IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

un projecte competitiu amb la travessia
mediterrània i atlàntica, sinó complementari,
amb un fort potencial de
transport de mercaderies. Manel Nadal
Farreras, de la Generalitat de Catalunya,
constata, no obstant, que els
treballs no avancen a la part central.
Ara bé, els Pirineus, encara que siguin
una barrera, s’imposen també com a
una doble connexió entre la Península
Ibèrica i Europa, però també entre
l’Àfrica del Nord i Europa.
Els mitjans
El finançament
La participació de la Unió Europea
Vicente Luque Cabal destaca la importància
dels programes transeuropeus
de transport de la Unió Europea
que acompanyen la realització
dels diferents projectes. L’organització
d’aquest programa només es pot fer
a través d’una cooperació dels estats
membres afectats i de la Comissió.
Les subvencions assignades difereixen
en funció de la natura del projecte:
si aquest és transfronterer, la Comissió
hi participa amb al voltant del 30 %,
per un projecte prioritari, 20 %, i per la
resta amb un 10 % (projecte d’altres
municipis). En canvi, la noció de transfronterer
pot entendre’s de manera
més ampla, incloent-hi els accessos
com els dels túnels, per exemple. Per
això, els estats membres, han de tenir
un real projecte en comú.
Edouard Parrant, de RFF, posa
l’exemple de la línia Nimes-Perpinyà,
la proclamació dels fons europeus és
possible, car pot ser considerada com
un accés d’una secció transfronterera
i com un obstacle.
El representant de la Comissió Europea
afegeix que hi ha tres propostes.
En primer lloc, una per un import de
500 milions d’euros per projectes a
madurar. Per projectes del tipus “interoperabilitat
dels sistemes de peatges”,
la Unió Europea pot finançar al voltant
del 20%, a condició que el projecte sigui
presentat pel govern central.
Així mateix, la Unió Europea ha organitzat
una estructura per ajudar els estats
membres per sortir de la crisi (European
Recovery Plan) preveient, entre
d’altres, el desenvolupament d’infraestructures
que són les garants d’un
bon desenvolupament econòmic.
La participació de col·lectivitats locals
en el finançament
Jean-Claude Festor, de la Regió Llenguadoc-Rosselló,
recorda que la regió
no té competències sobre infraestructures.
La participació de les regions
amb el seu finançament representa
un mitjà per accelerar les coses. Per illustrar
aquesta iniciativa voluntària, que
afecta el projecte de perímetre Nimes-
Montpeller, les col·lectivitats locals han
participat amb el voltant de 420 milions
d’euros, mentre que Europa n’ha
donat només 56 milions. En canvi,
Jean-Claude Festor recorda que l’augment
del trànsit és més important que
les contribucions públiques.
Per a Simon Casas Mateo, la resposta
dels estats o de la Comissió Europea
no és una condició sine qua non de
grans realitzacions. Una col·laboració
interregional, així com una determinació
política que resolgui els problemes
del trànsit, és del tot indispensable.
Així, el túnel de Bielsa ha estat realitzat
amb pocs mitjans, però amb importants
conviccions polítiques i una forta
col·laboració.
Les societats privades
Pel que fa a les infraestructures d’autopistes,
els treballs estan finançats per
les societats mateixes. Didier Hamon,
representant d’autopistes del sud de
França (ASF) precisa que l’augment
de les tarifes de les autopistes és en
correlació amb les inversions aprovades
a través d’un contracte regulat per
l’Estat francès.
13