130 de més. Socialment, això no pot ser! Parleu d’oposicions per a la Lió-Torí. Però aquí, les oposicions, les veurem, ja les tenim, i amb tota la raó! La qüestió de la necessitat de la pròrroga modal per aturar la hipertròfia és indispensable! I és <strong>sobre</strong> una base voluntarista que cal intentar justament implicar-s’hi. Evidentment, voluntarista amb els arguments que calen. Per què una segona Línia d’Alta Velocitat si es tracta només per veure passar els trens, de viatgers o de mercaderies? En canvi, per als 150 milions futurs o els 70 milions de passatgers de l’autopista que, tots els matins, es troben atrapats amb riscs, etc., si saben que ens limitarem la progressió dels vehicles pesats, per als que prenen el TER, si saben que d’aquí a 2015 per al perímetre de Nimes-Montpellier i 2020 per a la relació completa, podrem, <strong>sobre</strong> la segona línia, posar a la vegada trens de mercaderies i trens de viatgers, incloent-hi TER interciutats d’Alta Velocitat, fins i tot amb Barcelona si treballem bé, ja que hi estaran d’acord. D’on la necessitat, penso, d’aquesta intermodalitat i d’aquest canvi modal, de reforçar les possibilitats ferroviàries i la seva eficacitat. És el tema de l’eficacitat, és evident. I aquí, de reforçar també les autopistes del mar. Tenim els ports d’una banda i altra dels Pirineus i la necessitat de reforçar també les capacitats dels canals quan sigui possible. És per això, tot el que s’ha dit <strong>sobre</strong> la logística dels transports i fer de manera que aquesta intermodalitat entre modes i entre autoritats de transports, com s’ha dit pel que fa a Kartatoo, la més eficaç possible. Parlem de pragmatisme, parlem de concentració, parlem de determinació, de voluntarisme i, fins i tot, de mobilització perquè els nostres països i Europa també no tergiversin, però que participin en aquesta iniciativa global. Per als projectes, principalment, que hi ha als calaixos, no parlo d’estudis, ja que és important el que es decidirà a escala europea, és a dir, que Europa aportarà, si ho he entès bé, 500 milions d’euros per ajudar en la seva realització, i els treballs s’inicien des de 2009 i 2010, per justament participar en el llançament. D’altra banda, no fem com si no hi hagués un problema econòmic als nostres països i a escala mundial. És, per tant, una necessitat d’actuar i de manera voluntarista. La Comunitat de Treball dels Pirineus contribueix, crec, a tot això, perquè hi hagi aquesta mobilització i aquest voluntarisme. Estic convençut que aquesta jornada ens ajudarà a anar més lluny. Us en dono les gràcies un cop de més. I bon treball per a la Comunitat de Treball dels Pirineus! Senyores i Senyores, us en dono les gràcies. Bon retorn als quatre cantons del quadrat màgic dels Pirineus. Bon vespre a tots.
Edició 2009 Realització: Comunitat de Treball dels Pirineus Disseny: Dessauw Studio Foto de la portada © Lija Masik 131
- Page 1:
IV a Conferència sobre comunicacio
- Page 5 and 6:
SUMARI Presentació de la conferèn
- Page 7 and 8:
viatgers resta a un estat molt embr
- Page 9 and 10:
Participants: Dominique Salgon, Res
- Page 11 and 12:
des de 1998. Els intercanvis entre
- Page 13 and 14:
un projecte competitiu amb la trave
- Page 15 and 16:
Intermodalitat i transports de merc
- Page 17 and 18:
Una política voluntarista del dese
- Page 19 and 20:
i Marsella havien estat les primere
- Page 21 and 22:
pertoca al territori apropiar-se d
- Page 24 and 25:
24 Introducció RETRANSCRIPTION INT
- Page 26 and 27:
26 ció és treballar per la finali
- Page 28 and 29:
28 el president Georges Frêche la
- Page 30 and 31:
30 Les comunicacions amb alta veloc
- Page 32 and 33:
32 Aquestes jornades han de mostrar
- Page 34 and 35:
34 David Palmitjavila Director de l
- Page 36 and 37:
36 Daniel Province, Director d’In
- Page 38 and 39:
DR 38 tuar-se les nostres properes
- Page 40 and 41:
40 trar, a través d’un consorci,
- Page 42 and 43:
42 xió central dels Pirineus, quan
- Page 44 and 45:
44 Començo per les xifres del trà
- Page 46 and 47:
46 tre la Península Ibèrica i Fra
- Page 48 and 49:
48 Globalment, a través dels Pirin
- Page 50 and 51:
50 Us presento, per tant, la corba
- Page 52 and 53:
52 TOTAL MODES DE TRANSPORT FERROVI
- Page 54:
54 ra més important, ja que de mit
- Page 57 and 58:
Jesús Sánchez, Director delegat d
- Page 59 and 60:
Podem aspirar un dia a un telepeatg
- Page 61 and 62:
Tem l’organització de la Línia
- Page 63 and 64:
mero 3. Aquest projecte preveu que
- Page 65 and 66:
la darrera de línia única a Montp
- Page 67 and 68:
AVANÇAMENT DELS GRANS PROJECTES D
- Page 69 and 70:
En segon lloc, el periple del viatg
- Page 71 and 72:
Què podeu dir-nos dels passos cent
- Page 73 and 74:
Però, suposo tanmateix que si hi h
- Page 75 and 76:
Què pot fer Europa per esperonar e
- Page 77 and 78:
Didier Hamon La setmana passada ens
- Page 80 and 81: 80 Segona taula rodona Moderador: J
- Page 82 and 83: 82 Torno a la vostra pregunta : com
- Page 84 and 85: 84 dentment, la carretera suporta e
- Page 86 and 87: 86 Esperem per vosaltres que no tin
- Page 88 and 89: 88 Dominique Salgon, heu entès tot
- Page 90 and 91: 90 Podem transportar tot tipus de p
- Page 92 and 93: 92 Un altra acció sobre les infrae
- Page 94 and 95: 94 El nostre ideal seria federar en
- Page 96: 96 Preguntes de la sala És una qü
- Page 99 and 100: Jean-Paul Volle, Professor de geogr
- Page 101 and 102: els conceptes que han estat donats
- Page 103 and 104: nova, és molt més complicat, és
- Page 105 and 106: Enllacem amb el Nord al sud, l’At
- Page 107 and 108: qüències que sabem. Sí, però é
- Page 109 and 110: Evidentment, els francesos i els es
- Page 111 and 112: Estem a prop de dos grans aeroports
- Page 113 and 114: vessades però, en el marc del Mass
- Page 115 and 116: Preguntes de la sala Philippe Jouvi
- Page 117 and 118: tenir una missió que treballés es
- Page 119 and 120: ple. Abans, quan els nostres avantp
- Page 121 and 122: per Modana, l’única línia actua
- Page 123 and 124: tori dels trànsits. Han aprofitat
- Page 125 and 126: les estacions i dels pols d’inter
- Page 127 and 128: 127
- Page 129: turals, i això també, és tanmate