IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

Evidentment, els francesos i els espanyols
creuen aquest túnel, fins i tot, si
malauradament, ha estat fet massa
alt. Vet aquí, doncs un exemple d’infraestructura.
Volia unir França amb Espanya, perquè
la mare de Sant Lary era d’origen
espanyol. És una infraestructura que
és molt útil i que és un factor de desenvolupament
dels dos costats.
Sobre l’estudi de les repercussions
econòmiques de la travessia central
?
Últim exemple, la travessia central
dels Pirineus. La regió Migdia-Pirineus
milita de manera important a favor
d’aquesta travessia central. Jo mateix
he hagut d’exposar-ho als meus collegues
diputats, a la delegació de la
Unió Europea en la meva comissió.
Ningú evidentment no sabia que als
Pirineus passaven molts camions. Els
Pirineus, respecte als Alps, és una petita
cosa. Quan els he dit que als Pirineus
20.000 camions passaven cada
dia, 10.000 a l’est i 10.000 a l’oest i
que n’hi havia més finalment que del
costat alpí, ningú no volia creure-ho.
És tanmateix la realitat. Com existeix el
Lió-Torí, dic que no cal parlar més de
travessia central així, cal posar-hi alguna
cosa darrere: “La travessia central
dels Pirineus”. Dic “la relació Tolosa de
Llenguadoc-Saragossa via Pirineus
centrals”». Tolosa de Llenguadoc i Saragossa
són ciutats que parlen a tothom.
Li donaríem la mateixa dimensió que
al “Lió-Torí”.
Cal defensar aquest informe. Per què
una travessia central? Perquè Europa
tenia moltes dificultats per anomenar
“travessia central”. Per què? Perquè a
l’est i a l’oest, els pobres, estan saturats:
l’autopista, la LGV i l’antiga línia
ferroviària per al transport de mercaderies.
Però amb això no n’hi haurà prou! Cal
que hi hagi una travessia central dels
Pirineus que nodrirà la regió Migdia-
Pirineus i que unirà l’Europa del nord
a l’Europa del sud. El traçat no està
definit. Però la regió Migdia-Pirineus i la
Diputació Provincial dels Alts Pirineus,
malgrat oposicions que ens obliguen
a prendre totes les precaucions, però
de la qual els arguments no són sovint
molt sòlids i sovint de mala fe.
Hem dit què no sabíem on passaria el
traçat però què fèiem com si passés
per allà. Fem estudis. La regió Migdia-
Pirineus i el Consell General dels Alts
Pirineus han programat un estudi conjunt,
com si aquesta travessia passés
per Tolosa de Llenguadoc i Saragossa
via la plana de Lannemezan.
S’han pres precaucions: impacte econòmic,
impactes socials, impactes
mediambientals... I fem millor, diem
també, si no fem la travessia per allà,
el que passa per a aquests territoris.
Aquest estudi acaba de ser programat
i crec que tindrem tots els elements
per poder respondre a tots els contradictors.
Són els estudis geològics
que diran si, sí o no, és possible o no
possible.
Aquesta relació interessa molt a l’Aragó.
El Govern espanyol està molt més
determinat que el Govern francès. He
hagut d’exposar aquest fet al senyor
Jacques Barrot, excomissari europeu
dels transports i ara comissari de justícia,
que n’és favorable.
Ens pertoca a nosaltres, representants
polítics locals, a partir d’un examen
aprofundit, que sigui a escala local, regional,
nacional o europea – cal que
sigui una relació europea-, de ser prou
determinants per fer avançar aquest
dossier.
I crec que aquest dossier seria molt
important per a la nostra Comunitat
de Treball i per a l’Aragó, i per a Migdia-
Pirineus, per Aquitània també, fins i tot,
si Aquitània no és sempre el nostre aliat.
És la llei del gènere, és normal,
cadascú defensa el seu territori.
109