IVa Conferència sobre comunicacions pirinenques. Intermodalitat ...

100
en una lògica econòmica que reposa
sobre la competència i la competició.
Les infraestructures són la palanca del
desenvolupament econòmic, palanca
també de la disposició del territori.
Heus aquí dues coses complementàries,
que es podrien viure complementaris
i que no ho són sistemàticament.
Sempre dono un punt de vista
de geògraf, a partir de l’observació
dels fets.
El paper de la infraestructura en
aquesta relació amb el territori és de
fer de manera que la seva realització
contribueixi a millorar la capacitat econòmica
del territori. No és automàtic.
I voldria encara que sortim de l’automatisme.
Aquesta relació és essencial
però difícil de construir. Vegem-ho en
exemples, n’hi ha, totes les auditories
que es fan sobre les infraestructures
us ajudaran.
La segona dimensió respon al que volem
del territori. Sabem el que esperem
d’una infraestructura, però, què
volem del territori ? Volem un territori
que s’obri com ho hem entès aquest
matí ? És una mica allò de les dimensions
escalars a les quals feia referència
anteriorment. Quan fem una anàlisi
de la relació entre un territori i una
infraestructura, crec que caldria que
ho vegem a diverses escales.
A l’escala del que anomenaré “l’intra”,
l’intraregional, el local i l’intraregional,
amb totes les problemàtiques vinculades
a la urbanització, etc. És una dimensió
que interroga la naturalesa de
les infraestructures. Hi ha potser una
paraula clau “irrigar” el territori. Aquest
matí he vist passar grans línies, he
vist grans unions, però no he sentit
massa de com irrigàvem un territori.
La segona escala, és la de l’interregional.
L’hem viscut aquest matí, hi ha
hagut fins i tot dubtes. Estem ben enllaçats?
He estat una mica sorprès
per sentir els nostres col·legues espanyols
o catalans dir : “Ens preocupem
pel que passa entre Bordeus, Tolosa
de Llenguadoc i Montpeller”. Nosaltres,
som de l’altra banda, del nord, i no ens
preocupem massa pel que passa en-
tre Barcelona i Saragossa i del costat
Atlàntic. Per què? Perquè potser no
vivim de la mateixa manera la nostra
relació a l’extraregional. I aquesta
dimensió és també una composició
essencial de la relació al territori.
I la tercera escala, és una escala transnacional
que plantegem amb quelcom
que és determinant. Les tres
escales reposen sobre el mateix principi,
però no forçadament a la mateixa
dimensió. La dimensió espai-temps.
En l’aspecte transnacional, és fer de
manera que en un moment donat
tots els habitants d’aquest territori puguin
estar en moviment cap a llocs
allunyats que s’apropen per la infraestructura,
d’on el TGV. Si jo prenc l’escala
de la distància temps, és la gran
pregunta del TGV en aquesta relació
interregional.
Aquest matí hem evocat dues dimensions,
la primera, la de la gran velocitat,
la segona és la interciutat. Però
la interciutat a gran velocitat! És a dir
no la interciutat que irriga, sinó la interciutat
que uneix els llocs, els pols
d’aquest territori, amb de pol en pol,
un fenomen de relació densa. Heus
aquí una relació de la infraestructura
al territori que caldria revalorar. Mereix
tota la nostra atenció.
La tercera dimensió de l’espai-temps,
és la dimensió de la irrigació des dels
nuclis de convergència. Parlàvem de
plataformes aquest matí, però jo dic
que hi ha nuclis de convergència a
partir dels quals redistribuirem, en direcció
cap al territori. En canvi, el territori
s’hi situarà en termes d’espai de
vida. Sabeu que una de les dimensions
d’avui, és de dir que caldria poder
viure a 30 a minuts com a màxim
d’un nucli que concentra els elements
motors de les altres escales.
Aleshores, em sembla que el que és
essencial en aquesta relació, entre les
infraestructures i el territori, és de construir
a partir de la idea d’infraestructura,
del que volem fer, la manera com
podem elaborar un veritable projecte
de territori parli a la vegada, reprenc