IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

34
David Palmitjavila Director de l’agència
del desplaçament i de l’explotació
de carreteres al Govern
Andorrà
Andorra és un país situat al mig dels
Pirineus, on tenim unes infraestructures
que realment no ofereixen alternatives
a la carretera, ni ferroviàries,
ni de transport aeri. Tenim unes carreteres
d’accés al Prinicipat d’Andorra
relativament de muntanya.
Andorra és el tercer punt de pas, quan
veiem les dades transfrontereres dels
Pirineus, deixant de banda el costat
mediterrani i deixant de banda el costat
atlàntic; és a dir, un volum de trànsit
relativament important. Cal recordar
que passen més de quatre milions i
mig de vehicles per les nostres carreteres,
més d’onze milions de turistes
per any. Si agafem un índex de motorització
intern del Principat d’Andorra,
és un índex dels més elevats del món,
per no dir el primer: més de nou-cents
vehicles per mil habitants, el transport
i l’accessibilitat a Andorra es realitza a
través del vehicle privat.
Per això, el govern d’Andorra mira
amb molt bons ulls tot allò referent a
la gestió de la carretera, la gestió del
trànsit i totes les mesures alternatives
d’accessos al Principat. Tenim una
mobilitat interna molt important per
un efecte turístic. Estem en una zona
on a menys de cinc hores de vehicle
del Principat, tenim un potencial turístic
de més de trenta cinc milions de
persones. Tenim una mobilitat interna
relativament important, dedicada
a aquest sector turístic: més de cent
cinquanta mil viatges per dia, que fan
que nosaltres mateixos dins del Principat
siguem una gran ciutat, una gran
aglomeració.
Som vuitanta mil habitants, però en
temporades com aquestes, d’hivern,
coincidint amb festius a França o a
Espanya podem superar els doscents
mil habitants, dues-centes mil
persones que han triat com a lloc de
destinació turístic, amb la seva capacitat
turística de més de quaranta cinc
mil places hoteleres, fa que tinguem
una modalitat i una mobilitat interna
dedicada al vehicle privat.
Per això, s’han fet gestions internes, és
a dir una sèrie d’optimitzacions de tot
allò que són les vies urbanes. Si bé el
fet de ser un país petit hauria de facilitar
les coses en quant a la gestió del
trànsit, ens adonem que aquest país
té set parròquies que són set poders
locals. Aquest fet contribueix a que la
gestió de trànsit i la realitat de la mobilitat
s’hagin de compartir.
En aquest sentit, hem d’optimitzar les
nostres carreteres, els nostres recursos
i, efectivament, ho hem provat de
fer, optimitzant les vies que tenim de
carreteres de muntanya, que són difícils
de construir. Hem arribat a nivells
interns d’Andorra que podem acollir i
podem tenir una mobilitat interna.
Hem reduït els temps de recorregut,
hem augmentat les capacitats de les
vies, hem augmentat la gestió interna
a través de centres de control, de
centres de carrils reversibles, optimització
de les vies, semaforitzacions.
Tanmateix, l’accés a Andorra té la seva
dificultat. Primer de tot, un accés a
Andorra per dues carreteres, la Nacional
20 i la Nacional 145.