IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

More documents

Recommendations

Info

124 Us agraeixo senyora la vostra intervenció. Abans de donar la paraula a Jean- Claude Gayssot per concloure, deixaré que Laurent Gignat, responsable de la Regió Llenguadoc-Rosselló del servei TER – els transports exprés regionals – presentar-vos en poques paraules el procediment Kartatoo que ha estat organitzat per l’explotació dels TER a la regió Llenguadoc- Rosselló. Us escoltem. Laurent Gignat, Cap del servei TER i intermodalitat viatgers a la regió Llenguadoc-Rosselló Pel que fa a la simbologia dels noms, de la qual la senyora Meaux, acaba de parlar, Kartatoo podria reclamar-nos. Jo no us faré un curs d’ornitologia. Kartatoo no és una espècie en via de desaparició al Llenguadoc-Rosselló, tampoc una espècie animal que veurem desaparèixer en els propers anys. Al contrari, és un dispositiu de tarificació per facilitar el desplaçament dels habitants a la regió. Tanmateix, voldria només precisar alguns punts perquè, en el context dels nostres treballs i dels nostres intercanvis actuals, en el marc de la CTP, hem parlat sobretot de grans infraestructures, però no cal oblidar el local. Tornaré al local, el veritable, per la utilitat dels sistemes de transport i de les infraestructures per als ciutadans, pels seus desplaçaments quotidians, Kartatoo entra en aquest dispositiu. Sobre el local, simplement, parlo de Kartatoo com a dispositiu d’intermodalitat. No sé si això diu alguna cosa als nostres amics espanyols. La intermodalitat és la facilitat per passar d’un sistema de transport a l’altre. Passar d’un sistema de transport a l’altre, això necessita evidentment diferents intervencions. Siguem pragmàtics. Les primeres intervencions són sobre planificació. Hem parlat tota la jornada efectivament, pel que fa sobretot a França, visiblement de dificultats de finançament i de preses de posició sobre les infraestructures de transport. Si parlem a nivell local, sobre la intermodalitat, la problemàtica es planteja exactament sobre la planificació de Kartatoo - DR
les estacions i dels pols d’intercanvi. Actualment, al Llenguadoc-Rosselló, tenim aproximadament 15 projectes de pols d’intercanvis i de noves estacions. Actualment, estem en fase d’estudi sobre la majoria d’aquests projectes, aproximadament 1,5 milions d’euros d’estudi sobre aquests projectes. Les col·lectivitats locals, majoritàriament la regió, però també les col·lectivitats municipals i comarcals, financen com a màxim dos terços de projectes. La SNCF, pel que fa al seu perímetre, és una particularitat de França, la SNCF és propietària de les estacions, per tant, intervé sobre aquests darrers. En el seu perímetre, la SNCF intervé només en el 15% d’aquests projectes. L’estat ha intervingut en els projectes perquè era a l’època en què Jean- Claude Gayssot era Ministre de Transports que hi ha hagut un programa que anomenem SRU que permetia finançar la planificació de les estacions. Això ja no existeix. En els 15 projectes que he parlat, per simplificar, l’estat finançava el 12%, actualment, res. El darrer nivell, es tracta de la infraestructura, és el gestor de la infraestructura i de les andanes de les estacions, RFF que contribueix just en un 7% sobre les infraestructures. Estem confrontats a l’organització de la intermodalitat per l’ús quotidià dels transports regionals, a les mateixes problemàtiques que les altres. La gent esperen coses i respecte això, les col·lectivitats locals no tenen ganes d’esperar molt de temps. Estem obligats de respondre i aquest és el nostre rol, les necessitats dels usuaris. Què hem organitzat? La intermodalitat. Parlaré de Kartatoo després. És la intermodalitat en termes de tarifació però, sobretot, la intermodalitat és també la resposta, és a dir, l’oferta de transport que proposem. Des de 2007, és a dir en tres anys, fins a 2010, la regió Llenguadoc-Rosselló augmentarà el nombre de TER en un 20%. És un compromís extremadament fort, polític, de la regió amb imposicions de les infraestructures que coneixem. Això vol dir que no és fàcil, però arribarem al 20% Després, evidentment, per fer la intermodalitat, no cal sobretot treballar sol. Per arribar-hi, evidentment, federem les col·lectivitats, les autoritats organitzadores de transport. A França, hi ha tres nivells, és a dir la regió, els departaments que organitzen els transports interurbans i les àrees metropolitanes que organitzen els transports urbans. El president Frêche i Jean-Claude Gayssot s’han compromès, des de 2004, a organitzar un protocol d’intermodalitat. És a dir, que el conjunt de les autoritats organitzadores de transport de la regió, cinc departaments més una desena de col·lectivitats locals, han signat un protocol d’intermodalitat que permet en l’actualitat treballar i avançar en diferents coses. La regió va una mica més lluny, com a autoritat organitzadora del transport regional, és simplement desenvolupant la cooperació amb els veïns. Actualment, estem en el marc de la CTP. Clarament, la cooperació amb els nostres veïns actualment es fa amb la regió Migdia-Pirineus. Hi ha un protocol signant, intercanvien, parlem entre nosaltres. Hem fet un protocol de reciprocitat tarifària, és a dir que, per exemple, un estudiant que viu a Narbona, que fa els seus estudis a Tolosa, pot utilitzar la xarxa TER de Migdia-Pirineus amb el seu títol Llenguadoc-Rosselló. Això també, és la intermodalitat. L’objectiu, evidentment, és facilitar els desplaçaments. Així mateix, treballarem evidentment amb la regió Provença-Alps-Costa Blava. I després, en un futur, potser ho plantejarem de cara al sud. 125
Page 1:
IV a Conferència sobre comunicacio
Page 5 and 6:
SUMARI Presentació de la conferèn
Page 7 and 8:
viatgers resta a un estat molt embr
Page 9 and 10:
Participants: Dominique Salgon, Res
Page 11 and 12:
des de 1998. Els intercanvis entre
Page 13 and 14:
un projecte competitiu amb la trave
Page 15 and 16:
Intermodalitat i transports de merc
Page 17 and 18:
Una política voluntarista del dese
Page 19 and 20:
i Marsella havien estat les primere
Page 21 and 22:
pertoca al territori apropiar-se d
Page 24 and 25:
24 Introducció RETRANSCRIPTION INT
Page 26 and 27:
26 ció és treballar per la finali
Page 28 and 29:
28 el president Georges Frêche la
Page 30 and 31:
30 Les comunicacions amb alta veloc
Page 32 and 33:
32 Aquestes jornades han de mostrar
Page 34 and 35:
34 David Palmitjavila Director de l
Page 36 and 37:
36 Daniel Province, Director d’In
Page 38 and 39:
DR 38 tuar-se les nostres properes
Page 40 and 41:
40 trar, a través d’un consorci,
Page 42 and 43:
42 xió central dels Pirineus, quan
Page 44 and 45:
44 Començo per les xifres del trà
Page 46 and 47:
46 tre la Península Ibèrica i Fra
Page 48 and 49:
48 Globalment, a través dels Pirin
Page 50 and 51:
50 Us presento, per tant, la corba
Page 52 and 53:
52 TOTAL MODES DE TRANSPORT FERROVI
Page 54:
54 ra més important, ja que de mit
Page 57 and 58:
Jesús Sánchez, Director delegat d
Page 59 and 60:
Podem aspirar un dia a un telepeatg
Page 61 and 62:
Tem l’organització de la Línia
Page 63 and 64:
mero 3. Aquest projecte preveu que
Page 65 and 66:
la darrera de línia única a Montp
Page 67 and 68:
AVANÇAMENT DELS GRANS PROJECTES D
Page 69 and 70:
En segon lloc, el periple del viatg
Page 71 and 72:
Què podeu dir-nos dels passos cent
Page 73 and 74: Però, suposo tanmateix que si hi h
Page 75 and 76: Què pot fer Europa per esperonar e
Page 77 and 78: Didier Hamon La setmana passada ens
Page 80 and 81: 80 Segona taula rodona Moderador: J
Page 82 and 83: 82 Torno a la vostra pregunta : com
Page 84 and 85: 84 dentment, la carretera suporta e
Page 86 and 87: 86 Esperem per vosaltres que no tin
Page 88 and 89: 88 Dominique Salgon, heu entès tot
Page 90 and 91: 90 Podem transportar tot tipus de p
Page 92 and 93: 92 Un altra acció sobre les infrae
Page 94 and 95: 94 El nostre ideal seria federar en
Page 96: 96 Preguntes de la sala És una qü
Page 99 and 100: Jean-Paul Volle, Professor de geogr
Page 101 and 102: els conceptes que han estat donats
Page 103 and 104: nova, és molt més complicat, és
Page 105 and 106: Enllacem amb el Nord al sud, l’At
Page 107 and 108: qüències que sabem. Sí, però é
Page 109 and 110: Evidentment, els francesos i els es
Page 111 and 112: Estem a prop de dos grans aeroports
Page 113 and 114: vessades però, en el marc del Mass
Page 115 and 116: Preguntes de la sala Philippe Jouvi
Page 117 and 118: tenir una missió que treballés es
Page 119 and 120: ple. Abans, quan els nostres avantp
Page 121 and 122: per Modana, l’única línia actua
Page 123: tori dels trànsits. Han aprofitat
Page 127 and 128: 127
Page 129 and 130: turals, i això també, és tanmate
Page 131 and 132: Edició 2009 Realització: Comunita
show all

IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?