IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

les estacions i dels pols d’intercanvi.
Actualment, al Llenguadoc-Rosselló,
tenim aproximadament 15 projectes
de pols d’intercanvis i de noves estacions.
Actualment, estem en fase d’estudi
sobre la majoria d’aquests projectes,
aproximadament 1,5 milions d’euros
d’estudi sobre aquests projectes. Les
col·lectivitats locals, majoritàriament
la regió, però també les col·lectivitats
municipals i comarcals, financen com
a màxim dos terços de projectes.
La SNCF, pel que fa al seu perímetre,
és una particularitat de França, la
SNCF és propietària de les estacions,
per tant, intervé sobre aquests darrers.
En el seu perímetre, la SNCF intervé
només en el 15% d’aquests projectes.
L’estat ha intervingut en els projectes
perquè era a l’època en què Jean-
Claude Gayssot era Ministre de Transports
que hi ha hagut un programa
que anomenem SRU que permetia finançar
la planificació de les estacions.
Això ja no existeix.
En els 15 projectes que he parlat, per
simplificar, l’estat finançava el 12%, actualment,
res. El darrer nivell, es tracta
de la infraestructura, és el gestor de la
infraestructura i de les andanes de les
estacions, RFF que contribueix just en
un 7% sobre les infraestructures.
Estem confrontats a l’organització de
la intermodalitat per l’ús quotidià dels
transports regionals, a les mateixes
problemàtiques que les altres.
La gent esperen coses i respecte això,
les col·lectivitats locals no tenen ganes
d’esperar molt de temps. Estem obligats
de respondre i aquest és el nostre
rol, les necessitats dels usuaris. Què
hem organitzat? La intermodalitat.
Parlaré de Kartatoo després. És la
intermodalitat en termes de tarifació
però, sobretot, la intermodalitat
és també la resposta, és a dir, l’oferta
de transport que proposem. Des
de 2007, és a dir en tres anys, fins a
2010, la regió Llenguadoc-Rosselló
augmentarà el nombre de TER en un
20%. És un compromís extremadament
fort, polític, de la regió amb imposicions
de les infraestructures que
coneixem. Això vol dir que no és fàcil,
però arribarem al 20%
Després, evidentment, per fer la intermodalitat,
no cal sobretot treballar sol.
Per arribar-hi, evidentment, federem
les col·lectivitats, les autoritats organitzadores
de transport.
A França, hi ha tres nivells, és a dir
la regió, els departaments que organitzen
els transports interurbans i les
àrees metropolitanes que organitzen
els transports urbans.
El president Frêche i Jean-Claude
Gayssot s’han compromès, des de
2004, a organitzar un protocol d’intermodalitat.
És a dir, que el conjunt de les autoritats
organitzadores de transport de
la regió, cinc departaments més una
desena de col·lectivitats locals, han
signat un protocol d’intermodalitat que
permet en l’actualitat treballar i avançar
en diferents coses.
La regió va una mica més lluny, com a
autoritat organitzadora del transport regional,
és simplement desenvolupant
la cooperació amb els veïns. Actualment,
estem en el marc de la CTP.
Clarament, la cooperació amb els
nostres veïns actualment es fa amb la
regió Migdia-Pirineus.
Hi ha un protocol signant, intercanvien,
parlem entre nosaltres. Hem fet un
protocol de reciprocitat tarifària, és a
dir que, per exemple, un estudiant que
viu a Narbona, que fa els seus estudis
a Tolosa, pot utilitzar la xarxa TER de
Migdia-Pirineus amb el seu títol Llenguadoc-Rosselló.
Això també, és la
intermodalitat. L’objectiu, evidentment,
és facilitar els desplaçaments.
Així mateix, treballarem evidentment
amb la regió Provença-Alps-Costa
Blava.
I després, en un futur, potser ho plantejarem
de cara al sud.
125