IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

tori dels trànsits. Han aprofitat la vostra
reunió per fer venir gent de París, d’altres
de Madrid, etc. Quant de temps ha
pres això per fer venir gent de París?
És no obstant la base! D’altra banda,
he de dir que no ho hem aconseguit
amb Itàlia. Des d’aquesta perspectiva,
aneu avançats. Aquest diagnòstic
compartit és central.
En segon lloc, solidesa de les concertacions.
Estic convençuda que
trobar-se en un cul de sac sobre les
concertacions de tots els nivells, tenint
en compte precisament la complexitat
dels projectes, de la seva capacitat,
és córrer el risc d’una crisi important.
Solidesa del vocabulari.
Diré potser alguna cosa que no us
agradarà, senyor Forgues, però he
entès que per a vosaltres, un nou pas
seria un pas “Tolosa-Saragossa” com
el “Lió-Torí”. Lió-Torí és un eix transeuropeu,
que té a veure amb les relaciones
entre la Península Ibèrica i la resta
d’Europa, a través dels Alps.
L’anomenar “Lió-Torí”, és reduir falsament
la totalitat del debat a “Què aporta
a Lió i què aporta a Torí?”.
Pierre Forgues
Sí, he afegit via la plana de Lannemezan.
Marie-Line Meaux
La simbologia dels noms té sentit.
I que, sens dubte, sobre aquests
projectes, el nom té veritablement
sentit. Aleshores la “Lió-Torí”, en la denominació
d’Europa és un nom extremadament
poètic, és el projecte prioritari
número 6, Lió, Trieste, Ljubljana,
Budapest, frontera ucrainiana.
Per tant, la simbologia dels noms en
els grans projectes, en relació a la
muntanya, parla de fronteres, parla de
territoris, parla d’Europa. I, per tant,
des d’aquest punt de vista, penso que
també és important.
Un darrer punt, crec que és el senyor
Casas Mateo, aquest matí que ha dit
que són els trànsits que justifiquen els
traçats.
I crec que és molt cert perquè, a les
serralades i el pas d’aquests, i m’aturaré
aquí, hi ha no només el fet de saber
perquè serveixen les infraestructures
que projectem. Però hi ha també
el fet de saber per on físicament arribem
a fer-les passar.
I veiem que aquesta realitat física de la
serralada, amb l’aposta de la garantia
dels itineraris econòmics, és quelcom
que es planteja sens dubte arreu, però
que, a les serralades, a la vegada dels
Alps i dels Pirineus, té un pes particular.
És per això que em permetria de
recomanar a tots aquells que treballen
en projectes d’aquesta natura, enginyers,
financers.
M’agradaria que tinguem un enfocament
una mica plurimodal de la cultura
dels grans projectes. Per assolir
que això respongui al conjunt dels
objectius pels quals intentem que es
produeixin, finançar-los i demà a ferlos
viure.
123