IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

Si bé Andorra està fent esforços
molt importants, hem de pensar que
d’aquí el 2043 hi ha un pla de túnels,
de més de catorze túnels. Actualment
és la política que s’ha decidit pel Principat
per a que hi hagi menys impacte
en les zones urbanes, també menys
impacte visual, però que permeti una
accessibilitat més important: augmentar
la capacitat viària però també donar
més accessos als nostres veïns.
Es tracta d’un túnel projectat per dins
del país, el túnel de la Menera, planificat
amb l’Estat espanyol, és importantíssim
per donar una alternativa.
Això només és una pinzellada del que
estem fent en infraestructures internes.
Demanem i sempre hem demanat
que Andorra pugui tenir unes comunicacions
mereixedores avui en dia
d’una Regió. És a dir, que els Pirineus
estem reclamant que siguin permeables
i des d’Andorra, també demanem
molt sovint, de l’Estat espanyol
i de l’Estat francès. Hem tingut molt
bones relacions amb els veïns del
Llenguadoc-Rosselló, amb els veïns
de l’Ariège, amb els veïns de Tolosa,
amb els veïns catalans.
A l’espera d’aquestes millores que es
van fent, poc a poc, però que també
tarden el seu temps.
En aquests moments, a l’espera
d’aquestes millores, hem anat aconseguint
uns plans, estan funcionant
molt bé i les darreres nevades ens ho
han demostrat, una millora de trànsit
als accessos al Principat i la coordinació
és allò que ens permet una molt
bona resposta de les autoritats espanyoles,
franceses i catalanes.
Ara en aquests moments, l’Estat
andorrà està esperant amb « candeletes
» que aquest famós eix E-9 que va
des de Barcelona fins a Tolosa sigui
una realitat i que tots aquests punts
que han de permetre la permeabilitat
dels Pirineus, també donin una conseqüència
més important de la que té,
també siguin una realitat.
En aquests moments, esperem una
millora i és una necessitat per part
del Principat. Estem treballant des de
la gestió interna, de la mobilitat i en
l’aposta per noves infraestructures en
aquests moments.
Hi ha una relació molt important amb
els estats per que la realitat ferroviària
sigui una alternativa als desplaçaments,
no només els dos eixos principals,
del Mediterrani i de l’Atlàntic i
després ferroviaris, també aeroportuaris.
En aquests moments, es posa sobre
la taula la reobertura com a aeròdrom
de l’aeroport de la Seu d’Urgell i també
hom estudia la possibilitat que aquest
aeròdrom es pugui connectar ben
aviat d’un punt de vista internacional
a través de la creació d’un heliport al
Principat.
Des d’Andorra, estem fent tots els
esforços interns per que la mobilitat
dins el nostre país sigui una realitat
adaptada al segle XXI i continuem
amb ganes de col·laborar, amb ganes
de treballar i amb ganes d’esperar que
les noves infraestructures d’accés al
Principat pel que és del costat espanyol
i del francès, siguin una realitat.
Hem mantingut diferents reunions,
entre altres, amb el Secrétaire d’Etat
au Transport, M. Bussereau durant
aquest estiu que han fet palès la
voluntat de l’Estat francès, de millorar
aquestes infraestructures i que la
carretera E-9 pugui ser una realitat
aviat, de la mateixa manera que ho és
l’eix mediterrani i l’eix atlàntic.
35