IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

22
♦
Meaux considera que no és possible
pensar a infraestructures sense
tenir en compte prèviament la logística
(realitat econòmica, modes
de comercialització, de producció,
etc.).
Emilio Larrode, de la Universitat de
Saragossa, aprofundeix en aquest
sentit. Sobre el pla logístic, cal planificar
les infraestructures amb l’objectiu
que serveixin als objectius de
desenvolupament i principalment
allò que anomena la “sostenibilitat
econòmica”. Per a ell, un reequilibri
via-carretera passa per un reequilibri
de la qualitat del servei en
termes de rapidesa i d’eficàcia.
Percepció per la població
Pel que fa a les línies d’alta velocitat,
segons Marie-Line Meaux, les poblacions
tenen una clara visió del guany
que això representa: desplaçament
més ràpid de persones, impacte sobre
les ciutats (renovació). En canvi,
la percepció del transport és molt més
imprecisa. Cal tenir en compte un enfocament
pedagògic del transport en
relació al territori.
En conclusió, aquestes regions són
zones sensibles amb un real “procés
polític i social” que implica dos aspectes
fonamentals: anàlisis sòlides de
situació i concertacions a tots els nivells.
Intermodalitat local amb la
“ Kartatoo”
Laurent Gignat, Responsable de la
Regió Llenguadoc-Rosselló del servei
TER, presenta “Kartatoo”, l’objectiu del
qual és facilitar l’accés d’un transport
a un altre (un únic bitllet per diversos
transports). Això fa necessari el condicionament
d’estacions i de pols d’intercanvi.
Les col·lectivitats participen
en més dels 2/3 del finançament, el
15% per la SNCF i la resta per RFF.
Kartatoo és una simplificació tarifària i
desenvolupa l’oferta de transport (augment
de 20 % del nombre de TER). En
l’organització de la intermodalitat, cal
posar en comú les col·lectivitats i les
empreses de transport. Al Llengua-
doc-Rosselló s’ha creat un protocol
d’intermodalitat entre les empreses de
transport, la regió, cinc departaments
i una desena de col·lectivitats locals.
En aquest sentit, seria encertat cooperar
amb les regions veïnes per millorar
els desplaçaments, com il·lustra
el protocol de reciprocitat tarifària amb
la Regió Migdia-Pirineus.
L’organització de Kartatoo s’ha fet de
manera progressiva per fer-la extensiva
al conjunt de la regió. És un funcionament
“alveolar”, en què l’usuari
paga en funció del nombre de zones
que travessa.
Conclusió:
apostes múltiples
Jean-Claude Gayssot conclou
aquest col·loqui recordant
que més enllà de la qüestió
de les infraestructures hi ha
apostes socials, humanes,
d’ordenament del territori així
com la qüestió del desenvolupament
sostenible. Els
transports són responsables
en un terç de les emissions
de gas d’efecte hivernacle.
Malgrat això, tots els mitjans
financers no s’han organitzat
per tenir en compte aquest
problema, tant important
com l’ampliació d’Europa ha
tingut com a conseqüència
l’ampliació del pressupost
del transport. És, per tant,
indispensable sol·licitar més
fermament a Europa.