà Atlàntic i que,
finalment, amb les regions de Migdia-
Pirineus, d’Aragó i després aquest punt
d’ancoratge d’Andorra, constitueix
aquesta regió dels Pirineus. Jo represento
amb molt de gust, excusant-los,
Alain Rousset, el president del Consell
Regional i Jean-Louis Carrère, el seu
primer vicepresident responsable d’infraestructures.
Compartim aquesta preocupació sobre
el canvi modal. Tenim aproximadament
el mateix problema en matèria
de vehicles pesants: 8.000 a 9.000
camions, potser una mica més, passen
cada dia per les nostres carreteres
litorals.
Els nostres avantpassats havien estat
intel·ligents amb la construcció d’una
autopista entre les nostres regions, un
canal, una via de tren que desgraciadament
ha estat una mica deixada
de banda i sobre la qual caldrà treballar-hi
molt per mantenir-hi la capacitat.
Hi comprometem els nostres estudis,
més enllà del debat públic, més enllà
del projecte Bordeus-Tolosa de Llenguadoc,
sobre Tolosa de Llenguadoc-
Narbona que acabaran aquest lligam
per imaginar un futur també entre les
regions franceses dels Pirineus.
Durant aquesta jornada, hi tornaré per
parlar de la travessa dels Pirineus en
matèria de transports de mercaderies,
dels grans dossiers que ens animen i
sobre els quals podem també ser de
vegades competidors, ja que tenim
grans projectes de TGV. A la façana
mediterrània amb una construcció, el
túnel de Figueres, dificultats potser a
Barcelona, i un projecte en curs entre
Perpinyà i Barcelona. Tenim, del costat
Atlàntic, la Y basca que és també
en curs de treballs, amb la perspectiva
del seu perllongament a França fins a
Bordeus a través allò que anomenem
ara els grans projectes del Sud-oest,
Bordeus-Hendaya i Bordeus-Tolosa
de Llenguadoc. Aquests projectes
són en competència i tenen problemes
de finançament.
En aquest paisatge, la travessia dels
Pirineus per un túnel de baixa alçada,
més aviat una mica més al centre,
sembla un outsider.
Tenim projectes comuns i projectes a
debatre. Tenim un futur per escriure.
Jo participaré a una altra taula rodona
i escoltaré amb molt d’interès el que
direu sobre els transports de proximitat.
Els nostres consells regionals
i les autonomies no han de treballar
només a favor de lligams entre les
nostres ciutats. Aquests ja es fan en
altres comissions. Som al cor de la
Comissió d’infraestructures i transport
de la CTP. Tenim una proximitat amb
els habitants a desenvolupar amb els
transports col·lectius. L’Eurociutat
basca és una realitat amb els passos
fronterers en nombre. Tenim una tarificació
comuna entre el TER Aquitània
i l’Euskotren, el tren basc. Al cor de la
serralada, les coses són més difícils
i hi retrobem els mateixos problemes
que al camp francès on no és fàcil
organitzar transports col·lectius. Cal
trobar mitjans econòmics, però racionals.
Ens hem d’interessar en aquests debats
d’impacte sobre els grans projectes.
A les nostres oficines, tenim
mapes amb zones ratllades sobre el
massís, no oblidem que sota aquestes
ratlles hi viu gent! Aquests projectes
han de permetre als pobles locals
de poder treballar on viuen, en aquesta
magnífica muntanya.