IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

More documents

Recommendations

Info

114 Un desenvolupament no s’assoleix sinó que es construeix al mateix temps. Tenim interès a prolongar la durada d’observació d’aquests elements. És el més difícil de fer. Els finançaments no són sempre a l’abast. Les dades no són sempre fàcil de recollir sobre un espai, en una temàtica determinada. La gent no és immutable. Aquests paràmetres fan que no sigui fàcil prolongar-se en el temps. El nostre centre de recursos i desenvolupament d l’A75 es beneficia de subvencions del comitè del massís central, del FNADT i, per tant d’un finançament propi de l’UCCIMAC. Al costat d’això, els altres socis aporten la seva experiència i el seu coneixement. Això representa un petit pressupost i al mateix temps pot ser interessant. Hem presentat la integralitat dels treballs que hem pogut realitzar durant un col·loqui el mes d’octubre de 2008 a Sant Flour. Les plaquetes es lliuren a l’entrada, donen una estimació dels treballs que hem pogut realitzar.
Preguntes de la sala Philippe Jouvin, Urbanista. Voldria tornar, a partir del que s’ha exposat, no sobre la regió de Sant Flor i el nord de l’A75, sinó sobre el que el territori ha conegut al sud, potser no fins a Besiers, però penso, entre d’altres, amb el sector de Lodeva, Clarmont d’Alvernya. Me n’he adonat, allò que ja havia estat dit amb força pels polítics locals i sobretot per Louis Villaret, que ha calgut esperar gairebé 20 anys perquè escoltéssim els representants polítics dels territoris. Estic sorprès que puguem tenir un comitè de seguiment en el qual, a priori, si ho he entès bé, no hi figuren les col·lectivitats. El sentiment que en tenim, és que l’estat, sempre amb bones intencions, ve a donar consells a les col·lectivitats. Estic sorprès. He tingut l’ocasió de trobar el senador-alcalde de Sant Flor en un col·loqui a París sobre el dret de retracte. No era en absolut el tema, però hem parlat d’això, perquè ha treballat amb Alain Marguerit, paisatgista que és a Montpeller. Li he preguntat com havia viscut aquesta situació. No comprenc molt bé que pugui tenir aquest tipus d’exposició. No conec el territori, per tant, pondero les meves paraules. Però allò de la qual cosa n’estic segur, allò és que sobre la part sud de la A75, han calgut 20 anys, i Déu sap si Louis Villaret s’ha barallat amb tots els altres representants polítics, perquè les col·lectivitats fossin finalment escoltades. Llavors, és la contrapartida, seré molt provocador, de la gratuïtat de l’autopista Mireille Faucon Crec que l’autopista ha estat decidida per compensar els handicaps del massís central. És de franc, perquè era una carretera d’ordenament del territori. Darrere, un dels objectius del centre de recursos i de desenvolupament, és també de portar elements de coneixement amb les col·lectivitats. És el principal objectiu del centre de recursos. El col·loqui que ha tingut lloc era orientat essencialment cap a les col·lectivitats. Això ens condueix avui a allò que els treballs portats siguin ampliats i siguin portats amb la participació d’un cert nombre de col·lectivitats que estan interessades per les nostres temàtiques. Però estic encara més sorpresa que, quan fem una infraestructura com aquesta, fem el que anomenem un estudi d’impacte, passo una part del meu temps professional en això. L’avaluació i el control s’han d’inspirar en l’estudi d’impacte. Però que hàgim esperat 30 anys per fer allò és increïble. 115
Page 1:
IV a Conferència sobre comunicacio
Page 5 and 6:
SUMARI Presentació de la conferèn
Page 7 and 8:
viatgers resta a un estat molt embr
Page 9 and 10:
Participants: Dominique Salgon, Res
Page 11 and 12:
des de 1998. Els intercanvis entre
Page 13 and 14:
un projecte competitiu amb la trave
Page 15 and 16:
Intermodalitat i transports de merc
Page 17 and 18:
Una política voluntarista del dese
Page 19 and 20:
i Marsella havien estat les primere
Page 21 and 22:
pertoca al territori apropiar-se d
Page 24 and 25:
24 Introducció RETRANSCRIPTION INT
Page 26 and 27:
26 ció és treballar per la finali
Page 28 and 29:
28 el president Georges Frêche la
Page 30 and 31:
30 Les comunicacions amb alta veloc
Page 32 and 33:
32 Aquestes jornades han de mostrar
Page 34 and 35:
34 David Palmitjavila Director de l
Page 36 and 37:
36 Daniel Province, Director d’In
Page 38 and 39:
DR 38 tuar-se les nostres properes
Page 40 and 41:
40 trar, a través d’un consorci,
Page 42 and 43:
42 xió central dels Pirineus, quan
Page 44 and 45:
44 Començo per les xifres del trà
Page 46 and 47:
46 tre la Península Ibèrica i Fra
Page 48 and 49:
48 Globalment, a través dels Pirin
Page 50 and 51:
50 Us presento, per tant, la corba
Page 52 and 53:
52 TOTAL MODES DE TRANSPORT FERROVI
Page 54:
54 ra més important, ja que de mit
Page 57 and 58:
Jesús Sánchez, Director delegat d
Page 59 and 60:
Podem aspirar un dia a un telepeatg
Page 61 and 62:
Tem l’organització de la Línia
Page 63 and 64: mero 3. Aquest projecte preveu que
Page 65 and 66: la darrera de línia única a Montp
Page 67 and 68: AVANÇAMENT DELS GRANS PROJECTES D
Page 69 and 70: En segon lloc, el periple del viatg
Page 71 and 72: Què podeu dir-nos dels passos cent
Page 73 and 74: Però, suposo tanmateix que si hi h
Page 75 and 76: Què pot fer Europa per esperonar e
Page 77 and 78: Didier Hamon La setmana passada ens
Page 80 and 81: 80 Segona taula rodona Moderador: J
Page 82 and 83: 82 Torno a la vostra pregunta : com
Page 84 and 85: 84 dentment, la carretera suporta e
Page 86 and 87: 86 Esperem per vosaltres que no tin
Page 88 and 89: 88 Dominique Salgon, heu entès tot
Page 90 and 91: 90 Podem transportar tot tipus de p
Page 92 and 93: 92 Un altra acció sobre les infrae
Page 94 and 95: 94 El nostre ideal seria federar en
Page 96: 96 Preguntes de la sala És una qü
Page 99 and 100: Jean-Paul Volle, Professor de geogr
Page 101 and 102: els conceptes que han estat donats
Page 103 and 104: nova, és molt més complicat, és
Page 105 and 106: Enllacem amb el Nord al sud, l’At
Page 107 and 108: qüències que sabem. Sí, però é
Page 109 and 110: Evidentment, els francesos i els es
Page 111 and 112: Estem a prop de dos grans aeroports
Page 113: vessades però, en el marc del Mass
Page 117 and 118: tenir una missió que treballés es
Page 119 and 120: ple. Abans, quan els nostres avantp
Page 121 and 122: per Modana, l’única línia actua
Page 123 and 124: tori dels trànsits. Han aprofitat
Page 125 and 126: les estacions i dels pols d’inter
Page 127 and 128: 127
Page 129 and 130: turals, i això també, és tanmate
Page 131 and 132: Edició 2009 Realització: Comunita
show all

IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?