IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

Prop de 200 milions de tones de
mercaderies transitaven a través dels
Pirineus a la fi dels anys 1990. En
aquella època, se’ns va anunciar gairebé
el doble en els propers 30 anys.
Parlo només de transports terrestres
per carretera (el 95% dels transports
terrestres es fan per carretera). Deixar
les coses com són, sense fer-hi res,
condemna les relacions entre la Península
Ibèrica, França i Europa a ser
només sinònim de dificultats, de colls
d’ampolla, en tota la seva extensió.
Alguns em diran que no hem d’inquietar-nos,
ja que la crisi econòmica i social
que coneixem, i que alguns prediuen
que serà molt llarga, s’ocuparà de
regular el creixement dels transports.
Respecte a això, diré dues coses. En
primer lloc, la perspectiva dels desplaçaments
i dels intercanvis és la prova
del desenvolupament de les civilitzacions,
si exceptuem evidentment les
deslocalitzacions i els desplaçaments
obligats per la recerca exclusiva del
profit immediat.
En segon lloc, per fer front a la crisi,
el desenvolupament d’infraestructures
útils a nombroses generacions,
participa a la necessària recuperació
de l’activitat, del treball i del creixement
sostenible.
El President Georges Frêche, com
el conjunt de presidents de totes les
vostres regions i territoris, els dirigents
dels nostres dos països, no deixen
d’insistir, que hi ha una imperiosa necessitat
de connectar obligatòriament
la península amb la resta d’Europa.
Cada any, els nostres governants ens
garanteixen la realització d’aquestes
infraestructures. No obstant això, els
retards s’acumulen.
Cal destacar que la construcció de la
Via Domitia, fa 2.000 anys, va ser realitzada
amb molta més empenta que
els projectes que actualment hi ha
dins dels calaixos.
Ho comprenem, els objectius de la
Comunitat de Treball dels Pirineus,
principalment la permeabilitat de les
comunicacions a través dels Pirineus,
però també al llarg de la serralada, és
més que mai d’actualitat.
Permeteu-me esmentar el President
actual de la Comunitat de Treball dels
Pirineus, Georges Frêche, en el seu
primer discurs a Bilbao: “Millorar, deia,
la qualitat de vida dels nostres conciutadans
oferint-los principalment els
transports als quals aspiren o la façana
mediterrània són prioritats absolutes.
Es tracti de la LGV, dels transports
aeris, dels transports marítims, és a
dir autopistes del mar, no deixarem
de militar perquè les autoritats nacionals
franceses i espanyoles prenguin
en consideració les nostres demandes.
Permeteu-me insistir aquí encara,
deia, d’insistir encara i sempre sobre
un tema que conec be, puc parlar
de la línia d’alta velocitat que ha d’unir
Montpeller a Barcelona, el retard de la
qual esdevé dramàticament penalitzant.
Conjuntament, hem de fer tot
allò que és a les nostres mans perquè
les coses vagin més de pressa. Cal
passar decididament a la velocitat superior”.
Els nostres amics catalans, bascos,
de Migdia-Pirineus, d’Aquitània, del Bearn,
de l’Aragó, de Navarra i d’Andorra,
ho comprenen tan bé, que estem
confrontats a la urgència d’aquestes
realitzacions.
Finalment, constatem conjuntament,
a quin punt la Comunitat de Treball
dels Pirineus es troba molt implicada.
La seva mobilització per la permeabilització
dels Pirineus, ja que el desenvolupament
de les nostres empreses i el
dels nostres territoris en depenen, pot
ser determinant.
El rol d’aquesta V Conferència es ajudar-nos
els uns als altres, les nostres
regions, les nostres comunitats autònomes,
el Principat d’Andorra, els
nostres estats a mobilitzar-nos amb la
més gran energia per garantir i realitzar
aquestes comunicacions.
D’altra banda, havia tingut l’ocasió de
dir-ho en una reunió de la Comunitat
de Treball de fa uns anys, abans que
27