IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

More documents

Recommendations

Info

14 Els serveis Els serveis són tant importants com les infraestructures, segons Jean- Claude Festor, de la Regió Llenguadoc-Rosselló. En efecte, les fronteres s’esborren gràcies a una bona qualitat d’infraestructures, però també gràcies als serveis competents. Per això, és necessària una cooperació entre las regions o els estats afectats. La idea seria la creació d’una tarifa comuna amb els catalans a la imatge d’un projecte multimodal Kartatto que millori la mobilitat. Una altra col·laboració transfronterera ha estat elaborada per l’organització conjunta de serveis entre les dues societats d’autopistes franceses i espanyoles (ASF i ACESA). Antonio Español, d’ACESA, exposa els detalls d’aquesta col·laboració que se situa sobretot al nivell de la informació del trànsit (la mateixa plataforma i el mateix programa informàtic) i de treballs transfronterers (intervenció d’urgència, retirada de la neu, etc.). Per acabar, la qüestió del peatge conjunt entrarà en fase de test des de juny de 2009 per als vehicles pesants. Una relació a llarg termini es planteja entre la RENFE i la SNCF que es concreta comercialment amb el naixement d’una societat comuna: Elipsos. Jesús Sánchez, de la SNCF, illustra aquest fet a propòsit de la línia Barcelona-Perpinyà, on les dues societats mantindran una oferta conjunta a través d’aquest segell Elipsos. Christian Jouve, Comissari de la serralada pirinenca, representant de l’Estat francès, destaca la necessitat pel que fa a les poblacions locals, sobretot els pirinencs, d’apropiar-se i de comprendre tots aquests projectes. Cal, doncs, establir un treball de proximitat sobre les repercussions econòmiques d’aquests grans projectes. Manel Nadal Ferraras considera que si els debats són necessaris, no han de desviar o retardar les decisions.
Intermodalitat i transports de mercaderies a la CTP Com ho esmentava fa un moment Jean-Claude Gayssot, el canvi modal és una necessitat, en allò que permetrà de desembussar el trànsit transfronterer per la carretera, i que garantirà un bon desenvolupament econòmic. L’any 1952, el 50% de les mercaderies a Espanya es transportaven per tren. Simon Casas Mateo explica que la substitució del carbó pel petroli en matèria d’energia és l’origen del fort desenvolupament viari per carretera. En l’actualitat, aquest desenvolupament topa amb diverses limitacions: la dependència energètica, les emissions de gas d’efecte hivernacle, la impossibilitat de cobrir el territori de més carreteres. En aquest context, l’electricitat tindrà una funció important en el desenvolupament del tren. Balanç del desequilibri dels transports Augment dels intercanvis comercials La política de liberalització a la Unió Europea té com a conseqüència la multiplicació dels intercanvis comercials, intercanvis que transiten principalment pel litoral atlàntic i mediterrani, pel territori que ens afecta. Vicente Luque Cabal, Administrador principal de la Direcció General de l’Energia i dels Transports de la Comissió Europea, esmenta l’efecte de la liberalització dels intercanvis a la frontera alemanya amb, sobretot, la multiplicació dels operadors del transport per tren. Virgínia Gil, Directora de la plataforma Aquitània-Euskadi, esmenta que al País Basc el sector dels transports representa un 4,6 % del PIB, dit d’una altra manera, es tracta d’un sector major. Tipus de transport d’importància desigual: el predomini de la carretera La carretera representa el 80 % de tots els tipus de transports sense distinció, el transport marítim el 17 % i el tren el 3 %. Aquestes xifres són constants des de fa alguns anys. Aquesta posició dominant de la carretera comporta problemes d’ofegament. Virgínia Gil esmenta el pas fronterer del Biriatú que ha conegut 84 colls d’ampolla afectant 36.627 camions durant 2.004. La necessitat de reequilibri entre els tipus de transport Hi ha previstos tres mitjans d’acció per fer front a aquest desequilibri: ♦ creació de plataformes multimodals; ♦ desenvolupament del transport ferroviari; ♦ la millor comunicació ferroviària de les zones portuàries. Creació de plataformes multimodals La plataforma Plaza a Saragossa Isabel Velasco, Directora comercial de la plataforma Plaza a Saragossa, explica que aquesta plataforma és el resultat de la visió geoestratègica del govern d’Aragó durant l’any 2000, en l’objectiu de dinamitzar la regió i el territori aragonès, del Nord-est d’Espanya. En l’actualitat, es tracta de la més gran plataforma d’Europa (1.300 hectàrees), la construcció de la qual és a punt de ser acabada. La seva proximitat amb poderoses infraestructures de transport (aeroport de Saragossa, 15
Page 1: IV a Conferència sobre comunicacio
Page 5 and 6: SUMARI Presentació de la conferèn
Page 7 and 8: viatgers resta a un estat molt embr
Page 9 and 10: Participants: Dominique Salgon, Res
Page 11 and 12: des de 1998. Els intercanvis entre
Page 13: un projecte competitiu amb la trave
Page 17 and 18: Una política voluntarista del dese
Page 19 and 20: i Marsella havien estat les primere
Page 21 and 22: pertoca al territori apropiar-se d
Page 24 and 25: 24 Introducció RETRANSCRIPTION INT
Page 26 and 27: 26 ció és treballar per la finali
Page 28 and 29: 28 el president Georges Frêche la
Page 30 and 31: 30 Les comunicacions amb alta veloc
Page 32 and 33: 32 Aquestes jornades han de mostrar
Page 34 and 35: 34 David Palmitjavila Director de l
Page 36 and 37: 36 Daniel Province, Director d’In
Page 38 and 39: DR 38 tuar-se les nostres properes
Page 40 and 41: 40 trar, a través d’un consorci,
Page 42 and 43: 42 xió central dels Pirineus, quan
Page 44 and 45: 44 Començo per les xifres del trà
Page 46 and 47: 46 tre la Península Ibèrica i Fra
Page 48 and 49: 48 Globalment, a través dels Pirin
Page 50 and 51: 50 Us presento, per tant, la corba
Page 52 and 53: 52 TOTAL MODES DE TRANSPORT FERROVI
Page 54: 54 ra més important, ja que de mit
Page 57 and 58: Jesús Sánchez, Director delegat d
Page 59 and 60: Podem aspirar un dia a un telepeatg
Page 61 and 62: Tem l’organització de la Línia
Page 63 and 64: mero 3. Aquest projecte preveu que
Page 65 and 66:
la darrera de línia única a Montp
Page 67 and 68:
AVANÇAMENT DELS GRANS PROJECTES D
Page 69 and 70:
En segon lloc, el periple del viatg
Page 71 and 72:
Què podeu dir-nos dels passos cent
Page 73 and 74:
Però, suposo tanmateix que si hi h
Page 75 and 76:
Què pot fer Europa per esperonar e
Page 77 and 78:
Didier Hamon La setmana passada ens
Page 80 and 81:
80 Segona taula rodona Moderador: J
Page 82 and 83:
82 Torno a la vostra pregunta : com
Page 84 and 85:
84 dentment, la carretera suporta e
Page 86 and 87:
86 Esperem per vosaltres que no tin
Page 88 and 89:
88 Dominique Salgon, heu entès tot
Page 90 and 91:
90 Podem transportar tot tipus de p
Page 92 and 93:
92 Un altra acció sobre les infrae
Page 94 and 95:
94 El nostre ideal seria federar en
Page 96:
96 Preguntes de la sala És una qü
Page 99 and 100:
Jean-Paul Volle, Professor de geogr
Page 101 and 102:
els conceptes que han estat donats
Page 103 and 104:
nova, és molt més complicat, és
Page 105 and 106:
Enllacem amb el Nord al sud, l’At
Page 107 and 108:
qüències que sabem. Sí, però é
Page 109 and 110:
Evidentment, els francesos i els es
Page 111 and 112:
Estem a prop de dos grans aeroports
Page 113 and 114:
vessades però, en el marc del Mass
Page 115 and 116:
Preguntes de la sala Philippe Jouvi
Page 117 and 118:
tenir una missió que treballés es
Page 119 and 120:
ple. Abans, quan els nostres avantp
Page 121 and 122:
per Modana, l’única línia actua
Page 123 and 124:
tori dels trànsits. Han aprofitat
Page 125 and 126:
les estacions i dels pols d’inter
Page 127 and 128:
127
Page 129 and 130:
turals, i això també, és tanmate
Page 131 and 132:
Edició 2009 Realització: Comunita
show all

IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?