Cultura 20040525 - aaeet.com

L'any 1939 la victòria franquista, és
clar, va eliminar tots els noms anteriors,
i molts carrers recuperaren els
noms tradicionals, tot i que espanyolitzats.
Amb tot, però, de la mateixa
manera que havia passat en els anys
1936 i 1937, el franquisme també va
substituir alguns noms per altres relacionats
amb el nou règim.
Bosch, Miguel Colom —que
també era vallenc i que, a
més, havia nascut en aquest
carrer. Totes aquestes denominacions
també s'usaren
només en la documentació
oficial i poc més.
Alguns carrers —pocs—
que es construeixen a partir
de l'expansió urbana iniciada
als anys seixanta tin-
dran noms relacionats amb
el règim: calle del Alférez
Provisional—la part final de
la carretera del Pla— o calle
de las Brigadas de Navarra
—el carrer de la Vallvera.
Sobretot, però, tindran
noms de vallencs més o
menys destacats, com ara
els carrers de Galofré Oller,
de Melitón Gonzàlez —actualment
aquest carrer té el
"*«>-•
Carrer de fs \ j
Bous ':
nom de Pau Parellada, el
pseudònim del qual era Melitón
Gonzàlez—, de l'Abad
Llort, de l'Obispo Sitjó, del
Doctor Carlos Cardo i d'Ignacio
Sarró, entre molts altres.
També es recorrerà, però, a
altres noms tradicionals.
Per exemple s'intentarà relacionar
el nom de la via pública
amb l'indret on es trobi
aquesta via; en són
exemples el carrer del Freixa
i el del Vilar —en ambdós
casos el nom és el de la partida
del terme en què es troben—,
i el carrer de la Creu
de Cames —és on hi ha
aquesta creu de terme.
Però també s'ampliarà considerablement
el ventall de
noms amb noms de literats
o arquitectes catalans —és
el cas, per exemple, al barri
de Sant Josep Obrer, dels
carrers de Santiago Rusinol,
d'Amadeo Vives, de Juan
Maragall o d'Antonio Gaudí—,
amb els noms de les
capitals de província catalanes
—també al mateix barri—
i amb els noms de Mallorca,
Menorca i Ibiza —al
barri de la Candela.
Amb l'arribada de la democràcia
es catalanitzaran els
noms de les vies públiques.
Així recuperaran les denominacions
de tota la vida.
Amb tot, volem destacar el
fet que hi haurà algun canvi
poc encertat, cas del carrer
que fins aleshores sempre
s'havia dit carrer del
Pantano i que de cop i vol-
Dos rètols del mateix
carrer, però de períodes
històrics diferents. Al
peu, en espanyol, el nom
antic que va perdurar
fins que s'acabà el règim
franquista. Al damunt, el
nom actual, escrit en
català, és clar. (Foto:
Mireia Huerta )
ta passà a d i r-se carrer del
Pantà. Aquest canvi hauria
estat acceptable si a Valls hi
haguéssim tingut alguna
vegada un pantà. Aleshores,
per què tenia aquest
nom? Doncs perquè el carrer
s'havia obert en un indret
que des de feia més de
cent cinquanta anys es coneixia
com a hort del Pantano,
i Pantano era el renom
de la família propietària
de l'hort en qüestió.
Per acabar també cal dir
que els ajuntaments democràtics
tendiran a recuperar
els noms tradicionals —que
mai no s'havien oblidat— i
a suprimir els noms franquistes
i altres que també
eren de caràcter polític i que
havien sobreviscut des del
segle xix. Això permetrà que
puguem tornar a tenir la
plaça del Blat, la plaça del
Pati, el carrer de la Cort, el
passeig de l'Estació, etc.
Als nous vials, fruit de l'expansió
urbana, se'ls continuarà
donant els noms dels
indrets on es troben les vies
públiques, i també els noms
de vallencs i de personatges
històrics catalans que
sovint tenen poca cosa a
veure amb la nostra ciutat.
El ventall de noms, però,
s'ha ampliat encara més,
tant que avui en trobem de
tota mena: de castells —al
barri del Fornàs—, de comarques
—al barri de les
Comarques—, de rius de
l'Alt Camp —al barri de la
Xamora—, de plantes aromàtiques
—al barri de Mas
Clariana—, etc.
Notes
1. AHCV, Fons Municipal de
Valls, Sèrie Hisenda, Secció:
Estimes, cadastre. "Estadística
de les cases de la
vila de Valls 1848", ST 2.5.2.
2. Secall (1989: 25).
3. AHCV, Fons Municipal de
Valls, Sèrie Obres i Urbanisme.
Pla general 1847/
1853, ST 3.1.39.