IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

20
La travessia central dels Pirineus
La travessia central és complementària
dels passos mediterrani o atlàntic.
Ha esdevingut necessària per la
importància dels intercanvis pirinencs
que la LGV i l’antiga ruta ferroviària
seran incapaces d’absorbir (20.000
vehicles pesants creuen cada dia els
Pirineus). Per donar importància a
l’esmentat projecte, Pierre Forgues
desitjaria batejar aquesta línia amb un
nom simbòlic, com la línia “Lió – Torí”.
Ell proposa, com a exemple, “Tolosa-
Saragossa, a través dels Pirineus centrals”.
La travessia central relacionarà la regió
Migdia-Pirineus, el departament
dels Alts-Pirineus unirà l’Europa del
nord a l’Europa del sud. El seu traçat
és a hores d’ara desconegut, però hi
ha estudis en curs de realització amb
l’objectiu de conèixer millor el seu impacte
econòmic, social i mediambiental.
Exemple d’Andorra
Segons David Palmitjavila, la construcció
d’infraestructures per carretera,
començada amb retard l’any 1930,
ha permès ser un país visitat en l’actualitat
per 11,5 milions de turistes cada
any.
El territori andorrà ha de fer front a dificultats
de gestió del trànsit amb una
densitat demogràfica molt variable (de
80.000 a 200.000 habitants segons
els períodes sobre 460 km 2 ) i dificultats
més tècniques relatives a una
orografia i geologia complexes. David
Palmitjavila ens recorda que una
obra important (1 miliard d’euros) és
en marxa. Per l’accessibilitat exterior,
Andorra es beneficia de tres túnels (Pimorent,
Cadí i Envalira).
Andorra reivindica un espai internacional,
però sempre té dificultats d’accés
com l’ha manifestat recentment
la seva candidatura als Jocs Olímpics.
Per posar-hi remei, es fomenten tots
els tipus de transport, encara que els
andorrans prefereixin la carretera i
l’autopista E9. L’economia andorrana
resplendeix més enllà de les seves
fronteres. David Palmitjavila esmenta
l’aeroport de Tolosa de Llenguadoc
que compta amb una forta afluència
de turistes andorrans durant els caps
de setmana. L’atracció principal de
l’eix E9 és situar els aeroports internacionals
de Barcelona i Tolosa de Llenguadoc
a 2 hores de cotxe.
Amb el desenvolupament de companyies
low cost, David Palmitjavila considera
que els turistes han de venir de
més lluny. Així mateix, el desenvolupament
de l’aeroport de la Seu d’Urgell
es troba en fase d’estudi. En un primer
temps, el govern català es disposa
a obrir un aeròdrom amb l’objectiu
de fer un aeroport internacional en
els propers quatre anys. El Principat
d’Andorra recolza aquest projecte i la
creació d’un heliport com el de Mònegue.
Pel que fa als accessos ferroviaris, David
Palmitjavila esmenta la línia París-
Barcelona a través de l’Hospitalet. Els
governs andorrà i català estudien solucions
per facilitar-ne els accessos a
les línies TGV.
Observar i mesurar els efectes de les
infraestructures: exemple de l’A75
Com a conseqüència dels treballs
d’observació, organitzats per les Cambres
de Comerç i d’Indústria que han
fet el seguiment de la construcció del
viaducte de Millau, s’ha creat un partenariat
que té com a objectiu de fer
el seguiment dels efectes provocats
per la infraestructura de l’autopista
A75 Clarmont d’Alvernya – Montpeller.
Mireille Faucon, de la Direcció Regional
de Foment de l’Alvernya, precisa
que es tracta d’una observació purament
estadística (mesura dels fluxos,
freqüència de les àrees de servei).
Aquesta observació pateix un cert retard,
ja que aquest partenariat data de
2006, mentre que la creació de l’A75
és de 1975. El partenariat està format
per la Universitat de Clarmont d’Alvernya
amb el Departament de Geografia,
diferents organismes del Ministeri
de Foment (DIR, DRE...), l’UCCIMAC.
L’A75 és una autovia de franc que
compta nombrosos intercanviadors
amb efectes de relació que cal observar.
Mireille Faucon recorda que