IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

110
Els aquitans no són diferents dels ciutadans
del Migdia-Pirineus, són molt
tossuts. Ens entenem in fine. Cal que
hi hagi una travessia central dels Pirineus.
Us en dono les gràcies.
Voldria donar la paraula a David Palmitjavila
pel Principat d’Andorra. Us
trobeu veritablement al cor dels Pirineus,
no és possible fer-ho millor.
Els eixos per carretera han millorat
tanmateix aquests darrers anys.
Heu plantejat aquest matí el projecte
d’ordenament de l’aeroport de la Seu
d’Urgell, a Catalunya. M’agradaria
que féssiu balanç sobre els canvis
que han portat totes aquestes millores
d’accés a Andorra. Què desitja
encara un país com el vostre? Què
us fa falta? De què teniu necessitat?
Quin ha estat l’impacte de tot plegat
sobre l’economia andorrana?
David Palmitjavila, Director de
l’agència de mobilitat al Govern
andorrà
Andorra és el país dels Pirineus. La
imatge màrqueting que tenim és
la d’un centre comercial a cel obert,
ho volem dir ben alt a Europa. Vehiculem
una imatge de turisme i és
gràcies al turisme que hi ha hagut un
canvi radical al nivell de la vida i de l’activitat
comercial del país.
Històricament, la primera carretera
enquitranada a Andorra data de
1930. La carretera venia de la frontera
espanyola fins a Andorra la Vella,
Les Escaldes. La carretera va fer que
Andorra s’hagués obert i que a través
d’aquesta el turisme hagués arribat.
L’obertura de tots els accessos, de la
banda francesa, va permetre després
de la fi de la segona guerra mundial
i amb l’obertura de la democràcia a
Espanya, als anys 70, un boom econòmic
molt important.
La diferència de preu i la singularitat
d’Andorra han fet que puguem tenir
un gran mercat. Actualment, tenim
11,5 milions de turistes que vénen tots
els anys al Principat d’Andorra.
Durant els anys 80-90, els accessos
a Andorra eren el nostre principal problema
de mobilitat. La dificultat és
vinguda de l’interior d’Andorra, del fet
que puguem tenir una població que
resideix en aquesta zona dels Pirineus,
per tant, 80.000 habitants que
són aquí cada dia, molts fronterers.
Aquesta població coneix concentracions
humanes importants durant les
vacances de Nadal, 200.000 persones
per un territori de 460 km2.
Per això, la gestió del trànsit és important
i molt difícil. En aquesta dificulta,
s’afegeix una orografia i una geologia
molt complicades. Amb les noves
orientacions, les noves legislacions,
la presa en compte de l’impacte mediambiental,
no podem fer carreteres
com voldríem, és per això que existeix
un pal intern al Principat d’Andorra.
En un primer temps, ha calgut gestionar
millor el que teníem. Cada país,
França o Espanya, té les seves dificultats
d’organització territorial. Andorra
està formada per set parròquies. Un
Govern central coordina set petits governs,
cosa que complica la gestió política
i financera. Gestionem el millor
que podem allò que tenim.
El pla de noves infraestructures es recolza
sobre els túnels. Per donar una
idea, Andorra compta 280 km de carreteres,
de les quals 40 km de túnels.
Hem començat pel túnel d’Envalira,
en servei des de 2002. La construcció
dels altres túnels es perllongarà fins a
2040.
Aquestes infraestructures representen
un cost d’1 miliard d’euros, de moment
autofinançat, no només al nivell
del Govern. S’han pres mesures per
convidar empreses privades a participar
al desenvolupament del país.
Continuem el treball iniciat pels nostres
avis amb les primeres carreteres
andorranes. Andorra reivindica una
obertura internacional. En canvi, és
difícil accedir a Andorra. Ens n’hem
adonat durant la nostra candidatura
als Jocs Olímpics d’hivern.