IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

130
de més. Socialment, això no pot ser!
Parleu d’oposicions per a la Lió-Torí.
Però aquí, les oposicions, les veurem,
ja les tenim, i amb tota la raó!
La qüestió de la necessitat de la pròrroga
modal per aturar la hipertròfia és
indispensable! I és sobre una base
voluntarista que cal intentar justament
implicar-s’hi. Evidentment, voluntarista
amb els arguments que calen. Per
què una segona Línia d’Alta Velocitat si
es tracta només per veure passar els
trens, de viatgers o de mercaderies?
En canvi, per als 150 milions futurs o
els 70 milions de passatgers de l’autopista
que, tots els matins, es troben
atrapats amb riscs, etc., si saben que
ens limitarem la progressió dels vehicles
pesats, per als que prenen el TER,
si saben que d’aquí a 2015 per al perímetre
de Nimes-Montpellier i 2020 per
a la relació completa, podrem, sobre
la segona línia, posar a la vegada trens
de mercaderies i trens de viatgers, incloent-hi
TER interciutats d’Alta Velocitat,
fins i tot amb Barcelona si treballem
bé, ja que hi estaran d’acord.
D’on la necessitat, penso, d’aquesta
intermodalitat i d’aquest canvi modal,
de reforçar les possibilitats ferroviàries
i la seva eficacitat. És el tema de l’eficacitat,
és evident. I aquí, de reforçar
també les autopistes del mar. Tenim
els ports d’una banda i altra dels Pirineus
i la necessitat de reforçar també
les capacitats dels canals quan sigui
possible.
És per això, tot el que s’ha dit sobre
la logística dels transports i fer de manera
que aquesta intermodalitat entre
modes i entre autoritats de transports,
com s’ha dit pel que fa a Kartatoo, la
més eficaç possible.
Parlem de pragmatisme, parlem de
concentració, parlem de determinació,
de voluntarisme i, fins i tot, de mobilització
perquè els nostres països i
Europa també no tergiversin, però que
participin en aquesta iniciativa global.
Per als projectes, principalment, que
hi ha als calaixos, no parlo d’estudis,
ja que és important el que es decidirà
a escala europea, és a dir, que Europa
aportarà, si ho he entès bé, 500
milions d’euros per ajudar en la seva
realització, i els treballs s’inicien des de
2009 i 2010, per justament participar
en el llançament.
D’altra banda, no fem com si no hi
hagués un problema econòmic als
nostres països i a escala mundial. És,
per tant, una necessitat d’actuar i de
manera voluntarista.
La Comunitat de Treball dels Pirineus
contribueix, crec, a tot això, perquè
hi hagi aquesta mobilització i aquest
voluntarisme. Estic convençut que
aquesta jornada ens ajudarà a anar
més lluny.
Us en dono les gràcies un cop de
més. I bon treball per a la Comunitat
de Treball dels Pirineus!
Senyores i Senyores, us en dono les
gràcies.
Bon retorn als quatre cantons del
quadrat màgic dels Pirineus.
Bon vespre a tots.