IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

qüències que sabem. Sí, però és un
factor de desenvolupament formidable
ja que ens hi trobem.
Els polítics locals estan obligats a tenir
en compte aquestes noves poblacions.
Cal construir escoles, col·legis,
instituts, equipaments de serveis, equipaments
esportius. Cal fer infraestructures
locals, de servei local.
Tot això engendra un formidable desenvolupament.
Al costat d’aquesta
estratègia de residència, hi ha la demanda
de joves parelles que volen
anar a construir a alguns quilòmetres,
perquè no hi ha terrenys a Tolosa de
Llenguadoc o a les grans ciutats similars.
I tampoc els agrada viure en la
verticalitat.
Els elegits polítics han d’intentar seguir
aquesta estratègia. I és aquí on radica
la dificultat. Sí, hem desenvolupat
la línia ferroviària Tolosa-Aush, Tolosa-
Sant Sulpici-Castres, etc. I al costat
això, el desenvolupament és exemplar?
No.
El desenvolupament no és exemplar.
Podem plantejar sempre la qüestió, els
que s’han anat instal·lar allà, no hauria
valgut més la pena que visquessin a
Tolosa, etc.? I que fem altres tipus de
construccions. Però no podem aportar
la felicitat a tothom, malgrat ells.
Desitjo que els representants polítics
i els ciutadans que han reflexionat a
aquests temes, puguin coordinar el
desenvolupament i fer de manera que
el desenvolupament d’una infraestructura,
sigui quina sigui, pugui servir als
homes, encara que això pugui provocar
algun problema.
Només una pregunta, per aquesta línia,
l’explotació és subcontracta a la
SNCF? Pertany directament a la regió?
És molt complicat. La regió és
autoritat organitzadora dels transports.
La infraestructura pertany a RFF
i l’explotació a la SNCF. La SNCF té un
contracte amb RFF per assegurar el
manteniment quotidià de la línia.
No tenim la responsabilitat de la infraestructura.
La nostra regió ha pres
aquesta responsabilitat, que no és la
seva, hi dedicarem, en els pocs anys
que vénen, 500 milions d’euros [ndlr:
sobre el conjunt de la regió]. Una vegada
que haurem renovat la infraestructura,
caldrà tenir l’autorització de
circular-hi i pagar evidentment el peatge
a RFF. Per tant, és molt complicat,
però no podíem fer altra cosa. Hem
dit que en una regió com a la nostra,
calia afavorir les relacions ferroviàries
per a tota una sèrie de raons, perquè
és cultural, etc.
Havent fet aquesta tria, i l’Estat i RFF
no responent, hem decidit que ho
anàvem a fer nosaltres mateixos amb
els diners dels contribuents locals, allò
que, cal dir-ho bé, és bastant injust.
Perquè la Línia d’Alta Velocitat, serem
l’últim territori amb Bordeus, Tolosa de
Llenguadoc, Hendaya a ser servits i
serem els que hauran de pagar. Una
regió com Migdia-Pirineus consagrarà
1 miliard 116 milions d’euros per
a la Línia d’Alta Velocitat. Llavors aquí,
doble injustícia! Injustícia en el temps i
injustícia des d’un punt de vista de les
finances.
Ja que som a la Comunitat de Treball
dels Pirineus, no puc privar-me de parlar
d’allò que afecta els Pirineus. Heu
parlat de l’autopista A66 que enllaça
Tolosa a Pàmias. Per què aquesta
autopista? No perquè Pàmias fos
molt important. Però la nacional 20
era saturada de camions. I vet aquí
una autopista que ha permès, evidentment,
el moviment dels camions cap
a l’A66, per tant, d’alliberar la nacional
20 i tot el voltant de la nacional 20, hi
107