Cultura 20040525 - aaeet.com

d'honorar les gestes i els
màrtirs i els herois que ha
creat la lluita per la Llibertat.
La minoria consistorial del
PSUC preveu, en el sentit
exposat, una total transformació
en la nomenclatura
dels nostres carrers i places.
I com sigui que tots els
partits i organitzacions sindicals
que composen aquest
Ajuntament tenen noms
meritíssims d'afiliats que
han donat generosament la
vida en defensa de la llibertat,
caldrà establir contacte
per a designar els qui, tot
perpetuant llur memòria, honorin
les nostres vies ciutadanes.
En aquella sessió del consistori,
el PSUC va proposar
que el raval de Sant Antoni
es digués carrer del Periodista
Sirval i el carrer de
Sant Antoni, carrer de Lina
Odena. Pel que fa al POUM,
els regidors s'expressaren
amb uns termes similars als
del PSUC però encara més
contundents; proposaven el
nom de Joaquim Maurin per
al carrer de Sant Antoni.
L'Ajuntament va estudiar
ambdues proposicions i, en
la sessió del 7 de desembre
d'aquell any, acordà donar
el nom de Lina Odena al
carrer de Sant Antoni i el de
Joaquim Maurin al raval de
Sant Antoni.
Les propostes de substituir
tots els rètols dels carrers
que tinguessin noms religiosos
van interessar força al
consistori. La Comissió de
Governació hi va treballar
en ferm i el Ple, el 12 d'abril
del 1937, aprovà els canvis
següents —tot i que no cal
dir que aquests noms, com
sempre, no foren adoptats
pel poble i no s'usaren més
enllà dels rètols i de la documentació
oficial—:
La plaça del Carme passava
a dir-se plaça del Primer
de Maig; la plaça de Topete,
Salvador Seguí; el raval
dels Caputxins, Francesc
En aquesta imatge hi
veiem un rètol de carrer
del segle XIX que encara
es conserva testimonialment
al carrer de Tomàs
Caylà. Aquest carrer es
digué Cànovas del Castillo
durant les darreres
dècades del segle XIX i
les primeres del segle XX.
(Foto: Mireia Huerta)
Ascaso; el carrer de Santa
Marina, Madrid; el carrer de
Montserrat, Fidel Martí; el
carrer de Sant Isidre, Salvador
Ciutat; el carrer de Sant
Sebastià, Mèxic; el raval de
Sant Joan, Carles Marx; el
raval de Sant Francesc,
Pau Iglesias; el carrer de
Santa Margarida, Jaume
Compte; el carrer de Sant
Oleguer, Matteotti; el carrer
del Roser, Dr. Pujol; el carrer
de les Monges, Germinal
Vidal; el carrer de Santa Úrsula,
Miquel Pedrola; el raval
del Carme, Lenin; el carrer
de l'Abat Eixamús, Carles
Liebknecht; el carrer de Sant
Benet, Rosa Luxemburg; el
carrer del Bisbe Palau, 19
de Juliol; el carrer de Sant
Pere, Josep Colldeforns; el
carrer de Sant Francesc, 6
d'Octubre; el carrer de Sant
Josep, Capità Molins; la
costa de l'Església, carrer
de Salmerón; el carrer del
Carme, Àngel Guimerà; el
carrer de l'Església, Astúries;
el carrer de la Candela,
Ignasi Iglesias, i el carrer
de Cànovas del Castillo,
Francesc Layret. 7
L'any 1939 la victòria franquista,
és clar, va eliminar
tots els noms anteriors, i
molts carrers recuperaren
Durant un parell d'anys,
el raval del Carme fou
oficialmentraval de Lenin,
un nom que ara pot
semblar-nos sorprenent.
(Foto: Mireia Huerta)
reportatge
els noms tradicionals, tot i
que espanyolitzats. Amb
tot, però, de la mateixa manera
que havia passat en els
anys 1936 i 1937, el franquisme
també va substituir
alguns noms per altres relacionats
amb el nou règim.
Així la plaça de la Llibertat
passava a ser plaza de Espana;
la plaça de la República,
los Màrtires; la plaça
del Quarter, retiro de José
Antonio; el passeig de l'Estació,
avenida del Generalísimo;
el carrer de Francesc
Layret, Tomàs Caylà —que
era vallenc—, i el carrer d'en