IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

112
Acabarem aquest torn de paraula
amb la intervenció de Mireille Faucon
de la Direcció regional de foment de
l’Alvernya. Ens presentarà el que ha
estat fet al voltant de l’A75 i del famós
viaducte de Millau.
Mireille Faucon, Direcció regional
de foment de l’Alvernya
Volia donar testimoni d’un partenariat
que ha estat organitzat per
seguir els efectes de la infraestructura
de l’autopista A75, Clarmont-Montpeller,
que hauria d’acabar-se l’any que
ve per la posada en servei del darrer
tram d’autopista. Aquesta infraestructura
és atípica al nivell nacional, ja
que és de franc. Són freqüents les
interseccions, aproximadament cada
5 km, cosa que ens permet observar
els efectes d’irrigació.
Per mesurar la seva afluència, caldria
anar molt lluny en el temps, ja que ha
estat decidit l’any 1975. L’avaluació
dels efectes d’aquesta infraestructura
es troba en retard, ja que el nostre
partenariat ha estat organitzat l’any
2006. És millor tard que mai i hem
pogut notar una acceleració molt forta
dels efectes induïts per l’obertura del
viaducte de Millau a l’any 2004.
Aquest partenariat és la continuació
d’un treball d’observació que les
CCI havien organitzat al voltant de la
infraestructura en l’objectiu sobretot
d’acompanyar la construcció d’aquest
viaducte. Aquesta observació era purament
estadística: mesura els fluxos,
mesura la freqüència de les àrees de
servei. Hem volgut ampliar aquesta
visió de les coses organitzant una estructura
que comprèn la Universitat de
Clarmont d’Alvernya, el departament
de geografia i després diferents organismes
de foment com la DRE, de
la qual en formo part, la DIR (direcció
interdepartamental de carreteres) que
gestiona la infraestructura, l’UCCIMAC
(unió de les CCI del Massís Central).
Cadascun d’aquests quatre socis fundadors
aporta el seu petit granet d’arena.
Els uns aporten el finançament
d’un estudi, els altres una experta en
aquest o aquell àmbit, i/o el relacional,
el partenariat amb els medis professionals
i els actors del territori.
Per reprendre el que deia el senyor Volle,
un territori ha d’apropiar-se una infraestructura.
És la idea de fer passar
un cert nombre de missatges davant
les col·lectivitats creuades per la infraestructura
o de proximitat i que poden
beneficar o bé gestionar els efectes
d’aquesta infraestructura.
La especificitat de l’A75 resideix en el
fet que creua un territori de muntanyes
poc denses, amb una població a la
vegada escampada i molt poc nombrosa.
Els pols, a l’interior d’aquest
territori, són relativament modestos.
Ens n’adonem quan no tenim una
mobilització dels diferents participants
sobre el territori, els efectes no són tan
importants com aquells que podríem
esperar. Com més tinguem una organització
construïda i complementària
dels territoris amb els projectes de seguiment
de la infraestructura, els efectes
s’accentuaran més.
Des de la fi de 2006, hem portat un
cert nombre de treballs. Hem tingut la
sort d’haver de conduir un balanç LOTI,
un estudi que ha de mesurar els efectes
de la infraestructura. Del fet que
una geometria variable en el temps i a
l’espai, hem conduit el balanç LOTI de
la part nord d’aquesta infraestructura,
entre Clarmont i Severac del Castell,
encara que aquesta es faci normalment
en els 5 anys que segueixen la
posada en servei d’una infraestructura.
Són els meus col·legues de la Direcció
regional del Llenguadoc-Rosselló
que portaran la continuació entre Severac
i Besiers. Un balanç mesurarà
després els efectes d’un cantó a l’altre
i els efectes d’eix sobre el conjunt de
la infraestructura.
Ens n’adonem que hi ha efectes sobre
els territoris creuats, amunt i avall,
sobre els grans espais connectats.
Una infraestructura costa car, intentem
que paguin les col·lectivitats tra-