Cultura 20040525 - aaeet.com
Cultura 20040525 - aaeet.com Cultura 20040525 - aaeet.com
L'any 1939 la victòria franquista, és clar, va eliminar tots els noms anteriors, i molts carrers recuperaren els noms tradicionals, tot i que espanyolitzats. Amb tot, però, de la mateixa manera que havia passat en els anys 1936 i 1937, el franquisme també va substituir alguns noms per altres relacionats amb el nou règim. Bosch, Miguel Colom —que també era vallenc i que, a més, havia nascut en aquest carrer. Totes aquestes denominacions també s'usaren només en la documentació oficial i poc més. Alguns carrers —pocs— que es construeixen a partir de l'expansió urbana iniciada als anys seixanta tin- dran noms relacionats amb el règim: calle del Alférez Provisional—la part final de la carretera del Pla— o calle de las Brigadas de Navarra —el carrer de la Vallvera. Sobretot, però, tindran noms de vallencs més o menys destacats, com ara els carrers de Galofré Oller, de Melitón Gonzàlez —actualment aquest carrer té el "*«>-• Carrer de fs \ j Bous ': nom de Pau Parellada, el pseudònim del qual era Melitón Gonzàlez—, de l'Abad Llort, de l'Obispo Sitjó, del Doctor Carlos Cardo i d'Ignacio Sarró, entre molts altres. També es recorrerà, però, a altres noms tradicionals. Per exemple s'intentarà relacionar el nom de la via pública amb l'indret on es trobi aquesta via; en són exemples el carrer del Freixa i el del Vilar —en ambdós casos el nom és el de la partida del terme en què es troben—, i el carrer de la Creu de Cames —és on hi ha aquesta creu de terme. Però també s'ampliarà considerablement el ventall de noms amb noms de literats o arquitectes catalans —és el cas, per exemple, al barri de Sant Josep Obrer, dels carrers de Santiago Rusinol, d'Amadeo Vives, de Juan Maragall o d'Antonio Gaudí—, amb els noms de les capitals de província catalanes —també al mateix barri— i amb els noms de Mallorca, Menorca i Ibiza —al barri de la Candela. Amb l'arribada de la democràcia es catalanitzaran els noms de les vies públiques. Així recuperaran les denominacions de tota la vida. Amb tot, volem destacar el fet que hi haurà algun canvi poc encertat, cas del carrer que fins aleshores sempre s'havia dit carrer del Pantano i que de cop i vol- Dos rètols del mateix carrer, però de períodes històrics diferents. Al peu, en espanyol, el nom antic que va perdurar fins que s'acabà el règim franquista. Al damunt, el nom actual, escrit en català, és clar. (Foto: Mireia Huerta ) ta passà a d i r-se carrer del Pantà. Aquest canvi hauria estat acceptable si a Valls hi haguéssim tingut alguna vegada un pantà. Aleshores, per què tenia aquest nom? Doncs perquè el carrer s'havia obert en un indret que des de feia més de cent cinquanta anys es coneixia com a hort del Pantano, i Pantano era el renom de la família propietària de l'hort en qüestió. Per acabar també cal dir que els ajuntaments democràtics tendiran a recuperar els noms tradicionals —que mai no s'havien oblidat— i a suprimir els noms franquistes i altres que també eren de caràcter polític i que havien sobreviscut des del segle xix. Això permetrà que puguem tornar a tenir la plaça del Blat, la plaça del Pati, el carrer de la Cort, el passeig de l'Estació, etc. Als nous vials, fruit de l'expansió urbana, se'ls continuarà donant els noms dels indrets on es troben les vies públiques, i també els noms de vallencs i de personatges històrics catalans que sovint tenen poca cosa a veure amb la nostra ciutat. El ventall de noms, però, s'ha ampliat encara més, tant que avui en trobem de tota mena: de castells —al barri del Fornàs—, de comarques —al barri de les Comarques—, de rius de l'Alt Camp —al barri de la Xamora—, de plantes aromàtiques —al barri de Mas Clariana—, etc. Notes 1. AHCV, Fons Municipal de Valls, Sèrie Hisenda, Secció: Estimes, cadastre. "Estadística de les cases de la vila de Valls 1848", ST 2.5.2. 2. Secall (1989: 25). 3. AHCV, Fons Municipal de Valls, Sèrie Obres i Urbanisme. Pla general 1847/ 1853, ST 3.1.39.
4. Fins en aquell moment, el tram de l'actual carrer de Sant Francesc que hi ha entre la plaça de la Fusta i el carrer del Carme formava part del carrer dels Metges (juntament amb els actuals carrers de l'Enxaneta, del General Reding i de Marc Anton), el tram que hi ha del carrer del Carme fins al carrer d'en Flavià pertanyia al carrer del Carme, el del carrer d'en Flavià fins al carrer d'en Gavarró (l'actual carrer de Santa Marina) formava part del carrer d'en Flavià, etc; és a dir, els diferents trams de l'actual carrer de Sant Francesc tenien successivament els noms dels carrers transversals fins a arribar al carrer de Sant Antoni. AHCV, Fons Municipal de Valls. Pla general 1847/ 1853, ST 3.1.39. 5. Martinell(1972: 124-125). 6.Secall(1989:49,191 i 252). 7. AMV, Fons Municipal de Valls. Llibre d'actes de sessions de l'Ajuntament, 1933- 1938. Bibliografia MARTINELL I BRUNET, C. (1972). Valls, segle XIX. Valls: IE. MURILLO GALIMANY, F. (S. d.). "L'evolució urbanística de Valls al llarg de la seva història". Inèdit. PUIGJANER, F. (1981). Historia de la villa de Valls. Valls: IEV(2 a ed.; 1 a , 1881). SECALL I GÜELL, G. (1982). "Valls, 1568. Aproximació a l'estudi urbanístic i demogràfic". Cultura [Valls], núm. 404. —(1989). Els antics carrers de Valls. Valls: IEV, 1989. B reportatge Molts carrers han tingut noms de vallencs il·lustres o de forasters relacionats amb Valls. En la imatge hi veiem un dels carrers del barri del Fornàs, el de Francesc Gumà i Ferran, a qui, tot i que era fill de Vilanova i la Geltrú, Valls deu molt perquè promogué l'arribada del ferrocarril a la nostra ciutat. (Foto: Mireia Huerta) Els ajuntaments democràtics tendiran a recuperar els noms tradicionals —que mai no s'havien oblidat— i a suprimir els noms franquistes i altres que també eren de caràcter polític i que havien sobreviscut des del segle xix. Això permetrà que puguem tornar a tenir la plaça del Blat, la plaça del Pati, el carrer de la Cort, el passeig de l'Estació.
- Page 1: AAEET ~ Valls, maig del 2004 Nútn.
- Page 4 and 5: eportatge Els noms dels carrers de
- Page 6 and 7: eportatge Amb l'esclat de la Guerra
- Page 10 and 11: parleu-me'n Entrevista a Jaume Sol
- Page 12 and 13: 12 AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES ABAT
- Page 14 and 15: el temps corre Efemèrides comentad
- Page 16 and 17: apunts històrics "Proyecto para la
- Page 18 and 19: este Principado, si que tambien tie
- Page 20 and 21: Cofradías - Gremios - Sociedades i
- Page 22 and 23: "
- Page 24 and 25: Mozart i la maçoneria 24 Arran de
- Page 26 and 27: Exposició de les obres presentades
- Page 28 and 29: EXPOSICIONS Exposició fotogràfica
- Page 30 and 31: Cal puntualitzar que, per a l'artis
- Page 32 and 33: NOTICIES AL VOL Noves en titulars.
- Page 34 and 35: 34 SERRALLERIA D'ALUMINI • Finest
- Page 36 and 37: Doncs, au, comença l'aproximació.
- Page 38 and 39: AAEET: la vida de l'entitat ^4 l'es
- Page 40: Jl·lgi*. El nostre restaurant li o
4. Fins en aquell moment,<br />
el tram de l'actual carrer de<br />
Sant Francesc que hi ha entre<br />
la plaça de la Fusta i el<br />
carrer del Carme formava<br />
part del carrer dels Metges<br />
(juntament amb els actuals<br />
carrers de l'Enxaneta, del<br />
General Reding i de Marc<br />
Anton), el tram que hi ha del<br />
carrer del Carme fins al carrer<br />
d'en Flavià pertanyia al<br />
carrer del Carme, el del carrer<br />
d'en Flavià fins al carrer<br />
d'en Gavarró (l'actual carrer<br />
de Santa Marina) formava<br />
part del carrer d'en Flavià,<br />
etc; és a dir, els diferents<br />
trams de l'actual carrer de<br />
Sant Francesc tenien successivament<br />
els noms dels<br />
carrers transversals fins a<br />
arribar al carrer de Sant Antoni.<br />
AHCV, Fons Municipal<br />
de Valls. Pla general 1847/<br />
1853, ST 3.1.39.<br />
5. Martinell(1972: 124-125).<br />
6.Secall(1989:49,191 i 252).<br />
7. AMV, Fons Municipal de<br />
Valls. Llibre d'actes de sessions<br />
de l'Ajuntament, 1933-<br />
1938.<br />
Bibliografia<br />
MARTINELL I BRUNET, C. (1972).<br />
Valls, segle XIX. Valls: IE.<br />
MURILLO GALIMANY, F. (S. d.).<br />
"L'evolució urbanística de<br />
Valls al llarg de la seva història".<br />
Inèdit.<br />
PUIGJANER, F. (1981). Historia<br />
de la villa de Valls. Valls:<br />
IEV(2 a ed.; 1 a , 1881).<br />
SECALL I GÜELL, G. (1982).<br />
"Valls, 1568. Aproximació a<br />
l'estudi urbanístic i demogràfic".<br />
<strong>Cultura</strong> [Valls], núm.<br />
404.<br />
—(1989). Els antics carrers<br />
de Valls. Valls: IEV, 1989. B<br />
reportatge<br />
Molts carrers han tingut noms de vallencs il·lustres o de<br />
forasters relacionats amb Valls. En la imatge hi veiem<br />
un dels carrers del barri del Fornàs, el de Francesc<br />
Gumà i Ferran, a qui, tot i que era fill de Vilanova i la<br />
Geltrú, Valls deu molt perquè promogué l'arribada del<br />
ferrocarril a la nostra ciutat. (Foto: Mireia Huerta)<br />
Els ajuntaments democràtics tendiran<br />
a recuperar els noms tradicionals<br />
—que mai no s'havien oblidat— i a<br />
suprimir els noms franquistes i altres<br />
que també eren de caràcter polític i<br />
que havien sobreviscut des del segle<br />
xix. Això permetrà que puguem tornar<br />
a tenir la plaça del Blat, la plaça del<br />
Pati, el carrer de la Cort, el passeig<br />
de l'Estació.
Change language