IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

des de 1998. Els intercanvis entre la
península Ibèrica i la resta d’Europa
augmenten d’un 3,9 % per any a través
de la carretera. L’Observatori dels
Pirineus confirma, d’una banda, un
creixement constant dels intercanvis i,
d’altra banda, un desequilibri en favor
de la carretera.
Simon Casas Mateo, Director General
dels Transports del Govern d’Aragó
troba en aquest període de descens
de creixement, l’ocasió de programar
la supressió d’allò que ell anomena
la “darrera frontera europea”, en l’objectiu
de gestionar millor el futur dels
ciutadans, però també de sortir de la
crisi. Els Pirineus no són només la
frontera franco-espanyola, sinó també
la frontera amb el Nord d’Àfrica, de
Portugal, d’Amèrica llatina i, a través
dels ports de la Mediterrània (Barcelona,
Tarragona, València, Algesires, Sines…),
una frontera amb l’Orient Mitjà,
l’Extrem Orient.
Modernitzar les
infraestructures i les seves
connexions
Progressos constats i
esforços a emprendre
Fa set anys que la CTP dedica temps
i reflexió en aquestes problemàtiques,
un cert nombre de realitzacions ja ha
estat constatat. Jordi Follia Alsina, Director
General de Carreteres, de la Generalitat
de Catalunya i coordinador a
la CTP de la comissió Infraestructures
i Comunicacions, planteja la construcció
de dos grans túnels viaris a través
dels Pirineus, Somport i Vielha, i infraestructures
ferroviàries, com la connexió
Figueres-Perpinyà. La construcció
d’un gran túnel per al tren d’alta velocitat
es troba també a punt d’enllestirse.
No obstant això, Jordi Follia Alsina
considera aquest fet poc satisfactori
tenint en compte els objectius: no hi
ha un calendari definitiu pel que fa a
les comunicacions d’alta velocitat (ja
sigui del costat atlàntic o mediterrani),
els treballs iniciats es prolonguen indefinidament,
no hi ha cap altra comunicació
d’alta velocitat prevista (ni Est-
Oest, al llarg de la cadena pirinenca, ni
al Nord o al Sud) i, finalment, moltes
carreteres es troben per acabar, planificar
o programar. Emilio Larrode,
Professor en matèria de transports a
la Universitat de Saragossa, afegeix
que existeixen esforços descompensats
entre França i Espanya i esmenta
el túnel de Somport, en què les infraestructures
del costat espanyol han
estat completament renovades, mentre
que no ha estat possible del costat
francès, on és incapaç d’’absorbir el
trànsit.
En conclusió, Jordi Follia Alsina recorda
la importància del treball de reflexió
de la CTP pel que fa a la necessitat
de donar a conèixer les necessitats i
les posicions de cadascun dels estats
amb l’objectiu d’adquirir impulsos justos
a les infraestructures.
La xarxa viària
Manel Nadal Farreras, Secretari Responsable
de Mobilitat de la Generalitat
de Catalunya, constata que els treball
es troben avançats d’una banda i altra
dels Pirineus: túnels per carretera de
Vielha i Somport. El túnel ferroviari Figueres-Perpinyà
es troba acabat. Pel
que fa a les connexions per carretera
pròpiament dita, les dues connexions
internacionals, és a dir l’E9 Barcelona-
Tolosa de Llenguadoc i la connexió
Tolosa de Llenguadoc-Barcelona a
través de Vielha, són una prioritat per
als catalans. La idea de dues vegades
dues vies és molt important en aquesta
regió, fins i tot, si això representa un
problema per als Pirineus.
Com ho precisa Didier Hamon, Representant
d’Autopistes del Sud de França
(ASF), hi ha previstos treballs d’ampliació
a l’autopista A9 (dues vegades
tres vies), així com la creació de noves
places de vehicles pesants. La zona
afectada per l’ampliació és el perímetre
de Perpinyà, del qual es perllongaran
els treballs de 2009 a 2016.
11