IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

per Modana, l’única línia actual. Des
que dèieu que calia optimitzar aquesta
línia, que calia tornar el transport aquí,
us havíeu considerat enemics de la
Lió-Torí. És a dir, que la millora dels
serveis sobre el que hi havia era percebuda
com a contrària als interessos
d’un projecte de llarg termini. Hem
funcionat de manera irracional!
Com voleu fer comprendre als contribuents
francesos i italians, europeus
que paguen, com els farem comprendre
que pagarem miliards d’euros per
fer un túnel per a dins de 15 anys,
mentre que durant aquest temps, el
transport davant d’ells és en caiguda
llibre regular?
És incomprensible! Cal una pedagogia
del retorn al transport. Parlo molt
del tren, però penso que podem dir
tant del marítim, excepte que no hi ha
la mateixa visibilitat. El marítim té una
visibilitat pels actors econòmics, no té
la mateixa visibilitat per a la gent que
són tanmateix en el debat ciutadà. Cal
una visió global i en xarxa.
Estic a favor del reequilibri de la pròrroga
modal. Creiem realment que ja no
hi haurà vehicles pesats demà sobre
les carreteres? No és veritat. Hi haurà
per força vehicles pesats! Però que
aquest debat sigui formulat i que sigui
administrat.
Què volem fer-ne? Prenc l’exemple
de Suïssa, la paradoxa suïssa. Suïssa
és un dels països als Alps que té la
política més coherent en matèria de
pròrroga modal perquè han penalitzat
els vehicles pesats que eren mal
carregats, fins i tot buits. La part de la
carretera ha guanyat parts de mercat
en el tonatge.
En els vuit últims anys, el guany del
tonatge transportat s’ha repartit entre
la carretera i el rail. Per què? Simplement
perquè els vehicles pesats que
circulaven abans a 9 tones per vehicles
pesats, recordo en tot cas els vehicles
pesats, som més aviat per sobre
de les 30 tones o de més de les
28 tones, fins i tot 40. Avui, són més
o menys a 14 tones, no és en tot cas
enorme, però res que aquell guany ha
fet que, la paradoxa, han guanyat parts
de mercat en tonatge de carretera.
Però cal que aquest debat, que és un
debat ciutadà es plantegi perquè no hi
hagi ambigüitat sobre l’equilibri global
de la política de pròrroga modal.
Tenir en compte les realitats econòmiques.
Aquest matí heu parlat de la logística,
jo m’hi he mostrat molt sensibilitzada.
He estat molt interessada als
vostres treballs pel pes que heu concedit
a la pregunta de la logística. A la
vegada les àrees de logística, les plataformes
de logística, però igualment
als intercanvis i a la manera d’articular
realment la pròrroga modal.
Veiem massa sovint el canvi modal,
ho repeteixo, com «Produeixo una infraestructura
alternativa». Si la logística,
si els modes de producció i d’intercanvis,
si els modes de comercialització
no canvien, les infraestructures
seran potser molt boniques, seran
molt sostenibles en el sentit ecològic
del terme, però seran sens dubte mig
buides la qual cosa no convindrà als
inversionistes.
I no només invertir a llarg termini, però
administrant millor el sistema ferroviari
actual. És una cosa, em sembla que
heu començat a banda i banda dels
Pirineus, potser no prou.
Cal optimitzar els sistemes actuals. És
la mateixa cosa pel que fa als sistemes
als Alps. França i Itàlia eren molt
en retard sobre aquest tema, potser
a causa del Lió-Torí com ho deia fa
un moment. Però Suïssa, més exactament
els passatges per Suïssa i els
passatges per Àustria, això fa ara prop
de 10 anys, entre els països que són
concernits per l’itinerari, programes de
cooperació.
Per reduir això, cooperar i millorar la
formació dels conductors de trens, fer
que comprenguin la llengua de l’altre,
etc. Això sembla una ximpleria al costat
de les grans inversions, però és en
tot cas alguna cosa del tot important.
121