IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

106
Continuem amb Pierre Forgues,
Vicepresident de Migdia-Pirineus.
Aquest matí, ens ha estat retret en
una intervenció de no ocupar-se
més que de les grans línies, de les
grans vies, etc. Pierre Forgues ens
ensenyarà allò que les inversions fetes
per la col·lectivitat poden desenvolupar
com a trànsit sobre línies secundàries.
I després, llavors, anirem
sobre exemples més importants
d’infraestructures com el túnel de
carretera de Bielsa als Alts-Pirineus
o l’autopista A66 cap a l’Arieja i cap a
Andorra. I llavors donarem la paraula
al representant d’Andorra per parlar
també de la situació del Principat al
centre de les Pirineus.
Pierre Forgues, Diputat dels Alts-
Pirineus i vicepresident del consell
regional Migdia-Pirineus d’infraestructures
de transport, de seguiment
del contracte i de programes
europeus
Podrem, fins i tot, parlar del que no
existeix encara, la travessia central
dels Pirineus. El debat al qual sóc
convidat aquesta tarda és molt interessant.
Les infraestructures, siguin
quines siguin, de carretera, fluvials, ferroviàries
i aeroportuàries avui, tothom
les oblida i són molt importants ja que
hi ha la relació amb el temps.
Les infraestructures poden portar al
millor com poden portar al pitjor. La
història és aquí per ensenyar-nos-ho.
No oblido que les infraestructures poden
servir certament de vegades per
portar civilitzacions, de vegades simplement
a envair. No oblido que Anibal
va passar pel coll del Mont-Cenis, d’això
en fa ja un segle!
No oblido que Napoleó va passar pel
coll del Mont-Cenis. I no oblido d’altra
banda que després del seu pas, el rei
del Piemont havia construït tota una
sèrie de forts per impedir als exèrcits
francesos anar a molestar l’Itàlia del
Nord i els austríacs. Això no ha canviat,
parlem d’una infraestructura que
uneix un territori a un altre o que par-
lem d’una infraestructura que irriga un
territori. Avui, crec que en un país com
al nostre, les infraestructures que irriguen,
existeixen, són més o menys
bones, però existeixen. Per tant, és un
debat interessant de manera excessiva
i crec que serà d’actualitat encara
per a nombrosos anys. Llavors, prendrem
alguns exemples concrets i que
concerneixen les nostres responsabilitats
directes.
Des que les regions i la regió Migdia-
Pirineus, ja que sóc en aquesta regió,
han pres la responsabilitat dels
transports ferroviaris, des de gener
de 2002, han actuat molt. La SNCF
havia programat el tancament d’Aush-
Tolosa de Llenguadoc. La regió Migdia-Pirineus
al contrari ha dit : “No, cal
desenvolupar aquesta relació!”. I, per
tant, n’hem fet la primera línia compassada
de França.
El que fa que el nombre de viatgers ha
augmentat en alguns anys d’un 400%.
Llavors no oblido, no hi ha només
Aush i Tolosa de Llenguadoc, hi ha
tot el que hi ha entre Aush i Tolosa de
Llenguadoc, és a dir tota aquesta part
urbana i perifèrica. Però un 400% de
viatgers més! Però això ha arrossegat,
efectivament, just a la sortida de Tolosa
de Llenguadoc un desenvolupament,
no anomenaré formidable perquè hi
ha sens dubte moltes coses a criticar,
un desenvolupament de l’oest tolosà.
Hi ha hagut una crida extraordinària.
I, per tant, és aquest sector que s’ha
desenvolupat més aquests anys.
I teniu joves que han canviat de lloc
de residència que s’hi instal·laran, que
han comprat terrenys. Llavors evidentment,
citaré un segon exemple, és la
mateixa cosa. Des de l’instant en què
ens instal·larem, el cost augmenta. És
un mal, és un bé? Esmento Aush-Tolosa,
però podria citar Tolosa-Sant Suplici,
és la mateixa cosa.
Aquí, és cap al Nord. Però, aquí també,
hi ha hagut una estratègia presidencial
extraordinària, on els joves s’han anat
instal·lar a pocs quilòmetres de Tolosa
de Llenguadoc amb totes les conse-