IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

Preguntes de la sala
Philippe Jouvin, Urbanista.
Voldria tornar, a partir del que s’ha
exposat, no sobre la regió de Sant
Flor i el nord de l’A75, sinó sobre el
que el territori ha conegut al sud, potser
no fins a Besiers, però penso, entre
d’altres, amb el sector de Lodeva,
Clarmont d’Alvernya.
Me n’he adonat, allò que ja havia estat
dit amb força pels polítics locals i
sobretot per Louis Villaret, que ha calgut
esperar gairebé 20 anys perquè
escoltéssim els representants polítics
dels territoris. Estic sorprès que puguem
tenir un comitè de seguiment
en el qual, a priori, si ho he entès bé,
no hi figuren les col·lectivitats.
El sentiment que en tenim, és que
l’estat, sempre amb bones intencions,
ve a donar consells a les col·lectivitats.
Estic sorprès. He tingut l’ocasió de trobar
el senador-alcalde de Sant Flor en
un col·loqui a París sobre el dret de
retracte. No era en absolut el tema,
però hem parlat d’això, perquè ha treballat
amb Alain Marguerit, paisatgista
que és a Montpeller. Li he preguntat
com havia viscut aquesta situació.
No comprenc molt bé que pugui tenir
aquest tipus d’exposició. No conec
el territori, per tant, pondero les meves
paraules. Però allò de la qual cosa
n’estic segur, allò és que sobre la part
sud de la A75, han calgut 20 anys, i
Déu sap si Louis Villaret s’ha barallat
amb tots els altres representants polítics,
perquè les col·lectivitats fossin
finalment escoltades. Llavors, és la
contrapartida, seré molt provocador,
de la gratuïtat de l’autopista
Mireille Faucon
Crec que l’autopista ha estat decidida
per compensar els handicaps del
massís central. És de franc, perquè
era una carretera d’ordenament del
territori. Darrere, un dels objectius del
centre de recursos i de desenvolupament,
és també de portar elements
de coneixement amb les col·lectivitats.
És el principal objectiu del centre de
recursos. El col·loqui que ha tingut lloc
era orientat essencialment cap a les
col·lectivitats. Això ens condueix avui a
allò que els treballs portats siguin ampliats
i siguin portats amb la participació
d’un cert nombre de col·lectivitats
que estan interessades per les nostres
temàtiques. Però estic encara
més sorpresa que, quan fem una
infraestructura com aquesta, fem el
que anomenem un estudi d’impacte,
passo una part del meu temps professional
en això. L’avaluació i el control
s’han d’inspirar en l’estudi d’impacte.
Però que hàgim esperat 30 anys per
fer allò és increïble.
115