IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

i Marsella havien estat les primeres
beneficiàries de l’A7. Progressivament,
a mesura que se’n servien per fer-ne
una eina de desenvolupament, els
efectes de la infraestructura guanyen
les viles intermediàries, de més feble
importància.
Impacte territorial
Des que els homes se serveixen d’una
eina d’ordenament (urbanisme, infraestructura),
es nota un efecte negatiu
o positiu sobre el territori. En l’objectiu
de comprendre millor aquest impacte
sobre el territori, Nello Chauvetière ens
recorda que s’ha creat un organisme
públic territorial d’Estat sobre el conjunt
de la Regió. A termini, es tractarà
d’organitzar i controlar el desenvolupament
i l’ordenament del territori.
Estació central contra nova estació:
aposta d’ordenament
A propòsit de la línia d’alta velocitat
Montpeller-Perpinyà es planteja una
qüestió d’ordenament del territori
de gran importància; estació central
contra nova. La nova estació és
una aposta sobre el futur del territori.
Pel que fa a l’estació central gaudeix
d’una població ja existent. Per a una
ciutat, pot ser una ocasió de renovar
i de reconstruir el seu centre com ho
fa Montpeller, Nimes o ben aviat Perpinyà.
Rol de les col·lectivitats
locals en l’ordenament de les
infraestructures
La línia Aush Tolosa de Llenguadoc
Contra la decisió de la SNCF, la Regió
ha decidit desenvolupar la línia
Aush - Tolosa de Llenguadoc, creant
la primera línia amb cadència de França.
Pierre Forgues, vicepresident de
la Regió Migdia-Pirineus, Diputat dels
Alts-Pirineus, descriu l’èxit regional. El
nombre de viatges que agafen aquesta
línia ha augmentat d’un 400%, cosa
que ha portat a un fort desenvolupament
de l’oest tolosà. Ha estat també
així per Tolosa de Llenguadoc - Sant
Sulpici.
Cooperació societats privades i
col·lectivitats locals
El desenvolupament de la línia Aush –
Tolosa de Llenguadoc es fa gràcies a
una complexa cooperació. La regió té
un contracte de manteniment de la línia
amb RFF. Pierre Forgues lamenta
l’absència de resposta a les peticions
de subvenció fetes a la RFF i a l’Estat
que ha obligat la regió a finançar
per ella mateixa el projecte al nivell de
500 milions d’euros pel conjunt de línies
regionals. Això ho considera una
injustícia que es reitera en el projecte
de línia d’alta velocitat, ja que la Regió
inverteix 1 miliard 116 milions d’euros
i que les ciutats d’Hendaya, Bordeus,
Tolosa de Llenguadoc seran les darreres
afavorides.
D’altra banda, el desenvolupament esmentat
obliga els polítics electes de fer
el seguiment dels canvis al seu territori,
construint noves escoles, instituts,
equipaments amb infraestructures locals
i serveis de transport locals.
A66 Tolosa de Llenguadoc – Pàmias :
informe del trànsit de vehicles
pesants per la N20
La creació de la infraestructura de l’autopista
A66 ha permès desembussar
la N20, saturada pel trànsit de vehicles
pesants. Aquest canvi ha tingut com
a impacte principal, el desenvolupament
formidable de Pàmias, la notable
millora de la qualitat de vida dels
veïns de la N20.
No obstant això, Pierre Forgues esmenta
que l’augment de la fluïdesa
ha provocat un efecte pervers: la tendència
a viure més lluny del seu lloc
de treball.
El túnel d’Aragnouet-Bielsa
El túnel d’Aragnouet-Bielsa ha estat finançat
i gestionant en l’actualitat pel
Departament dels Alts-Pirineus i pel
Govern d’Aragó. Construït a una alçada
elevada (1.800 m), aquest túnel ha
transformat, no obstant, la Vall d’Aura,
creant una obertura cap a Espanya,
que permet no només a dos territoris
de relacionar-se mútuament, sinó
també de cooperar de manera conjunta.
19