IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

tenir una missió que treballés específicament
sobre la qüestió de les grans
serralades. Per què?
Això ens situa del tot al fons de la nostra
qüestió, ens havíem adonat que finalment
ningú no tenia un punt de vista
global de les coses quan intentàvem
aclarir les decisions que l’estat i que
d’altres actors públics han de prendre
i que hi havia en tot cas un prou fort
desconeixement de l’assumpte.
Aquesta diligència de comprovació de
les llacunes ha vingut en principi sobre
els Alps. Enfonsaré una porta oberta,
però no és del tot sense interès.
Al contrari dels Pirineus on, fins i tot,
si obre molt àmpliament les fronteres
exteriors a l’Àfrica i, fins i tot, a Amèrica
del Sud, l’he sentit aquest matí, on
tenim en tot cas dos països veïns de
part i d’altre, els Alps, reagrupen vuit
països. Abans de la creació de la missió
dels Alps i dels Pirineus al Ministeri
dels Transports, no hi havia gaire gent
que s’hagués preocupat per saber el
que passava al Brenner per contribuir
a explicar les decisions que hem hagut
de prendre a casa nostra.
Aquesta missió dels Alps i dels Pirineus
m’ha situat en un joc que és, en
primer lloc, un joc multilateral. Fins i
tot, si el coordinava conjuntament, era
més aviat cap de la missió dels Alps.
I el meu col·lega Thierry Louis, que alguns
de vosaltres coneixeu i que m’ha
succeït al capdavant de la missió dels
Alps i dels Pirineus, era cap de la missió
dels Pirineus.
Als Alps, hi havia clarament el treball
multilateral amb sobretot la cooperació
compromesa l’any 2001 entre
els ministeris de transports dels Alps
com a continuació d’una part del tancament
del Montblanc i, d’altra banda,
de l’accident del Gothard, en què els
dos passos més importants estaven
tancats.
Tanmateix, hi ha hagut la creació del
que anomenem el grup Zurich que
França ha presidit els dos darrers anys
i que en l’actualitat és sota presidència
austríaca.
És un treball multilateral i és important
en les serralades i en el transfronterer.
Així mateix, un treball bilateral important
amb Itàlia, ja que als Alps, 60 %
del meu temps era en la negociació
amb Itàlia, amb sobretot el projecte
Lió-Torí.
I també amb l’enfocament mediambiental.
Per sorpresa meva, he descobert
que n’hi havia una als Alps, però
no als Pirineus. Als Alps, hi ha el que
anomenem la convenció alpina que
és una convenció-marc de protecció
del mediambient i que es declina després
per protocols temàtics, del qual
el de transport és prou emblemàtic.
Presideixo el grup transport de la convenció
alpina.
Per quins mil dimonis no hi ha convenció
dels Pirineus? Vet aquí el que
em sorprèn. No podem quedar-nos
en visions estrictament sobre infraestructures
si no hi ha un enfocament
mediambiental en el conjunt de la
seva lògica i, de vegades, també polèmic.
Una part de les associacions de
defensa del mediambient no saben si
s’ha de fer un pas a l’est, a l’oest, al
nord, al sud, però a plantejar-se la pregunta
si cal o no que les mercaderies
continuïn a circular.
Aquesta qüestió sobre els models
de vida, sobre els tipus de producció
i dels intercanvis és molt important.
Em sembla que és un debat de societat
que actualment es planteja, en tot
cas als Alps, per la convenció alpina.
Pel que fa a la serralada, hi ha qüestions
que em semblen que no tenen
un lligam directe amb el fet que treballem
o no o que siguem confrontats o
no a una lògica de massís.
Hi ha qüestions que són d’ordre general.
Hi posaré dos exemples. Un
sobre la mobilitat sostenible de les
persones, n’hem parlat prou avui em
sembla. Hem parlat molt d’intermodalitat
sostenible de les persones.
Aquesta qüestió sobre la manera com
les persones es desplacen en el seu
espai de vida no és pròpia a les serra-
117